ELS MICROORGANISMES Tema 7 1 1 Els Protoctits

ELS MICROORGANISMES Tema 7 1

1. Els Protoctits Protozous Algues 2. Moneres 3. Virus 4. Altres microorganismes 5. Malalties relacionades amb els microorganismes (treball) mllabres@beatramonllull. org 2

1. Els Protoctits Dins aquest regne s’inclouen un gran nombre d’organismes, generalment de dimensions reduïdes, sovint són microscopis, d’estructura senzilla i molt diferents entre si. El regne dels protoctits agrupa organismes unicel·lulars com pluricel·lulars, amb cèl·lules eucariotes però no formen teixits. 3

Protozous 4

Els protozous són organismes microscopis de forma i mida variables, les cèl·lules s’assemblen a les cèl·lules animals. Les característiques generals són: • Són unicel·lulars, és a dir és capaç de realitzar totes les funcions vitals. • Són heteròtrofes. S’alimenten de bacteris i restes orgàniques. • Viuen en medis aquàtics, tant d’aigua dolça com salada. La majoria són de vida lliure, però n’hi ha que són paràsits. 5

• Els protozous que viuen surant per l’aigua formen el zooplacton, del qual s’alimenten altres animals. • Segons la forma de desplaçar-se els protozous poden classificar-se en: - Flagelats: es mouen mitjançant flagels. Uns són de vida lliure i altres paràsits. El Tripanosoma causa la malaltia de la son. 6

- Ciliats: es mouen mitjançant cilis, uns són de vida lliure i altres paràsits. El Parameci té dos nuclis. cilis 7

- Rizòpodes: es desplacen mitjançant pseudopodis, què són petites prolongacions del citoplasma. N’hi ha de paràsits i de vida lliure. 8

- Esporozous: Són immòbils, no tenen apèndix locomotors. Tots són paràsits. El Plasmodi provoca la malària. 9

1. 2 Algues Les algues és un grup d’ev molt divers. Les seves cèl·lules són semblants a les dels vegetals, ja que tenen paret cel·lular i cloroplasts. Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. Les unicel·lulars a vegades formen colònies. En les algues pluricel·lulars totes les cèl·lules tenen el mateix aspecte i realitzen les funcions vitals, però no formen vertaders teixits 10

11

Són autòtrofes, és a dir produeixen la seva mo a partir de matèria inorgànica. N’hi ha que tenen clorofil·la i n’hi ha d’altres que tenen altres pigments per captar determinades longituds d’ona de la llum, com per ex la xantofila i carotens (algues brunes) i les ficobilines (algues vermelles). Segons el tipus de pigments es poden classificar en: algues verdes, algues brunes i algues vermelles. 12

Són de medis aquàtics, tant d’aigües salades com d’aigües dolces. N’hi ha que formen part del fitoplàcton. Les algues tenen un paper important en la naturalesa ja que serveixen d’aliment a molts d’altres ev, inclús els humans. 13

Tipus d’algues Segons el tipus de pigments que tenguin es poden classifcar en: - Algues verdes: el pigment més abundant és la clorofil·la, què dóna el color verd característic. Poden ser unicel·lulars com per ex l’Euglena o pluricel·lulars com la Ulva. - Es troben tant en aigües marines com continentals. 14

15

- Algues brunes: posseeixen un pigment groguenc que domina sobre la clorofil·la i és el responsable del color beix de les algues. Són marines i es solen trobar a les costes rocoses, de manera que són visibles quan baixa la marea. N’hi ha que viuen surant per l’aigua. Tant poden ser unicel·lulars, com les diatomees, com pluricel·lulars sargassos. 16

17

- Algues vermelles: a més de tenir la clorofil·la contenen un pigment vermellós de la família dels ficobilines (ficoeritrina), ja que d’aquesta manera poden captar les longituds d’ona de la llum que arriben a grans profunditats. Solen viure a aigües tranquil·les i càlides. Poden ser unicel·lulars com pluricel·lulars les quals són les responsables de la formació dels corals. 18

19

2. Regne Moneres Són unicel·lulars i procariotes Són microscopis. Hi pertanyen el grup dels bacteris. Poden formar colònies o viure aïllats. Poden viure al sòl, a l’aigua, a l’aire i dins altres ev Poden resistir Tª extremes tant baix zero com per damunt dels 100ºC. 20

Els primers ev foren els bacteris que aparegueren a l’interior de l’aigua. Estructura dels bacteris 21

Classificació - Coc: tenen forma esfèrica i provoquen malalties per ex el pneumococco 22

- Bacils: tenen forma allargada. N’hi ha que poden formar malalties com també n’hi ha que són beneficiosos com per ex Bacillus thuringiensis, el qual s’utilitza molt en agricultura ecològica per combatre les plagues d’insectes 23

- Vibrió: tenen forma de coma. Provoquen malalties com ara el còlera (Vibrio cholerae). 24

- Espiril: tenen forma d’espiral i també formen malalties. 25

Tenen nutrició heteròtrofa, la gran majoria. D’aquesta manera els podem classificar segons de com es nutreixen: - Paràsits: són bacteris que s’alimenten d’altres organismes i per tant són perjudicials i són causants de malalties. Per ex Pneumococco. - Sapròfits: són aquells bacteris que s’alimenten de matèria orgànica en descomposició, de manera que transformen la mo en matèria inorgànica. 26

- Simbionts: són aquells que viuen en simbiosi amb un altre organisme, com per ex la flora intestinal els quals ajuden a dur a terme la digestió.

La reproducció dels bacteris Els bacteris es reprodueixen per bipartició, de manera que el resultat són dos bacteris idèntics però de menor mida, per això per poder-se tornar dividir han de créixer fins a l’estat adult. En el moment que les condicions del medi no són favorables són capaços de formar unes espores de resistència que els permet suportar altes i baixes Tª o períodes de sequera. 28

En el moment que les condicions són favorables surten de l’espora de resistència. 29

3. Els virus Hi ha científics que els consideren microorganismes, però n’hi ha d’altres que no, ja que no tenen la capacitat de realitzar les funcions vitals per si mateixos, per tant han d’infectar altres cèl·lules per poder-les dur a terme. Es caracteritzen per tenir una càpsula proteïca on al seu interior hi ha el material hereditari (ARN). 30

Per poder-se reproduir, el virus ha d’entrar dins una cèl·lula i emprar el seu material hereditari, de manera que ell es pot reproduir però suposa la destrucció de la cèl·lula. Això suposa que quasi el 100% dels virus provoquin malalties infeccioses i n’hi ha que són mortals, com per ex el SIDA i l’èbola. 31

-http: //ca. wikipedia. org/wiki/Virus -http: //www. nlm. nih. gov/medlineplus/spanish/ency/article/000594. htm 32

Estructura del virus Pàg 187 Procés d’infecció Pàg 187 Definicions de: - Vacuna - Antibiòtic 33