ELS ECOSISTEMES ELS ECOSISTEMES En tots els ecosistemes

ELS ECOSISTEMES

ELS ECOSISTEMES En tots els ecosistemes poden distinguir tres components : o Els essers vius que habiten un ecosistema. o El medi fisic , que es el lloc en el que habiten els essers vius d’un ecisistema. o Les relacions que extableixen entre els essers vius i tambe entre aquests i el mede fisic en el qual viuen

ELS ESSERS VIUS DE UN ECOSISTEMA Els essers vius que poden reproduir – se entre si i tindre desendencia fertil son de la mateixa especie. Tots els essers vius de la mateixa especie que viuen en un ecosistema formen una poblacio. Per exemple , en un bosc , tots els esquirols formen la població dels esquirols , els pins un altra poblacio i els ducs un altra. El conjunt de diferents poblacions d ‘ essers vius d ‘un ecosistema formen la comunitat.

Caracteristiques del medi fisic Les caracteristiques del medi fisic determinen quins essers vius ocupen l ‘ecosistema , poden ser de dos tipus : o Als ecosistemes aquatics el component principal es l ‘aigua , que pot ser dolça o salada. L a profunditata, la tranparencia , la quanitat d ‘oxigen dissolt en l’aigua , l’ onatge i els corents tambe son factors que influixen en aquets ecosistemes. o Als ecosistemes terrestres el component principal es el sol. Les hores de llum , la quentitat de precipitacions , l’altura sobre el nivell del mar i el relleu son factors que influeixen als ecosistemes terrestres.

RELACIONS INTRAESPECIFIQUES I INTERESPECIFIQUES Entre els essers vius d’un ecositema es produixen diferents tipus de relacions : o Relacions intraespecifiques. Son les que s’estableix entre els essers vius d’una mateixa especie. Per exemple , els gats d ‘una meteixa ventrada tenen una relacio itraespecifica amb sa mare , que els cuida i alimenta. o Relacions interespecifiques. Son les que s’estableixen entre essers vius de diferent especie. Les relacions alimentaries , com les que hi ha entre la granota i la llagosta de la qual s’alimenta , son relacions interespecifiques. Tambe hi ha relacions interespecifiques que no son alimentaries.

CADENES ALIMENTARIES Aquestes relacions es poden representar en forma de cadenes alimentaries. En aquestes relacions , la primera sol ser una planta , ja que no s’alimenta d’altres essers vius , sino que fabrica el seu propi aliment , la segona baula es un herbivor , son les que menja plantes , i les baules seguents son carnivors , que s’alimenten d’altres animals.

LES BAULES DE LES CADENES ALIMENTARIES En les cadenes alimentaries podem diferenciar aquestes baules : o Els productors , que son essers vius capaços de elaborar el seu propi aliment , com les plantes o les algues. S’anomenes aixi perque produixen l’aliment mitjançant la fotosintesis a partir de l’aigua , les sals mineral, l’aire i la llum del sol. o Els consumidors primaris , que son animals herbivors o Els consumidors secundaris , que son el animals carnivors i omnivors. o Els descomponedors , que son els bacteris i els fongs , s’aimenten de restes procedents dels altres essers vius, com fulles o excrements,

ECOSISTEMES NATURALS Alguns ecosistemes naturals terrestres son : o Selva. Les temperatures son altes i hi plou molt. Son boscos molt densos , amb arbres molt alts i amb una gran quantitat i varietat d’essers vius. o Bosc temperat. Les temperatures son fredes a l ‘hivern i suaus a l’estiu , i les pluges , moderades. Hi abunden els arbres de fulles caduca i els animals migratoris. o Sabana. Les temperatures son altes al dia i baixes a la nit. Les precipitacions son escasses. Sol haver –hi una epoca de pluges en la qual les precipitacions son torrencials. La vegetacio esta formada principalment per herbes , encara que troben arbres aillats. o Desert fred. Les temperstures son molt baixes i les precipitacions escasses , i en forma de neu. Hi ha molt poca vegetacio i els animals tenen una capa grossa de greix davall de la pell que els protegeix del fred. L ‘ecosistema dels pols es un tipus de desert fred. o Desert calid. Les temperatures son molt altes de dia i molt baixes de nit. Quasi no plou. Hi ha molt poca vegetacio. Tant les plantes com els animals poden sobreviure amb poca aigua. o Ecosistemes d’aigua dolça , con rius i llacs. Els rius son corrents d’aigua dolça. Mentres que el llac son masses d’aigua dolça. o Ecosistemes d’aigua salada, com mars i oceans. Hi ha diferents ecosistemes marins depent de la profunitat.

ELS ECOSISTEMES HUMANITZATS o Ciutats i pobles. Es caracteritzen per l’existencia de contruccions , com edificis o carrteres i la presencia d’essers humans i animals: gossos , gats , coloms …. o Els cultius. Son terestres en els quals persones planten generalmen una unica especie vegetal. o Altres tipus de cultius son prats , que s’utilitzen perque hi paste el bestiar i les deveses. Les deveses son boscos d’alzines o sureres e els quals s’han talat alguns arbres.

L’EQUILIBRI DELS ECOSISTEMES Un ecosistema arriba a l’equilibri quan els canvis que experiments amb el pas del temps son nomes els que corresponen a cada estacio. ACCIONS HUMANES PERJUDICIALS. o Incendis. Suponen la desstruccio arbres i arbustos. o Desforestacio. Es la tala dels boscos sensers per a crear camps de cultiu o pastures per al bestiar o per obtindre fusta. o Dessencacio de llacunes i zones embassades per a construir edificis o per a conrear la terra. o Explotacio incontrolada de terres , de les quals s’ extrau arena i grava per a la construccio. o Instal. lacio d ‘aocadors il. legals que con que nos estan aillats i controlats , produixen una greu contaminacio del sol i de l’aigua.

ACCIONS HUMANES BENEFICIOSES Alguns exemples d’activitats humanes que produixen efectes beneficiosos : o La conversacio d’espais naturals , declarants espais naturals protegits , s’evita aixi que s’hi pugen fer activitats humanes perjudicials. o La reforestacio , que consisteix en plantar arbres per a recuperar extencions de boscos desapareguts. o La proteccio d’especies animals i vegetals que se prohibeix la caça o la recol. leccio. o El control d’abocadors i el reciclatge de materials contaminants com ara plastics , piles i olis.