Roques i minerals Molts i molt tils index

Roques i minerals Molts i molt útils

index u Roques minerals i civilització Definició de mineral u Composició química. u Els mineral formen roques u Propietats dels minerals u Exemples de minerals i fitxes. u Jaciments, mena i ganga u Les mines u Obtenció dels metalls u

Roques Formen La Litosfera: muntanyes, valls, terra. . . u Estan formades per un o variïs minerals u

u Cases, ferraments, armes, construïts a partir de roques i minerals.

Cases de pedra Desprès de viure en coves, l’home deprèn a fer cases amb les roques que la Naturalesa posa al seu abast

Ferraments u u Primer utilitza les roques tal i com les troba. Desprès les transforma al seu gust.

Armes u Per caçar i per defendre’s.

I l’art, la màgia – Usa minerals polvoritzats per pintar en les roques. – Treballa les roques per fer escultures.

La ceràmica u Deprèn cuita. a fer recipients amb argila

Sense minerals i roques. . . u L’home actual. no hauria desenvolupat la civilització

Què és un mineral? u És una substància sòlida, natural, no produïda pels éssers vius, amb una composició química específica.

Aigua mineral. . ? u Amb gas o sense gas. . . – No!, els líquids i els gasos no són minerals. – Però alguns minerals poden contenir aigua o gasos. . . u L’aire, l’aigua No són minerals. u Són substàncies inorgàniques.

Pumita, pedra tosca u L’aspecte conté. és degut als gasos que – És una roca Magmàtica, volcànica.

Cristall d’aigua u L’aigua cristal·litza en formes estrellades.

Natural. . . u L’home fabrica materials sólids transformant els minerals i roques. . .

El ciment és artificial. .

Les rajoles són artificials.

No produïda pels éssers vius. . . u Les conquilles, closques o esquelets. . . – No són minerals. u Contenen sals minerals.

Amb una composició química específica. . . diamant Cada mineral té una composició, u s’origina en unes condicions concretes. u

Alguns minerals es presenten aïllats. u Quars u Mica u Pirita u Sofre u Or u. . .

Els minerals formen roques u Les roques poden estar formades per un mineral o per dos o més minerals.

Quars u Òxid de silici: – Si O 2 u Components: Silici (un metall) i Oxigen (un gas)

Mica u Moscovita: – K Al 2(Sl 3 Al) O 10(OH)2 u Biotita: – K (Mg, Fe, Mn)3((OH, F)2 Al Si 3 O 10)

La Calcita. . . u Mineral compost per – Ca CO 3

És el mineral component del Marbre u El marbre és una Roca metamòrfica.

Marbre u S’extrau de les muntanyes a les canteres.

Gran diversitat de minerals. u Els minerals tenen unes propietats característiques que serveixen per identificar-los. u Lluïssor o brillantor u Color u Forma u Duresa u Tenacitat u Exfoliació u Fractura u. . .

Luïssor u Vítria u Sedosa u Metàl·lica u Adamantina u. . .

Color u Groc: sofre u Roig: rubí u Verd: maragda, venturina u Blau: atzurita u. . . Però or no és un color: es de color groc i lluïssor metàl·lica

Forma u Alguns minerals es presenten en formes polièdriques naturals, anomenades CRISTALLS: – CUBS – TETRAEDRES – OCTAEDRES –. . .

DURESA u Resistència que ofereix a ser ratllat u Escala de Mohs – Està graduada de 1 a 10

Tenacitat u Resistència a trencar -se al ser colpejat o pressionat. u Esta propietat se valora mitjançant una proba senzilla en una màquina d’assajos d’impacte.

Exemples: Niquel u u u u NIQUEL Fórmula química: Elemento: Níquel Ni. Mena: Garnierita (Ni, Mg)6[(OH)8//Si 4 O 10. Propiedades físicas: Mena: Sistema: monoclínico. Hábito: agregados lamelares o afieltrados, microcristalinos. Dureza: 2 a 3. Densidad: 2, 2 - 2, 7. Color: verde, verde amarillento a verde azulado. Raya: incolora a blanca. Brillo: craso a mate. Exfoliación: carente. Fractura: concoidea. Tenacidad: frágil.

Exemples: TALCO PROPIEDADES TALCO DUREZA: 1 DENSIDAD: 2, 8 RAYA: Blanca COLOR: Blanco, verdusco, amarillo, rosado, gris BRILLO: Graso a perlado EXFOLIACIÓNFRACTURA: Perfecta-Irregular CRISTALIZACIÓN: Sistema Monoclínico TRANSPARENCIA: Transparente a translúcido LUMINISCENCIA: A veces verde o azul MORFOLOGÍA: Cristales tabulares, agregados hojosos y masas compactas

Exemples: quars u PROPIEDADES CUARZO – – – DUREZA: 7 DENSIDAD: 2, 65 RAYA: Blanca COLOR: Incoloro a muy variada coloración BRILLO: Vítreo, sedoso, mate EXFOLIACIÓN- Ninguna FRACTURA: - Concoidea CRISTALIZACIÓN: Sistema trigonal TRANSPARENCIA: Transparente a translúcido, opaco LUMINISCENCIA: MORFOLOGÍA: Cristales dipiramidales a tabulares, aciculares, prismáticos largos a cortos, agregados fibrosos, botriodales y estalactiticos y capas, concreciones, geodas, masas granulares y masas compactas

Els minerals formen roques: u Granit: – Format per: u Feldespat u Quars u Mica

Classes de granit u Variant mica. . . el tipus de feldespat, quars i

Algunes varietats de Granit gris u GRIS AVILA. - Granito biotítico de grano fino-medio uniforme y color gris claro homogéneo, constituido por cuarzo, plagioclasa, feldespato, potasio y biotita como minerales principales. u GRIS PLATA. - Granito biotítico-granodiorita, de grano medio-fino homogéneo y color gris claro con moteado negro poco abundante, constituido por plagiocasa, feldespato potásico, cuarzo y biotita. u GRIS MEZQUITA. - Granito de grano medio bastante uniforme y color gris claro, constituido por cristales grises de cuarzo y blancos de feldespato potásico y plagioclasas, ambos de un tamaño de grano mediano. u GRIS VILLA. - Granito biotítico-granodiorita, de grano medio uniforme de color gris medio, constituido por cristales de colores gris(cuarzo), negruzco(biotita) y blanco (oligoclasa y feldespato potásico). u DORADO SAYAGO. - Granito de dos micas de grano fino uniforme y color gris claro-crema, constituido por cuarzo, feldespato potásico, plagioclasa, biotíta y moscovita como minerales principales. . u GRIS DE CARDEÑOSA. - Granito biotítico-adamellita, de grano medio-grueso con ligera tendencia porfiroide y color gris claro. Constituido por cuarzo, feldespato potásico, plagioclasa, biotíta y moscovita.

Minerals que constitueixen les roques u Silicats – Ortosa – Plagiòclasi – Quars – Mica moscovita – Olivina u No silicats – Guix – Calcita – Halita

Feldespats u Els minerals d’aquest grup responen a la fórmula general: – X Z 4 O 8 u Amb: – X: Ba, Ca, K, Na, NH 4, Sr – Z: Al, B, Si u Exemples: – ortoclasa (K Al Si 3 O 8) – albita (Na Al Si 3 O 8) – anortita (Ca Al 2 Si 2 O 8)

Ortosa u u u u u Fórmula: K (Al Si 3 O 8) DUREZA: 6 DENSIDAD: 2, 53 - 2, 56 RAYA: Blanca COLOR: Incolora, blanca, amarilla, parda, color carne, verde. BRILLO: Vítreo EXFOLIACIÓN- perfecta según las caras de pinacoide basal; según las del pinacoide lateral menos perfecta FRACTURA: – Concoidea CRISTALIZACIÓN: Sistema monoclínico(ortoclasa) y tricliníco(microclina) Tenacidad: fràgil MORFOLOGÍA: Cristales prismaticos, tabulares, tambien romboédricos(adularia); maclas frecuentes, a menudo agregados amorfos en grandes masas. – – Se asocia a cuarzo, moscovita, biotita, plagioclasa, granate, turmalina y otros. Minerales semejantes son : u u u cuarzo, carente de exfoliación; barita, calcita, yeso , dolomita, todos ellos más barita, calcita, yeso, dolomita, blandos; plagioclasa, de distinta forma cristalina, pero en agregados amorfos no siempre distinguible de la ortosa por procedimientos sencillos.

Ortosa u u u u Sistema: Monoclínico Fórmula: K (Al Si 3 O 8) Feldespato potásico Dureza: 6 Origen: Magmático (Pegmatitas) e Hidrotermal. Es uno de los minerales constituyente de rocas mas extendido. Se presenta en granitos, sienitas, traquitas, riolitas, gneis, arcosas, pegmatitas, en grietas alpinas, en hendiduras y como ganga en filones hidrotermales. Yacimientos: En muchos lugares de España. Amarilla y muy pura en Madagascar. Maclas en Carlsbad (Checoslovaquia). De color rojo en Escocia, Alemania y Suiza. Azulados en el Lago Baikal (URSS). Usos: Para la fabricación de porcelana y vidrio, aislantes eléctricos y esmaltes cerámicos.

Plagiòclasi PLAGIÒCLASIS – Feldespats sódic - cálcics u Albita Na(Al. Si 3 O 8) u Anortita Ca(Al. Si 3 O 8) Formen part del granit Aspecte al microscopi del granit porfíric de Santa Eufemia. A la dreta s’observa un megacristal de feldespat potàssic

GUIX u Fórmula – Ca. SO 4 · 2 H 2 O u Sulfat de calci

Guix u u u u Nom de la roca, mineral o pedra Rosa del desert, és una varietat de guix. En zones desèrtiques (en l’actualitat o en el passat) apareixen formant allò que es coneix com la rosa del desert , que és un conjunt de formes lenticulars entrecreuades, que moltes vegades s’assemblen a una rosa, en aquest caso pètria. Tipus bàsic Sedimentari Grup Sulfats de Calci Composició química Ca. SO 4 El guix té distints modes de formar-se ja siga per precipitació directa, per floculació, per cristal·lització en filons o pel pas de l’anhidrita ( Ca. SO 4. 0. 5 H 2 O) a guix (Ca. SO 4. 2 H 2 O) amb guany d’aigua. Formació o origen u u Origen sedimentari: Format en ambient evaporític per precipitació directa de solucions en connexió amb roques calcàries i argiles en dipòsits evaporítics associats a antics mars o llacs salats. Per hidratació directa de la anhidrita També es pot formar en filons de guix quan en àrees volcàniques, per l’acció fumaròlica d'aigües sulfuroses, els vapors d'àcid sulfúric reaccionen amb les capes de calcària de les roques encaixants. Per l’acció de l'àcid sulfúric procedent de les pirites a l’actuar sobre la calcita de margues y argiles calcàries.

GUIX: punta de llança u u u u Duresa 2 Textura és grossa i rasposa Densitat 2. 32 g/cc Color Sol ser incolora o blanca Lluïssor Entre vítria y perlina Propietats La forma típica de presentar-se és en macla punta de fletxa, o com un agregat lenticular anomenat com "rosa del desert”. Usos Components de pintures, esmalts i vidres. Observacions particulars Té un tacte suau i més càlid que el quars (Conductivitat tèrmica molt baixa).

Halita u Halita (Na. Cl, clorur de sodi) u Procedència: de Súria. u duresa 2 –es pot ratllar amb la ungla forma cristalls cúbics que poden aconseguir una dimensió molt gran (més d’un metre cúbic). Color: quan són purs, són incolors, però la presència de impureses pot donar-los coloracions diverses. En el Bages, a sovint són rogenc degut a la presència d'òxids de ferro. u u – halita, sal gema o sal comuna u La major part de la formació geològica Cardona, un conjunt d’estrats que aplega a tindre un grossor d’uns 300 m en les zones no plegades, està constituïda per halita. La formació geològica Cardona s'estén per el subsòl d’una part important de la depressió Central Catalana que inclou la meitat nord del Bages. u [foto Joaquim Sanz / Museu de Geologia Valentí Masachs]

Menes metàl·liques: Jaciments u Els minerals solen estar en les roques en baixes proporcions. No és rendible extraure'ls. u Quan hi ha grans concentracions, és rendible, i s’anomenen JACIMENTS. u Els minerals que s’extrauen són la MENA. u La resta dels minerals són la GANGA.

Menes del ferro u Hematites. Fe 2 O 3 Duresa 6. u Color terròs o quasi negre. u Magnetita. Fe 3 O 4 u Duresa 6. u Lluïssor metàl·lica. u Color negre. u És magnètica. u Siderita. Fe. CO 3 u Duresa 4. u Lluïssor vítria u Color terrós , grogós. u Desprèn bombolles amb els àcids. u u Pirita. Fe S u u u Duresa 6’ 5. Lluïssor metàl·lica. Color groc llautó.

HEMATITES u Hematites. Fe 2 O 3 u u Duresa 6. Color terròs o quasi negre.

MAGNETITA u Magnetita. Fe 3 O 4 u u Duresa 6. Lluïssor metàl·lica. Color negre. És magnètica.

SIDERITA u Siderita. Fe. CO 3 u u Duresa 4. Lluïssor vítria Color terrós , grogós. Desprèn bombolles amb els àcids

PIRITA u Pirita. Fe S u u u Duresa 6’ 5. Lluïssor metàl·lica. Color groc llautó

Menes del coure u Calcopirita. Cu Fe S 2 u Duresa 4. u Lluïssor metàl·lica. u Color groc llautó. u Malaquita. Cu 2 CO 3 (OH)2 u Duresa 4 u Color verd intens a bandes. u Atzurita. Cu 3 (CO 3)2 (OH)2 u Duresa u color blau

CALCOPIRITA u Calcopirita. Cu. Fe. S 2 u u u Duresa 4. Lluïssor metàl·lica. Color groc llautó

MALAQUITA u Malaquita. Cu 2 CO 3(OH)2 Duresa 4 u Color verd intens a bandes. u

AZURITA u Atzurita. Cu 3(CO 3)2(OH)2 u Duresa 3’ 5 -4 u color blau

Menes del PLOM u GALENA Pb S u Duresa 2’ 5 u Lluïssor metàl·lica u Color Gris plom u Amb l’àcid desprèn pudor de podrit

Menes metàl·liques u Bauxita. u u u Cinabri. Hg S u u Agregat de minerals d’alumini Color terrós amb taques rogenques. Duresa 2’ 5 Color roig intens Mena de mercuri Blenda Zn S mena del Zinc u Duresa 3’ 5 -4 Blenda acaramel·lada: u Esfalerita. u – color groc – Lluïssor resinosa – Lluïssor metàl·lica

Metalls i Minerals natius u OR. Au u PLATA. Ag u u u Duresa 2’ 5 -3 Color roig Lluïssor metàl·lica PLATÍ. Pt u u Color blanc Lluïssor metàl·lica COURE. Cu u u Color groc Lluïssor metàl·lica Color blanc Duresa 3’ 5 Lluïssor metàl·lica Sofre. S 8 u u Color groc Duresa 1’ 5 -2

Les mines u Per detectar l'existència d’un jaciment es fan PROSPECCIONS u Una vegada localitzat s’excava una MINA per extraure el mineral. u MINES A CEL OBERT u MINES SUBTERRÀNIES.

Tipus de mines u Si el jaciment està en la superfície: u Mines a cel obert – Pedreres. En la superfície – Cros. A poca profunditat i en terrasses. u Mines subterrànies – A gran profunditat. – S’excaven pous verticals i galeries horitzontals.

Obtenció de metalls Els metalls no solen aparèixer en “estat natiu” u Per extraure el metall dels minerals: u – El mineral s’extrau del jaciment – S’envia a la trituradora – Es mescla amb aigua en cel·les de flotació. u La mena va al fons u La ganga queda damunt – S’obté el concentrat de mineral – Fusió del concentrat en forns. u Separa el metall de altres components – Es refreda en motles i forma lingots

Obtención del estaño u El proceso de obtención del estaño es el siguiente: • La casiterita se tritura (1) y muele (2) en molinos adecuados. Luego se introduce en una cuba con agua (3), en la que se agita. Por decantación, el mineral de estaño (que es más pesado) se va al fondo y se separa de la ganga. • Posteriormente se introduce en un horno (4), donde se oxidan los posibles sulfuros de estaño que hay en el mineral y se transforman en óxidos. u • La mena de estaño, en forma de óxido, se introduce en un horno de reverbero (5), donde se produce la reducción (transformación de óxido de estaño a estaño), depositándose el estaño en la parte inferior y la escoria en la superior. • Finalmente, para obtener un estaño con porcentaje del 99 %, es necesario someterlo a un proceso electrolítico (6).

Obtención de aluminio

u I. . . Final. . . Per ara