EL SISTEMA DIGESTIU NDEX Utilitzaci dels aliments nutrients

  • Slides: 32
Download presentation
EL SISTEMA DIGESTIU

EL SISTEMA DIGESTIU

ÍNDEX §Utilització dels aliments (nutrients) §Anatomia del sistema digestiu §Digestió mecànica i química: •

ÍNDEX §Utilització dels aliments (nutrients) §Anatomia del sistema digestiu §Digestió mecànica i química: • Digestió boca • Digestió estómac • Digestió intestí prim • Digestió intestí gros §L’absorció de nutrients §Malalties del sistema digestiu: Alcoholisme §Hàbits saludables i mesures de prevenció

QUÈ HAS D’APRENDRE? § Identificar els distints òrgans que constitueixen el sistema digestiu i

QUÈ HAS D’APRENDRE? § Identificar els distints òrgans que constitueixen el sistema digestiu i nomenar les seues funcions. § Explicar els canvis en els aliments de la seua introducció a la boca fins que els nodriments apareixen en sang. § Diferència entre la digestió mecànica i química. § Relacionar hàbits saludables amb el correcte funcionament del sistema digestiu.

EL SISTEMA DIGESTIU § Tub digestiu § Glàndules anexes

EL SISTEMA DIGESTIU § Tub digestiu § Glàndules anexes

LA DIGESTIÓ § Digestió mecànica: Conjunt de processos físics de trituració i mescla dels

LA DIGESTIÓ § Digestió mecànica: Conjunt de processos físics de trituració i mescla dels aliments. § Digestió química: És una sèrie de reaccions on intervenen enzims, convertint les molècules grans (aliments) en las unitats bàsiques (nutrients)

RECORREGUT DE L’ALIMENT PEL SISTEMA DIGESTIU

RECORREGUT DE L’ALIMENT PEL SISTEMA DIGESTIU

TUB DIGESTIU

TUB DIGESTIU

MASTEGA BÉ EL MENJAR Premolars Molars

MASTEGA BÉ EL MENJAR Premolars Molars

DEGLUCIÓ

DEGLUCIÓ

ESTÒMAC

ESTÒMAC

GLÀNDULES ACCESSÒRIES

GLÀNDULES ACCESSÒRIES

ABSORCIÓ DE NUTRIENTS EN L’INTESTÍ

ABSORCIÓ DE NUTRIENTS EN L’INTESTÍ

MICROVELLOSITATS INTESTINALS: ABSORCIÓ DE NUTRIENTS

MICROVELLOSITATS INTESTINALS: ABSORCIÓ DE NUTRIENTS

RECTE I ANUS

RECTE I ANUS

ENTRADA DE NUTRIENTS FINS L’EXCRECIÓ DE SUBSTÀNCIES DE REBUIG

ENTRADA DE NUTRIENTS FINS L’EXCRECIÓ DE SUBSTÀNCIES DE REBUIG

ALTERACIÓ DE LA FUNCIÓ DIGESTIVA ÓRGAN ALTERACIÓ FUNCIÓ DIGESTIVA Estómac CAUSA Úlcera gàstrica (Estómac)

ALTERACIÓ DE LA FUNCIÓ DIGESTIVA ÓRGAN ALTERACIÓ FUNCIÓ DIGESTIVA Estómac CAUSA Úlcera gàstrica (Estómac) Estress, farmacs. . . Gastritis Úlcera duodenal (duodÉ) Bactèria Hernia de hiato (esòfag) Obesitat, tabaquisme Intestí Colitis: inflamació colon Vírica Fetge Hepatitis: inflamació fetge Infecciosa, tòxica. . . Cirrosis: degeneració hepàtica Alcohol, fibrosis quística Càlculs biliares: cristalització sales biliars Colesterol, obesitat. . . Pancreatitis: irritació o inflamació pàncreas Alcohol, virus, fàrmacs. . . Pàncreas

ALCOHOLISME

ALCOHOLISME

CONSEQÜÈNCIES DE L’ALCOHOL Sistema digestiu Augment de la secreció d'àcid clorhídric i gastrina. A

CONSEQÜÈNCIES DE L’ALCOHOL Sistema digestiu Augment de la secreció d'àcid clorhídric i gastrina. A dosis altes inhibeix el peristaltisme intestinal. Estimula adenilciclasa, amb augment 3, 5 AMPc, el que augmenta la secreció intestinal, aigua i sodi intestinal. Ronyó Inhibeix la alliberació de ADH, augmentant la dièresis y excreció àcid úric. Aparell genital Inhibeix la líbido en l’home i la potència sexual. Úter Produeix relaxació a dosis altes.

EFECTES DE L’ALCOHOL SOBRE LA NEUROGÈNESIS § El tractament crònic amb alcohol continua afectant

EFECTES DE L’ALCOHOL SOBRE LA NEUROGÈNESIS § El tractament crònic amb alcohol continua afectant a la neurogènesis a l’hipocamp adult de rates setmanes després de l’expossició : § Augment de la proliferació el dia 7 d’abstinència, específicament al Gir Dentat (hipocamp). § Dia 14: s’observa un augment en la inmunohistoquímica per al marcador DCX. § Dia 35: es manté l’aumgent de la neurogènesis. § La neurogènesis es manté augmentada 5 setmanes després de l’expossició. (Nixon et al. , 2004)

§ Durant el periode amb alcohol es produeix una afectació de la funció cognitiva

§ Durant el periode amb alcohol es produeix una afectació de la funció cognitiva i disminueix el volum cerebral, que revertirà durant els periodes d’abstinència. § S’observa un nou augment neuronal durant l’abstinència en la zona hipocàmpica. § Encara que es redueix la severitat dels símptomes de l’abstinència utilitzant Diazepam, la proliferació cel. lular es manté augmentada. “Temporally Specific Burst in Cell Proliferation Increases Hippocampal Neurogenesis in Protracted Abstinence from. Alcohol“. Kimberly Nixon and Fulton T. Crews. Bowles Center for Alcohol Studies, The University of North Carolina at Chapel Hill, Chapell Hill, North Carolina. The Journal of Neuroscience, October 27, 2004– 24(43): 9714 – 9722

COM M’AFECTA L’ALCOHOL?

COM M’AFECTA L’ALCOHOL?

EFECTES DE L’ALCOHOL

EFECTES DE L’ALCOHOL

PERILLS DE L’ALCOHOL

PERILLS DE L’ALCOHOL

QUÈ PUC PERDRE?

QUÈ PUC PERDRE?

COM RECUPERAR-SE?

COM RECUPERAR-SE?

TU DECIDEIXES Considerant les conseqüències, creus que necessites ficar-te en aquest embolic? No és

TU DECIDEIXES Considerant les conseqüències, creus que necessites ficar-te en aquest embolic? No és necessari l’alcohol per passar-ho bé amb els amics Sigues intel. ligent i digues NO