LA PRONOMINALITZACI El SV Complements i modificadors Pronoms

LA PRONOMINALITZACIÓ El SV Complements i modificadors Pronoms febles

EL SINTAGMA VERBAL Com ja sabeu, el SV és un “grup” de paraules que giren al voltant d’un verb que en fa de nucli. Aquest/s grups de paraules s’agrupen formant sintagmes, i a la vegada, complementen o modifiquen el verb. Així, el SV presenta la següent estructura: SV = V + (CV) + (CC) Els parèntesis que apareixen a l’estructura ens indiquen que aquests elements poden aparèixer o no. És el verb, la seva pròpia naturalesa, qui decidirà l’obligatorietat. En sintaxi s’usa el verb regir per designar aquesta obligatorietat.

Els complements verbals són el CD, CI, CRV (o Complement preposicional), Predicatiu, Atribut i CAgent. De complements circumstancials n’hi ha molts. Els més comuns són de temps, mode/manera i lloc/espai; però també en tenim de companyia, instrument, finalitat, causa, concessió, consecució, comparació, condició. . . Cal diferenciar entre verbs transitius i verbs intransitius; els primers exigeixen/regeixen un CD i els segons no; això no vol dir que els primers, els transitius, no puguin anar acompanyats també d’altres complements, com per exemple, un CI. A més, cal diferenciar també entre verbs copulatius/atributius (ser, estar i semblar, buits de significat) i verbs predicatius (la resta, que tenen significat)

ELS COMPLEMENTS VERBALS Tradicionalment distingim entre complements (els verbals) i modificadors (els circumstancials). Els primers complementen directament el verb mentre que els segons el modifiquen (el significat). EL COMPLEMENT DIRECTE: És el més típic dels complements i es pot presentar en forma de SN o una O. Subordinada substantiva (completiva o d’infinitiu). Normalment, per identificar-lo utilitzarem: 1. Si preguntem QUÈ al verb. 2. És el subjecte pacient en les oracions passives. 3. Pronominalització. (encara no en sabeu, oi? )

Com el pronominalitzem? Ø SN definit: segons el gènere i el nombre tindrem el, la, els i les (i les seves formes plenes i elidides –apostrofades-) Dóna les notes > LES dóna Ø SN indefinit: quan el SN va introduït per un determinant indefinit, numeral o quantitatiu, el pronom que utilitzarem és en (i la seva forma elidida). Cal recordar que quan el pronominalitzem, el determinant NO desapareix: Dóna moltes notes > EN dóna moltes Ø Neutre: quan el CD és una OSS o “això” o “allò”, cal pronominalitzar per ho: Diu que vindrà demà > HO diu

EL COMPLEMENT INDIRECTE: És l’altre típic complement i es presenta en forma de SP, introduït per la preposició a. És el destinatari de l’acció del verb i per identificar -lo cal preguntar A QUI? al verb. Compte, si preguntem QUI, quin altre element de l’oració ens apareix? Com el pronominalitzem? El CI no té gènere però si nombre; és a dir, a l’hora de pronominalitzarlo, diferenciarem entre singular i plural. Ø Si és singular, cal utilitzar el pronom li Dóna caramels al Carles > Dóna-LI caramels Ø Si és plural, utilitzarem els Dóna caramels als nois > ELS dóna caramels

EL COMPLEMENT DE REGIM VERBAL: Dit també C. Preposicional. És aquell complement, el verb del qual regeix/exigeix una preposició en el seu significat. Compte! L’exigeix en quant al significat!. Normalment són preposicions febles, tot i que en podem trobar de fortes. Com el pronominalitzem? Tenim dues opcions segons la preposició exigida: Ø SP introduït per de; cal pronominalitzar per en Parla de les notes > EN parla Ø SP introduït per altres preposicions; cal usar hi Pensa en les seves coses > HI pensa

L’ATRIBUT: És aquell complement que apareix amb els verbs copulatius. Normalment és un S. Adj (és lleig), però també pot ser un S. Prep (és de Lleida) i un SN (és metgessa). Com el pronominalitzem? Ø Quan tenim un element determinat usarem el, la els, les En Pep és el metge? Sí, que L’és Ø Quan tenim un element indeterminat usarem ho En Pep és català? Sí, que HO és Ø Per emfatitzar usarem en Què N’és de brètol!

EL PREDICATIU: És aquell adjectiu que acompanya als verbs NO copulatius. Dóna una informació del verb (complement circumstancial de manera) i, alhora, dóna una informació del nom del subjecte o del complement directe (complement del nom). Generalment és un adjectiu però també pot ser un nom. Com el pronominalitzem? Ø Generalment usarem hi És intel·ligent, però no s’HI sent Ø Amb els verbs elegir-se, dir-se, fer-se, nomenar i semblants, o amb un matís d’intensitat, cal usar en Es diu Pere, o no se’N diu? // Me’N sento tant, d’idiota!

ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS Els complements circumstancials que més coneixeu són els de temps, mode/manera i lloc/espai. Però en tenim d’altres: instrument, companyia, condició, causa, finalitat. . . El temps NO es pronominalitza. Com els pronominalitzem? Ø Ø Ø Quan s’introdueix amb la preposició de, usarem el pronom en Tornes de la feina? Sí, EN torno Quan s’introdueix amb d’altres preposicions o sense, usarem hi Aniràs a París? No, no HI aniré. El CC de Mode sempre se substitueix per hi Camina de 4 grapes? Sí, HI camina.

PER PRONOMINALITZAR… Ø Cal saber reconèixer les funcions sintàctiques perquè cada funció té els seus pronoms particular. Ø Un sol pronom per a cada funció pronominalitzada Ø Cal para atenció en la “llargada” dels complements que pronominalitzem (Escolta la cançó que cantava la noia de l’entrada del bar) Ø Hi ha combinacions entre pronoms que són impossibles: - formes iguals: en/en, hi/hi, ho/ho Va marxar cansat cap a la biblioteca (o un o l’altre) - ho + hi: Col·loca això al prestatge (o un o l’altre) - ho + en: He agafat allò del prestatge (o un o l’altre)

ELS VERBS PRONOMINALS Són aquells que es conjuguen amb un o dos pronoms incorporats. En aquest cas, cal tenir present que aquests pronoms no exerceixen cap funció sintàctica, és a dir, no substitueixen cap element; no tenen valor sintàctic. - Hi ha verbs que sempre són pronominals: resignar-se, adonar-se, atrevir-se, queixar-se. . . - Hi ha verbs que no sempre són pronominals: - HI: veure-hi/s’hi (vista correcta), clissar-hi, guipar-hi (=veure-hi), palpar-hi (tenir tacte) i sentir-hi (oïda correcta) - EN: anar-se’n, venir-se’n, tornar-se’n, pujar-se’n, sortir-se’n. . . - LA: ballar-la, fer-la, dinyar-la, endevinar-la, passar-la magra. . .

COMBINACIONS CD I CI Hi ha dues maneres d’enfrontar-nos quan hem de pronominalitzar ambdues funcions. Ø Construcció sense canvi: generalment l’ordre de col·locació dels pronoms febles de CD i CI és el següent: CI + CD, excepte quan es presenta una determinada situació (2) Porta segells al Pep > Porta-li’n o Li’n porta Ø Construcció amb canvis: quan es combinen els pronoms de CD el, la, els i les amb el pronom de CI singular li, es produeixen els següents canvis: a) li > hi i b) CD + CI: Has portat el diari al Pep? Sí, l’hi he portat Dóna les notes al Pau > Les hi dóna

ALTRES COMPLEMENTS. . . A banda dels complements que hem vist, també podem pronominalitzar: Ø El subjecte: tot i que no admet pronominalització generalment, els subjectes que apareixen en construccions amb verb intransitiu que indiquen esdeveniment, existència, moviment i són introduïts per un determinant “indefinit” (quantitatiu, numeral, indefinit), es pot pronominalitzar per en. Quants clients han entrat? Només N’han entrat trenta Ø El CN: es pot pronominalitzar quan és introduït per de i complementa un nom que fa de CD, Atribut o Predicatiu, per en. Tens prova de la infracció? No, no EN tinc cap prova. Ø El CAdj: només en alguns casos quan és introduït per de. Usarem en. Era digne del càrrec? Sí, N’era digne.

PLEONASMES Un pleonasme és la repetició d’un element en una mateixa oració (apareix l’element i el pronom que el substitueix). En tenim de correctes i d’incorrectes: Ø Correctes: a) Pronom fort + pronom feble (és la mateixa persona). b) Per anticipació (normalment van seguits). c) Per repetició (per aclarir, cal posar comes) A mi m’han regalat un tren La visita la deixarem per dijous /De tot això, no n’has de fer res La deixarem per dijous que ve, la visita Ø Incorrectes: Quan no segueix els criteris anteriors *Hi vaig anar-hi