ELS INFANTS ADOPTATS INTERNACIONALMENT Adaptaci i escolaritat Necessitats

ELS INFANTS ADOPTATS INTERNACIONALMENT Adaptació i escolaritat. Necessitats específiques ASSOCIACIÓ CRIA FAMíLIA I ADOPCIÓ Centre de Recursos per a la Infància i l’Adopció www. criafamilia. org

Temes a tractar • • • Situació de l’adopció a Catalunya Efectes de la vida en institució en els menors La trobada i els primers temps de convivència Procés de vinculació pares-fill La construcció de la identitat adoptiva Consideracions entorn a l’escolarització. Recursos y estratègies. • Problemàtiques freqüents que sorgeixen al llarg de l’escolaritat. • La diversitat familiar. El cas específic de l’adopció

Adopció a Catalunya • De 1997 a l’any 2006 s’han adoptat a Catalunya 8. 506 menors internacionalment • Nacionalment s’han adoptat 1836 nens • El 2004 hi ha el nombre més gran de sol·licituds I d’adopcions • Primer país en nombre d’adopcions en relació a la població • Des del 2004 fins ara hi ha hagut una davallada progressiva i la del 2007 ha estat molt important

EFECTES DE LES PÈRDUES I DE LA INSTITUCIONALITZACIÓ EN ELS MENORS

Vida en la institució: • • no es dona resposta a les necessitats individuals proporciona experiències reiterades de pèrdues poca estimulació no hi ha, generalment, qui faci una funció de contenció de les ansietats, no hi ha qui faci funcions d’anticipar i vincular les experiències no hi ha ningú que el conegui en les seves característiques particulars no hi ha possibilitat d’establir vincles d’exclusivitat poden haver-hi experiències de maltractament físic i emocional greu

Efectes de la institucionalització • promou la despersonalitzacióconstrucció i estructuració del “jo” dificulta la • mobilitza mecanismes de defensa molt primaris (desconnexió, negació massiva al dolor) • No permet construir sentiment de confiança en el món ni fomenta l’autoestima

• promou retard en el desenvolupament, i malalties físiques • “ensinistrament” • fragilitat emocional • No permet l’evolució de funcions cognitives, capacitats intel·lectuals, recursos i actituds necessàries per aprendre: noció temps i espai funció simbòlica centrar l'atenció curiositat organització sensorial etc. • trastorns de l’apego (del vincle)

LA TROBADA AMB LA FAMÍLIA. CONDUCTES FREQÜENTS DELS INFANTS

Conductes dels primers mesos posteriors a l’adopció • dependència i/o enganxament • eviten el contacte físic i la relació • indiferenciació • rebuig • aïllament, desconnexió • estereotípies • agressivitat (vers els altres / vers un mateix) • inquietud i constants canvis d’activitat. Dificultat en centrar l’atenció

• obediència i desig d’agradar – acomodació • inseguretat, por a ser abandonat • manca de reclam davant les necessitats • desordre en els hàbits • retard en diverses àrees: motricitat, llenguatge • desorganització general davant el canvi de vida

PROCÉS DE VINCULACIÓ PARES-FILL.

Què han de tenir en compte els pares sobre el procés de vinculació • El procés de vinculació es llarg (mesos/any) i té nivells diferents • Sentir la relació com a incondicional és una qüestió de molt temps de relació continuada • Paral·lel al procés de vinculació anirà fent un procés de “reparació” • Les experiències anteriors poden interferir en el procés de vinculació • La desorganització personal de l’infant és inevitable

Recursos i actituds necessaris per part de les famílies • formació i preparació • POSAR-SE A LA PELL DEL NEN • observar per anar comprenent quin és el fill real i les seves necessitats i possibilitats • saber que en la construcció del vincle els pares han de fer funció reparadora • oferir al nen una vida “conservadora” i de pocs canvis • ser tolerants amb el nen i amb ells mateixos • no confondre: sociabilitat / indiferenciació independència / “ensinistrament” adaptació / acomodació

• no tenir pressa per escolaritzar el menor • valorar els progressos i l’evolució (no comparar) • consultar a professionals • DISPOSAR I OFERIR TEMPS PER FER VINCLE

Comentaris entorn a l’evolució • no tots els nens presenten totes aquestes conductes i situacions • algunes d’elles desapareixen o evolucionen favorablement amb certa premura de temps • altres evolucionen més lentament i algunes perduren durant temps, tot i que hi ha un cert progrés

• el temps d’adaptació necessari és sempre superior al que sembla, a llarg dels anys poden aparèixer dificultats “amagades”, el “com si” es freqüent • és important l’acompanyament a les famílies per part de professionals especialistes en adopció. •

ESCOLARITZACIÓ

Si s’escolaritza el nen a l’arribada: • No ha pogut establir vincles d’exclusivitat. No té unes figures de referència internalitzades (es sentirà perdut) • El tornem a posar en un entorn de molts nens i un sol adult • No tindrà mai l’experiència d’atenció continuada d’un sol adult • S’haurà de tornar a sotmetre a un ritme que no està organitzat en funció de les seves necessitats individuals • No ha adquirit la capacitat d’expressar les seves necessitats de forma adequada • La seva tolerància a la frustració es baixa • Pot tendir al sotmetiment • El que l’escola proposa cau en el “buit”

• Possiblement tindrà un idioma diferent • No té cap noció d'hàbits escolars • Haurà de fer dos processos d’adaptació que s’interfereixen mútuament (familiar i escolar) • No se li permet tenir experiències de relació amb un sol adult que ajuden a la construcció del jo i de funcions cognitives • No tindrà les condicions per aprendre

L’ESCOLARITZACIÓ SEMPRE HA DE TENIR LLOC DESPRÉS DEL PROCÉS DE VINCULACIÓ FAMILIAR

EN EL MOMENT D’ESCOLARITZAR EL MENOR: Caldria valorar característiques diferencials següents: • Edat • Experiències en el passat d’escola • Què porta a les famílies a escolaritzar el menor i treballar-ho • Com ha viscut el menor els canvis que suposa l’adopció, en quin moment està del procés d’adaptació

Si es veu oportú escolaritzar: • Valorar en quin curs integrarem al menor • Proposar una integració progressiva: el nen pot no tenir idea de què vol dir estar a l’escola • Valorar la possibilitat que inicialment tingui un adult que l’acompanyi • Observar quin procés d’adaptació fa el nen • Parlar amb la família d’aquest procés • Anar fent-se a la idea del nivell maduratiu (és freqüent la disharmonia)

Observacions durant els primers dies/setmanes • • • Com es separa dels pares Relació amb mestre Com reclama l’atenció i en quins moments Si té límits “internalitzats” Nivell de comprensió Com viu i tolera les frustracions Quines situacions l’inquieten més Nivell de joc simbòlic Tolerància a les frustracions Com interactua amb els iguals

Si no és possible retardar l’escolaritat: • Procurar l’entrada a l’escola el més progressiva possible • Oferir una atenció al màxim de personalitzada • Entendre la situació inicial d’excepció i de necessitats específiques

PROBLEMÀTIQUES FREQÜENTS

CONSULTES EN POSTADOPCIÓ • Dificultats en centrat atenció, dispersió • Problemes de conducta: activitat constant, impulsivitat, agressivitat, poca tolerància a les frustracions, • Problemes de relació amb iguals i amb els adults • Actituds front els aprenentatges: manca de curiositat, inseguretat (baixa autoestima) • Dificultats cognitives: Ø Ø establir relacions entre idees i conceptes simbolització (empobriment) orientació espai i temps pensament abstracte

Consideracions específiques: • Una de les conseqüències de la vida en una institució és el trastorn del vincle (apego) Ø La relació que estableix amb els demés passa per reclamar l'atenció de formes inadequades Ø Sovint els seus reclams d’atenció provoquen rebuig Ø El seu estil de relació és molt difícil d’entendre • • És molt difícil establir un únic diagnòstic Les dificultats són a nivells molt diferents Els recursos que hi ha en les escoles no són suficients Sovint costa que les famílies acceptin les dificultats dels fills

Recursos a l’aula (especialment quan hi ha dificultats que pensem que tenen a veure amb trastorn del vincle) • Trobar maneres diferent de transmetre-li que el tenim en compte • Entendre que la provocació és una necessitat d’atenció • Parlar-li a la cara, directament • Valorar si entén el que li demanem • Anticipar-se quan captem que s’inquieta • Posar en paraules el que passa, verbalitzar • Explicar-li què li passa enlloc d’avisar-lo contínuament • Dividir les activitats que li proposem (segons possibilitats) • Tenir l’ajut d’una persona a l’aula en els moments de gran dificultat

CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT ADOPTIVA Procés durant la infància

• El procés de construcció de la identitat s'inicia en la infància • Els nens adoptats han d’integrar la seva realitat: ►no han nascut dels pares amb els que viuen ►no coneixen part de la seva història prèvia a l’adopció ►hi va haver uns pares que no varen poder tenir cura d’ells (abandonament) • En aquest procés haurà d’elaborar pèrdues i dols • El nen necessita de l’acompanyament de la família adoptiva per a fer el procés d’elaboració i integració • Aquest procés es fa al llarg de la infància i en relació a la seva maduració emocional i cognitiva • Les diferències ètniques posen de relleu el fet de l’adopció

Diversitat familiar. El cas de l’adopció internacional

La diversitat familiar actual • • • Famílies monoparentals i monomarentals Famílies homoparentals i homomarentals Família de pare i mare Família reconstituïda Família amb fills biològics i adoptats Altres

Particularitats de la família adoptiva • El fill ha nascut d’unes altres persones • El fill té una història prèvia a la vida familiar • La història prèvia és sovint plena de pèrdues i de carències • Cal estar disposat a reparar els efectes del passat i a ajudar a integrar la condició de fill/a adoptiu/va

Les particularitats del nen adoptat • Sóc diferent (a molts nivells) • Voldria haver nascut dels pares, voldria ser com els altres • Tothom sap que no “sóc” dels pares • Per què no em van poder cuidar? • Qui eren els “altres”? On són? Van tenir més fills? • A qui he de dir que sóc adoptat?

Les reflexions del nen que no és adoptat • Què vol dir que el van anar a buscar a. . . ? • Com pot ser que uns pares no vulguin al seu fill? • Si l’han abandonat és que era dolent? • A tots ens pot passar això? • Els seus germans són germans de veritat? • És bo ser adoptat?

Com contribuir a la comprensió de les particularitats de l’adopció • Treballar el concepte de família: una família és un grup de persones que viuen juntes, que s’estimen, i on els adults són els que tenen cura dels nens • Hi ha nens que viuen amb els pares dels que van néixer i nens que viuen amb uns altres pares que ho seran per sempre • Hi ha adults que poden tenir fills a la panxa i d’altres que no

• Pensar conjuntament amb els nens què vol dir fer de pare i de mare • Ajudar a comprendre que hi ha persones que no poden fer de pare i de mare • Transmetre la idea que no poder cuidar un fill no vol dir no estimar-lo • Tenir cura del vocabulari; per ex. parlar de pares biològics o de naixement, i no de pares de veritat

• Evitar transmetre solidaritat/pobresa idees vinculades amb • Evitar transmetre quan uns pares no poden tenir cura d’un nen és per maldat • Explicar la incapacitat de fer de pares a causa de malaltia o per manca d’ajuts a tots nivells • Ajudar a respectar la privacitat dels altres nens • Diferenciar entre no crear tabús indiscriminadament d’aspectes concrets i parlar

• Ajudar a respectar la privacitat dels altres nens • Diferenciar entre no crear tabús indiscriminadament d’aspectes concrets i parlar • Utilitzar materials • Tractar la diversitat familiar des de matèries diferents • Anar en compte amb les activitats que proposem; biografies, dia del protagonista, arbre genealògic, dia del pare, de la mare. . . • Parlar amb la família i coordinar-se (això no vol dir voler saber tota la informació de la història del nen)

Com tractar les diferències ètniques • Les diferències inicialment als nens no els agraden • En els nens adoptats la diferència ètnica vol dir no haver nascut de la família actual a la que estima, i també que va néixer d’uns altres que el van “abandonar” • Sovint la vivència de diferència recau en nens que tenen autoestima baixa • S’ha d’ajudar a positivitzar la diferència però també s’ha de fer espai al “no m’agrada”