ELS LMITS EN ELS INFANTS NECESSARIS ILDA GILI

ELS LÍMITS EN ELS INFANTS, NECESSARIS? ILDA GILI MILLERA Escola Montcau Març 2015

ELS LÍMITS EN ELS INFANTS: NECESSARIS? - Què signifiquen? - Són realment necessaris? - Per què hem de posar límits als nostres fills/es? - Quins límits hem de posar? Com els hem de posar? - Com ens sentim quan posem límits?

DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL, COGNITIU I SOCIAL EQUILIBRAT RESPONSABILITAT LLIBERTAT LÍMITS Llibertat sense responsabilitat = LLIBERTINATGE Responsabilitat sense llibertat = SUBMISSIÓ

PER QUÈ SÓN NECESSARIS? - Els límits formen part de la vida. - Per una qüestió funcional: al nostre entorn també hi ha “altres”, que tenen necessitats i desitjos. - Són punts de referència: conèixer els límits dóna seguretat per interactuar de forma relaxada. - Ensenyen conductes adequades. - Protegeixen del perill.

MANCA DE LÍMITS FUNCIONALS § Desig de realitzar la pròpia § Acceptació dels límits amb normalitat. § Més tolerància a la frustració. § Més capacitat de trobar solucions als conflictes. § Personalitat més madura. § Seguretat. voluntat al marge de les conseqüències. § Poca tolerància a la frustració. § Baixa empatia. § Egocentrisme. § Angoixa. OBJECTIU: MILLORAR L’ADAPTACIÓ DE L’INFANT AL MÓN.

QUÈ ÉS NORMAL EN LA CONDUCTA DELS INFANTS? - Reclamar contínuament l’atenció. - Ser molt inquiets. - Ser desordenats. - No tenir sentit del perill. - Fer moltes preguntes. - Canviar sovint d’opinió. - Ser sensibles a les tensions de l’entorn. - Fer rebequeries. - Portar la contrària. - Desobeir.

PER QUÈ ES PORTEN AIXÍ? - Per reclamar atenció. - Per gelosia o competència. - Per frustració. - Per por a la separació. - Com a reacció al cansament, al malestar emocional. . . - Expectatives poc realistes de pares, mestres, educadors. . . - Hàbits inadequats. QUALSEVOL CONDUCTA COMUNICA ALGUNA COSA

COM ESTABLIR ELS LÍMITS? - Procés en permanent definició: quan canvia el context, cal redefinir-los. - Hi ha límits NEGOCIABLES i límits INNEGOCIABLES. - És necessari el DIÀLEG, però també l’AUTORITAT, que no és el mateix que autoritarisme. - Els límits pactats impliquen més RESPONSABILITAT a l’hora de respectar-los. L’INFANT ASSUMEIX ELS LÍMITS I ACONSEGUEIX CONTROLAR PER SÍ MATEIX EL SEU COMPORTAMENT. “L’error dels pares és que ensenyem a obeir en lloc de pensar. ” Ferran Salmurri

COM ESTABLIR ELS LÍMITS? CAL SABER: - Què podem esperar de l’infant (segons l’edat, el seu caràcter, la situació. . . ) - Quina conducta volem modificar o ensenyar. ÉS IMPORTANT: - Ser constant. - Donar models. - Ser coherents amb nosaltres mateixos. - Coherència entre les diferents persones que intervenen en el procés educatiu de l’infant.

COM EVITAR ELS CONFLICTES? COM ADREÇAR-NOS ALS INFANTS? - Ni càstigs, ni recompenses, ni amenaces: només CONSEQÜÈNCIES LÒGIQUES. - Dirigir-nos a la conducta, no a la persona. - Tenir autocontrol. - Parlar amb veu tranquil. la però ferma. Utilitzar frases curtes i clares. - Substituir frases negatives, per frases positives. - Centrar-nos en el que és essencial. - Respectar els sentiments del nen: fer-lo sentir que entenem la seva frustració, però que la situació és així. - Ser flexibles.

COM EVITAR ELS CONFLICTES? COM ADREÇAR-NOS ALS INFANTS? - Donar informació per avançat del que esperem de l’infant. - Oferir possibilitats d’elecció. - No sempre funciona la mateixa tècnica per solucionar un conflicte: distracció, acompanyament físic, ignorar, conseqüència positiva, reparar. . . - Utilitzar la imaginació i elements humorístics. - Després d’un conflicte, sempre ha d’haver una RECONCILIACIÓ.

Som pares i aquesta feina ningú la farà per nosaltres ni ningú la farà millor que nosaltres.