ELS DOS SONS DE LA ESSA v LA

ELS DOS SONS DE LA ESSA v. LA ESSA SONORA v. LA ESSA SORDA

REGLA GENERAL D’ORTOGRAFIA q El so sonor s’escriu: ü z a principi de mot i entre consonat i vocal (zero, onze) ü s entre vocals (casa) q El so sord s’escriu: ü s a principi de mot, entre consonat i vocal, a fi de mot (senyor, dansa, pas) ü ss entre vocals (possible) ü ç davant a, o, u i a fi de mot ( raça, cançó, forçut, feliç) ü c davant e i i (felices, felicitat)

LA ESSA SONORA: S o Z Quan la pronunciem vibren les cordes vocals. A començament de paraula escriurem z: → z: zona, zero, zodíac, zebra, zinc, zig-zag, Zuric zulu. . . Entre vocals: → s: cosa, cervesa, Ignasi, noblesa, gasela, hisenda, peresa. . . → z: en alguns cultismes: amazona, nazisme, esquizofrènia, topazi, azot, ozó, protozou, espermatozou, trapezi. . .

LA ESSA SONORA: S o Z Després de consonant: → z: guitza, alzina, pinzell, donzella, esmorzar, onze, atzar, analitzar, emfatitzar, indemnitzar, organitzar, benzina, magatzem, colze, polze, onze, dotze, tretze. . . → Són excepcions els compostos de – fons, -dins, -trans: enfonsar, endinsar, trànsit, transistor, transigir. . .

LA ESSA SONORA: S o Z Recordeu que trobem la essa sonora escrita amb una sola s: → en el sufix –esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, immediatesa, feblesa, rigidesa, validesa, riquesa, acidesa, duresa, embriaguesa, estupidesa, lleugeresa, pobresa, tendresa, timidesa, tristesa. . . (i en plural: certeses, febleses. . . )

LA ESSA SONORA: S o Z →en gentilicis com ara: aranesa, holandesa, japonesa (i en els plurals: aranesos, araneses. . . ) → en participis com ara: atesa, entesa, impresa, tramesa. . . (i els plurals: atesos, ateses. . . ) → altres: atrezzo, mezzosoprano, jazz, pizza, pizzeria. . .

LA ESSA SORDA No fa vibrar les cordes vocals. Es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç tenint en compte les regles següents: A principi de paraula: → s davant de qualsevol vocal: sal, sent, signe, sòcol, sucre. . . → c davant e, i: cent, cinema, cicló, ceba, cendrer, cirera. . .

LA ESSA SORDA Entre vocals: → ss davant de qualsevol vocal: mossos, passar, trencadissa, massa, assenyat, cassola, interessant, possible. . . → c només davant e, i: races, nació, decebre, places. . . → ç només davant a, o, u: amenaça, plaça, traçut, peça. . .

LA ESSA SORDA Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal: → s davant de qualsevol vocal: aspecte, dansa, desfer, estanc, estrany, pista, molsa, gespa, festa. . . → c davant de e, i: enciam, Mercè, sincer, vèncer, forces, agència. . . → ç davant de a, o, u: cançó, força, llençol, forçut, unça, alçar. . . o En contacte amb una consonat no s’escriu ss, llevat de qualssevol, i d’alguns compostos com: transsexual, transsiberià. . .

LA ESSA SORDA A final de paraula: → s: esbós, gas, tros, espès, ros, mas, cabàs, vernís. . . → ç: dolç, lluç, falç, balanç, esquinç, eficaç, dolç. . .

LA ESSA SORDA Recordeu alguns casos habituals: → Femenins formats amb el sufix –essa: alcaldessa, abadessa, metgessa, duquessa, baronessa, hostessa. . . → Paraules acabades en –gressió/-gressor, missió/-missor, -pressió/-pressor: progessió, agressor, dimissió, supressió, repressió, omissió, impressió, admissió, comissió, emissió, submissió. . .

LA ESSA SORDA També s’escriuen amb –ss els mots formats pels sufixos: → -assa: casassa, donassa, barcassa, pinassa. . . (augmentatius) → -dissa: trencadissa, enraonadissa. . . → -ussa: carnussa, batussa, gentussa. . . → -íssim/íssima: boníssim, boníssima, baratíssima, caríssima. . .

LA ESSA SORDA Convé tenir en compte aquestes observacions sobre les grafies c i ç: → S'escriuen amb ç els sufixos –ança, -ença: assegurança, concordança, confiança, enyorança, fiança, tardança, venjança, aparença, esperança, temença, naixença, creixença. . .

LA ESSA SORDA Hi ha moltes paraules que coincideixen amb altres llengües romàniques: → si en castellà, francès o italià van amb z, c o ç en català solen anar amb c o ç: abraçar, cent, caça, tenaç, llaç, pinça, suspicaç, força. . . → Si van amb s, en català solen anar amb s o ss: massa, sal, emissió, sentir, passió, fals, sessió, signe. . . → Cal recordar algunes que no hi coincideixen: xerès, tros, tassa, tapís, Suïssa, sucre, gaspatxo, gasela, garsa, embarassar, disfressa, cassola, barnús. . .