ATLES DE LA FLORA DELS PIRINEUS INTRODUCCI Els

ATLES DE LA FLORA DELS PIRINEUS

INTRODUCCIÓ • Els Pirineus constitueixen el segon centre de major diversitat vegetal de la Unió Europea després dels Alps

INTRODUCCIÓ • Els Pirineus constitueixen el segon centre de major diversitat vegetal de la Unió Europea després dels Alps • Les diferents regions dels Pirineus es troben força estudiades i ja hi ha un bon coneixement de la diversitat vegetal del territori

INTRODUCCIÓ • Els Pirineus constitueixen el segon centre de major diversitat vegetal de la Unió Europea després dels Alps • Les diferents regions dels Pirineus es troben força estudiades i ja hi ha un bon coneixement de la diversitat vegetal del territori • El fet de pertànyer a països diferents ha provocat que no existeixi un inventari exhaustiu i actualitzat de la flora de tots els Pirineus

INTRODUCCIÓ • Els Pirineus constitueixen el segon centre de major diversitat vegetal de la Unió Europea després dels Alps • Les diferents regions dels Pirineus es troben força estudiades i ja hi ha un bon coneixement de la diversitat vegetal del territori • El fet de pertànyer a països diferents ha provocat que no existeixi un inventari exhaustiu i actualitzat de la flora de tots els Pirineus • Tenint en compte que els Pirineus constitueixen una unitat biogeogràfica natural s’han de tractar com un sol conjunt

ORÍGENS • Flora Pyrenaea de Pietro Bubani, 4 volums (1897 -1901)

ORÍGENS • Flora Pyrenaea de Pietro Bubani, 4 volums (1897 -1901) • Atles ICAFF (Inventari i cartografia automàtica de la flora dels Pirineus) de Luis Villar i Jean-Jacques Lazare (1991) amb 21 tàxons.

ORÍGENS • Flora Pyrenaea de Pietro Bubani, 4 volums (1897 -1901) • Atles ICAFF (Inventari i cartografia automàtica de la flora dels Pirineus) de Luis Villar i Jean-Jacques Lazare (1991) amb 21 tàxons. • Primeres reunions entre botànics dels diferents territoris implicats (2009)

PROJECTE • Finançat pel programa POCTEFA de cooperació territorial Espanya-França. Andorra • Ajuda rebuda: 218. 400, 65 € (cofinançament del 65%) per tres anys (20122014)

PROJECTE • Elaborat dins del marc de l’OPCC en l’eix de Biodiversitat a través de la CTP

PROJECTE • Elaborat dins del marc de l’OPCC en l’eix de Biodiversitat a través de la CTP • Aquest eix pretén implementar una xarxa de seguiment de les espècies i poblacions dels Pirineus per poder detectar els efectes del canvi climàtic i establir possibles mesures per pal·liar-los

PARTICIPANTS • Més de 40 investigadors de 9 institucions dels diferents territoris

OBJECTIUS • Definir l’àrea de treball i la metodologia a seguir per plasmar la distribució de les espècies en un mapa

OBJECTIUS • Definir l’àrea de treball i la metodologia a seguir per plasmar la distribució de les espècies en un mapa • Elaborar un inventari actualitzat i crític de la flora dels Pirineus

OBJECTIUS • Definir l’àrea de treball i la metodologia a seguir per plasmar la distribució de les espècies en un mapa • Elaborar un inventari actualitzat i crític de la flora dels Pirineus • Integrar les bases de dades existents en una plataforma comuna i pròpia pels Pirineus

OBJECTIUS • Definir l’àrea de treball i la metodologia a seguir per plasmar la distribució de les espècies en un mapa • Elaborar un inventari actualitzat i crític de la flora dels Pirineus • Integrar les bases de dades existents en una plataforma comuna i pròpia pels Pirineus • Delimitar la distribució geogràfica i definir les característiques biològiques i ecològiques de cada espècie

ÀREA D’ESTUDI • Els sistemes de coordenades varien entre els diferents territoris: • Espanya: tradicionalment s’ha utilitzat quadrat UTM • Andorra: s’usen els quadrats Lambert • França: les dades són més modernes i estan preses amb GPS en format longitud-latitud

ÀREA D’ESTUDI • Sistema de coordenades a utilitzar i grau de precisió: UTM 10 x 10 km

ÀREA D’ESTUDI • Sistema de coordenades a utilitzar i grau de precisió: UTM 10 x 10 km Aquitaine Midi-Pyrénées Languedoc. Roussillon País Basc Andorra Navarra Aragó 519 quadrícules UTM = + 50. 000 km 2 Catalunya

INFORMACIÓ PRÈVIA • Flores locals dels diferents territoris

INFORMACIÓ PRÈVIA • Bases de dades públiques amb registres florístics dels Pirineus

UNIFICACIÓ DE LES DADES • Total de registres reunits en una única base de dades: 1. 981. 871

UNIFICACIÓ DE LES DADES • Total de registres reunits en una única base de dades: 1. 981. 871 126. 751 277. 784 334. 229 225. 673 631. 604 384. 830

DISTRIBUCIÓ ESPACIAL

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

ELABORACIÓ DE L’INVENTARI • Inventari original a partir de la informació prèvia a les diferents bases de dades amb + 5. 500 tàxons

ELABORACIÓ DE L’INVENTARI • Inventari original a partir de la informació prèvia a les diferents bases de dades amb + 5. 500 tàxons • Repartiment de les famílies entre els diferents botànics participants

ELABORACIÓ DE L’INVENTARI • Inventari original a partir de la informació prèvia a les diferents bases de dades amb + 5. 500 tàxons • Repartiment de les famílies entre els diferents botànics participants • Procés de depuració i sinonimització de l’inventari

ELABORACIÓ DE L’INVENTARI • Inventari original a partir de la informació prèvia a les diferents bases de dades amb + 5. 500 tàxons • Repartiment de les famílies entre els diferents botànics participants • Procés de depuració i sinonimització de l’inventari • Equip IBB+JBB: cariofil·làcies, gramínies i potamogetonàcies 713 tàxons originals 571 tàxons definitius

ELABORACIÓ DE L’INVENTARI • Inventari original a partir de la informació prèvia a les diferents bases de dades amb + 5. 500 tàxons • Repartiment de les famílies entre els diferents botànics participants • Procés de depuració i sinonimització de l’inventari • Equip IBB+JBB: cariofil·làcies, gramínies i potamogetonàcies 713 tàxons originals 571 tàxons definitius • Es dona prioritat a tractaments més sintètics amb una nomenclatura conservadora i es prioritza l’inventari a nivell específic

FEINA DE CADA EDITOR • Un cop repartides les famílies entre els diferents editors les seves tasques han estat: • Realització d’una fitxa descriptiva del tàxon • Depuració del mapa de distribució del tàxon: • Deixant en suspens les cites poc fiables • Afegint noves dades a partir d’herbaris o observacions de camp

FEINA DE CADA EDITOR • Un cop repartides les famílies entre els diferents editors les seves tasques han estat: • Realització d’una fitxa descriptiva del tàxon • Depuració del mapa de distribució del tàxon: • Deixant en suspens les cites poc fiables • Afegint noves dades a partir d’herbaris o observacions de camp • S’ha fet un total de 2. 142 correccions de la base de dades

FEINA DE CADA EDITOR • Exemple: Dianthus geminiflorus, espècie endèmica dels Pirineus Atlàntics Francesos i segons Flora Ibèrica a buscar en territori ibèric • Un cop unificades les dades hi havia una cita a Andorra i una cita a Navarra que calia comprovar

FEINA DE CADA EDITOR • Exemple: Dianthus geminiflorus, espècie endèmica dels Pirineus Atlàntics Francesos i segons Flora Ibèrica a buscar en territori ibèric • Un cop unificades les dades hi havia una cita a Andorra i una cita a Navarra que calia comprovar • La cita de Navarra es basa en plecs d’herbari anòmals que segons Lorda són formes de D. hyssopifolius

FEINA DE CADA EDITOR • Exemple: Dianthus geminiflorus, espècie endèmica dels Pirineus Atlàntics Francesos i segons Flora Ibèrica a buscar en territori ibèric • Un cop unificades les dades hi havia una cita a Andorra i una cita a Navarra que calia comprovar • La cita de Navarra es basa en plecs d’herbari anòmals que segons Lorda són formes de D. hyssopifolius • La cita d’Andorra és bibliogràfica, de Losa & Montserrat (1951), però no esta recollida al catàleg de flora andorrana de Carrillo et al. (2008)

UNA FITXA PER TÀXON

UNA FITXA PER TÀXON

UNA FITXA PER TÀXON • Possibles estatus de presència: • Planta amb presencia recent comprovada als Pirineus • Planta citada als Pirineus abans de 1960 i sense cites posteriors • Planta dubtosa en els Pirineus i que precisa confirmació • Planta citada prop dels Pirineus i que la seva presencia es probable • Planta citada als Pirineus però possiblement errònia

UNA FITXA PER TÀXON

UNA FITXA PER TÀXON

UNA FITXA PER TÀXON

UN MAPA PER TÀXON

UN MAPA PER TÀXON

UN MAPA PER TÀXON

UN MAPA PER TÀXON

RESULTATS GENERALS 4. 358 tàxons 3. 980 autòctons

RESULTATS GENERALS 4. 358 tàxons 3. 980 autòctons Els Alps: 4. 491 tàxons en 170. 000 km 2

RESULTATS GENERALS 2. 050 2. 403 2. 989 3. 234 2. 991

RESULTATS GENERALS 3000 2. 758 2. 469 2500 2. 073 2000 1. 504 1500 1. 438 1000 576 500 0 Alpino Subalpino Montano Submontano Basal mediterráneo Basal atlántico

RESULTATS GENERALS 346 endèmiques exclusives 125 110 97 95 93 44 28 8

RESULTATS GENERALS • Plantes segons estatus de presència: • 4. 125 tàxons amb presència comprovada als Pirineus

RESULTATS GENERALS • Plantes segons estatus de presència: • 4. 125 tàxons amb presència comprovada als Pirineus • 70 tàxons citats abans de 1960 i sense cites posteriors

RESULTATS GENERALS • Plantes segons estatus de presència: • 4. 125 tàxons amb presència comprovada als Pirineus • 70 tàxons citats abans de 1960 i sense cites posteriors Antirrhinum siculum Segons Bolòs & Vigo (1996) segurament desaparegut de les localitats dels Pirineus Orientals on havia estat citada (Perpinyà i Rià) Foto de Flora catalana. net

RESULTATS GENERALS • Plantes segons estatus de presència: • 4. 125 tàxons amb presència comprovada als Pirineus • 70 tàxons citats abans de 1960 i sense cites posteriors • 75 tàxons dubtosos als Pirineus i que precisen comprovació

RESULTATS GENERALS • Plantes segons estatus de presència: • 4. 125 tàxons amb presència comprovada als Pirineus • 70 tàxons citats abans de 1960 i sense cites posteriors • 75 tàxons dubtosos als Pirineus i que precisen comprovació Allium carinatum Planta citada a Navarra, Aragó i Catalunya. Segons l’autor de la fitxa, les cites navarreses són errònies i és molt probable que les altres també ho siguin Foto de Tela Botanica

RESULTATS GENERALS • Plantes segons estatus de presència: • 4. 125 tàxons amb presència comprovada als Pirineus • 70 tàxons citats abans de 1960 i sense cites posteriors • 75 tàxons dubtosos als Pirineus i que precisen comprovació • 30 tàxons citats prop dels Pirineus i que la seva presència es considera possible

RESULTATS GENERALS • Plantes segons estatus de presència: • 4. 125 tàxons amb presència comprovada als Pirineus • 70 tàxons citats abans de 1960 i sense cites posteriors • 75 tàxons dubtosos als Pirineus i que precisen comprovació • 30 tàxons citats prop dels Pirineus i que la seva presència es considera possible Lepidium subulatum Planta de guixos citada al sud de l’àrea d’estudi, a Aragó i Lleida. Podria aparèixer en zones de guixos dels Pirineus Foto de l’Atles de la Flora d’Aragó

RESULTATS GENERALS • Plantes segons estatus de presència: • 4. 125 tàxons amb presència comprovada als Pirineus • 70 tàxons citats abans de 1960 i sense cites posteriors • 75 tàxons dubtosos als Pirineus i que precisen comprovació • 30 tàxons citats prop dels Pirineus i que la seva presència es considera possible • 57 tàxons citats als Pirineus però possiblement erronis

RESULTATS GENERALS • Plantes segons estatus de presència: • 4. 125 tàxons amb presència comprovada als Pirineus • 70 tàxons citats abans de 1960 i sense cites posteriors • 75 tàxons dubtosos als Pirineus i que precisen comprovació • 30 tàxons citats prop dels Pirineus i que la seva presència es considera possible • 57 tàxons citats als Pirineus però possiblement erronis Carex nevadensis L’única referència pirinenca és la cita de Grüber (1978) i segurament es tracta d’un confusió amb plantes del grup flava. Es tracta d’un endemisme de Sierra Nevada, Sierra de los Filabres i N del Marroc Foto de Flora silvestre. es

APLICACIONS • Realització de polítiques de conservació de la diversitat des d’una perspectiva conjunta dels Pirineus

APLICACIONS • Realització de polítiques de conservació de la diversitat des d’una perspectiva conjunta dels Pirineus • Elaboració d’un Catàleg d’espècies amenaçades o llista vermella pel conjunt dels Pirineus

APLICACIONS • Realització de polítiques de conservació de la diversitat des d’una perspectiva conjunta dels Pirineus • Elaboració d’un Catàleg d’espècies amenaçades o llista vermella pel conjunt dels Pirineus • Delimitació i cartografia d’àrees d’interès ecològic i avaluació de futures zones protegides

APLICACIONS • Realització de polítiques de conservació de la diversitat des d’una perspectiva conjunta dels Pirineus • Elaboració d’un Catàleg d’espècies amenaçades o llista vermella pel conjunt dels Pirineus • Delimitació i cartografia d’àrees d’interès ecològic i avaluació de futures zones protegides • Desenvolupament de xarxes de seguiment basades en l’àrea de la distribució de les espècies i cites històriques

APLICACIONS • Realització de polítiques de conservació de la diversitat des d’una perspectiva conjunta dels Pirineus • Elaboració d’un Catàleg d’espècies amenaçades o llista vermella pel conjunt dels Pirineus • Delimitació i cartografia d’àrees d’interès ecològic i avaluació de futures zones protegides • Desenvolupament de xarxes de seguiment basades en l’àrea de la distribució de les espècies i cites històriques • Valorització dels diferents territoris dels Pirineus per la seva promoció amb finalitats científiques, didàctiques i divulgatives

FUTUR • El gran volum de dades requereix encara feina de depuració, sobretot de les cites florístiques

FUTUR • El gran volum de dades requereix encara feina de depuració, sobretot de les cites florístiques • Incrementar el nombre de cites amb l’addició de cites antigues i de zones poc prospectades

FUTUR • El gran volum de dades requereix encara feina de depuració, sobretot de les cites florístiques • Incrementar el nombre de cites amb l’addició de cites antigues i de zones poc prospectades • Acabar de delimitar de forma més precisa la distribució d’aquelles plantes de taxonomia complexa

FUTUR • El gran volum de dades requereix encara feina de depuració, sobretot de les cites florístiques • Incrementar el nombre de cites amb l’addició de cites antigues i de zones poc prospectades • Acabar de delimitar de forma més precisa la distribució d’aquelles plantes de taxonomia complexa • Actualitzar les dades amb noves citacions de forma periòdica de manera que sigui un portal dinàmic

FUTUR • El gran volum de dades requereix encara feina de depuració, sobretot de les cites florístiques • Incrementar el nombre de cites amb l’addició de cites antigues i de zones poc prospectades • Acabar de delimitar de forma més precisa la distribució d’aquelles plantes de taxonomia complexa • Actualitzar les dades amb noves citacions de forma periòdica de manera que sigui un portal dinàmic • Apropar l’atles a la ciutadania afegint noves opcions de cerques i sortides

FUTUR • El gran volum de dades requereix encara feina de depuració, sobretot de les cites florístiques • Incrementar el nombre de cites amb l’addició de cites antigues i de zones poc prospectades • Acabar de delimitar de forma més precisa la distribució d’aquelles plantes de taxonomia complexa • Actualitzar les dades amb noves citacions de forma periòdica de manera que sigui un portal dinàmic • Apropar l’atles a la ciutadania afegint noves opcions de cerques i sortides • Incorporar de nous organismes com briòfits o fongs o dades de vegetació

ATLES DE LA FLORA DELS PIRINEUS GRÀCIES!!!