Tipus de noms Segons la seva extensi el

  • Slides: 20
Download presentation

Tipus de noms Segons la seva extensió, el nom substantiu es pot classificar en:

Tipus de noms Segons la seva extensió, el nom substantiu es pot classificar en: Comú: fa referència a éssers animats o inanimats, o conceptes en general (home, lleó, tomaca, pedra, valor, grandesa. . . ) Propi: nom amb el que se destaca la individualitat d'un ésser (Joan, Maria, Ebre, Benidorm, l'Índia. . . )

Noms propis 1 - Antropònims (noms de persona) 2 - Topònims (noms de lloc)

Noms propis 1 - Antropònims (noms de persona) 2 - Topònims (noms de lloc) 3 - Noms propis diversos (entitats, organitzacions, etc. ) 4 - Noms propis de ficció ( Astèrix, Batman)

Antropònims

Antropònims

Del santoral Josep Pere Anna Teresa Agnès Sebastià Rita Carles Ramon Joan Etc.

Del santoral Josep Pere Anna Teresa Agnès Sebastià Rita Carles Ramon Joan Etc.

També comuns Alba Pilar Sever Carlota Clara Neus Pau Estel Patrícia Dolors Etc.

També comuns Alba Pilar Sever Carlota Clara Neus Pau Estel Patrícia Dolors Etc.

Estrangers Omar Ivan Paola Néstor Magali Jénifer Howard Ainhoa Desirée Aaron Etc.

Estrangers Omar Ivan Paola Néstor Magali Jénifer Howard Ainhoa Desirée Aaron Etc.

Altres Sofia Victor Sibila Laura Teodoro Hèctor Ariadna Silvia Magno Vicent Etc.

Altres Sofia Victor Sibila Laura Teodoro Hèctor Ariadna Silvia Magno Vicent Etc.

De la ficció Panoràmix Kung Fu Popeye Peter Pan Spiderman Yogi Tintín Els Picapedra

De la ficció Panoràmix Kung Fu Popeye Peter Pan Spiderman Yogi Tintín Els Picapedra Obèlix Els gnomos Etc.

Criteri de traducció d'antropònims En general, els noms de persona es conservaran en la

Criteri de traducció d'antropònims En general, els noms de persona es conservaran en la llengua original. Hi ha alguns casos, però, en què la tradició aconsella donar-los en la seva forma valenciana. Són els noms de: • sants (sant Ignasi, santa Anna) • papes (Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI) • emperadors (Juli Cèsar) • personatges clàssics i medievals, tant els reals com els literaris o mitològics (Aristòtil, Arquimedes, Àtila, Dàmocles, Èdip, Èsquil, Orfeu) • dinasties (la Casa d'Alba, Borbó, Plantagenet, Habsburg, Savoia, Dues Sicílies). • reis i reines (o prínceps i princeses), regnants o no, i descendents directes (Beatriu d'Holanda, Albert de Mònaco, Carles d'Anglaterra, Margarida de Borbó, Pere d'Orleans). Hi ha algun cas especial (Paola de Bèlgica).

Criteri d'ús de les majúscules 1 - Els noms i cognoms de les persones

Criteri d'ús de les majúscules 1 - Els noms i cognoms de les persones van sempre amb la inicial amb majúscula. El mateix passa amb els diminutius. 2 -El connectiu que apareix en alguns cognoms (de, de la, van, von, etcètera) va generalment en minúscula quan apareix el nom complet i en majúscula quan només s'escriu el cognom 3 -Els noms de les divinitats també s'escriuen en majúscula inicial, així com el de les dinasties i llinatges.

Bibliografía 1 - BELTRÁN, Mª Teresa et al. , El porqué de las palabras,

Bibliografía 1 - BELTRÁN, Mª Teresa et al. , El porqué de las palabras, Madrid, Ediciones Clásicas, 2002 2 - Real Academia Española, Diccionario de la lengua española [cdrom+, 22ª edició, Madrid, Espasa-Calpe, S. A. , 2007. ISBN: 9788467027044 3 - Enciclopèdia Catalana, SAU , L’enciclopèdia [en línia], 1998 [consulta: 14 octubre 2008]. Disponible a: http: //www. enciclopedia. cat/ 4 - Enciclopèdia Catalana, SAU , Gran diccionari de la llengua catalana [en línia], 1998 [consulta: 13 octubre 2008]. Disponible a: http: //ec. grec. net/lexicx. jsp? GECART=0 5 - Viquipèdia , L’enciclopèdia lliure [en línia], 2001 [consulta: 15 octubre 2008]. Disponible a: http: //ca. wikipedia. org/wiki/Portada 6 - És a Dir, Noms proips [en línia] El portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovid¡suals (CCMA), 2003, actualitzat 14 octubre 2008 [consulta: 15 octubre 2008] Disponible a http: //esadir. cat/noms

Relació d’imatges http: //usuarios. lycos. es/gentebuscandogente/fotos/imagenes/niv 0 -personas. jpg http: //lacomunidad. cadenaser. com/blogfiles/los-calvitos/Cientifico. jpg

Relació d’imatges http: //usuarios. lycos. es/gentebuscandogente/fotos/imagenes/niv 0 -personas. jpg http: //lacomunidad. cadenaser. com/blogfiles/los-calvitos/Cientifico. jpg http: //imagenes. hola. com/noticias-de-actualidad/2007/03/28/duquesa-alba. jpg http: //imagenes. hola. com/noticias-de-actualidad/2007/08/16/alberto-monaco. jpg http: //dpjconce. cl/web 1/images/stories/Actualidad/papa-ratzinger. jpg http: //www. ubergizmo. com/photos/2007/9/spiderman-suit. jpg

Prové de l'hebreu Yohanan que significa "Yavé és benigne". De l'hebreu original va passar

Prové de l'hebreu Yohanan que significa "Yavé és benigne". De l'hebreu original va passar a altres idiomes. Ioannis és la versió grega de Yohanan, d'aquí va degenerar fins arribar al llatí Ioannes.

l’origen del qual no és conegut del tot, però es molt probable que provingui

l’origen del qual no és conegut del tot, però es molt probable que provingui de la paraula grega σεβαστευω (sevastéfo), derivada del verb σεβαζω (sevázo), en el sentit de reverenciar, honorar. L’adjectiu grec σεβαστιας (sevastiás) —femení σεβαστη (sevastí)— es va fer servir com a equivalent del llatí August (a) en temps romans. En grec modern, l’adjectiu σεβαστός (sevastós) es tradueix com a venerat.

Del llatí “albus, -a, -um” un adjectiu que vol dir “blanc, -a” com l’alba,

Del llatí “albus, -a, -um” un adjectiu que vol dir “blanc, -a” com l’alba, la primera claror del dia. Del llatí “severus, -a, -um” adjectiu que vol dir “no gens indulgent”

Prové prové de la versió rusa del nom hebreu Yohanan que significa "Yavé és

Prové prové de la versió rusa del nom hebreu Yohanan que significa "Yavé és benigne". De l'hebreu original va passar a altres idiomes. Ioannis és la versió grega de Yohanan, d'aquí va degenerar fins arribar al llatí Ioannes.

Del llatí “paulus, -a, -um” un adjectiu que vol dir “xicotet, -a”, es la

Del llatí “paulus, -a, -um” un adjectiu que vol dir “xicotet, -a”, es la versió italiana de PAULA

Del llatí “victor, -oris” un adjectiu que vol dir “vencedor, -a” Del grec σοφία

Del llatí “victor, -oris” un adjectiu que vol dir “vencedor, -a” Del grec σοφία substàntiu que vol dir “saviesa”