La variaci lingstica Tipus de variaci Els registres

La variació lingüística Tipus de variació Els registres Factors que determinen els registres

La variació textual té a veure amb els tipus de text que podem trobar-nos. Actualment coneixem 8 tipologies textuals: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Descriptiu Narratiu Expositiu/explicatiu Argumentatiu Predictiu Instructiu Retòric Conversacional Pocs textos són al 100% únics en la seva tipologia textual, sovint els textos se’ns presenten amb variacions dins de cada tipologia textual. En una novel·la s’hi poden barrejar la tipologia narrativa, descriptiva, retòrica, conversacional…

Varietat dialectal i de registre Abans de començar a analitzar els tipus de registre i la seva configuració cal diferencia entre varietat dialectal i el que coneixem com a registres. Varietat dialectal: n’hi ha de tres tipus, - Geogràfica: és el que anomenem dialectes. I depèn de la procedència geogràfica del parlant. Un parlant de les Balears no parla el mateix tipus de llengua que un del Rosselló per motius geogràfics. - Generacional: les diferents generacions no usen la llengua de la mateixa manera. Si no, penseu si l’ús que en fan els vostres avis o pares és el mateix que l’ús que en feu vosaltres. - Social: segons la nostra procedència social, l’ús també varia. No parla igual un parlant que prové socialment d’un ambient marginat que un parlant que prové d’un ambient més benestant.

Varietat de registre: és el que coneixem per registres. També s’anomenen varietats funcionals, ja que depèn de la situació i la funció, farem un determinat ús de la llengua. . Les varietats funcionals o registres resulten d’adaptar la llengua a un context situacional. És a dir, segons la nostra intenció, usarem un registre o un altre. No usem el mateix tipus de llenguatge quan parlem amb els amics (varietat informal) que quan exposareu, per exemple, el Treball de recerca (varietat formal)

Els registres Tenim dos grans grups de registres. 1. Registres formals: 1. 1 Cientificotècnic 1. 2. Poètic 1. 3. Culte no literari 1. 4. Literari Entre 1 i 2 tenim el Registre Estàndard 2. Registres informals: 2. 1. Col·loquial 2. 2 Vulgar

Factors que determinen els registres Els registres depenen de quatre factors: 1. 2. 3. 4. Tema Intencionalitat Grau de formalitat Canal

El tema La tria del tema és important, ja que ens determinarà també, per exemple, el tipus de lèxic que usarem. Si, per exemple, parlem sobre l’economia o sobre la solidificació de les mol·lècules en els homínids (m’ho invento…) el lèxic que usarem serà molt detallat. En canvi, el lèxic que usarem si parlem del temps o de les vacances de l’estiu, serà menys detallat. Així, podem distingir entre: 1. Tema general 2. Tema especialitzat

La intencionalitat és un dels factors amb més repercussió, ja que segons l’objectiu o intenció que ens marquem a l’hora d’elaborar un missatge, triarem després els altres factors. Tenim dos tipus d’intencionalitat: 1. Intencionalitat objectiva i neutra: hi ha abundància d’oracions enunciatives, usem la 3ª persona. És pròpia del registre cientificotècnic. També en textos explicatius o expositius. Funció informativa o referencial. 2. Intencionalitat subjectiva: és quan es transmeten emocions i/o reflexions personals. És pròpia dels textos argumentatius i/o literaris. S’usen oracions exclamatives, 1 a persona i molta adjectivació. Funció emotiva.

El grau de formalitat depèn sovint del grau de coneixença de l’emissor amb el seu interlocutor. Tenim tres graus de formalitat: 1. Alt: quan hi ha un cert distanciament entre els interlocutors. 2. Mitjà: correspondria a la varietat estàndard. 3. Baix: quan hi ha un tracte molt proper entre interlocutors. Cal tenir en compte: 1. Les circumstàncies: si estem en públic o en privat, davant d’un auditori. . . 2. Les fórmules de tractament: tu, vós, vostè Com més alt és el grau de formalitat, més control cal exercir sobre allò que diem o escrivim.

El canal és el mitjà a través del qual ens comuniquem. Hi ha dos tipus de canals: 1. Oral: més espontani. 2. Escrit: menys espontani. Aquests dos canals però, sovint s’entrecreuen. Per exemple el teatre, que és un text escrit per ser dit. Tot i aquests dos grans canals, n’hi ha d’altres, però que els podem incloure dins dels dos: la premsa, la televisió, la ràdio, internet, el telèfon. . . Ara bé, hem de preveure els avantatges però també els inconvenients.