LAPARELL DIGESTIU I APARELL RESPIRATORI Tema 3 1

L’APARELL DIGESTIU I APARELL RESPIRATORI Tema 3

1. Aparells implicats en la nutrició 2. Anatomia de l’aparell digestiu 3. La digestió. Absorció i ejestió 4. Malalties relacionades amb l’aparell digestiu. 5. L’aparell respiratori Anatomia Ventilació pulmonar Intercanvi de gasos 6. Malalties relacionades amb l’aparell respiratori

1. Aparells implicats en la nutrició Els aparells que intervenen en la funció de la nutrició són: - Aparell digestiu: la seva funció és convertir els aliments en nutrients, els quals poden ser absorbits. - Aparell respiratori: la funció és dur a terme l’intercanvi de gasos, és a dir absorbir O 2 i eliminar CO 2. - Aparell circulatori: s’encarrega de repartir tots els nutrients a la resta del cos.

2. Anatomia de l’aparell digestiu L’aparell digestiu està format pel tub digestiu i les glàndules annexes (pàncrees, fetge i glàndules salivars). Pàg 59 Boca: a la llengua és on s’hi troben els botons gustatius, els quals estan formats per un conjunt de papil·les gustatives, què són els òrgans del gust (salat, dolç, amarg i àcid).

Faringe: és comú a l’aparell respiratori, de manera que conté un replec, anomenat epiglotis, que impedeix que el bol alimentari passi a les vies respiratòries. Esòfag: és un tub musculós que permet que el bol alimentari passi a l’estómac. El bol passa a través de l’esòfag gràcies als moviments peristàltics (= contraccions i relaxacions de les parets del tub digestiu a fi que el bol alimentari passi).

Estómac: eixamplament del tub digestiu. L’entrada s’anomena càrdies i la sortida pílor. Es dur a terme una part de la digestió dels aliments, gràcies als sucs gàstrics. Budell prim: les parets internes estan revestides d’unes microvellositats, les quals estan revestides de capil·lars ja que és on hi té lloc l’absorció dels nutrients. Està dividit en tres parts: duodè, jejú i ili.

Budell gruixat: és on s’hi acumulen les substàncies de rebuig, que formen la femta. Està dividit en tres parts: cec, còlon i recte. En el cec hi ha un replec anomenat apèndix vermiforme, que contribueix al sistema defensiu. Glàndules salivars: segreguen una substància que contenen els enzims (= proteïna especialitzada en disgregar determinades substàncies) que intervenen en la digestió.

Pàncrees: productora del suc pancreàtic, que és abocat al duodè i completa la digestió dels aliments. Fetge: productora de bilis, substància que s’emmagatzema a la vesícula biliar i s’aboca al duodè. La bilis ajuda a disgregar els greixos.

3. La digestió Def: procés pel qual els aliments es disgreguen (desfer) fins a convertir-se en nutrients, els quals ens aporten matèria i energia per poder dur a terme les funcions vitals. Podem diferenciar dos tipus de digestió: - Mecànica - Química

- Digestió Mecànica La digestió mecànica és aquella que es produeix a conseqüència del moviment de determinades parts de l’aparell digestiu. Concretament de la cavitat bucal, de l’esòfag i els budells. Comença a la boca on hi intervenen tot el sistema dental, ja que són les dents qui s’encarreguen de triturar els aliments.

Per això depenent del tipus d’alimentació que tenen els ev hi ha un determinat tipus de dents. Per altra banda s’hi troba la llengua, que és un múscul que la seva funció és ajudar a formar el bol alimentari, també s’hi troba les papil·les gustatives. La resta de moviments que ajuden a la digestió es realitzen a l’esòfag i als budells mitjançant els moviments peristàltics.

- Digestió Química La digestió química és aquella que es produeix a conseqüència de la presència de substàncies químiques anomenades enzims. Comença a la boca gràcies als components de la saliva, ja que en ells hi ha els enzims específics per rompre o disgregar els sucres o hidrats de carboni. Aquests enzims s’anomenen Amilassa salivar, converteix els polisacàrids en monosacàrids.

Una vegada que s’ha format el bol alimentari, aquest passa per l’esòfag fins a l’estómac, on hi té lloc la digestió de les proteïnes, gràcies als sucs gàstrics, els quals estan formats per les substàncies fabricades pel fetge i pàncrees. Els enzims que s’encarreguen de la digestió de les proteïnes s’anomenen pepsina i tripsina. D’aquesta manera es forma una substància anomenada Quil.

Aquest passa directament a l’intestí prim, on hi té lloc la digestió dels lípids, a través de l’enzim lipassa pancreàtica. A més també hi té lloc la digestió dels hidrats de carboni que no s’han digerit ni a la boca ni a l’estómac, gràcies a l’enzim amilassa pancreàtica. D’aquesta es forma una substància anomenada Quim.

- Absorció i ejestió dels nutrients Una vegada que s’han digerit els nutrients, té lloc la seva absorció. Aquesta té lloc a l’intestí prim, a través d’unes estructures anomenades microvellositats, aquestes es caracteritzen per ser uns pelets que estan revestits de capil·lars, ja que els nutrients passen directament al corrent sanguini.

Una vegada que s’han absorbit els nutrients es formen les substàncies de rebuig en forma sòlida (femta). Per això és necessari l’absorció d’aigua i de vit K.

5. L’aparell respiratori Anatomia • Fosses nassals: són dos orificis que estan separats per un tabic. Aquestes estan recobertes d’unes membranes anomenades pituïtàries; una s’anomena pituïtària groga, la qual s’encarrega de segregar moc a fi que no entri pols ni altres microorganismes als pulmons, a més és la responsable del sentit de les olors; l’altra s’anomena pituïtària vermella, ja que està farcida de capil·lars

I la seva funció és regular la Tª de l’aire a fi que quan arribi als pulmons tengui una Tª d’uns 30ºC.

Ventilació pulmonar Consisteix en l’entrada i sortida d’aire dels pulmons. Per això es realitzen dos moviments: - inspiració: consisteix en que els músculs intercostals s'eixamplen, igualment que el diafragma. D’aquesta manera els pulmons eixamplen a fi que el seu volum augmenta i per tant la seva P disminueix.

- expiració: consisteix en que els músculs intercostals es contreuen, igualment que el diafragma. D’aquesta manera els pulmons es comprimeixen a fi que el seu volum disminueix i per tant la seva P augmenta. D’aquesta manera l’aire té la tendència a sortir.

Intercanvi de gasos L’intercanvi de gasos té lloc a les estructures anomenades alvèols, que s’estenen per tot els pulmons. Aquests es caracteritzen per ser unes cavitats que es troben envoltades de capil·lars, ja que els gasos (O 2 i CO 2) estan directament relacionats amb el corrent sanguini. El traspàs de gasos entre els alvèols i els capil·lars es fa a través d’un mecanisme de difusió el qual es caracteritza per no tenir un gran cost energètic.

La difusió de gasos té lloc gràcies al gradient de concentració dels diferents gasos, és a dir perquè l’oxigen pugui anar vers els capil·lars és necessari que la concentració d’oxigen dels alvèols sigui molt més gran que la concentració d’oxigen dels capil·lars, d’aquesta manera l’oxigen flueix cap al corrent sanguini. Per altra banda perquè es pugui expulsar el CO 2 dels pulmons és necessari que la [CO 2] dels alvèols sigui molt menor que la [CO 2] dels capil·lars.

Per això és molt important que el cos quedi net de substàncies tòxiques i si en els pulmons hi ha restes de CO o bé CO 2 els alvèols poden sofrir necrosis pulmonar, és a dir deixen de funcionar i per tant no es dur a terme l’intercanvi de gasos.

Exercicis finals: 1 – 2 – 3 – 5 – 9 – 12 – 17 – 19 – 29 – 30 – 31 – 32 – 39 i 44