LES CATEGORIES GRAMATICALS ELS NOMS ELS DETERMINANTS ELS
- Slides: 10
• • • LES CATEGORIES GRAMATICALS ELS NOMS ELS DETERMINANTS ELS ADJECTIUS ELS VERBS ELS PRONOMS ELS ADVERBIS LES PREPOSICIONS LES CONJUNCIONS LES INTERJECCIONS
Els noms q Un nom és una paraula que serveix per designar un ésser animat o inanimat o una idea. Exemples: nin, llop, gerani, taula, amor, bellesa, … q El nom és una paraula variable: segons el gènere (el nin, la nina) i segons el nombre (el llop, els llops). q El nom és el nucli del SN (Sintagma nominal): Una dona rossa Det nucli Compl. nom
Els adjectius q Un adjectiu és una paraula que serveix per designar les característiques dels éssers o les coses (nina rossa, fruita verda, camí llarg). q L’adjectiu és una paraula variable: sol tenir dues formes per al singular i dues més per al plural (madur, madura, madurs, madures). Concorda amb el nom en gènere i nombre. q Dins el Sintagma Nominal fa la funció de complement del nom. El camí llarg.
Els determinants q Un determinant és una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un moix), identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions). q Es classifiquen en vuit grups: q Articles (el, la…) q Demostratius (aquest, aquell, …) q Possessius (el meu, meva…) q Numerals (un, dos…) q Quantitatius (molt, poc…) q Indefinits (algun, qualsevol…) q Interrogatius (quin, quina? …) q Exclamatius (quin, quina!. . . )
Els pronoms q Un pronom és una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom. Ell canta. q Es classifiquen en sis grups: q Personals forts (jo, tu…) q Personals febles (em, et, …) q Demostratius (això, allò) q Indefinits (algú, ningú) q Interrogatius (qui, què) q Relatius (que, el qual…)
Els verbs q. Un verb és una paraula que expressa una acció (jugar), un esdeveniment (ploure) o un estat (estar). qÉs la paraula més variable, ja que es conjuga en funció de la persona (1ª, 2ª, …), el nombre (canta, cantam) i el temps (cant, cantava, cantaré). qÉs el nucli del SV (sintagma verbal) » Mengen conill amb ceba. V
Els adverbis q Un adverbi és una paraula que expressa una circumstància de temps (avui, demà, sempre…), de lloc (aquí, allà, enlloc…), de manera (bé, malament…) o de quantitat (més, menys…). q És una paraula invariable. q Fan de complement del verb. Treballen molt.
Les preposicions q. Una preposició és una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules. Per exemple: pa →oli pa amb oli q Són paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.
Les conjuncions q Una conjunció és una paraula que serveix per unir o relacionar una oració amb una altra. Per exemple: Anirem a la platja → fa bon temps. Anirem a la platja si fa bon temps q. Són invariables. q. Hi ha conjuncions que uneixen elements d’una mateixa categoria (de coordinació) i conjuncions que subordinen un element a un altre (de subordinació). Exemples: oli i sal → Coordinació No ha vingut perquè està malalt. → Subordinació
Les interjeccions q. Una interjecció és una paraula que serveix per fer una exclamació. Ei, vigila! q. Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment, repugnància (ai!, bah!, uf!, ecs!) q. Són invariables, i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa.
- Determinant nom
- Categories gramaticals esquema
- Categories gramaticals invariables
- Categories gramaticals variables
- Verb cantar enxaneta
- Les noms suivants
- J'étais assis au bar en train de boire un
- Exercicis de diftongs creixents i decreixents i hiats
- Diferents tipus de triangles
- Accidents gramaticals
- Noms de planetes