Parts de laparell digestiu Tub digestiu des de

Parts de l’aparell digestiu • Tub digestiu des de la boca fins a l’intestí + • Glàndules annexes glàndules salivars, fetge i pàncrees

Conceptes inicials • Digestió – Física processos físics de triturar, mesclar, … – Química processos químics l’aliment es mescla en substàncies químiques que el transformen en més substàncies senzilles – ENZIMS tipus de proteïnes que “talla” les molècules més complexes de l’aliment i les transformen en altres més senzilles

BOCA 1. Ingestió de l’aliment 2. Digestió - Física masticació, amb les dents es tritura l’aliment - Química insalivació, l’aliment es mescla amb la saliva 3 glàndules salivars la saliva conté un enzim la amilasa salival que digerix el midó BOL ALIMENTICI

FARINGE • Amb un procés de deglució l’aliment passa cap a la faringe espentat per la llengua • De la faringe baixa cap al esòfag l’epiglotis tapa l’entrada a la tràquea per a que no ens atragantem NO HI HA DIGESTIÓ

ESÒFAG Es un tub que duu el bol alimentici fins a l’estòmac NO HI HA DIGESTIÓ Ones peristàltiques (contraccions del múscul llis de les parets de l’esofag)

ESTÒMAC • A l’estomac hi han dos esfinters que regulen l’entrada i l’eixida de l’aliment • CÀRDIES ENTRADA • PÍLOR EIXIDA • Dins de lestòmac es produix digestió: - Física moviment de les parets de l’estòmac - Química sucs gàtrics que contenen enzims digestius i àcid clorhídric

• Un dels enzims més importants es la pepsina que sols pot funcionar quan hi ha àcid clorhídric que la torna activa QUIM

• Té 3 parts: duodé, jejú i ili - Duodé digestió química degut a: - Suc intestinal (intestí) - Bilis produit pel fetge i emmagatzemat a la vesícula biliar ajuda a digerir els greixos dissolvent-los - Suc pancreàtic (pancrees) amilasa pancreàtica QUIL INTESTÍ PRIM

- Jejú Absorció - Ili Absorció INTESTI PRIM

INTESTÍ GROS • Té 3 parts: – Cec – Colon – Recte - Absorció d’aigua i sals minerals - Sintesis de algunes vitamines (B 12, K) gràcies a bacteris simbionts

• Hoy día las dos causas más frecuentemente relacionadas con esta enfermedad son: - la infección por Helicobacter pylori ( la mayoría de las personas con úlceras tienen este organismo viviendo en el tracto gastrointestinal, pero hay otras muchas que no tiene úlcera y sí que lo tiene viviendo en su interior) ---- contribuye no solo a destruir el manto mucoso protector del estómago sino que induce reacciones inflamatorias en la pared que daran lugar a úlceras gastroduodenales. - el consumo de fármacos antiinflamatorios, como por ejemplo la aspirina - otras causas menos frecuentes ( por ejemplo: tabaco, alcohol. . ) Ulceras péptidicas

APARELL RESPIRATORI

Alveols

El procés respiratori es pot dividir en varies fases: • Ventilació pulmonar: inspiració i expiració • Intercanvi de gasos: als pulmons i a les cèl. lules del cos • Transport dels gasos: – Dels pulmons a totes les cèl. lules del cos – De totes les cèl. lules del cos als pulmons • Respiració a les mitocòndries de cada cèl. lula

Inspiració • Els músculs intercostals (entre les costelles) es contrauen les costelles pugen • El diafragma es contrau baixa • La caixa toràcica augmenta de volum • L’AIRE ENTRA ALS PULMONS

Expiració • Els músculs intercostals es relaxen baixen tornant al lloc • El diafragma es relaxa puja tornant al lloc • La caixa toràcica disminuix de volum • L’AIRE IX DELS PULMONS

• Frecuencia respiratoria normal por edad • Recién nacidos: alrededor de 44 respiraciones por minuto • Niño: 20– 40 respiraciones por minuto • Pre Adolescente: 20– 30 respiraciones por minuto • Adolescente: 16– 25 respiraciones por minuto • Adulto: 12– 20 respiraciones por minuto • Adultos a ejercicios moderados: 35– 45 respiraciones por minuto • Atletas: 60– 70 respiraciones por minuto[1]

Diferències entre l’aire que entra (inspirat) i el que ix (espirat) • INSPIRAT Oxígen = 21 % Diòxid de carboni = 0% Nitrògen i altres = 79 % • ESPIRAT Oxígen = 16 % Diòxid de carboni = 5 % Nitrògen i altres = 79 %

Intercanvi de gasos • Als alvèols: – L’oxígen (que ha entrat al inspirar) passa dels alvèols a la sang – El diòxid de carboni (que ve de totes les cèl. lules del cos) passa de la sang als alvèols i d’ahí a l’exterior quan expirem

Transport de gasos • L’O 2 el transporta un pigment que hi ha dins dels glòbuls rojos anomenat hemoglobina (l’Hb s’unix a 4 molec d’ O 2) • El CO 2 es transporta dissolt a la sang – L’Hb té més afinitat pel CO que per l’O 2 per tant si al medi hi ha més CO serà aquest el que es transportat produirà mort per asfixia

Hemoglobina amb 4 grups hemo

Intercanvi de gasos • A les cèl. lules: – L’oxígen passa de la sang a les cèl. lules – El diòxid de carboni (produit en la respiració cel. lular) passa de les cèl. lules a la sang

Respiració cel. lular • Es fa dins de la mitocondria Molécules + O 2 molécules + CO 2 + ENERGIA Complexes senzilles

Enfisema: destrucció alveolar - Intercanvi de gasos - el O 2 en la sang - Qualsevol esforç deixa sense alé - Augmenta el volum d’aire residual augmenta el volum de la caixa forma de “caixa en tonell” -CAUSES: irritació crònica per fum del tabac, pols, pol. lució, etc

Bronquitis: inflamació de la mucosa dels bronquis per infecció Es produida sobretot pel tabac que produix una secreció excesiva de moc i tos productiva

Asma: els bronquis es fan més estrets per inflamació, secreció de moc qie pot obstruir les víes respiratòries

Pneumònia: infecció aguda dels alveols • Produida per una bactèria: Streptoccocus pneumoniae • Alliberen toxines que junt amb la resposta inmunitària produixen: – Lesions alveols i mucoses bronquials – Edema: líquid als alveols Disminuix la ventilació i l’intercanvi de gosos

Refredat: infecció per un virus

Efectes del tabac • La nicotina contrau els bronquíols • El CO s’unix a la hemoglobina i disminuix el tranport d’O 2 • El fum té productes irritants que augmenten la quantitat de moc impedint el flux aèri • Els irritants impedixen el moviment dels cil. lis i els destruixen • Enfisema