LES RELIGIONS PRECOLOMBINES ELS MAIES Els maies Els

LES RELIGIONS PRECOLOMBINES ELS MAIES

Els maies • • • Els déus El culte Els sacerdots Els llibres sagrats Les creences Els temples

Els maies ITZAMNA: Senyor dels cels, del dia i la nit Cap del panteó maia. CHAC: Déu de l’aigua i de la pluja KUKULKAN: Versió maia del déu asteca Quetzalcoatl. AH PUCH: Déu de la mort. EK CHUAN: Déu dels mercaders i de la guerra. YUM KAAX: Déu del blat de moro i de l’agricultura.

Els maies - Els déus tenien les seves festes. Se’ls hi feien cants, pregàries, danses, ofrenes i dejunis. - Feien dejunis i abstinències d’algun aliment. - El joc de pilota es va practicar com un ritual relacionat amb el mite de la Creació, les forces de l’univers, la lluita entre el bé i el mal, el moviment dels astres. . . - Retien culte als avantpassats. - Es feien autosacrificis: oferien sang als déus. - Es realitzaven sacrificis humans per aconseguir els favors dels déus. - L’arribada dels tolteques al Yucatan comporta la mexicanització de les restes de la cultura maia.

Els maies - Eren els guies espirituals. Càrrecs hereditaris i d’origen noble. Ah kin era el nom genèric dels sacerdots maies. L’halach uinic (=home verdader) era el summe sacerdot. Tenia sota les seves ordres altres sacerdots: - - Els ah nakom practicaven els sacrificis humans. Els chilan interpretaven les profecies i predeien el futur. Els batab, dirigents de petites ciutats i encarregats de petites cerimònies. Tenien grans coneixements de matemàtica, astronomia, enginyeria, d’agronomia. . que permetia controlar la vida diària dels maies. Coneixien i utilitzaven el sistema jeroglífic i ideogràfic maia. També un sistema de numeració (+0) i el calendari Practicaven l’autosacrifici. S’infligien ferides i rigorosos dejunis.

Els maies - La majoria dels còdexs maies foren destruïts o per la climatologia o pels espanyols. Actualment es conseven el Còdex de Dresde (Alemanya), el Tro-Cortesià (Madrid), el Peresià (París)i el Grolier (Mèxic) El Popol Vuh: S. XVI - “Llibre del Consell” dels indis maia-quitxé. Escrit en maia quitxé i catxiquel La primera part narra l’origen del món i la creació de l’home fet del blat de moro. La segona part narra les gestes dels herois mítics: Hunahpú i Ixbalanqué. La tercera part parla de la històira dels quitxés. Origen, migracions i fundació de ciutats. Organització política, social i religiosa. El Chilam Balam: - Redactats després de la Conquesta en maia. Profecies, mites, rituals successos i sinopsis cronolòquies de la història maia, Chilam: sacerdots endevins; Balam: jaguar. Chilam Balam: libre de l’endevi de les coses ocultes. Es coneix els fragments d’una desena de manuscrits Chilam Balam. Les seccions més destacables són els u kahlay katunob o cròniques indígenes que expliquen els fets principals de la història maia.

Els maies - - - Els governants eren descendents dels déus. L’univers tenia tres parts: el cel, la terra i l’inframón. El cel era com un edifici de 13 pisos sobreposats, sent la terra el pis més baix, i l’infern (Xibalba) tenia nou nivells. En cadascun hi vivia un déu. La ceiba sagrada (arbre sagrat) o Yaxché es trobava en el centre del món maia. Les branques s’elevaven cap als cels i les arrels penetraven cap a l’inframón. Creien en la immortalitat de l’ànima i en el més enllà. Les ànimes dels humils anaven a l’Inframón. Situat al sud cardinal. Els sacrificis rituals d’animals i humans renovaven el seu contacte amb els déus. Creien en el joc de pilota com a part d’un cerimònia religiosa.

Els maies - Grans construccions piramidals. - Es construïen sobre subestructures i plataformes. - Decorats amb estuc. Sovint pintades de vermell. També amb mosaics de pedra. - El temple es troba a la part superior de l’estructura. - S’han trobat grans centres cerimonials com els del Copan, Tikal, Chichen Itza. - El temple conviu amb palaus, patis i places col·locats sobre grans plataformes. - Ús del patró triàdic: tres temples que tanquen una plaça. - El temple estava decorat amb cresteries, frisos, dintells, murals. . . - Els temes fan referència històrica i mitològica.

El profe cada cop m’ho posa més difícil. Hauré de treballar i estudiar molt més!