Feia molt i molt de temps una jove

Feia molt i molt de temps, una jove molt bonica que no tenia pares, sinó una madrastra molt egoista amb dues filles que eren les més lletges del regne, ella era qui realitzava els treballs més durs de tota la casa i com sempre anava amb els vestits molt bruts de cendra, per això tots la diuen la ventafocs.

Un dia el príncep anuncia que faria una gran festa, a la que invitava a totes les joves del regne. La madrastra li diu a la Ventafocs que es quedarà netejant la casa i preparant el sopar per quan tornin de la festa. Va arribar el dia de la festa en el regne i la Ventafocs es va quedar molt trista, quan els veia sortir a la madrastra amb les germanastres cap al PALAU REAL. Quan es troba sola en la cuina no pot evitar els plors.

Perquè seré tan desgraciada? diu la Ventafocs de sobte apareix la fada. No et preocupis diu la fada tu també pots anar al a festa però amb una condició, que quan el rellotge toqui les dotze campanades tens que tornar sense falta, i tocant amb la seva vareta màgica la va transformar en una meravellosa jove.

Quan va arribar la Ventafocs tothom la va mirar. A l’ entrar a la festa el príncep va quedar sorprès per la bellesa de la Ventafocs que va ballar tota la nit amb ell, el temps passava i va escoltar les dotze campanades, surt corrent i al baixar les escales perd una sabata, el príncep troba la sabata. I idea un pla per fer que totes les joves es posin aquesta sabata i quan trobi la jove que portava la sabata el dia de la festa es casaria amb ella.