LA RECONQUESTA DELS REGNES CRISTIANS CONTINGUTS A Introducci

LA RECONQUESTA DELS REGNES CRISTIANS

CONTINGUTS A. Introducció B. Els primers regnes cristians 1. Regne astur-leonés Regne de Castella 2. Regne d’Aragó 3. Comtats Catalans C. Principals etapes de la reconquesta D. Models de repoblació E. L’organització social F. L’organització política G. L’economia H. Cultura I. La crisi baixmedieval dels segles XIV i XV

A. INTRODUCCIÓ • Zona lliure del domini musulmà: ØCauses: zona agreste, escasa població, velicositat ØAparició dels primers regnes cristians: • Zona cantàbrica: regne astur-leonès • Zona pirenaica: regne de Pamplona, comtats aragonesos i comtats catalans ØEtapes: • Fins al segle XI: repoblació • Des del segle XI: reconquesta i repoblació Afavorida per: Creixement demogràfic, estratègia política i cristianisme

B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS

B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS 1. ZONA CANTÀBRICA: Regne Astur-leonès regne de Castella Ø Orígens: Don Pelai i la batalla de Covadonga (722). Successors: creen el Regne d’Astúries. Ø Primers reis: • Alfons I: expansió per Galícia i Vasconia • Alfons II: restauració de la tradició visigòtica i aparició dels restes de l’Apòstol Jaume • Alfons III: trasllat de la capital a Lleó (segle IX) i repoblació de les terres despoblades fins al riu Duero. Ø Segle X: paralització de les conquestes (Califat de Còrdova) Ø Naixement del comtat de Castella: • • • Frontera oriental del regne de Lleó (exposada als atacs musulmans). Comtes dependents de Lleó Autonomia amb el compte Ferran González (Segle X): títol de comte hereditari. Dependència de Navarra (principis del Segle XI) Ferran I: primer rei de Castella (uneix Castella i Lleó) El califat de Còrdova es divideix en taifes (1031): això facilita l’expansió cristiana cap al sud. • Les taifes intenten comprar la pau: pagament anual en or (paries) aquests ingressos fan que els regnes cristians augmentin el seu poder militar. • Alfons VI: conquesta Toledo al 1085 • Unió definitiva de Castella i Lleó amb Ferran III (1230) Corona de Castella

B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS 1. ZONA CANTÀBRICA: regne de Castella Ø Els monarques islàmics, davant l’agressivitat dels reis cristians, demanen ajuda a l’imperi nord-africà dels almoràvits (1086 -1109): frenen els cristians. Ø A partir del segle XII, els reis cristians organitzen la repoblació de les ciutats frontereres de manera col·lectiva (repoblament comunal) i van atorgar privilegis i drets als repobladors. Ø Els regnes cristians s’han d’enfrontar a un nou exèrcit islàmic, els almohades: els derroten a la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212) Ø Els regnes de Castella i Lleó es van unir i separat diverses vegades al llarg del segle XII. La unió definitiva va ser amb Ferran III al 1230, i així va néixer la Corona de Castella. Ø Desprès de Las Navas de Tolosa, els castellans continuen avançant cap al sud: § Portugal aconsegueix el territori actual amb l’ocupació de Faro (1249) § El regne de Castella ocupa Extremadura (1230) i la Vall del Guadalquivir (Ferran III) i Cadis i Múrcia (Alfons X) § Segles XII i XIII: s’ocupen territoris molt poblats, i els musulmans són expulsats cap a

B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS 2. ZONA PIRENAICA: comtats aragonesos Ø Sorgeix a principis del Segle IX Ø Segle X: unió matrimonial amb Navarra Ø Principis del Segle XI (1035): Ramir I – Primer rei aragonès – Es va annexionar els comtats de Sobrarbe i Ribagorza Ø Finals del Segle XI: nova unió de Navarra i Aragó Ø Segle XII: – Alfons I el Batallador: gran avanç per la conca de l’Ebre (conquesta de Saragossa, 1118) – A la mort d’Alfons I (1134), Navarra s’independitza i el seu germà Ramir II és anomenar rei d’Aragó. – Unió amb Catalunya amb el matrimoni de Peronella (filla del rei Ramir II) i Ramon Berenguer IV

B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS 3. ZONA PIRENAICA: Comtats catalans Ø Territori defensiu carolingi (Marca Hispànica). Ø Constitueixen diversos comtats que s’unifiquen amb Guifré el Pelós (segle IX), qui impulsa la repoblació de diverses zones. Ø Borrell II (finals del Segle X) es declara independent de França (es fa efectiu amb el Tractat de Corveil al 1258). Ø Segle XI: expansió amb Ramon Berenguer II. Ø Mitjans del Segle XII: unió dinàstica de Catalunya i Aragó amb Ramon Berenguer IV. Ø Segle XIII: grans conquestes amb Jaume I el

3. 1. La Catalunya musulmana Ø L'any 714, l'exèrcit musulmà va conquerir Saragossa. Des d'allà va iniciar la conquesta de l'actual Catalunya. Ø Al nord de Catalunya, al segle IX, els reis francs van ajudar a expulsar els àrabs. La dominació islàmica va ser breu en aquesta zona, que no s'arribà a islamitzar, per la qual cosa rep el nom de Catalunya Vella. Ø En canvi, la zona sud i oest de Catalunya restà més de tres-cents anys sota control musulmà; es coneix amb el nom de Catalunya Nova. Frontera: rius Llobregat, Anoia i Segre. Ø Durant el califat de Còrdova, els habitants de la Catalunya Nova es van islamitzar. Van adoptar la llengua àrab i la religió i els costums islàmics. També van introduïr els seus avenços agrícoles (als pobles) i les formes de vida urbanes. Ø Les ciutats van crèixer i se’n van crear de noves. Algunes de les ciutats musulmanes més destacades van ser Balaguer, Lleida i Tortosa. Ø Amb la desaparició del califat l'any 1031 es van formar a l'actual Catalunya les taifes

3. 2. Els primers comtats catalans Ø Els reis francs, per protegir-se dels musulmans, van crear al llarg dels Pirineus una franja fortificada que van anomenar Marca Hispànica. La van dividir en comtats i van nomenar comtes per governar-los. Ø Amb el pas del temps, aquests comtes es van anar desvinculant dels reis francs. El primer pas el va fer Guifré el Pelós (840 -897), comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, quan va deixar en herència els seus territoris als seus descendents (sense que els reis francs poguèssin nomenar un altre comte). Ø El segon el va donar Borrell II el 988, quan decidí no renovar el jurament de fidelitat al rei de França, que li havia denegat l'ajuda per defensar Barcelona dels sarraïns: els comtats catalans esdevingueren independents. Ø Al segle X els comtes van repoblar els seus territoris concedint petites parcel·les de terra (alous) als pagesos. La riquesa dels comtats es basava en l'agricultura i la ramaderia. Era una agricultura de subsistència que practicava una rotació biennal amb guaret.

3. 3. Una societat feudal Ø La societat catalana va iniciar la feudalització a l'inici del segle XI. Per protegir els seus territoris, els nobles van apropiar-se de les terres que governaven. Van autonomenar-se barons i van fer aquest càrrec hereditari. A conseqüència dels atacs, molts pagesos lliures i petits propietaris van demanar-los protecció i es van convertir en serfs. Ø Ramon Berenguer I (1070), comte de Barcelona, va pactar amb aquests barons, els va fer vassalls seus i va establir el feudalisme a les seves terres, basat en el vassallatge i el codi dels Usatges. El mateix va fer amb els altres comtes catalans. Va quedar establerta així l'hegemonia de la casa comtal de Barcelona. Ø Amb la caiguda del califat de Còrdova el 1035 els comtes catalans van exigir als musulmans el pagament de tributs (paries) i van anar conquerint Tàrrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117).

3. 4. La formació de la Corona d'Aragó Ø L'any 1137 es concertà el matrimoni entre Peronella, filla del rei d'Aragó Ramir II, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Ø Ramon Berenguer IV va conquerir les taifes de Lleida (1149) i de Tortosa. Posteriorment va continuar l'avanç cap al sud i, el 1153, va capitular Siurana, la darrera ciutat sota control islàmic al territori actual de Catalunya. Ø El fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, Alfons II (Alfons I el Cast, a Catalunya), fou el primer en ser comte de Barcelona i rei d'Aragó. Així es va iniciar la dinastia catalanoaragonesa. Ø Al segle XIII es va dur a terme el repoblament de la Catalunya Nova: Ø Les terres van ser donades als ordes militars i religiosos i als nobles. Ø Els comtes van atorgar a les ciutats cartes de poblament que alliberaven els pagesos de certes servituds. Això va atreure pobladors i es van crear ciutats noves.

C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 1. Formació dels nuclis de resistència i avenç repoblador (segles VIII – principis XI) – Sorgeixen nuclis de resistència en torn a la Cordillera Cantàbrica i als Pirineus – Inferioritat cristiana enfront a Al-Andalus: • • Pagament de tributs Expedicions de saquejos i càstics – Repoblació astur-leonès de la zona nord fins al riu Duero (zona despoblada)

C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 2. Reconquesta de les valls del Tajo i de l’Ebre (des de mitjans del Segle XI fins a mitjans del Segle XII): – Supremacia cristiana: • • • Desintegració del califat Expansió demogràfica i econòmica cristiana Superioritat militar cristiana Cobrament de tributs o pàries Caràcter de croada – Castella-Lleó: • Des de Ferran I fins a Alfons VI es reconquisten els territoris entre el Duero i el Sistema Central • Moment clau: la conquesta de Toledo a l’any 1085 • Expansió detinguda pels almoràvits • Repoblació a base de cartes de repoblament – Aragó i Catalunya: • Es reconquesta la Vall de l’Ebre (les més importants van ser les d’Alfons I el Bataller amb Saragossa i la de Ramon Berenguer IV amb Tortosa i Lleida). • Repoblació: ciutats frontera amb feus repoblades per mossàrabs portats del sud de la Península.

C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 3. Reconquesta des de mitjans del Segle XII a principis del Segle XIII: Ø Castellans i aragonesos es divideixen el territori a reconquistar al Tractat de Cazorla (1179) Ø Castella pren Conca, La Manxa i Extremadura amb protagonisme de les ordres militars. – – Els almohades frenen la reconquesta amb la batalla d’Alarcos contra Alfons VIII de Castella (1195) Una croada cristiana venç a la Batalla de las Navas de Tolosa (1212) Ø Corona d’Aragó: Alfons II d’Aragó (o Alfons I el Cast) reconquesta les terres de Terol i Albarracín.

C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 4. Reconquesta de la Vall del Guadalquivir, València i Murcia (Segle XIII): Ø Tractat d’Almizra (1244): demarcació de la reconquesta entre Castella i la Corona d’Aragó Ø Castella-Lleó: – Ferran III reconquesta Extremadura (Cáceres 1229 i Badajoz 1230), l’Andalusia Bètica (Còrdova 1236 i Sevilla 1243) i Murcia (1243). – Alfons X el Sabi culmina la reconquesta d’Andalusia, excepte el regne Nassarita de Granada. – Repoblació per repartiments en funció de la condició social dels conqueridors i repobladors. Ø Corona d’Aragó: – Jaume I el Conqueridor aconsegueix Mallorca (1229 -1230) i València (1238) – Repoblació: • Zones més despoblades: a mans d’ordres militars • Zones més poblades: repartiments entre repobladors aragonesos i

C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 5. Expansió per la Mediterrània (segles XIII-XV): Corona d’Aragó Ø Els successors de Jaume I el Conqueridor, disposaven d’una bona flota marítima i d’un exèrcit de mercenaris: van començar l’expansió militar i comercial per la Mediterrània: § Pere el Gran conquerí Sicília (1282), punt estratègic per rutes comercials § Jaume II va iniciar la conquesta de Sardenya (1323) § Alfons IV d’Aragó va conquerir el regne de Nàpols (s. XV)

C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA 6. Reconquesta del Regne Nassarita de Granada (des de finals del Segle XIII fins a finals del Segle XV): Ø Mínims avenços castellans per: – Debilitat de la monarquia castellana – Importància del cobrament de les pàries – Situació geogràfica del regne Nassarita Ø 1492: els Reis Catòlics finalitzen la conquesta de Granada.

D. REPOBLACIÓ: Etapes i models Ø És el repartiment i ocupació pels cristians de les terres conquerides als musulmans. • Es va iniciar amb la reconquesta, però va perdurar fins desprès de la expulsió dels musulmans. • La necessitat de defensar els territoris conquerits va fer que els pobladors tinguessin unes llibertats que no existien en l’Europa feudal. • La repoblació va dependre de: - • Els efectes demogràfics La població musulmana del moment Altres motius Conseqüències: l’estructura de la propietat actual

E. ORGANITZACIÓ SOCIAL Ø Creixement demogràfic: • Causes: - Permanència de molts musulmans i jueus - Arribada de pobladors francs - Important creixement vegetatiu dels regnes cristians • Distribució: - Castella-Lleó: uns 4 millions d’habitatns - Aragó: mig millió aproximadament

F. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Model Polític Monarquia (hereditària) Corona de Castella Corona d’Aragó Reforç de l’autoritat reial. Rei: sobirà de súbdits la seva autoritat és d’origen diví (dret romà). Procés de centralització del poder: unificació de lleis i institucions. Adopten símbols de reialesa visigoda: corona, espada i cedre. Proclamats reis a les catedrals Model feudal: pactisme (privilegiats+burgesos) equilibri. Rei és senyor de vassalls: el seu poder està limitat pels compromisos amb els nobles, el clero i la oligarquia de les ciutats (burgesia). Model descentralitzat: cada regne o comtat manté les seves lleis, institucions, costums i llegües pròpies (Confederació d’Estats) 1. 2. 3. Rei ajudar per Cort Reial, Cúria (tribunal de justícia), Cancelleria (centre d’administració) i Tresoreria (finances) El rei anomena un Virrei a cadascú dels regnes de la Corona. Els nobles ofereixen recolzament a la guerra a canvi de la concessió al segle XIII d’un privilegi general que garanteix: 1 - Reunió periòdica de les Corts. 2 - Sol·licitar el consentiment de les Corts en alguns assumptes importants. ü Poder militar: declarar la guerra Poder legislatiu Poder judicial: Audiència itinerant. Al segle XV fixa la seva seu a Valladolid amb el nom de Chancilleria. Consell Reial: segle XIV assessora al rei format per legistes (8), nobles (2) i clero (2) Corts Municipis Convocades pel rei Funció exclusivament consultiva Compostes per braços o estaments (nobles, clero i representants de les ciutats). Funcions: 1. Presentar queixes i fer peticions al rei 2. Aprovar impostos i subsidis 3. Acceptar les lleis: funció consultiva, mai van tenir el poder de fer les lleis. Unes Corts a cada regne (Aragó, València, Mallorca i Catalunya, a més de les zones del Mediterrani). Es reunien totes les Corts Generals, que limitaven el poder del rei. Funcions: 1. Plantejar queixes i fer peticions al rei. 2. Aprovar les lleis d’acord amb el rei, que havia de respectar els drets i les costums de cada territori. 3. Voten els impostos. Per recaptar-los s’organitzen delegacions de les Corts, diputacions (temporals, que desprès es converteixen en permanents): • Diputació del Regne de València • Diputació del Regne d’Aragó • Generalitat de Catalunya: segle XIV. 6 membres, funcions fiscals i control de l’acompliment de les lleis. Tenen certa autonomia i jurisdicció pròpia. La monarquia intenta reforçar el seu poder. Consells municipals: consells democràtics que es converteixen al segle XIV en regiments: consells restringits, amb el poder dominat pels nobles o l’alta burgesia: uns 20 regidors de caràcter vitalici anomenats pel rei. Corregidors: càrrec temporal per una tasca concreta. A partir del segle XV representen al rei als municipis (defensa interessos del rei) Organització territorial diferent a cada regne. Controlats per les oligarquies urbanes. El model català es trasllada a València i Mallorca. Organització: 1. Existeixen delegats del poder reial que van perdent poder. 2. Magistrats amb funcions executives (Consellers). 3. Existeix una assemblea o Consell Municipal, que és un òrgan assessor: membres escollits pels habitants de les ciutats. A Barcelona, Consell de Cent (100 ciutadans).

Institucions de govern a Aragó Institució Membres Funció Seu Cort Reial D’Aragó Familiars i funcionaris Ajudants directes del rei Itinerant: viatjaba als diferents regnes amb el rei. Les Corts 3 estaments: noblesa, clero i burgesia Plantejar problemes Limitació del poder Aprovar lleis reial: el rei depenia Fer peticions al rei dels seus impostos. Concedir nous impostos/serveis al rei La Generalitat (Catalunya) Delegació permanente de las Corts. Recapdar impostos Mantenir exèrcit i flota Vigilar el cumpliment de les lleis o constitucions Seu a Barcelona.

G. ECONOMIA Ø Fins al segle XI: Economia agrària d’autoconsum: • Agricultura: cereals, vid i hortalises • Ramaderia: vacuna, de porc i ovella Ø A partir del segle XI: base econòmica agrària i creixement urbà: artesania i comerç: • • • Renaixement urbà: a partir dels segles XII-XIII. Destaquen les ciutats del Camí de Sant Jaume i les importants ciutats reconquerides. Activitats artesanals: organització en gremis. Destaquen la tèxtil (Catalunya) i la dels astillers (Castella) Comerç: afavorit per la major circulació monetària, la millora de vies de transport, l’aparició de mercats locals i fèries, així com la millora de les tècniques comercials i els mitjans de pagament.

H. CULTURA Ø Importància de l’Esglèsia: • Centres de cultura i estudis • Patrocinadors de l’art • Ideologia Ø Camí de Sant Jaume: • Via de penetració de les influències europees (Cluny i Cister) • Resorgiment urbà i demogràfic • Revitalització de l’economia Ø Desenvolupament urbà: • • Desenvolupament de les llengües romances Aparició d’universitats i escoles municipals Instauració d’ordres mendicants Escola de Traductors de Toledo (segle XIII)

I. LA CRISI BAIXMEDIEVAL (segles XIV i XV) Castella Aragó Crisi econòmica, social i política Pesta Negra, fam (crisi agrícola) i guerres. Crisi econòmica Crisi agrícola, menys fort que a 1348: arriva la Pesta Negra a Catalunya (mor Aragó. la meitat de la població). Recuperació gràcies al Crisi del comerç català al Mediterrani creixement oví i la demanda de la llana (comerç exterior) Agricultura d’exportació Crisi política Lluita entre la monarquia i la noblesa: 1. Guerra civil entre Pedro I i Enrique II de Trastàmara 2. Més enfrontaments entre noblesa i monarquia 3. Segona guerra civil 1. Problema successori: fi dinastia catalanoaragonesa i canvi a Dinastia Trastàmara (Compromís de Caspe, 1412). 2. Lluita pel poder a Barcelona entre la Biga i la Busca. 3. Guerra Civil catalana (1460 -1472): entre la monarquia i la oligarquia. Crisi social Conflictes antisenyorials Antisemitisme Conflictes entre senyors i pagesos: mals usos revolta dels remences que acaba amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.