ELS FONGS ELS FONGS Sn ssers vius NO

ELS FONGS

ELS FONGS � Són éssers vius. › NO són animals perquè no es mouen ni mengen. › NO són plantes perquè no es fabriquen el seu propi aliment. S’alimenten d’altres éssers vius o de les seves restes. FONGS UNICEL·LULARS: LLEVAT PLURICEL·LULAR S: FLORIDURA FONGS QUE FAN BOLETS FONG PARÀSIT

FONGS PLURICEL·LULARS � Estan formats per hifes, filaments llarg i prims. � El conjunt d’hifes s’anomena miceli.

TIPUS DE FONGS � Els principals tipus de fong són: › Els fongs descomponedors Viuen enterrats al sòl i s’alimenten de restes de plantes i animals morts, com fulles seques, fusta podrida o mudes d’insectes. › Els fong paràsits Viuen sobre altres éssers vius i s’ alimenten de la matèria que formen els seus cossos.

BENEFICIOSOS O PERJUDICIALS? FONGS DESCOMPONEDORS FUNCIÓ MOLT IMPORTANT A LA NATURA: DESCOMPOSAR CADÀVERS I RESTES ÉSSERS VIUS ALLIBEREN AL SÒL SALS MINERALS (IMPRESCINDIBLE PLANTES) PARÀSITS CAUSEN MALALTIES ALS ANIMALS I PLANTES (MORT)

FONGS

QUÈ SÓN ELS BOLETS? � Els bolets són els òrgans reproductors dels fongs més complexos. � Tenen un peu i un barret. � Les espores es troben a les làmines de sota el barret.

REPRODUCCIÓ: FONGS QUE FAN BOLETS F O N G S • Es reprodueixen mitjançant espores • El vent, l’aigua o els animals les escampen • Cauen sobre un sòl humit • Germinen • Formen un nou miceli

REPRODUCCIÓ Volva

FONGS QUE NO FAN BOLETS � Els esporangis són els òrgans reproductors dels fongs més senzills, com ara les FLORIDURES. › Són unes petites branques verticals que acaben en un cap, on hi ha les espores. Les floridures s’alimenten de les restes d’altres éssers vius. � Viuen en grans grups o colònies. � Per desenvolupar-se necessiten: › Aliment › Temperatures suaus › Humitat �

FONGS QUE NO FAN BOLETS Els LLEVATS són uns fongs tan petits que són invisibles a ull nu. Quan hi ha molts de junts, formen una massa visible. � La massa blanquinosa que s’utilitza per fer que la massa del pa s’infli i quedi esponjosa conté milers d’organismes de llevat. � En la pell de moltes fruites (raïm), també hi ha llevats. Quan aquestes fruites s’aixafen i es converteixen en sucs, els llevats s’alimenten d’aquests mateixos sucs i els converteixen en begudes alcohòliques. � Aquest procés rep el nom de fermentació. De la fermentació del suc del raïm o most s’obté el vi, del de la poma, la sidra, i del de l’ordi, la cervesa. �

FONGS QUE NO FAN BOLETS � Hi ha fongs que no s’alimenten de restes d’éssers vius o dels seus cadàvers, sinó que s’aprofiten d’organismes que encara són vius. � Algunes malalties de les plantes, com el míldiu de la vinya, i dels animals, com el peu d’atleta o altres infeccions de la pell, són degudes a FONGS PARÀSITS.

PER SABER-NE MÉS. . . � La penicil·lina s’extreu d’una. . . . (Penicillium notatum). � És un. . . , descobert l’any 1928 per. . . . . , que impedeix el creixement d’alguns bacteris perjudicials i ajuda a combatre algunes infeccions. � El gust característic i el color d’alguns. . . . , com ara el rocafort, el gorgonzola, el cabrales o el camembert, també són causats per. . . .