Fontica El sistema consonntic Qu s la fontica

Fonètica El sistema consonàntic

¿Què és la fonètica? Fonètica articulatòria La fonètica és una branca de la lingüística encarregada de l’anàlisi dels sons produïts pels éssers Fonètica acústica humans. Per tant, s’encarrega d’observar com es produeix, com es transmet i com es percep el so. Fonètica auditiva

¿Què és la fonètica? Fonètica articulatòria La fonètica és una branca de la lingüística encarregada de l’anàlisi dels sons produïts pels éssers humans. Per tant, s’encarrega d’observar com es produeix, com es transmet i com es percep el so. Emissor ● Factors fisiològics. ● Factors geogràfics.

Factors individuals ¿Com ho sabem? Dues paraules mai s’han pronunciat exactament igual. Això explica els dialectes, els canvis en la llengua i l’evolució lingüística. Espectrograma d’un so sonor.

Factors geogràfics Dependrà del territori on ens trobem que parlem una variant de la llengua o una d’altra. Cap és incorrecta com a tal. Arbre Vaca C: [αгβгə] C: [bαkə] LL: “[αгβгe]” IB: [vaka] Calla Cat: [kajə] Cast: [ka⋌ə] Arg: [ka∫ə]

Quina utilitat té la fonètica? Aprendre noves llengües Conèixer història (Amèrica) Ampliar horitzons Ensenyar a parlar (logopeda) Pronunciar bé

Quina utilitat té la fonètica? Reconeixement auditiu

Comencem! AFI Què és l’AFI?

AFI (Alfabet fonètic internacional) 1

AFI (Alfabet fonètic internacional) 2

AFI (Alfabet fonètic internacional) 3

Alfabet fonètic català

Quina diferència hi ha entre el sistema fonètic consonàntic i el vocàlic? . . . ¿Per què diferenciem entre vocals i consonants?

OBSTRUCCIÓ i CONSTRICCIÓ A diferència de les consonants, les vocals no obstrueixen el més mínim la sortida de l’aire. El so vocàlic surt directament de les cordes vocals i la boca actua com a caixa de ressonància.

VOCALS El català té cinc vocals i vuit sons vocàlics [a, ə, e, ε, i, o, כ , u] que classifiquem seguint quatre criteris.

VOCALS 1. Obertura de la boca. 2. Punt d’articulació: ← , | , → 3. Tonicitat: Tònica i àtona 4. Funcionalitat: Nucli o marginal.

Sistema vocàlic tònic

Sistema vocàlic tònic SÍL·LABA CADIRA [i] TAMBÉ VENT [u] [e] ALÈ, MÈRIT [o] [ε] MAMÀ ADJUDICAR [ ]כ [a] ORIOL SÒL MUSIC FUMA TOMB COMA

Sistema vocàlic àton [i] FIDELITAT, LLAVI, MIRADOR. [u] [ə] MOCADOR VENTADA PORTERIA, FUMAR.

Sistema consonàntic Dues formes d’entendre la fonètica 1. A través de les grafies (b, c, d, f, g…) 2. A través de les transcripcions (b, β, k, d, ð, f, �…)

Sistema consonàntic TRANSCRIPCIÓ Les consonants es classifiquen segons tres criteris complementaris. 1. Sonoritat 2. Lloc d’articulació 3. Mode d’articulació

SONORITAT Ens permet distingir aquelles consonants que s’articulen amb vibració de les cordes vocals d’aquelles que no ho fan. Poden ser SORDES i SONORES. SORDES: [p] | SONORES: [b] → pot → bol

Lloc d’articulació És el punt de la gola o de la cavitat bucal en què es produeix l’obstacle a la sortida de l’aire. Segons aquest criteri, els sons de la llengua catalana es classifiquen en sis grups. … És el lloc on es produeix l’articulació!

Lloc d’articulació 1. Bilabial: València [b], capa [p]. 2. Labiodental: fricandó [f], triomf [ጣ]. 3. Dental: Pota [t], sud [t], cadira [ð]. . . 4. Alveolar: zona [z], mots [ts]. 5. Palatal: Jardí [� ], lluna [⋌]. 6. Velars: casa [k], toga [�], gat [g].

Mode d’articulació El mode d’articulació és el tipus d’impediment que troba l’aire en ser expulsat. Dit d’altre manera… és la manera concreta com els òrgans articulatoris produeixen l’obstrucció o la constricció.

ORALS Oclusives [p] Pau, àrab. S’articulen amb la successió d’una fase implosiva i d’una fase explosiva. [b] Boca, val. [t] Tiberi, sud. Què vol dir? [d] Dit, indi. Hi ha una interrupció total de l’aire que troba sortida de manera brusca. [k] Cuina, mag. [g] gust, Magdalena.

Oclusives NASALS [m] S’articulen amb la successió d’una fase implosiva i d’una fase explosiva. [�] Pam, Metge. San Fermín, samfaina. [n] Pena, mina, mona. ¿Què vol dir? [ɲ] Nyap, canya. Hi ha una interrupció total de l’aire que troba sortida de manera brusca. [ŋ] Enguany, Inca.

Fricatives S’articulen amb la constricció creada per l’acostament de dos òrgans articuladors. No interromp del tot la sortida de l’aire, però quasi. [f] farola. fidelitat, [v]* triomf increible. [s] cançó. [z] [∫] soc, cel, onze, rosada. Xarxa, reixa.

Africades És la suma d’un so oclusiu amb un de fricatiu. [t] [s][∫] [z][� ] [d] [ts] Potser [t∫] despatx. Raig, mig, [dz] Atzar, pots. [d� ] Metge, adjectiu, mitjà.

Aproximants Constricció creada per l’acostament de dos òrgans articuladors, menor que en les fricatives i sense turbulència. Graduals: graduen [j] i [w] No graduals: No graduen. [w] [j] iode. Aire, web, creuar.

Aproximants No graduals Constricció creada per l’acostament de dos òrgans articuladors, menor que en les fricatives i sense turbulència. [β] Acaba, avui. [ð] Mordor. Escalivada, Graduals: graduen [j] i [w] No graduals: No graduen. [�] granada. Agafa,

Ròtiques/Vibrants S’articulen amb el contacte de l’àpex de la llengua amb la regió alveolar. Batengants: Un únic contacte [�] Vibrant: Diversos contactes breus [r] [�] Cara, pare [r] Roc, perdre, carro.

laterals S’articulen amb el contacte de la part central de la llengua amb la part superior de la cavitat oral. L’aire surt pels laterals de la llengua. [l] Labial, pila. [⋌] Llavi, calla.

. . . A través de les grafies La feina principal la farem a partir de textos escrits i, per això, és interessant veure com hem de transcriure les paraules encara no coneguem del tot com han de sonar.

Els sons consonàntics B [p] [b] [β] [p] En posició final de mot; [. . . ] de síl·laba seguida de consonant sorda. Exemples: TUB [tup] DISSABTE [dissaptə]

Els sons consonàntics B [p] [b] [β] Entre vocals Darrere “s, l i r” Davant de r i l. Exemples: Roba [rɔβə]; avi [aβi] Esverat [əsβəřat]; alba o carbó Broma [ βřɔmə] o blau

Els sons consonàntics B [p] [b] [β] [b] Quan no representa aproximant [β] Exemples: Boca [bokə] o tomba [tɔmbə]

Els sons consonàntics C [g] [k] En qualsevol posició Exemples: [s] Camisa [kəmizə] Atacar [ətəkar]

Els sons consonàntics C [g] [k] [g] A final de mot si va seguida de consonant sonora. Exemples: Cec de naixement [s]

Els sons consonàntics C [K] [g] [s] Seguida de “e” i “i”. Exemples: Ceba [sεβə] cirera [siřeřə]

Els sons consonàntics D [d] [t] [d] En qualsevol posició que no representi [ð] A final de mot si va seguida de consonant sonora. [ð] Exemples: Dau [Daw] , andana [əndanə] Multitud d’estels

Els sons consonàntics D [d] [t] [ð] Entre vocals Darrere s, l i r. Davant de r. Exemples: [ð] Cada [? ] Sindria [sinðřiə]

Els sons consonàntics [t] Final de mot Final de síl·laba seguida de consonant sorda. D [d] [t] [ð] Exemples: Multitud [multitut] o sud [sut]

Els sons consonàntics F [v] [f] Qualsevol posició Exemples: Fosc Agafar [ə�əfaØ] Tuf

Els sons consonàntics F [f] [v] Poc comú [v] Seguida de consonant sonora o vocal. Exemples: Tuf insuportable Afga [əvga]

Els sons consonàntics [f] Qualsevol posició G [k] [g] [� ] [t∫] [�] Exemples: Agafar [ə�əfaØ]

Els sons consonàntics [g] [� ] [t∫] En posició final de mot Seguida de consonant sorda. G [k] [�] Exemples: Mag [mak] gàngster [gaŋkstər]

Els sons consonàntics G [k] [g] [� ] [t∫] [g] Seguida de a, o i u a inici de mot. Quan no és [�] Seguida de sonora. [�] Exemples: Gat [gat] Digne mag divertit

Els sons consonàntics G [k] [g] [� ] [t∫] [�] Entre vocals Darrere s, l i r. Davant de r i l Exemples: [�] Agafar [ə�əfaØ] Vulgar [bul�ar] Gros

Els sons consonàntics G [k] [g] [� ] [t∫] [� ] Seguida de e i i. Exemples: [�] Gerro [�ε ru] Gira-sol

Els sons consonàntics G [k] [g] [� ] [t∫] Precedida de i a final de mot. Exemples: [�] Mig [mit∫]

Els sons consonàntics J [� ] Com la “G”. . . [� ] Seguida de a, o i u. Exemples: Jardí Tripijoc Juliol

Els sons consonàntics K [K] [k] En qualsevol posició Exemples: Kiwi

Els sons consonàntics L [l] En qualsevol posició Exemples: Literari, calma, fil

Els sons consonàntics M [m] [�] [m] En qualsevol posició Exemples: Mare, cama, rem

Els sons consonàntics M [m] [�] Davant de “f” Exemples: Samfaina

Els sons consonàntics N [n] [ŋ] [ɲ] [m]* [�] [n] En qualsevol posició Exemples: Nit, renoi, quan

Els sons consonàntics N [n] [ŋ] [ɲ] [m]* [�] [ŋ] Seguida per [k] o [g] Exemples: Encara Enquadernar Sang Fang

Els sons consonàntics N [n] [ŋ] [ɲ] [m]* [�] [ɲ] Seguida de consonant palatal Exemples: Tronxo, enllaunat o diumenge.

Els sons consonàntics N [n] [ŋ] [ɲ] [m]* [�] [m] Davant de v en funció dels dialectes. Exemples: Canvi

Els sons consonàntics N [n] [ŋ] [m] [�] Davant de “f” Exemples: [ɲ] Conferir

Els sons consonàntics P [p] En qualsevol posició Exemples: [b] Pit Rap Sopa

Els sons consonàntics P [p] [b] A final de mot seguida d’una consonant sonora. Exemples: [b] Tap de bassa

Els sons consonàntics Q [k] A inici de paraula i de síl·laba. Exemples: Quadre Enquadernar

Els sons consonàntics R [r] A principi i a final de mot. Exemples: [ř] Rosa Amor [r] = rr

Els sons consonàntics R [r] [ř] Entre vocals Precedida de p, t, c, b, d, g i f. Exemples: [ř] Cara Fred Pobre

Els sons consonàntics S [s] En qualsevol posició menys quan va entre vocals i en derivats de dins-, fons-, i trans-. Exemples: [z] Cara Fred Pobre

Els sons consonàntics S [s] [z] Entre vocals Derivats de dins-, trans- i fons-. A final de mot si va precedida de consonant sonora. Exemples: Artesà Endinsar, enfonsar, retransmetre

Els sons consonàntics T [t] [ts] [t∫] [t] En qualsevol posició Exemples: [dz] [d� ] Tancar, dit, patir

Els sons consonàntics [ts] En qualsevol posició T [t] [ts] [t∫] [dz] [d� ] Exemples: Tsar, potser

Els sons consonàntics [dz] Entre vocals T [t] [ts] [t∫] [dz] [d� ] Exemples: Dotze

Els sons consonàntics [t∫] En qualsevol posició T [t] [ts] [t∫] [dz] [d� ] Exemples: Txec, cotxe, despatx.

Els sons consonàntics [d�] Entre vocals T [t] [ts] [t∫] [dz] [d� ] Exemples: Metge i platja

Els sons consonàntics [d] A final de mot si va seguida de sonora. T [t] [ts] [t∫] [dz] [d� ] Exemples: Tot de gent

Els sons consonàntics [∫] Quan correspon al so en qualsevol posició. X [∫] [� ] Exemples: Xampú, clenxa i guix.

Els sons consonàntics X [∫] [� ] A final de mot si va seguida de consonant sonora o d’una vocal. Exemples: Guix blanc Peix immens

Els sons consonàntics z [z] A inici de paraula, derrere consonant i —rarament— entre vocals. Exemples: Zero, alzina i ozó.