ELS PRIMERS FREDS Miquel Blay Escultura dels segles

ELS PRIMERS FREDS Miquel Blay Escultura dels segles XVIII i XIX

1. - Classificació Títol: Els primers freds Autor: Miquel Blay Cronologia: 1892 País: Espanya Estil: realisme

2. - Tema Un home vell i una noia molt jove, gairebé una nena, són asseguts en un banc amb un evident sofriment. El vell, sobreposant-se al seu dolor, intenta consolar la nena.

3. - Descripció de l’obra a. - Elements tècnics Material: marbre Tècnica: Talla. Consisteix en treballar un bloc compacte: l'escultura ja hi és, i tot el que cal fer és treure'n el material que hi sobra. Quan l'escultor va rebaixant la pedra o la fusta, genera volums negatius, i la part queda sense tocar és el resultat final, o sigui, que en aquest cas l'artista ha de pensar de negatiu a positiu. Amb aquest sistema es corre el gran risc de no poder afegir res en cas d'error, i per això se solen fer alguns estudis previs molt minuciosos. Cromatisme: Monocroma.

b. - Elements formals Visió: Unifacial Ritmes: El delicat modelat de l’escultura fa que la llum sigui difusa, i ajuda a donar més verisme a la sensació de fred que pateixen els dos personatges. Tipus de representació: Escultura exempta (o de volum rodó). Grup.

Composició: L’home, abatut, vell i feble, tot i que tant les seves espatlles com l’amplitud del pit i la musculatura de les seves cames delaten una força interior, mostra una actitud consirosa envers la noia. Ella, amb cada múscul del seu cos, busca la protecció de l’adult recolza tendrament el cap en la clavícula de l’ancià i aplega els dos peus en una postura que reflecteix tant timidesa com indefensió. El rostre de l’home, alçat i digne, es dirigeix vers l’observador, mentre que l’univers de la noia sembla limitar-se exclusivament al seu protector, a qui, alçant lleugerament la testa, envia una mirada furtiva.

4. - Dependències i influències posteriors Dependències: En aquesta obra primerenca de Blay hi trobem la influència del seu mestre, Henri Chapu i també es poden rastrejar fàcilment les similituds, tant temàtiques compositives, amb l’Èdip a Colonna (1882) de Dominique-Jean Hugues. També hi trobem influències de Rodin en el dibuix del cap del vell, el detallisme anatòmic, la delicadesa de la nena i l’anecdotisme del banc.

Èdip a Colonna. D-J. Hugues. Les dues obres, Els primers freds de Blay i L'Èdip a Colonna de Hugues, es componen de dos personatges, un vell i una joveneta, asseguts en un banc, que a l'obra francesa són Èdip i la seva filla Antígona. A totes dues obres el vell, barbat, té una actitud capficada, com si estigués meditant alguna cosa que el tingués molt preocupat, fins arribar a tenir una mirada certament trista, i fins a cert punt melancòlica. La diferència més evident entre les dues obres és que Blay va fer les figures nues mentre que Hugues havia deixat nu només el tors d'Èdip.

Influències posteriors: Pels seus càrrecs acadèmics (professor de modelatge de professor de modelatge en l'Escola de San Fernando i, posteriorment de director de l'Academia de Belles Arts d'Espanya a Roma) va influir en molts dels seus alumnes. El seu deixeble més conegut és l’escultor Julio Antonio (Antonio Rodríguez Hernández). Les seves obres més importants són: Bustos de la Raza, mausoleu Lemonier i el Monument als herois de 1811 de Tarragona.

5. - Relacions amb obres similars de l’autor • Miquel Blay destacà per desenvolupar un estil molt personal, que es recolza en un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura i en una gran facilitat per treballar l’expressivitat. • L’obra de Blay evolucionarà del realisme de Els Primers freds fins al simbolisme i el modernisme, destacant dins d’aquest corrent la seva famosa al·legoria de la música popular del Palau de la Música Catalana. • Tot i així, ja s’observen trets simbolistes a Els Primers freds: les formes suaument esfumades dels cossos i els marcats estats d’ànim de l’ancià i la noia.

Realisme: Presenta els fets tal com són. Temes quotidians i crítica social. Simbolisme: Art conceptual i transmissor d’idees, no un simple reflex de la realitat. Meunier: Bust d’un minaire. Llimona: El Desconsol.

La cancó popular.

6. - Diferències amb altres solucions coetànies • Contemporani de Miquel Blay serà l’escultor Josep Llimona. Ambdós van coincidir al Cercle Artístic de Sant Lluc (una associació d'artistes i d'amants de les arts fundada l'any 1893. Des dels començaments, en temps del Modernisme, fins a l'actualitat, les seves activitats s'han centrat de manera preferent en el conreu del dibuix del natural i en el foment de la pràctica associativa de l'art. Catalanisme i cristianisme). • Mentre l’obra de Blay és mou entre el realisme i el simbolisme, l’obra de Llimona ho farà entre el simbolisme i el modernisme. • L’obra més coneguda de Josep Llimona és El Desconsol (1907), escultura que reflecteix el sentiment mateix del desconsol a partir de la figura d’una dona jove caiguda sobre uns esglaons. La noia té els cabells sobre el rostre i deixa que l’expressió de la seva tristesa sigui un tors abatut, amb els músculs sense tensió ni força.

7. - Relació amb l’entorn arquitectònic i urbanístic • Els primers freds no és una escultura que fos feta per formar part d’un entorn arquitectònic ni urbanístic. • Actualment es conserva en una de les sales del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

8. - Significat i funció de l’obra en relació amb la clientela Significat: Aquesta escultura representa un avi i la seva néta encongits pel fred. Vol ser una crítica social, remarcant les necessitats dels més pobres. Amb aquesta obra Blay, que encara no havia iniciat la seva sèrie d’escultures obertament modernistes, aconseguí un gran èxit. A l’Exposició Nacional de Madrid aquesta obra va ser premiada amb una primera medalla, el mateix guardó que el 1897 obtindria amb una obra d’influència simbolista, Cap a l’ideal. Funció: Profundament influït per l’escultura francesa, Blay amb aquesta obra intentava portar la modernitat artística a Catalunya.

9. - Context històric i artístic • Històric: – Miquel Blay viu entre 1886 i 1936. • Restauració borbònica (1 a. Fase) • 1898: Desastre de Cuba • Restauració borbònica (2 a. Fase). Setmana Tràgica, influència de la 1 a. Guerra Mundial, anys de pistolerisme. • Dictadura de Primo de Rivera • 2 a. República Espanyola. • Naixement del catalanisme i primeres concrecions del catalanisme polític (Valentí Almirall, Enric Prat de la Riba, Mancomunitat). Parèntesi de la Dictadura i l’Estaut del 32 i la Generelitat Republicana.

• Artístic: L’obra de Blay s’insereix en el període artistic conegut com a Modernisme. El Modernisme designa a Catalunya un ampli moviment artístic que es desenvolupa els darrers decenis del segle XIX i primers del segle XX, que pretén actualitzar els repertoris figuratius, les tipologies arquitectòniques o els elements decoratius tradicionals per adequar-los a les noves tècniques, als nous materials industrials i a la sensibilitat moderna. Arriba el seu màxim esplendor entorn de 1900 quan es manifesta com una moda decorativa basada en la línia sinuosa, asimètrica, i en l'ornament floral, colorista, que caracteritza sobretot l'arquitectura i també les arts decoratives o aplicades: vitralls, ceràmica, ferro i metall, mobiliari, sense oblidar altres camps del disseny, com l'orfebreria, cartellisme, tipografia, etc. . Coincideix amb una època brillant a tota Europa, prèvia a la I Guerra Mundial, temps d'optimisme científic i tècnic, de relativa prosperitat econòmica, de creativitat en l'art i cultura.

El Modernisme català té una personalitat pròpia, una gamma amplia i en molts aspectes situada dins l'avantguarda de la seva època, i es planteja alhora com a art nacional, vinculat a un projecte polític: el catalanisme. Pel seu caràcter nacional, el Modernisme s'enriqueix amb nombroses referències, trets o símbols de la pròpia personalitat com és el cas de la utilització de formes i ornaments en arquitectura dels estils històrics o de l'art popular i la presència constant de l'escut de Catalunya o la representació del seu patró Sant Jordi, amb la càrrega combativa que la seva llengua comporta. Però simultàniament, el Modernisme vol crear una cultura moderna en sintonia amb Europa, actitud que es reflecteix en les abundants referències a l'arquitectura nordica.