La Recerca Tipus tcniques i instruments Per citar

La Recerca. Tipus, tècniques i instruments Per citar aquest document: - Zaragoza, J. Ma (2004). La Recerca. Tipus, tècniques i instruments. Recuperat dd/mm/aa a http: //www. josepmazaragoza. net

LA RECERCA § La recerca és una activitat humana orientada a la descripció, comprensió, explicació i transfomació de la realitat social mitjançant un pla d’indagació sistemàtica. § En l’àmbit de la recerca ens trobem amb una gran proliferació de classificacions de recerca. Es costum adoptar diferents criteris per a establir una tipologia de la recerca; aquests criteris no sempre són mútuament excloents i acostumen a referir-se a aspectes com: JMZ. Td. R (2004) 2

TIPUS DE RECERCA Segons la finalitat Bàsica Aplicada Transversal o sincrònica Pel seu abast temporal Segons la profunditat o objectiu Longitudinal o diacrònica Exploratòria De panell De tendència Descriptiva Explicativa Experimental Per la naturalesa de l’aspecte a estudiar Pel context on té lloc Per la dimensió temporal JMZ. Td. R (2004) Quantitativa Qualitativa De laboratori De camp Històrica Descriptiva 3

TIPUS DE RECERCA § Segons la finalitat de la recerca: § Recerca bàsica o pura: activitat orientada a cercar nous coneixements i nous camps d’investigació sense preocupar-se de la seva aplicació pràctica. § Recerca aplicada: té com a finalitat resoldre problemes pràctics; el realitzar aportacions al corpus teòric és quelcom secundari. § Segons l’abast temporal de la recerca: § Recerca transversal o sincrònica: la investigació es refereix a un moment específic; estudien un aspecte determinat en un moment donat. § Recerca longitudinal o diacrònica: la investigació es desenvolupa en una sucessió de moments temporals; estudien un aspecte determinat en diferents moments. § De panell, si s’observen sempre els mateixos subjectes. § De tendència, si els subjectes són diferents. JMZ. Td. R (2004) 4

TIPUS DE RECERCA § Segons la profunditat o objectiu de la recerca: § Recerca exploratòria: de caràcter provisional, es realitza per obtenir un primer coneixement de la situació en la qual es pensa dur a terme una investigació posterior. Pot ser: § Descriptiva, si té com objectiu descriure els fenòmens. § Explicativa, si persegueix l’explicació dels fenòmens. § Recerca experimental: estudia les relacions causa-efecte, emprant la metodologia experimental. S’aplica en els casos que és possible manipular, controlar i mesurar les variables. § Segons la naturalesa de l’aspecte a estudiar: § Recerca quantitativa: es centra en aquells aspectes susceptibles de ser quantificats; utilitza la metodologia empírico-analítica i les proves estadístiques per a analitzar les dades. § Recerca qualitativa: s’orienta a l’estudi dels significats de les accions humanes i de la realitat social; utilitza la metodologia constructivista i sociocrítica i instruments com l’observació, l’entrevista per a recollir i analitzar la informació. JMZ. Td. R (2004) 5

TIPUS DE RECERCA § Segons el context contex on té lloc la recerca: § Recerca de laboratori: comporta crear intencionadament les condicions d’investigació, amb major rigurositat i control de la situació. Els resultats són difícilment generalitzables. § Recerca de camp: es realitza en una situació natural, sense el control exhaustiu de les de laboratori. Permet una millor aproximació a la realitat i generalitzar els resultats a situacions semblants. § Segons la dimensió temporal de la recerca: § Recerca històrica: estudia els esdeveniments del passat, reconstrueix els fenòmens i explica el seu desenvolupament, fonamentant el seu significat en el context on ha sorgit. Utilitza com a fonts d’informació els documents. § Recerca descriptiva: estudia els esdeveniments tal com apareixen en el present, aquí i ara. La seva finalitat és descriure els fenòmens en el moment que tenen lloc. JMZ. Td. R (2004) 6

ELS PARADIGMES EN LA RECERCA § Els científics han vist el món des de diferents perspectives. Han utilitzat diversos models d’investigació i han recollit la informació mitjançant múltiples tècniques. Aquesta diversitat obeeix a l’existència de diferents maneres d’interpretar la realitat (qüestions ja plantejades de la filosofia de la ciència). § En aquestes interpretacions s’hi troba un conjunt de concepcions o suposicions que tenen una implicació directa en les opcions metodològiques. De la mateixa manera que les concepcions socials tendeixen a guiar les accions de les persones, l’investigador també es serveix de diferents perspectives per a guiar-se en els seus plantejaments metodològics. § Aquestes perspectives d’investigació es denominen paradigmes, paradigmes entenent-los com “El conjunto de creencias y actitudes, como una visión del mundo compartida por un grupo de científicos que implica, específicamente, una metodología determinada” (Alvira citat en Arnal i altres, 1992). JMZ. Td. R (2004) 7

METODOLOGIES DE LA RECERCA § Els paradigmes són construccions humanes i, com a tals, participen de les concepcions que es sostenen sobre el món, conduint a diferents interpretacions de la realitat. § La diversitat paradigmàtica condueix a una pluralitat de mètodes. El coneixement de les diverses metodologies és de gran utilitat per a l’investigador, doncs li permet seleccionar la més adequada per abordar el problema objecte de recerca. PARADIGMA POSITIVISTA (RACIONALISTA, QUANTITATIU) PERSPECTIVA METODOLÒGICA - EMPÍRICO-ANALÍTICA TIPUS DE RECERCA EXPERIMENTAL RECERCA CUASI-EXPERIMENTAL RECERCA EX-POST-FACTO CONSTRUCTIVISTA (NATURALISTA, QUALITATIU) - INTERPRETATIVA, COMPRENSIVA RECERCA ETNOGRÀFICA RECERCA – ACCIÓ SOCIOCRÍTIC (QUANTITATIU/ QUALITATIU) - ORIENTADA AL CANVI - ORIENTADA CAP A LA PRESA DE DECISIONS RECERCA AVALUATIVA JMZ. Td. R (2004) 8

TÈCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA § Per tècniques de recerca s’entenen les estratègies o mètodes emprats per a obtenir informació. § La tècnica a utilitzar no és aliena al problema objecte d’estudi, al propòsit de la recerca, al context en que es desenvolupa i al marc conceptual i referencial de l’investigador des del qual es situa el problema. § El que dóna valor a la informació obtinguda és el procediment i la rigurositat amb que l’investigador afronta la recerca. § Els instruments són els recursos, les eines concretes, els mitjans reals que l’investigador elabora o utilitza amb el propòsit d’enregistrar informació. JMZ. Td. R (2004) 9

TÈCNIQUES I INSTRUMENTS DE RECERCA Metodologia Problema a investigar Empíricoanalítica (quantitativa) - Relació entre variables? - Relació causaefecte? - Descriure, explicar, controlar, predir - Verificar teories - Establir lleis - Experimental - Cuasiexperimental - Ex-post-facto - Percepcions? - Vivències? - Quines són les actituds, creences, conductes que ocorren en cert fenomen? - I les que el modelen? - Descobrir variables per a generar hipòtesis - Comprendre i interpretar la realitat - Comprendre els significats, percepcions, intencions i accions de les persones - Estudi de casos - Etnografia - Recerca fenomenològica - Entrevistes en profunditat - Observació participant - Análisi de documents - Investigació-acció -Entrevistes en profunditat - Observació participant - Análisi de documents Constructivista (qualitativa) Sociocrítica (qualitativa) JMZ. Td. R (2004) Objectiu de la recerca - Com optimitzar? -Innovar, millorar, - Quins canvis? optimitzar - Com transformar la - Canviar, transformar realitat? Tipus de recerca Tècniques/ instruments - Escales - Observació sistemàtica - Qüestionaris - Tests 10

INSTRUMENTS DE RECERCA: EL QÜESTIONARI § El qüestionari és un instrument de recollida d’informació que pertany a la tècnica de l’enquesta i consisteix en una sèrie de preguntes o ítems sobre un determinat aspecte que es vol investigar. § Es poden atribuir diferents finalitats als qüestionaris: § Descriure la situació actual. Retratar o documentar el que existeix en aquest moment. § Constatar hipòtesis. S’examinen dos o més variables per a posar a prova les hipòtesis de la recerca § Abans de prendre la decisió d’elaborar un qüestionari cal sospesar les seves possibilitats i limitacions, en funció de l’objectiu, de la naturalesa de la informació i els recursos humans i materials. JMZ. Td. R (2004) 11

PLANIFICACIÓ D’UN QÜESTIONARI Validació per experts Informació que cal Definir els objectius Decidir la… Disseny del qüestionari Forma d’administració Depuració qüestionari Administració mostra petita Escriure l’informe JMZ. Td. R (2004) Aplicació pilot Analitzar i interpretar Codificació i processament de les dades 12

PARTS D’UN QÜESTIONARI § En el disseny o elaboració del qüestionari cal tenir present les diferents parts o seccions en que s’estructura : INTRODUCCIÓ IDENTIFICADORS DEMOGRÀFICS - Presentació de l’investigador. - Presentació del tema objecte de recerca. - Indicacions amb les pautes a seguir durant la seva administració. - Dades d’identificació en funció de la finalitat de la recerca (gènere, edat, nivell d’estudis, ocupació, etc. ) - Establiment de les variables de classificació. - Formulació de preguntes relacionades amb els PREGUNTES O ÍTEMS TANCAMENT JMZ. Td. R (2004) diferents aspectes de la realitat que es vol estudiar. - Redacció de les preguntes tenint en compte diferents criteris: possibilitats de resposta, contingut de la pregunta i funció que té dins del qüestionari. - Agraïment per la col·laboració. 13

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI Preguntes del qüestionari segons la Naturalesa o contingut de la pregunta Resposta que requereixen poden ser Obertes Tancades poden ser Semitancades Dicotòmiques Politòmiques Ordinals Funció que compleixen poden ser Sobre fets Sobre opinions, creences, … Filtres Bateria De sinceritat i consistència Categòriques JMZ. Td. R (2004) 14

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI § La formulació de preguntes del qüestionari és una de les fases clau en la seva elaboració. § Atenent a la resposta que requereixen, requereixen les preguntes poden ser: § Obertes: no es proporciona cap tipus de format en la resposta que es demana § Quin és el seu gènere? ____ § Tancades: cal contestar una de les opcions prèviament establertes. § Gènere: q home q dona § Semitancades: són una combinació de les dues anteriors § A qui va votar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya ? q Ci. U q ERC q PSC q Altres (qui? ) ______ § Les respostes obtingudes en les preguntes obertes són díficils de codificar, però l’enquestat no té cap limitació per a contestar. § Les respostes obtingudes en les preguntes tancades són fàcils de codificar però requereixen certa habilitat a l’hora de redactar-les per part de l’investigador. JMZ. Td. R (2004) 15

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI § Dins les preguntes tancades es distingeixen diferents tipus: § Dicotòmiques: només hi ha dues respostes possibles § Gènere: q home q dona § Politòmiques: s’ofereixen tres o més respostes § Quin itinerari fas de batxillerat? q Ciències Socials q Humanitats q Científic q Tecnològic § Ordinals: si es pot establir una ordenació en les respostes § La qualificació obtinguda a l’acabar l’ESO ha estat? q Suficient q Bé q Notable q Excel·lent § Estàs d’acord amb que els immigrants volen integrar-se al nostre país? q Totalment q Bastant q Poc q Gens JMZ. Td. R (2004) 16

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI § Escalars: La resposta es presenta dins d’una escala de valors Com són les relacions amb… dolentes bones El teu pare 1 2 3 4 5 La teva mare 1 2 3 4 5 Els teus professors 1 2 3 4 5 Els teus amics 1 2 3 4 5 § Categòriques: es sol·licita que l’enquestat ordeni les seves respostes § Assenya-la per ordre de preferència (1 màxima, 5 mínima) les teves afeccions: q Llegir q Escoltar música q Estar amb els amics q Videojocs q Anar al cinema JMZ. Td. R (2004) 17

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI § Segons la naturalesa o contingut de la pregunta, pregunta es distingeixen: § Sobre fets: § Edat: q 16 -25 q 26 -35 q 36 -45 q 46 -55 § Sobre opinions, creences… : § Actualment els joves disposen de més oportunitats de formació que abans? q Menys q Igual q Més § Influeix la immigració en l’augment de la inseguretat ciutadana? q Gens q Poc q Bastant q Molt JMZ. Td. R (2004) 18

TIPUS DE PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI § Segons la funció de la pregunta, pregunta es distingeixen: § Preguntes filtres: § Ets fumador? q No q Sí (si has contestat negativament passa a la pregunta x) § Preguntes en bateria: § Amb quina freqüència consumeixes begudes alcohòliques? q A diari q Caps de setmana q Una vegada a la setmana q Ocasionalment § Assenya-la (1, més; 5, menys) el tipus de beguda alcohòlica que consumeixes? q Vi, cava q Cervesa q Aperitius q Licors (anís, conyac, whisky, vodka, …) q Combinats § Preguntes de sinceritat i consistència: § Amb tot els sus defectes, la democracia és el millor sistema de govern. ……… § Diguin el que diguin, a l’hora de la veritat no hi ha millor sistema de govern que una dictadura. JMZ. Td. R (2004) 19

CLASSIFICACIÓ DE LES VARIABLES § En la confecció del qüestionari s’ha inclós diferents variables: variables cadascuna de les característiques que volem mesurar sobre les unitats o individus que formen part de la mostra. DISCRETES VARIABLES QUANTITATIVES CONTINUES VARIABLES DICOTÒMIQUES VARIABLES QUALITATIVES POLITÒMIQUES ORDINALS JMZ. Td. R (2004) 20

CODIFICACIÓ DE LES VARIABLES DEL QÜESTIONARI § Les respostes que ens proporcionin els individus als quals administrem el qüestionari són les diferents possibilitats que hem previst per a cadascuna de les variables. § Les dades que obtindrem poden ser numèriques o literals. Manegar variables amb contingut numèric és fácil per a un programa estadístic; de fet molts d’ells no admeten variables literals. § És convenient, per tant, traspassar les dades obtingudes a un format numèric (codificació). § Però els números són coses diferents segons representin un tipus de variable o un altre; això ens porta a concretar la qüestió de l’escala en que s’han de mesurar les variables. No JMZ. Td. R (2004) 21

ESCALES DE MESURA DE LES VARIABLES DEL QÜESTIONARI § Existeix una taxonomia a l’hora de classificar les escales de mesura: ESCALA VARIABLE (exemple) Etiqueta Codificació valors CARACTERÍSTIQUES Gènere Home : 1 Dona : 2 Els números es comporten com a literals que tenen per missió distingir entre diferents valors. Ordinal Edat < 25 : 1 De 25 a 35 : 2 De 36 a 45 : 3 De 46 a 55 : 4 > 56 : 5 A més de distingir entre els valors, estableix un ordre entre ells. Interval Temperatura En º C A més de distinció i ordre, la diferència entre dos valors consecutius és sempre la mateixa. En anys A més de distinció, ordre, i interval, s’afegeix un zero absolut. Té sentit parlar de múltiples exactes. Nominal De raó JMZ. Td. R (2004) Edat 22

APLICACIÓ DEL QÜESTIONARI: MOSTREIG § L’investigador ha de decidir amb quins subjectes es durà a terme la recerca. Cal delimitar l’àmbit de la investigació definint la § Població: Població Conjunt de tots els individus (objectes, persones, esdeveniments, etc. ) en els quals es vol estudiar un aspecte. Es representa per N. § En la pràctica és difícil arribar a tots i cadascun dels individus que composen una població per raó de temps, accessibilitat, recursos econòmics, etc. Per aquest motiu s’agafa una § Mostra: Mostra Conjunt de casos extrets d’una població mitjançant alguna tècnica de mostreig. És un subconjunt de la població i es representa per n. § A cada un dels casos que formen la mostra se l’anomena individu i són els facilitadors d’informació. JMZ. Td. R (2004) 23

CICLE DEL MOSTREIG UNIVERS Mostra Convidada Població (part de la població que es demana que participi en la recerca) Mostra acceptant (part de la mostra convidada que accepta participar) Mostra productora d’informació (els que accepten i realment aporten informació) Generalitzacions Conclusions JMZ. Td. R (2004) 24

TÈCNIQUES DE MOSTREIG § És habitual classificar les tècniques de mostreig en: Mostreig aleatori simple Probabilístiques (tots els individus tenen la mateixa probabilitat de ser escollits en una mostra) Mostreig estratificat Mostreig sistemàtic Mostreig estratificat proporcional Mostreig estratificat constant Mostreig per conglomerats Mostreig accidental o causal No probabilístiques (no segueixen el principi d’equiprobabilitat) (en funció de d’accedir a ells) la possibilitat Mostreig incidental o opinàtic (es tria els que s’estimen representatius o significatius d’una població) JMZ. Td. R (2004) 25

CARACTERÍSTIQUES DE LA MOSTRA § Les tècniques de mostreig garantitzen una sèrie de característiques de la mostra: § Representativitat: Representativitat Les característiques de la població queden reflexades en la mostra. § Grandària: Grandària El nombre d’individus o tamany de la mostra que es necessita, és una de les qüestions que cal plantejar-se al dur a terme una recerca. Existeixen diferents fórmules que permeten calcular la grandària de la mostra en funció de diferents paràmetres: § Poblacions finites o infinites (> 100 000 individus) § Nivell de confiança o significativitat (95. 5% o 99. 7%) § Error d’estimació (2%, 3%, 5%) JMZ. Td. R (2004) 26

INSTRUMENTS DE RECERCA: L’ENTREVISTA § L’entrevista és una tècnica de recollida d’informació que implica una pauta d’interacció verbal, immediata i personal, entre l’entrevistador i l’entrevistat. § Les finalitats que se li atorguen a l’entrevista són: § Instrument d’exploració: ajuda a identificar variables i relacions, a suggerir hipòtesis i a guiar altres fases de la investigació. § Complement d’altres mètodes per a obtenir informació sobre esdeveniments i aspectes subjectius de les persones (creences, actituds, opinions, valors, etc. ) que d’altra manera no estan a l’abast de l’investigador. § “Tres técnicas de recogida de datos destacan sobre todas las demás en los estudios cualitativos: la Observación, la Entrevista en profundidad y la Lectura de textos. Las tres, a su vez, se correspoden con las técnicas más comunes de la recogida de datos de las técnicas cuantitativas: el Experimento, el Sondeo o encuesta y el análisis de contenido” (Ruiz Olabuénaga, 1996, 73). JMZ. Td. R (2004) 27

TIPUS D’ENTREVISTA § Podem establir unes modalitats d’entrevista en funció de diferents criteris: Pel seu grau d’estructuració Pel seu grau de directividat JMZ. Td. R (2004) Estructurada o formal Protocol de preguntes preestablertes amb una sèrie limitada de categories de respostes que formula l’entrevistador proporcionant a l’entrevistat les alternatives de resposta que ha de seleccionar, ordenar o manifestar el seu grau d’acord/desacord. Pràcticament és un qüestionari administrat de forma oral. No estructurada o informal L’esquema i seqüència de les preguntes no estan prefixats. Les preguntes acostumen a ser obertes i l’entrevistat construeix la resposta. Dirigida o tancada Hi ha un llistat de qüestions que han de ser explorats durant l’entrevista. No dirigida o oberta Es crea un clima de confiança per aconseguir que l’entrevistat manifesti lliurament les seves opinions i sentiments. Cal motivar a l’entrevistat per a parlar sobre un tema proposat amb les seves pròpies paraules. 28

TIPUS D’ENTREVISTA Individual Pel nombre de participants JMZ. Td. R (2004) Grupal Un entrevistador i un entrevistat. Un entrevistador amb un grup de persones. Es recull informació en un context social on els participants poden considerar els seus punts de vista a la llum de les opinions dels altres. La presència d’altres persones obliga a reflexionar més, a contrastar les opinions. 29

PLANIFICACIÓ DE L’ENTREVISTA Objectius de l’entrevista Mostreig de persones a entrevistar Desenvolupament de l’entrevista Transcripció de l’entrevista - d’acord amb els objectius de la recerca - Aleatori - Opinàtic (informants claus) - Contactar amb les persones - Nombre de sessions i durada de cadascuna - Escenari - Modalitat de l’entrevista - Guió de l’entrevista amb la naturalesa i contingut de les preguntes - Enregistrament de la informació (prendre notes, gravació) Anàlisis de la informació JMZ. Td. R (2004) 30

REALITZACIÓ DE L’ENTREVISTA § Prèviament a la realització de l’entrevista cal: § Informar qui és la persona o institució responsable de la recerca. § Comunicar el propòsit i els objectius. § Explicar perquè ha estat triada la persona entrevistada. § Naturalesa anònima o confidencial de l’entrevista. § Demanar autorització per a enregistrar l’entrevista: § “M’agradaria gravar el que va a dir-me, així no omitiré res. No em fio de les meves anotacions perque podria oblidar quelcom important i, fins i tot, podria canviar el sentit de les seves paraules…” § Durant la realització de l’entrevista: § Fase introductòria o inicial: § Iniciar-la amb preguntes que proporcionin un clima agradable i acollidor. Les preguntes són descriptives sobre dades demogràfiques i personals de l’entrevistat. Es tracta d’afavorir la transició cap el tema central. § Fase central: § Amb les preguntes més complexes i amb més càrrega emocional, relatives a creences, sentiments, opinions. § Fase de tencament: § Concloure amb preguntes de caràcter general. JMZ. Td. R (2004) 31

EL GUIÓ DE L’ENTREVISTA § “No hay encuesta en la que no se emplee un cuestionario, ni entrevista en la que no se cuente con un guión de entrevista […] El guión de las entrevistas contiene los temas y subtemas que deben cubrirse de acuerdo con los objetivos informativos de la investigación […] se trata de un esquema con los puntos a tratar, pero que no se considera cerrado y cuyo orden no tiene que seguirse necesariamente” (Vallés, 1997, 204). JMZ. Td. R (2004) TEMES SUBTEMES 1 1. 1. 1. 2. ………. . …… 2 2. 1. 2. 2. 2. 3. ……………… 3 3. 1. 3. 2. ……………… . . . 32

REALITZACIÓ DE L’ENTREVISTA § En acabar l’entrevista cal fer: § Anotar en quines condicions s’ha dut a terme, comentaris i reaccions que han pogut quedar al marge de l’enregistrament, aspectes no previstos que l’entrevista ha pogut suggerir, etc. § Etiquetar, amb les dades d’identificació necessàries, la cinta que conté l’entrevista i el seu estoig. § Manifestar el nostre agraïment a l’informant. JMZ. Td. R (2004) 33

TRANSCRIPCIÓ DE L’ENTREVISTA § Hi ha dos tipus de buidat de les entrevistes realitzades: § Buidat literal. § Transcriure de manera íntegra el contingut de la gravació, incloent-hi les preguntes, les repostes, les pauses, les exclamacions, etc. § És el més aconsellable ja que suposa disposar de tota la informació obtinguda en un suport escrit, podent fer-se noves lectures tants cops com faci falta. Aquest buidatge suposa, però, un procediment laboriós i costós. § Buidat no literal. § Buidat temàtic centrat només a les respostes que es consideren rellevants i transcriure-les literalment quan siguin significatives. § En el document resultant cal diferenciar clarament el què és literal del què no ho és (usant, per exemple, cometes o cursiva). JMZ. Td. R (2004) 34