ELS DIFTONGS I ELS HIATS q Sllabes q

ELS DIFTONGS I ELS HIATS

q. Síl·labes q. Nucli de la síl·laba q. Dues vocals en 1 síl·laba q. Vocals obertes i tancades q. Diftong decreixent q. Diftong creixent q. Hiats

Subratlla la síl·laba tònica • • Podeu, poseu Esclau, estiu Ungüent Dijous Museu Freqüent Festiu

Subratlla la síl·laba tònica • • Sara, Paula, Manel, Joan Podeu, poseu Esclau, estiu Ungüent Dijous Museu Freqüent Festiu

Subratlla la vocal més important de la síl·laba tònica • • Sara, Paula, Manel, Joan Podeu, poseu Esclau, estiu Ungüent Dijous Museu Freqüent Festiu

Completa amb vocals i forma paraules. Cada síl·laba té una vocal que n’és el nucli. Pot haver-hi dos vocals, però una hi és més important. a) b) c) d) e) f) C__l: cal, cel, col, cul. P__ s: pas, pes, pis, pus. S __ c: sac, sec, sóc, soc, suc. M___l: mal, mel. R ___t___: rata, Rita, ruta. M___n___: mena, mina, mona, menú.

Què és un diftong? Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba. Una de les dues vocals ha de ser necessàriament una i o una u.

Diftongs decreixents: A + I, U ( ai , au ) E + I, U ( ei , eu ) O + I, U ( oi , ou ) IU UI Diftongs creixents: GUA, GÜE, GÜI, GUO QUA, QÜE, QÜI, QUO

Pàg. 29. Ex. 31. Relaciona les síl·labes de les columnes i forma paraules. Síl·laba amb diftong boi Síl·laba Paraules ra boira, boina, ai rei pau teu rou qua re la na sa tre xa aire, Aina reina, reixa pausa, Paula teula roure quatre

Pàg. 29. Ex. 32. Relaciona les síl·labes de les columnes i forma paraules SÍL·LABA SíL·LABA AMB DIFTONG PARAULA po jous es qüent Un Seu di clau mu güent fre tiu fes deu Podeu, poseu Esclau, estiu Ungüent Dijous Museu Freqüent Festiu

Pàg. 29. Ex. 33 Encercla els diftongs de les paraules següents i classifica’ls en creixents i decreixents. Guant, Pasqua, rei, almoina, riu, pou, qüestió, Moure, quadre, pingüí, següent, quota, fideu, servei, blau, Alcoi, quadern, aqüífer, aquari, desmai, llengua, obliqüitat, aiguós, llei, cuina, grau, niu, Andreu

DECREIXENTS AI: desmai, aiguós AU: blau, grau QUA: Pasqua, GUA: llengua, quadre, guant quadern, aquari EI: rei, servei, llei EU: fideu, Andreu OI: almoina, Alcoi IU: riu, niu UI: cuina OU: pou, moure, bou QÜE: qüestió GÜE: següent QÜI: aqüífer, obliqüitat GÜI: pingüí QUO: quota GUO: aiguós

Pàg. 29. Ex. 34. Completa les formes verbals amb els diftongs (au, ou, eu, iu) i acaba l’oració. a) A l’hivern, hi ha llocs on cau molta neu i es pot esquiar. b) El vent mou les veles del vaixell. c) Tu creus que hi ha vida després de la mort? d) La meua cosina Paula viu en un apartament. e) Miquel diu que està amb l’aigua al coll perquè no pot pagar els deutes.

VOCABULARI: Boira: niebla Almoina: limosna Moure: mover Teula: teja Reixa: reja Etc. Completa aquest llistat!!!!!

Pàg. 30 Exercicis 35 i 36 Ex. 35. Completa les paraule amb diftong. aguantar autoritat Pausa Qualsevol veure següent (“cualquier”)

servei cultiu cuina qualitat deure aqüeducte

Pàg. 30 Exercici. 36. Ex. 36. Escriu tres oracions en què utilitzes tres paraules de les anteriors en cadascuna. a) Les autoritats sanitàries han controlat la qualitat de la fruita venuda al mercat. b) El deure d’un cuiner és tenir la cuina ben neta i donar bon servei. c) La pausa en qualsevol activitat és necessària per aguantar el cansament.

Pàg. 30 Teoria sobre l’HIAT Un hiat: fenomen que consisteix a pronunciar dues vocals contigües, que no formen diftong. Afegiu: Cadascuna d’aqueste vocals pertanyen a una síl·laba diferent. - Recoredeu que la “i” + vocal “a”, “e”, “o” no fan diftong. (i-a, i-e, i-o se separen) - Recordeu que la “u” + vocal “a”, “e”, “o” no fan diftong (u-a, u-e, u-o se separen) CU-A CI- ÈN- CI- A NÚ-RI-A SÍL-VI-A OC-TÀ-VI-A

Pàg. 30 Exercicis: 38, 39 i 41. Ex. 38 Copia correctament les paraules que apareixen en la pantalla de l’ordinador. - Atenció Avaria (avería) Desconnecteu (desconectad: imperativo) Immediatament (adverbi de manera)

Exercici 39. Pàg. 30 Ex. 39 Completa les paraules amb els hiats ia, ie, io, oe, ae, eo, ea, ua. Accentua les paraules que calga. -Confusió -Qüestionari -Seqüència -Habitació -Hiena -Graella (parrilla)

Segona filera - Camaleó Idea Ximpleria Coent València Actualitat

Pàg. 30. Exercici 41. Ex. 41. Separa les síl·labes d’aquestes paraules que conten en un hiat. (1 a FILERA) - I-DI-O-TA A- VI-A-DOR CI-EN-TÍ-FIC PO-E-TA ME-MÒ-RI-A

2 a filera NO-TI-CI-A-RI AC-CI-Ó ES-TÀ-TU-A AN-DRE-A CONS-CI-ENT

3 a FILERA E-LEC-CIÓ HIS-TÒ-RI-A CAU-SA GRU-A LO-TE-RI-A

Practiquem a classe per a pujar nota per parelles i ràpidament. Per parelles: 1. Copieu ràpidament al quadern les paraules que us indique. Escriviu l’equip que sou (núm. 1, núm. 2, núm. 3, etc. ) 2. Busqueu els diftong i hiats. Anoteu la solució. En 3 minuts em donareu el full amb les respostes i veurem quins equips són els guanyadors. Després hi haurà possible desempat.

A JUGAR!!!! 1 a Ronda 1. CUA 2. IGUAL 3. COENT 4. ALDEA 5. GUANT TEMPS: 1 MINUT

SOLUCIÓ 1. 2. 3. 4. 5. CUA: HIAT I - GUAL: DIFTONG CREIXENT CO - ENT: HIAT AL- DE- A: HIAT GUANT: DIFTONG CREIXENT

2 a RONDA 1. 2. 3. 4. 5. 6. Suor: Qüestió: Guerra: Pasqua: Maria: Alegria:

Solució 2 a RONDA 1. 2. 3. 4. 5. 6. Su - or: hiat Qües-ti- ó: diftong creixent Guer - ra: no hi ha diftong. Sols sona la “e”. Pas - qua: diftong creixent Ma-ri- a: hiat A- le- gri- a: hiat TEMPS: 1 MINUT

3 a RONDA 1. 2. 3. 4. 5. 6. Ungüent: Pausa: Paula: Seu: Quadrada: Història: TEMPS: 1 MINUT

Solució 3 a RONDA 1. 2. 3. 4. 5. 6. Un- güent: diftong creixent Pau- sa: diftong decreixent Pau- la: diftong decreixent Seu: diftong decreixent Qua- dra- da: diftong creixent His- tò-ri- a: hiat

REPÀS D’EXAMEN: TEORIA

Repassem abans de jugar: DIFTONGS DECREIXENTS DÈBIL + DÈBIL - cuina, ciutat FORTA + DÈBIL - mai (nunca), aire - cauré (caeré) , pau (paz) - rei, reina, remei (remedio) - hereu (heredero), veure (ver) - viu (vivo), estiu (verano) - almoina (limosna), boira (niebla)

DIFTONGS CREIXENTS: DÈBIL + FORTA • • QUA quatre, Pasqua GUA aigua, paraigua QÜE qüestió GÜE ungüent QÜI obliqüitat GÜI pingüí, lingüístic QUO quota, quocient GUO paraiguot