Els primers freds aCatalogaci Autor Miquel Blay 18661936

Els primers freds a)Catalogació: -Autor: Miquel Blay (18661936) -Títol: Els primers freds -Cronologia: 1891 -1892 -Localització original: Exposició Nacional de Madrid de 1892 -Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona. -Estil: Realisme, simbolisme, modernisme. • Anàlisi material: -Dimensions: 2, 93 m x 1, 95 m -Material: marbre blanc -Tècnica: talla -Formes: exempta -Tipologia: grup a)Cromatisme: monocroma b)Estat de conservació: Bo

Context històric (dades biogràfiques) Miquel Blay (Olot, 1866 - Madrid, 1936) Feu l’aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot, dirigida per J. Berga i Joaquim Vayreda. Després, a Itàlia i França, rep una sòlida formació artística. El 1892 va rebre la primera medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, per l’obra Els primers freds. El 1900 és primera medalla en l’Exposició Universal de París i també rebé el títol de Cavaller de la Legió d’Honor el 1901. Roman a París fins el 1906, instal·lant-se a Madrid quan ja era un artista reconegut. Fou un gran mestre d’escultors que estudiaren al seu taller. Introduí a la seva escultura amb un naturalisme extrem, tots elements del modernisme. Col. laborà amb Lluís Domenech i Montaner amb l’escultura de La cançó popular, a l’exterior del Palau de la Música Catalana, obra ja totalment modernista. Neix al final del regnat d’Isabel II, viu molt jove el Sexenni Revolucionari, i la Restauració, amb la Dictadura. La II República i mor l’any de l’esclat de la guerra civil.

La confluència de les dues façanes, la presideix l’escultura de Miquel Blay: La cançó popular catalana

Anàlisi formal: Descripció Dues figures nues assegudes en un banc d’un parc, arraulides de fred i de misèria. Vell barbat amb un posat resignat Les mans unides de l’ancià ens remeten a un cru hivern Gest emotiu i tendre de la nena (recolza tendrament el seu cap damunt la clavícula de l’ancià a la recerca de la seva protecció)

Composició Línies rectes: Verticals, Horitzontals i Diagonals Volums Modelat delicat Tractats amb absolut realisme: Cos nena feble, prim, amb les costelles i os del maluc marcats. Cos demacrat de l’ancià, amb amplitud d’espalles La nena centra tota l’atenció en l’ancià, mentre aquest observa a l’espectador, resignat però digne. Ella busca la protecció de l'ancià, recolzant tendrament el cap en la seva clavícula, i plega els dos peus, en una postura que reflecteix timidesa i indefensió. No li arriben al terra.

El delicat modelat de l’escultura, que dona als cossos unes formes suaument esfumades, fa que la llum sigui difusa, donant més verisme a la sensació de fred que pateixen els protagonistes. Interpretació Blay transmet la sensació de fred del vell i la nena, completament nus. La veritable força és la capacitat de transformar una escena de tendresa commovedora en una representació idealitzada del sofriment humà. Representació de la pell arrugada, esquena encorbada. Cabell tractats amb gran realisme, igual que les expressions dels rostres. Mostra del gran domini tècnic de l’escultor.

Interpretació Semblances amb aquesta obra francesa, que representa a Edip i la seva filla Antígona. Vell mira l’espectador, mostra voluntat de superar el patiment per protegir la noia. Només està nu el tors del vell en aquesta. En Blay les dues nues. Als esbossos previs de Blay, però els dos personatges anaven vestits. Edip a Colonna (1882) de Dominique Jean Hugues

En el procés de creació d‘Els primers freds, l'escultor primer du a terme una versió amb les figures vestides i després una altra amb les figures nues, que és la definitiva. Ambdues versions són fetes a Roma. Queda plasmat, amb un cru realisme, la pobresa i la misèria que pateix la humanitat. L’obra fou presentada a l’Exposició de Madrid l’any 1892 i cobert d’elogis, Miquel Blay obtingué una medalla.

Funció Aquesta està molt relacionada amb el context històric. L’aparició del modernisme a Catalunya és data entre el 1888, amb l’Exposició Universal, i el 1898, amb la pèrdua de les últimes colònies. Aquest estil fou impulsat pel mecenatge privat, que després es va anar veient desplaçat pels poders públics, sobre tot la Mancomunitat, la qual establí un programa cultural que donava preferència a l’ús del català i a la catalanitat com a element diferenciador. El modernisme fou un art plenament al servei de la burgesia. En un moment en que el sentiment nacionalista era molt fort, el modernisme intentava trobar un estil propi català que donés continuïtat a la Renaixença, incorporant al mateix temps les noves tendències i avantguardes europees. Els primers freds, malgrat pertànyer més al corrent realista, obeïa al desig del modernisme, de portar la modernitat artística a Catalunya. Blay va realitzar aquesta obra a Roma i l’exposà per primer cop a Madrid, on va tenir un gran èxit. Va obtenir menció extraordinària a l’exposició de Belles Arts de 1894.

Estil Blay desenvolupà un estil molt personal, caracteritzat per: - domini depurat del dibuix i la tècnica escultòrica - gran facilitat per treballar l’expressivitat dels personatges. Els primers freds és una obra primerenca de Blay, on hi ha influències dels seu mestre, H. Chapu i de Hugues (Edip a Colonna) En el seu temps, Els primers freds, fou considerada una escultura que trencava amb l’academicisme. Blay evolucionà del realisme al simbolisme i modernisme, destacant dins d’aquest el grup al·legòric del Palau de la Música. Tot i així ja hem vist que a Els primers freds s’hi observen elements simbolistes (formes esfumades del modelat, estats d’ànim clarament expressats). L’escultura catalana de finals del XIX s’inspirava en les novetats que provenien de París, sobretot en el simbolisme de Rodin, que fou el gran renovador del llenguatge escultòric de l’època.

La influència de Rodin s’aprecia en el dibuix del cap del vell, el detallisme anatòmic, la delicadesa de la nena i l’anecdotisme del banc. Aquesta obra correspon a l’etapa romana de Blay.

Miquel Blay: Perseguint la il·lusió. Grup escultòric fet el 1903 i instal·lat al MNAC, a Barcelona. Aquesta és una obra propera al simbolisme i combina diferents materials com a recurs cromàtic i al·legòric. Influències de Meunier, Rodin i Claudel en les obres de Blay pertanyent a aquest període.

Monument a Alfons XII, parc del Retiro, Madrid. 1910

1903, Monument a Vítor Chávarri 1930. Monument a Cuba

Font de la plaça Espanya, de Barcelona. Tres grups escultòrics que representen els 3 mars que banyen les costes de la Península Ibèrica. 1929