TEMA 10 ELS RGIMS TOTALITARIS A LEUROPA DENTREGUERRES

TEMA 10 ELS RÈGIMS TOTALITARIS A L’EUROPA D’ENTREGUERRES

ÍNDEX 1. 2. 3. 4. 5. INTRODUCCIÓ LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES LIBERALS. IDEOLOGIA I BASES SOCIALS DEL FEIXISME. L’ITÀLIA FEIXISTA L’ALEMANYA NAZI

1. INTRODUCCIÓ Després de la Primera Guerra Mundial, el prestigi de les democràcies europees semblava que es reforçava. Però la conjuntura econòmica i social de la postguerra, la depressió del 1929 i el trionf de la revolució bolxevic van crear un ambient favorable a la desestabilització d’aquestes democràcies.

L’ESPAI

CRONOLOGIA

2. LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES LIBERALS Davant la crisi econòmica i l’agitació social, els països on més havia arrelat el parlamentarisme i amb millor organització de les forces democràtiques van aconseguir integrar el socialisme en el sistema, a través del sufragi universal i de la formació de coalicions polítiques àmplies. D’aquesta manera va ser posible aïllar els partits més radicals i consolidar la democràcia parlamentària. En aquells països on el sistema parlamentàri tenia poca tradició es van establir sistemes polítics autoritàris. Eren dictadures que prometien restablir l’ordre, exaltaven el nacionalisme i lluitaven contra les idees socialistes i comunistes.

A Hongria, l'almirall Horthy va establir en 1920 una dictadura contrarevolucionària i antisemita que va durar 24 anys. A Iugoslàvia en 1928 el rei Alexandre I proclamara la dictadura. A Polònia, el mariscal Pilsudski va posar fi al maig de 1926 a la jove República. En la República austríaca el canceller Engelbert Dollfuss en 1934 el va imposar (30 d'abril) una nova Constitució que convertia Àustria en una dictadura. A Bulgària, el tsar Borís III, que va regnar entre 1918 i 1943, va imposar al Gener de 1935 una dictadura reial. A Grècia, el 4 d'agost de 1936, el general Metaxas va establir una dictadura militar. A Romania, el 18 de febrer de 1938, el rei Carol II , va formar un govern de concentració dirigit per Octavian Gogol. La dictadura portuguesa va ser instaurada pel pronunciament militar de 28 de maig de 1926 encapçalament pel general Gomes de Costa i després dirigida per Antonio d'Oliveira Salazar, va durar fins a 1974. A Espanya amb el recolzament d’Alfons XIII es va establir la dictadura de Miguel Primo de Rivera. I a partir de 1936 Franco. Les més importants seran l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini.

3. IDEOLOGIA I BASES SOCIALS DEL FEIXISME. El terme feixisme, en el sentit més estricte, fa referència al model polític que va tenir la primera expressió a la Itàlia i a la Alemanya d’entreguerres. Tanmateix, amb el temps, ha agafat un sentit més ampli que designa una reacció violenta i autoritària contra l’expansió del principi d’igualtat entre els ciutadans.

3. 1 Característiques del feixisme Defensa de l’establiment d’un estat totalitari capaç de controlar totes les esferes de la vida per damunt de les llibertats dels individus. Rebuig del liberalisme i la democràcia. Defensa una concepció antiigualitària de la societat en la que dominen les elits i els escollits. Sistema dictatorial de partit únic. Culte a la personalitat del líder (Duce, Führer) que concentra tots els poders en la seua persona, encarna a l’Estat i és el cap del partit únic. Anticapitalisme i anticomunisme: planteja una “tercera via”, el nacional-socialisme amb una economia mixta. Nacionalisme exarcerbat, amb un component racista, expansionista i militarista. Legitimació de la violència, a la que consideren un valor positiu. Exaltació del militarisme amb l’ús d’ uniformes, desfilades, himnes, . .

El fascio, símbol del feixisme

El militarisme: joves de l’avantguarda feixista italiana

Desfilades militars

Idetificació de l’estat amb el líder

3. 2 Les bases socials del feixisme Des del punt de vista social, els partits feixistes no aconseguiren mai un suport complet, però les seues bases socials van anar incrementant-se de manera gradual: Al principi: grups socials desarrelats (oficials i combatents desmobilitzats de la primera Guerra Mundial). Jovens activistes romàntics frustrats per la ineficàcia del sistema liberal. Més endavant s’hi van incorporar les classes mitjanes i membres de la classe obrera que veien molt atractiu el missatge extremista i violent del feixisme. Quan el feixisme va eliminar del seu programa la demagògia anticapitalista li van donar tot el suport els grans empresaris i terratinents. Van finançar el feixisme per utilitzar-lo contra el socialiste i comunistes, i controlar l’agitació social. L’exèrcit i la policia van tolerar els grups feisxistes i fins i tot van col. laborar amb la violència del feixiste per atemorir els enemics i conquistar el poder.

4. L’ITÀLIA FEIXISTA 4. 1 4. 2 4. 3 4. 4 La crisi del sistema liberal La formació del partit feixista La marxa sobre Roma La Dictadura feixista

4. 1 La crisi del sistema liberal En Itàlia, la primera Guerra Mundial va provocar greus efectes econòmics i socials: Inflació: el cost de la vida era tres vegades superior al de 1913. Atur important Onada de vagues obreres que exigien un augment dels salaris i la reducció de la jornada laboral a vuit hores. Revoltes de lligues de camperols pobres que demanaven la divisió dels latifundis i repartiments de terra. El moviment vaguístic va tenir una gran virulència (en 1919 es van produir més de 1800 vagues i en 1920 s’hi van ocupar fàbriques al nord d’Itàlia). Va créixer la por a la bolxevització. Profunda crisi política: La monarquia travessava una important inestabilitat, i cap partit aconseguia la majoria estable per formar governs duradors. L’implantació del sufragi universal va provocar el creixement dels partits de masses (Partit Socialista i Partit Popular) i un debilitament dels partits liberals. Per altra banda del Partit Socialista es va escindir en 1921 el Partit Comunista, més maximalista que defenia la revolució. Augment del nacionalisme exaltat com a conseqüència del incompliment de les promeses que els aliats havien fet després de la Primera Guerra. D’Annunzio i un grup d’excombatents (arditi) van ocupar la ciutat de Fiume en 1924.

L’ Itàlia irredenta predicava l’anexió de territoris limítrofes o pròxims per raons lingüístiques, culturals o històricas, per a que Itàlia p uguera tindre les seues fronteres naturales.

Annunzio en Fiume. 1924

4. 2 La formació del partit feixista En 1919, Benito Mussolini va formar un grup d’esquadres feixistes: FASCI DI COMBATIMENTO, un moviment que agrupava antics combatents i que tenia un programa populista i nacionalista. Les esquadres feixistes van protagonitzar nombrosos actes de violència social: expedicions de càstig, . . En 1921, Benito Mussolini va transformar els Fasci en el Partit Nazionale Fascista (PNF), que es va presentar com un instrument eficaç enfront l’amenaça del comunisme i la bolxevització d’Itàlia.

Para los problemas políticos: a) Sufragio universal […] En lo que concierne a los problemas sociales, propugnamos: a) La inmediata aprobación de una ley que asegure y garantice la jornada de ocho horas. b) […] Un salario mínimo. […] d) Traslado de industrias y servicios públicos a las organizaciones proletarias […]. Por lo que atañe a los problemas militares: […] c) Una política internacional que tenga como objetivo elevar el lugar de la nación italiana hasta la máxima altura, […] Por lo que respecta a los problemas financieros: a) Establecimiento de un fuerte impuesto sobre el capital, de tal manera que obre como nivelador parcial de la riqueza. b) Confiscación de todos los bienes de las órdenes religiosas. . . Programa político de los «Fasci italiani di combattimento» , agosto de 1919

Una expedició de càstig [. . . ] l’expedició punitiva parteix quasi sempre d’un centre urbà i irradia cap al camp que l’envolta. Enfilats als seus camions [. . . ] els «camises negres» es dirigeixen al lloc que és l’objectiu de l’expedició. Una vegada hi són, comencen a donar colps a tots els que es troben pels carrers que no es descobreixen quan passen davant seu o que duen una corbata, un mocador o una brusa roja. Si algú s’hi torna, si hi ha un gest de defensa, si un feixista és ferit o simplement és espentat, el «càstig» s’amplia. Aleshores es precipiten a la borsa de treball, al sindicat, a la cooperativa, a la casa del poble, en rebenten les portes, tiren al carrer el mobiliari, els llibres i les mercaderies i hi aboquen bidons de gasolina: en pocs minuts, tot crema. Els que enxampen dins del local són apallissats salvatgement o assassinats. A. TASCA, Naixement del feixisme, 1938

Els principis feixistes El feixisme lluita contra el conjunt de les ideologies democràtiques i les rebutja, tant pel que fa a les premisses teòriques com a les aplicacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre, pel sol fet de ser nombre, puga dirigir la societat humana; nega que aquest nombre puga governar, per mitjà d’una consulta periòdica; afirma la desigualtat sense remei, fecunda i benèfica entre els homes, que no poden anivellar-se per un fet mecànic i extrínsec com el sufragi universal. Es poden definir així els règims democràtics: són aquells en què es dóna al poble, de tant en tant, la il·lusió de ser sobirà, mentre que la sobirania vertadera i efectiva rau en altres forces, de vegades irresponsables i secretes. [. . . ] El feixisme rebutja, en la democràcia, l’absurda mentida convencional de la igualtat política, l’esperit d’irresponsabilitat col·lectiva i el mite de la felicitat i del progrés indefinit. B. MUSSOLINI, La doctrina del feixisme

Principios de política interior: El Estado tiene que ser el celoso guardián, el defensor y el propagador de la tradición nacional, del sentimiento nacional, de la voluntad nacional. Principios de política exterior: Italia tiene que recuperar su función de bastión de la civilización latina en el Mediterráneo e imponer el imperio de la ley sobre los pueblos de nacionalidad diferente ligados a Italia. Principios de política social: El fascismo reconoce la función social de la propiedad privada, que es a la vez un derecho y un deber […]. El PNF se esforzará en disciplinar las luchas [. . . ] entre las diversas clases, y en sancionar y hacer respetar [. . . ] la prohibición de la huelga de los servicios públicos. Programa del PNF, publicado en Il Popolo d’Italia, 27 de diciembre de 1921

4. 3 La marxa sobre Roma El partit feixita va demostrar la seua organització en la vaga d’agost de 1922, convocada pels socialistes, però que els esquadristes van minimitzar al mantindre en funcionament correus, trens i autobusos. Amb la seua acció es van guanyar les simpaties de la classe mitjana. Marxa sobre Roma (octubre de 1922). Mussolini va amenaçar el govern que si era incapaç de restablir l’ordre i l’autoriat, ells marxarien cap a la capital i reclamarien el poder. Miliers de “camises negres” van ocupar els principals edificis de la capital. El govern va dimitir i el 30 d’octubre, Victor Manuel III va demanar a Mussolini que constituïra un nou govern. Entre 1922 i 1925, Mussolini va formar un govern de coalició (feixistes, liberals, conservadors, populars), que van dur a terme un procés de restricció de les llibertats. L’assassinat del diputat socialista Matteotti per les esquadres feixistes van alçar moltes veus crítiques. Mussolini per no haver d’enfrontar-se a les crítiques va assumir plens poders.

Es la encarnación suprema del poder ejecutivo; elige a sus ministros que son responsables ante el rey, pero también ante él; él decide el número de ministerios y puede asumir personalmente varias carteras ministeriales; forma parte del consejo de tutela de los miembros de la familia real y ejerce las funciones de chambelán de la corona; las Cámaras no pueden abordar ninguna cuestión sin su consentimiento previo; transcurrido un plazo de tres meses, tiene el derecho a volver a presentar un proyecto de ley previamente rechazado por una de las dos Cámaras […]. Quienquiera que atente contra la vida, la integridad física o la libertad del jefe del gobierno será merecedor de una reclusión cuya duración no será inferior a quince años, y en caso de un atentado fatal, se le castigará con la pena de muerte. Quienquiera que ofenda con actos o palabras al jefe del gobierno será castigado con una pena de reclusión de seis a treinta meses. Ley del 24 de diciembre de 1925

4. 4 La Dictadura feixista

Organització política Entre 1922 -1925, Mussolini, sense cap oposició, va desenvolupar les anomenades lleis fascistissime, que incloïen mesures diverses: Creació d’un tribunal de delictes polítics. Creació d’una policía secreta. L’OVRA (organització de vigilància i de Repressió de l’antifeixisme). Eliminació d’altres partits polítics i sindicats amb la Llei Rocco. Implantació de la censura de premsa. Els poders de Mussolini eren ilimitats, i tant sols era responsable davant el rei. L’estat es va convertir en un règim totalitàri de partit únic, el Partit Nacional Feixista. El poder residia en Mussolini, el Duce. El procés es va consolidar en 1938, quan es va abolir la cambra de diputats i va ser substituia per la Cambra dels Fasci i de les Corporacions. Amb l’Església Católica va signar els Pactes de Laterà (1929), pels que el Vaticà va reconéixer l’Estat italià.

“Servir, combatre i morir perà, pel duce i pel feixisme”

Expansionisme territorial També va contribuir a la popularitat del feixisme la seua política expansionista i nacionalista. Es va promoure la remilitarització i es va estendre pels territoris colonials.

Intervencionisme estatal en l’economia El feixisme es va caracteritzar per un fort intervencionisme estatal, pel proteccionisme a la indústria i l’autarquia. Autarquia: establiment d’una economia autosuficient per evitar la dependència d’altres països. Especialment en el camp agrari (les batalles del blat) Creació de monopolis estatals en sectors econòmics estratègics: combustible, transports, … Inversions en obres públiques i diversos projectes per frenar la desocupació. Construcció de carreteres, dessecació de maresmes, … La Carta del Treball de 1927 va plasmar el corporativisme econòmic de l'Estat feixista que només permitia els sindicats feixistes i declarava il. legal la vaga. Les empreses privades van quedar davall la seua supervisió, i es va desenrotllar una “tercera via” capitalista enfront del liberalisme (defensor de la iniciativa privada) i el socialisme (propietari dels mitjans de producció). Aquesta economia va beneficiar principalment l’oligarquia poderosa, identificada políticament amb el Partit Nacional Feixista

Entre les prioritats econòmiques del règim va destacar la busca de l'autoabastiment agrícola ("batalla del blat", 1925).

Adoctrinament i control social L’estat feixista va aspirar a controlar la forma de pensar i les activitats de la població. Els joves (4 a 18 anys) havien de formar part d’organitzacions juvenils controlades pel partit (Opera Nazionale Balilla). S’intentava forjar “l’italià nou” en les virtuts militars de la disciplina i de l’obediencia. Control de l’educació: en les escoles els mestres havien de dur la camisa negra i els professors universitaris havien de jurar fidelitat al règim. Els diaris, la ràdio o els llibres van quedar impregnats dels valors feixistes, per controlar les opinions del poble.

5. L’ALEMANYA NAZI 5. 1 La república de Weimar 5. 2 Els inicis del nazisme 5. 3 La crisi de la república i l’ascens del nazisme 5. 4 La dictadura nazi i el naixement del Tercer Reich

5. 1 La República de Weimar Al novembre de 1918, després de l’abdicació del kàiser Guillem II, es va proclamar la República de Weimar, que va haver d’assumir la derrota militar i les dures condicions de pau imposades pels vencedors. Era una república democràtica, però incapaz de crear un sistema polític estable.

Principals problemes: Alçament de la LLiga Espartaquista en la que els comunistes pretenien proclamar un govern seguint el model soviètic, L’alçament es va reprimir amb duresa. Colp d’estat en 1920 protagonitzat per una part de l’exèrcit i grups nacionalistes radicals que acusaven el govern de traïció per haver aceptat les condicions del Tractat de Versalles. Putsch de Munic: colp d’estat nacionalista i antidemocràtic protagonitzat per Hitler en 1923. Situació econòmica molt difícil: deutes de guerra, hiperinflació, ocupació de la conca del Ruhr per part de França per no poder pagar els deutes de guerra. Crisi econòmica de 1929 que va agreujar la dramàtica situació. Crisi política per la inestabilitat ministerial i la perdua de suport dels partits governamentals (Coalició de Weimar)

5. 2 Els inicis del nazisme Nazisme és la contracció de la paraula alemana Nationalsozialismus, que significa Nacionalsocialisme, i fa referència a tot allò que s'ha relacionat amb la ideologia i el règim que va governar Alemanya de 1933 a 1945 amb l'arribada al poder del Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys. Fundació en 1919 del Partit dels Treballadors Alemanys. Després de l’ingrés de Hitler, en 1920 es va cambiar el nom per Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys. Eixe any també es va fundar la SA o Seccions d’Assalt (“camises marrons”) En 1921, Hitler es va convertir en el líder del partit, el führer. En 1925 va crear les SS (Esquadres de protecció), que era un cos d’èlit i guàrdia personal de Hitler.

Principis ideològics Defensa del socialisme nacional que defensa els interesos superiors de la nació. Establiment d’una dictadura nacionalista. Neteja racial i defensa de la puresa racial. Creació de “l’espai vital”, que és l’espai que la nació necessita per assegurar el desenvolupament de la raça aria. A partir de 1925, després d’eixir de la presó, Hitler va refundar el partit (Mein Kampf: la Meua LLuita): Va limitar el anticapitalisme i la va transformar en la lluita contra els jueus. Reforçament del antisemitisme i anticomunisme. Utilització de la propaganda per converti-lo en un partit de masses: marxes, uniformes, …

5. 3 La crisi de la república i l’ascens del nazisme A mesura que la coalició de Weimar va perdre prestigi, els nazis van ampliar les seues bases socials i es van intensificar les activitats de violència de les SA. En les eleccions de 1930 el NSDAP, va ser el segon partit més votat. Va aprofitar l’èxit per entrar en contacte amb altres partit de dreta i les grans fortunes (Krupp, Siemens, Thyssen, . . ) i van establir un pacte: el Front Harzburg. En 1932, Hinderburg va ser elegit president de la república. Després de les eleccions de 1933, uno dels principal líders, Von Papen, va voler integrar a Hitler en un govern de coalició per poder controlar el seu radicalisme i moderar el seu discurs, i amb la intenció de manipular-lo.

5. 4 La dictadura nazi i el naixement del Tercer Reich La construcció de l’estat totalitari va ser més ràpida que en Itàlia, entre febrer de 1933 i agost de 1934. Hitler va aconseguir controlar tots els ressorts del poder: Dissolució del Reishstag (parlament). Incendi del Reishstag en febrer de 1933 del qual van ser inculpats falsament els comunistes, i va servir d’excusa per suspendre les llibertats individuals, suprimir el control judicial sobre les detencions i restablir la pena de mort. La majoria dels partits van ser prohibits o es van dissoldre. Durant “la nit dels coltells llargs”, Hitler va eliminar l’oposició dins del seu partit A la mort de Hindenburg en agost de 1934, Hitler va acumular les funcions de canceller i president i es va proclamar Führer i canceller del Reich (Reichfúhrer).

Estètica militar

Símbols Esvàstica Escut Font d’inspiració: l’Imperi alemany (Reich): • Primer Reich: Sacre Imperi : 962 -1806 • Segon Reich: 1871 -1918 (implantat per Guillem I) • Tercer Reich: l’Alemanya nazi

La raça ària Totes les coses de les quals gaudim ara en la civilització humana, totes les realitzacions de l’art, de la ciència i de la tècnica, són quasi exclusivament els fruits del geni creador ari. Això permet concloure que només ell és el fundador d’una humanitat superior i que, per això, representa el prototip del que entenem per «ésser humà» . [. . . ] Si es dividira la humanitat en tres categories d’homes: creadors, conservadors i destructors de la cultura, tindríem segurament com a representant del primer grup només l’element ari. [. . . ] L’existència de tipus humans inferiors ha sigut sempre una condició prèvia essencial per a la formació de les civilitzacions. . . [. . . ] L’ari ha renunciat a la puresa de la seua sang i ha perdut a poc la facultat de crear civilització. [. . . ] Els pobles moren no tan sols perquè perden guerres, sinó perquè perden aquesta força de resistència que només pot donar una sang pura. Tots els qui, en aquest món, no són d’una raça pura no són altra cosa que deixalles. A. HITLER, Mein Kampf, 1924

La construcció d’un règim totalitari Hitler va convertir Alemanya en un estat totalitari: Partit únic: Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP). Sindicat únic: Front del Treball Nacionalsocialista. La judicatura va quedar supeditada a la voluntat del partit. Va començar la identificació entre partit i Estat. L’estat estava centralitzat i controlat per el Führer i els dirigents del seu partit (Himmler, Goebbels, Goering, . . ). Expansionisme territorial: ocupació d’Àustria, Txecoslovàquia, i posteriorment Polònia, URSS, . . La policia va ser substituida en les seues funcions de control per les formacions paramilitars nazis, fonamentalment per la SS i després també per la Gestapo (creada en 1934). Utilització de la violència i el terror. Creació a partir de 1933 dels camps de concentració (Dachau) on es concentraven els enemics de la nació: jueus, gitanos, homosexuals, comunistes, …

UTILITZACIÓ DEL TERROR La nit dels vidres trencats El primer camp de concentració, Dachau

Presoners a Auschwitz

L’expansionisme: mapa de l’expansió territorial alemanya a l’època nazi

Autarquia econòmica i rearmament L’estat nazi defensava l’intervencionisme estatal en economia per convertir Alemanya en una gran potència mundial. Els objectiu: Autarquia econòmica per a que Alemanya fora autosuficient. Es va elaborar el pla quadriennal per fomentar una indústria capaç de produir totes les matèries que el Reich no tenia en prou quantitat. Fort control sobre els preus i els salaris per controlar la hiperinflació. Prioritat a la indústria pesant, especialment l’armamentística. Fortes inversions en obres públiques: autopistes, aeroports, estadis, . .

Resultats molt desiguals: Alemanya es va convertir en 1939 en la segona potència industrial del món. Es va aconseguir plena ocupació Van mantindre els salaris molt baixos amb poca capacitat adquisitiva, jornales laborals llargues (10 hores) i sese drets reivindicatius: mà d’obra barata. La classe obrera tenia treball però amb un notable empitjorament de les condicions salarials i de treball. Es va accelerar el procés de concentració empresarial i els beneficis de les empreses i la banca van augmentar molt. No va poder controlar la Falta de matèries primeres estratègiques (petroli, cautxú). El manteniment de la producció industrial passava per l’utilització de l’arsenal armamentístic.

Racisme i antisemitisme Un dels objectius prioritaris de l’estat nazi va ser assegurar la cohesió social i ideològica gràcies a la puresa racial. S’havia de suprimir les impureses tant si eren étniques, físiques o mentals o per altra anomalia social. Programes d’eutanàsia a unes 72. 000 persones (malalts mentals, amb tares físiques, malalts crònics i incurables). Polítiques antisemites que van culminar en “la solució final”, és a dir un programa d’eliminació total de la població jueva d’Europa.

Racisme: Un exercici d’aritmètica racista Un boig costa cada dia 4 marcs, un invàlid 5, 5 marcs, un criminal 3, 5 marcs. En molts casos, un funcionari no cobra més de 4 marcs, un empleat 3, 6 marcs, un aprenent 2 marcs. [. . . ] Calculeu quant costen anualment els 300. 000 bojos i epilèptics d’Alemanya. Quants préstecs de 1. 000 marcs podríem concedir a matrimonis joves si poguérem estalviar aquests diners? Procedent d’un llibre de text de matemàtiques de l’època nazi

Racisme: matrimonis permesos i prohibits segons les lleis de Nuremberg del 1935

Racisme: defensa de la raça ària La raça ària Totes les coses de les quals gaudim ara en la civilització humana, totes les realitzacions de l’art, de la ciència i de la tècnica, són quasi exclusivament els fruits del geni creador ari. Això permet concloure que només ell és el fundador d’una humanitat superior i que, per això, representa el prototip del que entenem per «ésser humà» . [. . . ] Si es dividira la humanitat en tres categories d’homes: creadors, conservadors i destructors de la cultura, tindríem segurament com a representant del primer grup només l’element ari. [. . . ] L’existència de tipus humans inferiors ha sigut sempre una condició prèvia essencial per a la formació de les civilitzacions. . . [. . . ] L’ari ha renunciat a la puresa de la seua sang i ha perdut a poc la facultat de crear civilització. [. . . ] Els pobles moren no tan sols perquè perden guerres, sinó perquè perden aquesta força de resistència que només pot donar una sang pura. Tots els qui, en aquest món, no són d’una raça pura no són altra cosa que deixalles. A. HITLER, Mein Kampf, 1924

Racisme: població jueva exterminada per països

Text: El testimoni d’un oficial d’un camp de concentració [. . . ] Hoss [. . . ] va respondre que la majoria dels que eren portats al camp anaven allà per a ser exterminats. Hoss va fer després una declaració jurada en què va admetre que havia supervisat l’extermini per gasejament i la incineració posterior d’almenys dos milions i mig de persones. Va dir que s’introduïa el [gas] Zyklon-B a la cambra a través d’una xicoteta obertura. Es tardava entre 3 i 15 minuts a assassinar els que eren dins la cambra. Al cap de mitja hora, es retiraven els cossos. Els Sonderkommandos o Comandos Especials els treien els anells i les dents i els empastaments d’or. Hoss va descriure el procés amb el qual se seleccionaven els que anaven a ser gasejats. Va declarar que es tractava d’enganyar les víctimes dient-los que les anaven a netejar de polls. Va dir que a les cambres de gas hi podien entrar fins a 2. 000 persones. Testimoni de Rudolf Hoss, Kommandant d’Auschwitz

La política nazi d’adoctrinament i propaganda Mijantçant el Ministeri de Cultura i Propaganda, dirigit per Goebbels, es va garantir la conformació d’una cultura i un pensament basat en les idees racistes i nacionalistes: Control de diaris, ràdio, editorials, … Publicació d’un llistat de llibres i autors prohibits. Crema pública de llibres. Desmantellament de l’èlit intel. lectual, artística i literària. Utilització de les arts plàstiques per a transmetre l’ideari nazi Politització del sistema educatiu: es va depurar el professorat, es va introduir la censura en les aules i els llibres. Creació de les Joventuts Hitlerianes, en les quals els van inculcar l’obediència i el sentit del deure. A més a més d’una educació racista, antisemita i militarista.

El control de la cultura: crema de llibres el 1933

La propaganda: olimpíades de Berlín

Retrat de Hitler, de Hubert Lazinger

Imatge sobre l’ideal ari

Text: L’educació dels joves És amb la joventut amb qui començaré la meua obra creadora, va dir Hitler. Nosaltres, els vells, estem gastats [. . . ], ja no tenim instints salvatges. Nosaltres som fluixos, som sentimentals. Nosaltres portem el pes d’una història humiliant [. . . ]. Però, la meua esplèndida joventut! Quin material humà! Amb ells, podré construir un món nou. La meua pedagogia és dura. Farem créixer una joventut davant la qual el món tremolarà. Una joventut violenta, imperiosa, intrèpida, cruel. [. . . ] Sobretot, que siga atlètica: és el més important. [. . . ] No vull cap educació intel·lectual. El saber no fa altra cosa que corrompre els joves. H. RAUSCHNING, Hitler em va dir, 1940

ACTIVITATS: Act. 1, pàg. 225 Act. 6, pàg. 227 Act. 18, pàg 237 Les fotocòpies