LA MONARQUIA AUTORITRIA ELS REIS CATLICS TEMA 8

LA MONARQUIA AUTORITÀRIA: ELS REIS CATÒLICS

TEMA 8 I 9: L’ESPANYA DELS REIS CATÒLICS 1. L’EUROPA DEL SEGLE XV Ø CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC ØASCENS DE LA BURGESIA ØMONARQUIA AUTORITÀRIA 2. ELS REIS CATÒLICS Ø UNIÓ DINÀSTICA ØPOLÍTICA EXTERIOR (PÀG 136 -137) ØPOLÍTICA INTERIOR (138 -139 3. HUMANISME I RENAIXEMENT A ESPANYA 4. DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA Ø PROJECTE DE COLOM I LES 4 EXPEDICIONS ØREPARTIMENT D’AMÈRICA ENTRE ESPANYA I PORTUGAL. ØAMÈRICA ABANS DEL DESCOBRIMENT (MAIES, ASTEQUES I INQUES) ØCONQUISTA I ORGANITZACIÓ ØCOLONITZACIÓ D’AMÈRICA ESPANYOLA.

CONCEPTES DE LA UNITAT n n n n MONARQUIA AUTORITÀRIA CANCELLERIA INQUISICIÓ MESTA SENTÈNCIA ARBITRAL DE GUADALUPE LLUIS VIVES ANTONIO NEBRIJA EL GRECO CAPITULACIONES DE SANTA FE TRACTAT DE TORDESILLAS POBLES PRECOLOMBINS MAIES INQUES ASTEQUES CONSELL D’ÍNDIES n n n VIRREGNAT ENCOMIENDA MITA CASA DE CONTRATACIONES CRIOLLS LLEIS D’ÍNDIES

REIS CATÒLICS (FERRAN D’ARAGÓ I ISABEL DE CASTELLA) (1469 -1516) Carles I d ’Espanya i V d’Alemanya (15161556)

REIS CATÒLICS (1469 -1516) Isabel de Castella Felip el Bell Isabel de Portugal Carles I d’Espanya i V d’Alemanya Joana la Boja Ferran d’Aragó

REGNAT DELS REIS CATÒLICS 1. Unió dinàstica n Amb el matrimoni d'Isabel de Castella – després de coronar-se reina després d’una guerra civil a Castella entre els partidaris d’Isabel i de Joana la Beltraneja - i Ferran d'Aragó, en 1469, es va produir una unió dinàstica que va permetre la unificació territorial dels dos principals regnes cristians. Amb la conquesta de Granada en 1492 i l'annexió de Navarra a Castella en 1512, la península quedava finalment repartida en dos regnes diferenciats: Castella i Aragó. Dos regnes units amb una mateixa corona, però no units políticament.

n La unió de Ferran i Isabel va suposar la unió de Castella i Aragó. Va ser una unió personal o dinàstica. Malgrat el casament, els diferents regenes conservaran les seues lleis o furs, institucions de govern, llengua i costums propis. Únicament els unirà el monarca.

REGNAT DELS REIS CATÒLICS POLITICA INTERIOR n El regnat dels Reis Catòlics marca a Espanya el final de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna. Amb ells s'acaba el període de guerres civils que assolaven tant el Regne de Castella com la Corona d'Aragó. El matrimoni d'Isabel I de Castella amb el futur Ferran d'Aragó va representar la unió dels dos regnes més importants de la península. L'actuació dels Reis Catòlics pot resumir-se en els següents aspectes:

A) UNITAT TERRITORIAL n Ø Ø Ø S'assoleix mitjançant: L'enllaç matrimonial de l'hereva al tron de Castella, Isabel, i l'hereu al tron d'Aragó Ferran. El matrimoni també va suposar la unitat dinàstica (Casa de Trastámara) però no la unió política dels regnes. La conquesta del regne de Granada. L'annexió del regne de Navarra al regne de Castella en 1. 512, portada a terme per Ferran el Catòlic ( casament amb Germana de Foix).

B) CONSOLIDACIÓ DE LA MONARQUIA AUTORITÀRIA n n Una de les característiques de l'Edat Moderna Europea és la formació de les grans monarquies com la Tudor a Anglaterra, Lluís XI a França i els Reis Catòlics a Espanya. Els instruments que van utilitzar per a crear les bases d'un Estat Modern: Va imposar a Castella, la monarquia autoritària. És a dir , la Corona exercia un poder polític, jurídic i judicial per sobre de la noblesa. - A poc a poc, l'administració es professionalitza, treballaren buròcrates o juristes formats en les universitats, desplaçant a la noblesa. – S'estableixen delegacions permanents amb altres regnes per a defensar els interessos de la monarquia en altres regnes: es nomenen ambaixadors i cònsols. – Es crea un exèrcit permanent i professional, format per soldats i dividint l'exercie en tres grups tècnics (infanteria, cavalleria i artilleria).

n n n A Espanya el poder polític de la noblesa és diferent d'un regne a un altre: - mentre que a Castella es va imposar amb facilitat la monarquia autoritària causa del fet que la noblesa està afeblida per la guerra civil que va enfrontar als partidaris de Joana la Beltraneja ( recolzada per Portugal i França) enfront dels seguidors d'Isabel ( els vencedors), A Aragó, la noblesa continua sent molt poderosa, ací la monarquia és pactada. És a dir , el rei és garant de les llibertats i els furs. El rei era considerat administrador del regne, no propietari. A partir del s. XIII , les lleis només podien ser elaborades amb el consentiment del rei i les Corts. És per això que els Reis Catòlics van a utilitzar a Castella com base per a les seues reformes.

C) EXPULSIÓ DE LES MINORIES RELIGIOSES n Ø Ø § § En l'Edat Mitjana coexistien tres religions a Espanya: Cristians que formaven la majoria de la població. Moriscos: musulmans que van romandre en terres cristianes després de la Reconquesta. ( A Espanya els musulmans la cridaven Al - Andalus) Jueus: els menys nombrosos, existien des de l'època romana i l'antipatia popular era també antiga. La seua dedicació a la banca i al préstec, entre altres raons, generava el rebuig de la població. Aquest recel del poble espanyol contra les minories religioses, va donar lloc que els Reis Catòlics prendran les següents mesures: En 1492 es va decretar l'expulsió dels jueus. Expulsió dels musulmans després de diverses revoltes i rebel·lions. Els moriscs van ser expulsats definitivament d'Espanya en 1. 609.

n n Aquesta unitat territorial no significa la unitat política d'Espanya. Les úniques institucions que van a compartir els regnes de Castella, Aragó i Navarra són la monarquia i la Inquisició però cada regne segueix conservant les seues pròpies institucions, lleis, furs, costums i tradicions. La unificació durant els Reis Catòlics no ha d'entendre's com la creació d'un Estat únic ja que Castella I Aragó van seguir sent regnes separats, amb les seues diferències quant a lleis i funcionament polític. La monarquia a Castella tenia un caràcter autoritari, i els reis disposaven de major poder per a fer lleis i governar que a Aragó, on la Corona havia de pactar les seues decisions amb a noblesa. No obstant això, el regnat dels Reis Catòlics va asseure les bases per a la posterior creació d'un estat unificat, que en un futur serà Espanya.

2. POLÍTICA EXTERIOR n Els Reis Catòlics van portar a terme una política exterior que es va caracteritzar pel expansionisme, és a dir la conquesta i la colonització de noves terres, així com per una intensa activitat diplomàtica per a cercar acords i aliances amb la finalitat d'aïllar a França, principal enemic del Reis Catòlics, ja que França va influenciar sobre Navarra i conquerí terres del nord de Catalunya. Els objectius que els Reis Catòlics van perseguir són:

n Ø Ø Ø 1. La conquesta de nous territoris Regne de Granada Regne de Navarra (1512) Les Illes Canàries Les Índies (Amèrica): 12 d'octubre de 1492 Cristóbal Colón arriba a Amèrica. Melilla (conquistada 1497). Altres ciutats costaneres del nord d'Àfrica com Orà, Trípoli, Ceuta

2. EL REPARTIMENT DEL NOU MÓN ENTRE ESPANYA I PORTUGAL: Després del descobriment d'Amèrica, ambdues nacions es van repartir les zones d'influència en el món. Ø El repartiment del Nou Món i la regulació de les navegacions atlàntiques, amb Portugal, es va establir mitjançant el Tractat de Tordesillas: Ø Aquest tractat va fixar que les terres descobertes a l'oest de les illes Cap Verd pertanyerien a Espanya, i totes les descobertes cap a l'Est , a Portugal. Però els errors de càlcul, produïts per la inexactitud dels instruments de mesura de l'època, van fer possible que Portugal ocupara a Brasil més territori del que li corresponia, i Espanya conquistaria més tard les illes Filipines, que estaven dins del domini portuguès.

TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) n n n Tordesillas, 7 de junio de 1494: «[. . . ] Los dichos procuradores de los dichos señores rey y reina de Castilla, de León, de Aragón, de Sevilla, de Granada, etc. , y del dicho rey de Portugal y de los Algarbes, etc. , dijeron: Que por cuanto entre los dichos señores sus constituyentes hay cierta diferencia sobre lo que a cada una de las dichas partes pertenesce de lo que hasta hoy día de la fecha de esta capitulación está por descobrir en el mar océano, por tanto, que ellos, por bien de paz y concordia y por conservación del debdo e amor que el dicho señor rey de Portugal tiene con los dichos señores rey y reina de Castilla, de Aragón, etc. : a sus altezas place, y los dichos sus procuradores, en su nombre y por virtud de los dichos sus poderes, otorgaron y consintieron: 1. - Que se haga y asigne por el dicho mar océano una raya o línea derecha de polo a polo, del polo Ártico al polo Antártico, que es de norte a sur, la cual raya o línea e señal se haya de dar e dé derecha, como dicho es, a trescientas setenta leguas de las islas de Cabo Verde para la parte de poniente, por grados o por otra manera, como mejor y más presto se pueda dar, de manera que no será más. Y que todo lo que hasta aquí tenga hallado y descubierto y de aquí adelante se hallase y descubriere por el dicho señor rey de Portugal y por sus navíos, así islas como tierra firme, desde la dicha raya arriba, dada en la forma susodicha, yendo por la dicha parte de levante, dentro de la dicha raya a la parte de levante, o de norte o sur de ella, tanto que no sea atravesando la dicha raya, que esto sea y quede y pertenezca al dicho señor rey de Portugal y a sus subcesores para siempre jamás. Y que todo lo otro, así islas como tierra firme, halladas y por hallar, descubiertas y por descubrir, que son o fueren halladas por los dichos señores rey y reina de Castilla y de Aragón, etc. , y por sus navíos, desde la dicha raya, dada en la forma suso dicha, yendo por la dicha parte de poniente, después de pasada la dicha raya, para el poniente o al norte [o] sur de ella, que todo sea y quede y pertenezca a los dichos señores rey y reina de Castilla y de León, etc. , y a sus subcesores para siempre jamás.

3. EXPANSIÓ MEDITERRÀNIA: defensa dels interessos d'Aragó. Ø La Corona d'Aragó continua la seua política expansionista pel Mediterrani, concretament a Itàlia: - Rosselló i la Cerdanya les hi retorna França a Ferran el Catòlic (1493) . El regne de Nàpols és incorporat en 1500 tras ser donat per França.

4. ALIANCES MATRIMONIALS. L'aïllament de França mitjançant enllaços matrimonials dels fills dels Reis Catòlics amb els principals regnes europeus, que eren enemics de França. (Joana amb Felip d’Àustria, Caterina amb Enric VIII d’Anglaterra… 5. L'OPOSICIÓ A L'EXPANSIÓ TURCA EN EL MEDITERRANI. En 1480 els turcs van envair el sud d'Itàlia el que va motivar l'enviament de la flota i s’aconseguí la seua expulsió.