ELS ORGENS DELS REGNES CRISTIANS VIIIXII Els Regnes

ELS ORÍGENS DELS REGNES CRISTIANS ( VIII-XII).

Els Regnes cristians. Al-Andalus ( ocupa quasi la totalitat de la Península) PENÍNSULA IBÈRICA ( S. VIII – S. X ) Serralada Cantàbrica ( nuclis de resistència). Regne d’Astúries. Pirineus. Marca Hispànica. S. XI decadència musulmana i consolidació dels regnes cristians. Cultura. . CAMÍ DE SANT JAUME ( COMPOSTELA)

ELS REGNES CANTÀBRICS. Els galàics, els àsturs, els càntabres i els vascons juntament amb un reduït nombre de cavallers visigots iniciaran la resistència. L’any 722 a COVADONGA, don Pelagi, obtindrà la primera victòria sobre els musulmans. Aquesta victòria és considerada per a molts l’inici de la RECONQUESTA. és la conquesta dels cristians de les terres ocupades pels musulmans. REGNES D’ASTÚRIES. Els successors de don Pelagi, Alfons I i Alfons II, entre els s. VIII i s. IX crearan al voltant de la ciutat d’Oviedo un petit regne quan es neguen a pagar tribut als musulmans de l’emirat de Còrdova. Llavors iniciaran la seva expansió cap a Galícia ocupant una part. REGNE DE LLEÓ. 2 a meitat del s. IX. . . Alfons III amplia el seu territori fins al riu Duero aprofitant la feblesa musulmana. Aquesta zona està poc poblada “terra de ningú” i ara serà ocupada per pagesos, per tal de defensar-los i mantenir el domini dels nous territoris es canviarà la capital a Lleó.

Durant el s. X els musulmans del Califat de Córdova intensifiquen els atacs “ratzies” i els cristians s’han de conformar en defensar-se i s’acaben les conquestes. REGNE DE CASTELLA. Orígens situat a la zona est del Regne de Lleó i freqüentment atacat pels musulmans, es crea una línea defensiva (castells). D’aquí el nom del nou territori, Castella, terra de castells. s. X governada per comtes depenents del rei de Lleó. Ferran González fa hereditari el títol i es va declarar independent. Posteriorment és annexionat pel Regne de Pamplona, l’any 1035 aconsegueix la seva independència, testament de Sanç III, Ferran I serà l seu primer rei.

ELS REGNES DEL PIRINEU. Marca Hispànica. Zona situada al sud del Pirineus, la seva finalitat és la de defensar l’imperi franc. NAVARRA s. IX Ènnec I (comte de Pamplona) expulsa als francs. 830, independència. Regne de Pamplona. s. X Sanç Garcés I Àlaba+Navarra+Rioja) Regne de Navarra s. XI Sanç III*** ARAGÓ Aragó, Sobrarb, Ribagorça. 817, independència de Jaca. Comtat d’Aragó unit a Pamplona. 1035 Ramir I*** COMTATS CATALANS Comtat de Barcelona. Guifré el Pelós, acaba dominant als altres Comtes. 957 Borrell II. Es nega a jurar fidelitat al rei franc, el seu títol serà hereditari. -----

TESTAMENT DE SANÇ III

L’EXPANSIÓ TERRITORIAL DELS SEGLES XI i XII.

L’any 1031 l’al-Andalus es va fragmentar en Regnes Taifes i va entrar dins un període de feblesa militar. A partir de llavors s’inicia una forta pressió per part dels territoris cristians del nord. Les taifes més febles llavors tindran que pagar paries* als reis i senyors cristians, aquestes seran utilitzades per: * fer castells. * augmentar els exèrcits. * millorar l’armament. Paries*: tribut pagat pels musulmans als cristians per evitar els atacs a les seves ciutats. Aquest tribut sol ser d’or i objectes preciosos. Regne de Castella-Lleó: Ferran I (1037 -1065)… uneix Lleó a Castella i ocupa i repobla els territoris del sud del Duero, arriba a la ciutat d’Àvila. Durant el seu regnat Castella-Lleó es converteix en el regne cristià més poderós. Alfons VI … l’any 1085 ocupa Toledo. La frontera es situa al riu Tajo. Inicia la repoblació d’aquestes terres. Regne d’Aragó: Alfons I “ el Bataller” (1104 -1134)… conquereix el regne musulmà de Saragossa. Alfons II, ocupa tot Aragó.

Comtats catalans: Ramon Berenguer IV ocupa les ciutats de Tortosa i Lleida. L’any 1137 es casarà amb Peronella, filla del rei d’Aragó, i sorgirà la Corona d’Aragó. Al-Andalus: Els monarques musulmans demanen ajuda per defensar-se dels cristians als guerrers del nord d’Àfrica: els almoràvits ( 1086 -1109), aquest aconsegueixen frenar temporalment el progrés dels regnes del nord. Els cristians podran mantenir la ciutat de Toledo però perdran València, ciutat conquerida per el Cid. L’any 1140, el domini almoràvit es va afeblir i el 1146 arriben els almohades , un nou imperi islàmic del nord d’Àfrica que va acabar dominant tot Al-Andalus.

El repoblament dels territoris conquerits: Repoblació: ocupació de les terres que s’havien mantingut deshabitades o que els reis havien conquerit als musulmans. Les terres conquerides són del rei, aquest les lliura a uns quants nobles o monjos com a pagament de serveis militars o per fundar nous monestirs. També les poden repartir entre pagesos lliures. Els reis per fomentar l’ocupació otorgaven Cartes de Poblament , en aquestes cartes es recollien els privilegis que otorgaven els reis als nous habitants: * llibertat personal. * exempció d’imposts i de prestacions militars. * permís de comerç, … Tipus de repoblament: Repoblament lliure: * s. IX …. ( vall del Duero i dels comtats pirinencs), en aquestes es formen petites comunitats de pagesos lliures que posseïen petites parcel·les de terra ( alous) i que habitaven en petit llogarets aïllats formant una vila. Vila………Consell ( afers d’interès col·lectiu: zones de guaret, selecció de conreus, torn de pastures, …) * s. XI …. necessitat de defensar els territoris dels atacs musulmans, això va afavorir als nobles (castells) i monjos (monestirs), els pagesos van posar-se sota la seva

protecció i van perdre el domini de les seves terres. , es van convertir en serfs. Repoblament comunal: * s. XII…. els reis cristians conquereixen territoris densament poblats per musulmans, llavors van canviar el tipus de repoblament. Els repoblaments seran col·lectius i dirigits per eclesiàstics o nobles. Creació de gran latifundis. Per repoblar les ciutats van organitzar els repoblaments comunals per mitjà del qual s’otorgaven importants privilegis i drets( furs) als habitants que s’hi traslladaven.

Una economia de subsistència. La riquesa dels regens cristians està en l’agricultura, la ramderia i l’explotació de boscs. Agricultura…. * subsistència * autoconsum * utilitza eines molt rudimentàries (aixades, flaçs i simples arades) * rotació biennal Blat guaret Guaret blat * no hi ha excedents, no hi ha intercanvis. Els pagesos solien fabricarse ells mateixos els instruments agrícoles i tot el que necessitaven. Ramaderia ovina…. Producció de llana.

La Península Ibèrica: trobada de cultures. Hi van conviure: Cristians, musulmans i jueus. Moltes obres d’autors grecs i llatins es van conservar gràcies a les traducions al àrab. L’interès mostrat pels cristians per aquestes obres es va fer evident en la creació de les escoles de traductors. Escola de Traductors de Toledo. Aquestes escoles seran autèntics punts de trobada cultural entre àrabs, jueus i cristians. Comunitats jueves. Són un minoria important, viuen a les ciutats conquerides i es van convertir en metges, consellers, prestadors, científics i traductors al servei dels reis cristians. A les ciutats viuen a barris separats, Calls, i paguen imposts especials monarques per mantenir la seva autonomia jurídica i administrativa. Els mossàrabs. Cristians fidels que viuen a territori musulmà, tenen la seva religió i les seves lleis, a canvi paguen tributs. Els mudèjars. Musulmans que habitaven a territori cristià. No tenien lleis ni autoritats pròpies. Els moriscs. Musulmans obligats a convertir-se al cristianisme ( Edat Moderna)