FUNCI DE NUTRICI Aparell digestiu APARELL DIGESTIU s

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ: Aparell digestiu

APARELL DIGESTIU • És el principal responsable de l’entrada i absorció de nutrients, al temps que col·labora en l’eliminació de residus. • Està format pel tub digestiu i les glàndules annexes.

TUB DIGESTIU • Té una llargària aproximada de set metres en l’ésser • humà. Hi trobem els següents segments: v. Boca v. Faringe v. Esòfag v. Estómac v. Intestí prim v. Intestí gros v. Anus

TUB DIGESTIU: BOCA • Flanquejada pels llavis superior i inferior. • El ser humà té dues fileres de dents, una superior Teeth_by_David_Shankbone i una inferior, amb 16 peces dentàries a cada filera, en total 32 dents.

FÓRMULA DENTÀRIA 8 incisius – Funció: Tallar 4 canins (els ullals) - Funció: Esqueixar 8 premolars – Funció: Triturar 8 molars (els queixals) – Funció: Mastegar o moldre 4 cordals (els queixals del seny)

Seccio_dent by Asbestos PEÇA DENTÀRIA

LLENGUA • És la part de la boca on rau el sentit del gust. • És un múscul que s’estén més enllà de la boca, • fins a la faringe. Els receptors als diferents sabors estan distribuïts de forma específica sobre la superfície de la llengua, i es diuen papil·les gustatives.

Glàndules salivals 1. Glàndula paròtide 2. Glàndula submaxil·lar 3. Glàndula sublingual

Istme de la gola by Klem Istme de la gola

FARINGE • Està formada per tres parts: – La rinofaringe: Situada just darrera de les coanes nasals, on podem trobar les glàndules adenoides (popularment anomenades "carnots"). – L’orofaringe: Comença darrera de l’istme, un cop passats els pilars anterior i posterior del paladar, les amígdales i l’úvula. – La hipofaringe: Acaba a l’epiglotis, just on el tub es divideix en dues vies: la respiratòria i la digestiva.

ESÒFAG • Condueix el bolus alimentari des de la faringe a • • l’estómac. Té una llargària aproximada de 35 cm. i, després de travessar el tòrax, passa a través del diafragma per l’hiatus esofàgic. En la seva unió a l’estómac, el càrdies actua com si fos una vàlvula per efecte de la diferencia de pressió entre tòrax i abdomen, regulant el pas del bolus alimentari al seu través.

ESTÓMAC • Es troba ja dins l’abdomen, en la regió anatòmica coneguda com epigastri. • S’estén des del càrdies al pílor, i la seva forma recorda vagament a la lletra "J", encara que les variants anatòmiques són múltiples.

ESTÓMAC • Fundus: És la part que contacta amb el diafragma. En • • • posició de bipedestació, és evident en les radiografies, doncs està ple d’aire. Cos: Al seu interior, els plecs gàstrics augmenten la superfície de contacte dels sucs gàstrics amb el bolus alimentari. Antre: És la zona on els aliments esperen per passar a través del pílor fins al budell prim. Pílor: És un autèntic esfínter, format per teixit muscular, que regula el pas de l’aliment més enllà de l’estómac.

INTESTÍ PRIM • Comença al pílor i s’estén fins a la vàlvula ileocecal. • Compren tres − Duodè − Jejú − Ili intestí prim by Tontine segments, que són: