EL ROCAM PENINSULAR I ELS TIPUS DE RELLEU

EL ROCAM PENINSULAR I ELS TIPUS DE RELLEU I. E. S. SANT VICENT FERRER (ALGEMESÍ- RIBERA ALTA)

1) ÀREA SILÍCIA n n n Integrada per roques antiques de l’era precambriana i primària. Es troba a l’oest peninsular (Galícia, Lleó i Extremadura) presentant ramificacions cap a la part occidental de la Serralada Cantàbrica, el Sistema Central, els Monts de Toledo i Sierra Morena. A més també es troba en altres àrees on queden restes de massisos antics: zona axial dels Pirineus, alguns sectors de la Serralada Ibèrica, de la Serralada Litoral Catalana i del Sistema Penibètic.

n n La roca predominant: Granit. Roca cristal·lina i rígida, sensible a diverses formes d’alteració.

FORMES CARACTERÍSTIQUES DEL RELLEU SILICI n GALAYO: Crestes agudes i escarpades normalment situats en zones d’alta muntanya. Les roques de granit es trenquen per l’infiltració d’aigua en les diàclasis (fractures de les roques) quan es congela.

n ROQUISSARS (Berrocal): Amuntegament de boles granítiques provocades per l’alteració a partir d’una xarxa de diàclasis perpendiculars.

n CAOS GRANÍTIC: Quan les boles es disposen de manera capritxosa als vessants o al peu de les muntanyes.

n PEDRA OSCIL·LANT: Boles granítiques situades de manera natural en equilibri sobre una de les seues superfícies menors.

2) ÀREA CALCÀREA n n Formada per sediments de l’era secundària plegats durant l’era terciària. S’estenen per: n Prepirineus n Monts Bascos n sector oriental de la serralada Cantàbrica n part de la Serralada Litoral Catalana n Serralades Subbètiques.

n La roca predominant: la calcària

n n n n La calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament per carbonat de calci (Ca. CO 3). És una substància molt abundant en la naturalesa, formant roques, i és el principal component de closques i esquelets de molts organismes o de les corfes d’ou. És la causa principal de la duressa de l’aigua. També pot contindre xicotetes quantitats de minerals com la argila, hematita, siderita, quars, etc. . . Reacciona amb efervescència en presència d'àcids com ara l'àcid clorhídric. És una roca important com a reservori de petroli, donada la seua gran porositat. Té una gran resistència a la meteorització; açò ha permés que moltes escultures i edificis de l'antiguitat tallats en calcària hagen arribat fins a l'actualitat. No obstant això, l'acció de l'aigua de pluja i dels rius (especialment quan es troba acidulada per l'àcid carbònic) provoca la seua dissolució, creant un tipus de meteorització característica denominada càrstica.

FORMES DEL RELLEU CALCARI

n RASCLERS o LAPIAZ: són solcs o cavitats separats per barandats més o menys aguts. Lapiaz en la Vall del Roncal (Navarra)

n LAPIAZ DE VESSANT: Solcs oberts per les aigües d’escolament (aguas de escorrentía) sobre els vessants calcaris.

n GORGA o CONGOST: Són valls estretes i profundes, emmarcades per vessants abruptes, causats pels rius. Gorga del riu Cabriol (Hoces del Cabriel). Situada entre la província d’Albacete i la de València.

n POLIÉ: POLIÉ depressions o valls tancats de fons horitzontal que són recorreguts total o parcialment per corrents d’aigua, que desapareixen súbitament per engolidors o xucladors (ponor) i continuen circulant subterràniament. La vall de Matienzo (Cantàbria)

n DOLINES o BÒFIES: Cavitats que s’originen als llocs on l’aigua s’estanca. Poden tenir formes diverses (circulars, d’embut, de pou).

n UVALES: Quan les dolines s’uneixen amb altres, creant depressions de traçat complicat.

n COVES: Es formen en infiltrar-se l’aigua i circular de manera subterràniament per les fissures del terreny calcari excavant galeries. S’hi solen crear estalactites (a partir de l’aigua, rica en carbonat càlcic, que goteja del sostre) i estalagmites (a partir de l’aigua despositada al sòl). Gruta de les Meravelles (Aracena-Huelva)

Estalactites i estalagmites a les Grutes de Cristal, també conegudes com “Cueva de las Graderas”, situades en la localitat de Molinos, en la província de Terol.

n AVENCS: Són obertures estretes que comuniquen la superfície amb les galeries subterrànies.

3) ÀREA ARGILOSA n n n Formada per materials sedimentaris poc resistents (argiles, margues i guixos) depositats al final del terciari i en el quaternari. S’extén en bona part de les conques de l’àrea septentrional i meridional de la Meseta, a les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i a les planes costaneres mediterrànies. En el seu conjunt, l’Espanya argilosa constitueix la zona de les grans planes, les foies i les depressions, d’ús fonamentalment agrícola, que constitueixen les terres més productives.

RELLEU DE LES ZONES ARGILOSES n CAMPIÑAS: Planes baixes suaument ondulades recorregudes per rius, que es formen on els pàramos han sigut erosionats i afloren les margues i argiles dels nivells inferiors. Paisatge característic de les valls del Duero, Tajo i Guadadiana.

Imatges de la “Tierra de Campos”

Badlands en el desert de Tabernas (Almeria) n BADLANDS: A les zones on alternen llargs periodes de sequera i calorosos amb altres amb pluges torrencials, curtes i intenses, i no hi ha protecció vegetal (SE peninsular: Almeria, Múrcia, i algunes zones de Granada: Foia de Guadix i Baza) l’aigua torrentada desgasta les vessants i origina xaragalls i solcs estrets i profunds separats per arestes que creen una topografía abrupta similar a la de una muntanya en miniatura.

RELLEU CAUSAT PER L’EROSIÓ DIFERENCIAL n n Quan els estrats són horitzontals: i són alternativament durs i tous, els rius obrin valls que separen plataformes àmplies, anomenades taules, páramos, planes o alcarrias. Quan els estrats estan suaument inclinats i alternen materials durs i tous es formen cuestes.

TOSSAL TESTIMONI És un tossal aïllat en una zona plana. Es formen quan les taules es redueixen en erosionar-se els flancs compostos per materials més tous.

Páramos i campiñas

Els Páramos es formen quan els estrats horitzontals, separats per la xarxa fluvial, donen lloc a plataformes separades de cima horitzontal(taules), coincidint amb l'estrat dur (calcària), i flancs suaus, coincidint amb els estrats blans(argiles, algeps, etc. ). Es tracta d'una forma de relleu típica de les conques sedimentàries. Páramo de Henares (Madrid)

serralades joves i està constituït per una alternança de plecs convexos (anticlinals) i còncaus (sinclinals). n aplanat per l’erosió que experimenta un posterior alçament que reactiva l’erosió. Quan els estrats estan plegats: Originen dos tipus de relleu:

Anticlinals: part convexa d’un plec simple. Sinclinals: part còncava d’un plec simple.

RELLEU CANARI Les illes Canàries són d’orige volcànic. Es van formar en l’era terciària quan l’orogènesi alpina va trencar el fons de l’Atlàntic i a través de les seues fractures, van ascendir gran masses de roques volcàniques que van donar lloc a les illes.

Els tipus de relleu característic a les Illes Canàries:

n CONS VOLCÀNICS: elevacions còniques obertes en el cim. Cono del Teide

n CALDERA: grans cràters circulars, originats per l’explosió o enfonsament d’un volcà. Caldera d’enfonsament de las Cañadas (Tenerife)

Caldera d’explosió de Bandama (Gran Canària)

n MALPAÍSOS: Terrenys abruptes formats en solidificar-se ràpidament les colades de lava en forma d’ones o de blocs.

n n DICS o murets volcànics i les ROQUES o agulles volcàniques: són conductes d’emissió de magma que s’han omplit de lava solidificada i han quedat al descobert per l’erosió diferencial. Formen dics (si es tracta de conductes de fissura) o roques (si són xemeneies verticals dels cons dels volcans).

n BARRANCS: Valls estretes i escarpades de recorregut curt, creades per l’encaixament dels torrents en el terreny volcànic.

Les costes canàries: n n S’han reformat nombroses vegades com a conseqüència de les erupcions volcàniques. Hi predominen els penya-segats sobre les platges.

n Els grans PENYA-SEGATS (entre 100 i 500 m). Són característics dels massisos antics. Penya-segat de los Gigantes (Tenerife)

n Les PLATGES són franges de còdols a causa de l’estreta plataforma litoral (a les illes occidentals). A les illes orientals, la major amplària de la plataforma litoral permet l’existència de platges d’arena.

EXEMPLE DE PERFIL TOPOGRÀFIC