El jurament dels Horacis Pintura segles XVIII i

El jurament dels Horacis Pintura segles XVIII i XIX.

1. - Documentació Títol: El jurament dels Horacis Autor: Jacques-Louis David Cronologia de l’obra: 1784 País: França Estil: Neoclassicisme.

2. - Tema • El Jurament dels Horacis està extret d’una narració clàssica: els tres germans Horacis juren davant el seu pare lleialtat a Roma i la seva disponibilitat a morir per defensar l’Estat. • Es basa en una història narrada a Ab urbe condita de Tit Livi. El tema va ser recollit per Corneille a la seva tragèdia Horace. • La intencionalitat del pintor era mostrar als francesos el deure envers la pàtria pocs abans de l’esclat de la Revolució Francesa.

3. - Descripció: • Es tracta d’una tela pintada amb la tècnica de l’oli. • La pintura a l’oli és una tècnica pictòrica humida: l'artista disol els colors (pigment) en oli (de llinosa, per exemple) (aglutinant) i l'aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport). • L'oli fa que els colors quedin molt lluents.

En un marc arquitectònic romà (austeres columnes dòriques que aguanten tres arcades de mig punt), tres homes romans joves juren davant un home més vell. Al fons, unes dones i uns infants ploren contemplant l'escena.

4. - Elements formals i compositius • a. Forma tancada o dibuixística • b. Composició tancada o centrípeta • c. Perspectiva lineal (creada per la disposició de les línies: enrajolat del terra i parets laterals). Tendència clara a situar els personatges en un pla únic, com en els relleus clàssics. • d. Línia de l’horitzó alta. Coincideix amb el punt de fuga. • e. Simetria (espases, homes/rectes/dinàmica; dones/ondulació/estàtica). Importància del nombre 3. • f. Composició rectangular. Domini dels triàngles. • g- La llum és d’inspiració caravaggiesca, entra per l’esquerra i projecta les ombres dels germans vers el pare i les dones. És freda i estudiada.

• h. El color se subordina al dibuix. Gamma cromàtica càlida peró limitada. Els colors són brillants i clars, amb predomini de les tonalitats vermelles, grises i ocres. El color vermell de la túnica del pare és símbol de passió i de la sang que es vessarà. Marca el tema principal del quadre.

5. - Antecedents i influències posteriors • David va estar influenciat per Rafael, Poussin i Caravaggio. • Exercí un gran ascendent sobre els seus deixebles: Ingres i Gros. Aquest darrer, peró, s’allunyà dels cànons clàssics i donà un tractament més emotiu i colorista als temes històrics i revolucionaris (romanticisme incipient).

Napoleó amb els empestats de Jaffa.

6. - Relacions amb obres similars de l’autor • David va començar el seu treball en la tradició barroca rococó. Però en els anys 70 -80 va canviar gradualment el seu estil. La crisi socio-política va transformar el gust d'un ampli sector de la burgesia: el públic requeria ara tendències artístiques més radicals. Progressivament va anar apropant-se vers un naturalisme classicista (mitjançant l'estudi dels camafeus i l'antiga escultura romana, la pintura de Carracci i de Caravaggio. . . ). • D'aquesta manera David va crear l'estil de la burgesia francesa a la vigília de la revolució; El jurament dels Horacis és el punt culminant d'aquest estil que uneix classicisme i naturalisme. • Altres obres d’aquest estil són: Jurament del Joc de pilota (1791) i la Mort de Marat (1793).

Rococó

7. - Diferències amb altres solucions coetànies • Mentre David desenvolupava el seu art a França, a Espanya trobem la figura de Goya. • El Jurament dels Horacis (1784) coincideix amb la primera etapa de Goya, que es caracteritza per: – Temàtica religiosa i costumista – Tendència a la pinzellada solta; escàs interés per la línia – Visió optimista i frívola de la vida.

8. - Funció i significat de l’obra Significat: En el segle VII a. C Roma i Alba Longa es disputaven el domini de la Itàlia central. Per dirimir quina de les dues seria la vencedora decidiren que lluitarien entre ells tres germans de cada bàndol: els Horacis per Roma i els Curiacis per Alba Longa. Només va sobreviure un dels Horacis, el qual en veure els plors de la seva germana Camil·la causat per la mort del seu promès (un Curiaci, la matà perquè lamentava la mort d’un enemic de Roma. L’autor, amb aquest tema, no volia retratar un fet històric sinó imbuir en els homes de la seva època el sentit del deure envers la pàtria. Funció: Didàctica i propagandística. És una obra amb molta càrrega didàctica: exalta el deure que tenen els ciutadans de

9. - Context històric i artístic • Històric: – Il·lustració; Revolucions francesa i americana; – Declaracions dels Drets de l’Home

• Artístic: – El neoclassicisme abasta un període complex i contradictori des del punt de vista artístic. En un moment clau de l’història europea i americana, els pintors reaccionen contra la frivolitat, i decorativisme del rococó, estil dominant en els cercles aristocràtics. – La nova societat il·lustrada i racionalista busca uns nous valors. La burgesia defensa la llibertat, l’educació i el progrés. De manera incipient i incisiva al mateix temps s’inicia el període contemporani. Què haurà de representar ara, l’art? Els temes mitològics, pagans o cristians, ja no serveixen en l’època de la raó. Però com es pot renunciar a l’idealisme o al naturalisme? Darrera el descobriment de Pompeia i Herculà, la nova classe ascendent troba en les formes clàssiques de l’antiguitat, sobretot de la Roma republicana, la plasmació dels ideals racionalistes. Busca un art vertader, natural, sobri i sever. Un model ètic per imposar a les masses.