EL PROCS DIGESTIU EL PROCS DIGESTIU El procs

EL PROCÉS DIGESTIU

EL PROCÉS DIGESTIU El procés de la digestió comprén tres fases ben diferenciades: • La digestió • L’absorció • L’eliminació de les substàncies de rebuig Aquest procés es du a terme a l’aparell digestiu.

L’APARELL DIGESTIU

L’APARELL DIGESTIU També formen part de l’aparell digestiu les glàndules annexes, com les glàndules salivals, el fetge i el pàncrees. Aquestes glàndules fabriquen una sèrie de líquids que intervenen en el procés digestiu i que són abocats al tub digestiu en distintes zones del seu recorregut.

LA DIGESTIÓ: fase bucal La digestió és el procés que s’encarrega de descompondre els aliments i extraure les substàncies útils per al nostre cos. Aquestes substàncies són els nutrients. Aquest procés comença a la boca on al final acabarà formant-se una pasta o massa d’aliments triturats anomenada “bol alimentari”

LA DIGESTIÓ: fase bucal Les glàndules salivals es situen a prop de la cavitat bucal i aboquen la saliva a aquesta cavitat a través d’uns conductes. La saliva en té diverses funcions: Funció digestiva; ja que al mesclar-se amb els aliments triturats forma el bol alimentari i inclús alguns components dels aliments comencen a ser digerits per la saliva. Funció protectora ja que redueix la placa bacteriana de les dents i ens protegeix d’algunes infeccions gràcies a la seua composició. Funció lubricant; perquè s’encarrega de mantenir humida la cavitat bucal i la faringe i evitar possibles danys al mastegar els aliments. Funció Gustativa; al disoldre diversos components dels aliments, les papil. les gustatives s’estimules i envien les sensacions de gust al cervell

LA DIGESTIÓ: fase estomacal El bol alimentari és espentat cap a la faringe i baixa per l’esòfag a l’estómac. Aquesta acció ocorre gràcies a la força de la gravetat i a uns moviments de dilatació i conrtracció que duen a terme els músculs de la paret de l’esòfag que pasten, mesclen i fan avançar el bol alimentari cap a l’estómac.

LA DIGESTIÓ: fase estomacal A les parets de l’estómac es troben les glàndules gàstriques que fabriquen i expulsen els sucs gàstrics que es mesclen amb els aliments, continuant així el procés de transformació. Al final de la fase estomacal, es forma el quim, que és una pasta amb els aliments parcialment digerits.

LA DIGESTIÓ: fase intestinal El quim passa a l’intestí prim a i allí es mescla amb el suc intestinal i amb els sucs abocats per dues glàndules annexes: – El pàncrees, que aboca suc pancreàtic. – El fetge, que aboca la bilis. Amb aquests sucs, el quim continua el seu procés de transformació i passa a ser un líquid que anomenem quil i que conté els nutrients i les restes d’aliment no digerides.

L’ABSORCIÓ L’absorció és el pas dels nutrients del tub digestiu fins el torrent sanguini i així repartir-los per tot el cos. Aquesta es du a terme al llarg de la major part de l’intestí prim, vora sis metres de recorregut, al final del qual ja s’han absorvit la totalitat dels nutrients.

L’ABSORCIÓ Al procés d’absorció intestinal contribueix tant la llargaria de l’intestí prim com la seua forma. L’interior de l’intestí prim és molt rugós perquè està ple de replecs que s’anomenen vellositats intestinals. Això fa que hi haja molta superfície de contacte entre el quil i l’intestí prim. D’aquesta manera els nutrients continguts en el quil, poden travessar les parets de l’intestí i arribar al capil·lars sanguinis

L’ELIMINACIÓ DE SUBSTÀNCIES DE REBUIG El quil que passa a l'intestí gros conté un 80% d'aigua, les substàncies que no s'han pogut digerir i les restes dels sucs digestius. A l'intestí gros es reabsorbeix gran part d'aquesta aigua i, a causa de la flora bacteriana, s'aconsegueix digerir moltes de les substàncies que no s’havien pogut digerir abans. La resta forma la denominada matèria fecal que surt per l'anus. La defecació posa punt i final a tot el procés.

FI DE LA PRESENTACIÓ