El relleu a Espanya i Catalunya 1 ndex

El relleu a Espanya i Catalunya 1

Índex 1. La litologia de la península Ibèrica i de les illes Balears 3. Les unitats de relleu peninsular i balear ◦ 3. 1 La Meseta ◦ 3. 2 Els relleus interiors ◦ 3. 3 Els relleus perifèrics ◦ 3. 4 Els relleus exteriors ◦ 3. 5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir ◦ 3. 6 El relleu de les illes Balears 4. Formació i relleu de les Canàries ◦ 4. 1 El relleu de les Canàries 5. El relleu de Catalunya ◦ 5. 1 Els Pirineus ◦ 5. 2 La Depressió Central ◦ 5. 3 El Sistema Mediterrani ◦ 5. 4 La Serralada Transversal ◦ 5. 5 Les planes litorals 6. El litoral espanyol ◦ 6. 1 El litoral insular 2

1. La litologia de la península Ibèrica i de les illes Balears Tradicionalment la península Ibèrica i les illes Balears es divideixen en 3 grans zones litològiques: la sílicia, la calcària i l’argilosa. 1. La sílícia: El trobem al massís Ibèric i en els eixos d’alguns sistemes muntanyosos. Format per roques dures (pissarres, quarsites, granit, gneis, . . . ) Solen formar blocs. (Correspon amb regió d'origen paleozoic) 3

2. La litologia de la península Ibèrica i de les illes Balears Tradicionalment la península Ibèrica i les illes Balears es divideixen en 3 grans zones litològiques: la sílicia, la calcària i l’argilosa. 1. La calcària: Origen al Mesozoic. Els trobem en zones alpines. Son durs i fàcilment permeables. Dona lloc a formacions càrstiques. 4

2. La litologia de la península Ibèrica i de les illes Balears Tradicionalment la península Ibèrica i les illes Balears es divideixen en 3 grans zones litològiques: la sílicia, la calcària i l’argilosa. 1. L’argilosa: La trobem en depressions, conques intramuntanes i planes litorals. Format per dipòsits sedimentaris d’argiles, margues, conglomerats, gresos i guixos. Son tous, impermeables i fàcils d’erosionar. (corresponen a les zones d'origen cenozoic) 5

Índex 1. La formació de la península ibèrica i les illes Balears ◦ 1. 1 Els primers temps geològics ◦ 1. 2 El Paleozoic: una era de grans transformacions ◦ 1. 3 El Mesozoic: una era de tensa calma ◦ 1. 4 El Cenozoic: una era de construcció i modelatge 2. La litologia de la península Ibèrica i de les illes Balears 4. Formació i relleu de les Canàries ◦ 4. 1 El relleu de les Canàries 5. El relleu de Catalunya ◦ 5. 1 Els Pirineus ◦ 5. 2 La Depressió Central ◦ 5. 3 El Sistema Mediterrani ◦ 5. 4 La Serralada Transversal ◦ 5. 5 Les planes litorals 6. El litoral espanyol ◦ 6. 1 El litoral insular 3. Les unitats de relleu peninsular i balear ◦ 3. 1 La Meseta ◦ 3. 2 Els relleus interiors ◦ 3. 3 Els relleus perifèrics ◦ 3. 4 Els relleus exteriors ◦ 3. 5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir ◦ 3. 6 El relleu de les illes Balears 6

3. Les unitats del relleu peninsular i balear 7

3. 1 La Meseta Esta situada al centre de la península. Altitud mitjana de 600 m Lleugera inclinació cap a l’oest. L’estructura geològica es germànica, amb horst i graben. 8

3. 1 La Meseta Queda dividida en 2 submesetes separa pel Sistema Central: 1. Submeseta Nord: Altitud mitjana de 700 m. Delimitada per la Serralada Cantàbrica, Muntanyes de Lleó, Sistema Ibèric i Sistema Central. La travessa el Duero i dona llocs a “páramos” (elevacions rases i llargues unides a les planes per cuestes) i “campiñas” (terrenys ondulats on predominen els materials tous). També sovint trobem tossals. 9

3. 1 La Meseta Queda dividida en 2 submesetes separa pel Sistema Central: 1. Submeseta Sud: Altitud mitjana de 600 -700 m. Delimitada per la Sierra Morena, Sistema Ibèric i Sistema Central. Els Monts de Toledo separen la conca del Tajo i del Guadiana. També trobem “páramos”. Destaca la Manxa. 10

3. 2 Els relleus interiors En destaquem 2: 1. Sistema Central: Té uns 700 km de longitud. Orientació NE-SO. Va des del Sistema Ibèric fins a la Serra da Estrella a Portugal. El formen vàries serres: Gata, Gredos, Guadarrama i Somosierra. Pic Almanzor és la màxima alçada a 2. 591 m. 2. Els Monts de Toledo: Separen conca Tajo/Guadiana. Relleu apalatxià. 11

3. 3 Els relleus perifèrics En destaquem 4: 1. Muntanyes de Lleó: Situat al NO. Entre el Massís Galaic i la Serralada Cantàbrica. Té les serres de Segundera, Cabrera i Ancares. Depressió del Bierzo. Màxima altitud el pic Teleno de 2. 188 m. Importància dels ports com a via de comunicació (Pajares, . . . ). 12

3. 3 Els relleus perifèrics En destaquem 4: 1. Serralada Cantàbrica: Té més de 400 km entre E i O. Separa el vessant cantàbric del atlàntic i mediterrani. Té cims de més de 2500 m. Material calcari. Màximes altituds a Picos de Europa (Torre Cerredo, Peña Vieja, Naranjo de Bulnes) a la zona d’Astúries. També a la zona de Santander trobem el pic Valnera de 1718 m. 13

3. 3 Els relleus perifèrics En destaquem 4: 1. Sistema Ibèric: Direcció NO-SE. Té 460 km. Separa el vessant atlàntic del mediterrani. Màximes altituds a los Picos de Urbion, San Lorenzo i Moncayo, al voltant del 2300 m. Al sud la Serra l’Albarrasí, Cuenca i Gúdar. Material calcari amb formacions càrstiques (Ciudad Encantada de Cuenca). També llacs glacials com la Laguna Negra. 14

3. 3 Els relleus perifèrics En destaquem 4: 1. Sierra Morena: Va des de l’Algarbe a Portugal fins el sistema Bètic. Es la porta meridional de la Meseta (Despeñaperros). Altitud mitjana de 1100 m. Serres de Madrona, Almadén i Aracena. De la meseta a la depressió del Guadalquivir hi ha més de 1000 m. de desnivell. 15

3. 4 Relleus exteriors En destaquem 5: 1. Massís galaic: Altitud mitjana 500 m. Al NO de la Península. Arriba a formar les ries. Serres de Queixa, Faro o Courel. Depressió de Monforte de Lemos. Congostos del Miño, Eume o Sil. Màxima altitud al Cabeza de Manzaneda a 1778 m. 16

3. 4 Relleus exteriors En destaquem 5: 1. Muntanyes Basques: Entre Pirineus i Serralada Cantàbrica. Té uns 250 km. Predomina la roca calcària. Formes arrodonides. Màxima altitud Aizkorri (1544 m. ) i Peña Gorbea (1475 m. ). 17

3. 4 Relleus exteriors En destaquem 5: 1. Pirineus: Tenen 440 km entre el golf de Biscaia i el de Lleó. En el Pirineu axial hi trobem les màximes altituds: Aneto, Posets, Mont Perdut, Pica d’Estats, . . . Fenomen glacial. El Pre-pirineu situat al sud format per diferents serres: Cadí, Pedraforca, Leyre, Guara, Montsec. Depressions com la de Tremp. 18

3. 4 Relleus exteriors En destaquem 5: 1. Sistema Mediterrani (a Catalunya): Te uns 270 km. Direcció NE a SO. És una barrera pels vents marítims. Hi ha 3 unitats: Serralada Prelitoral (Montseny, Montserrat, Ports), Serralada Litoral (Montnegre, Collserola, Garraf) i Depressió Prelitoral (Vallès, Penedès, Camp de Tarragona, . . . ) 19

3. 4 Relleus exteriors En destaquem 5: 1. Sistema Bètic: Des de Gibraltar al cap de la Nao. Destaquen 3 sistemes: Serralada Subbètica (Sagra, Segura, Cazorla, Espuña, . . . ), Serralada Penibètica (Sierra Nevada amb el Mulhacen 3479 m i Veleta 3396 m. , Sierra de Ronda, Gádor, Baza, Tejeda, . . . ) i Depressió Intrabètica (Torcal de Antequera). 20

3. 5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir Es formen per acumulació de materials sedimentaris. 1. Depressió de l’Ebre: Limitada pels Pirineus, Sistema Ibèric i Sistema Mediterrani. Formació delta. Sorres, argiles, calcàries. Presència de barrancs, plataformes, . . . 21

3. 5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir Es formen per acumulació de materials sedimentaris. 1. Depressió del Guadalquivir: Plana de forma triangular oberta a l’Atlàntic. Limitada per Sierra Morena i Sistema Bètic. Paisatge de “campiñas”. Maresmes al final (Parque Nacional Doñana) 22

3. 6 El relleu de les illes Balears És la perllongació del Sistema Bètic. Formada per 5 illes (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera) i molts illots. A Mallorca destaca la Serra de Tramuntana (Puigmajor 1445 m. ) , la Serra de Llevant i la depressió Central. Paisatge càrstic (coves). 23

3. 6 El relleu de les illes Balears Menorca composta de materials paleozoics i mesozoics al Nord i calcaris al Sud. El Toro és la màxima altitud (350 m) Eivissa i Formentera formen l’arxipèlag de les Pitiüses. A Eivissa la màxima alçada és Sa Talaiassa (475 m. ). Formentera és molt més plana. 24

Índex 1. La formació de la península ibèrica i les illes Balears ◦ 1. 1 Els primers temps geològics ◦ 1. 2 El Paleozoic: una era de grans transformacions ◦ 1. 3 El Mesozoic: una era de tensa calma ◦ 1. 4 El Cenozoic: una era de construcció i modelatge 2. La litologia de la península Ibèrica i de les illes Balears 4. Formació i relleu de les Canàries ◦ 4. 1 El relleu de les Canàries 5. El relleu de Catalunya ◦ 5. 1 Els Pirineus ◦ 5. 2 La Depressió Central ◦ 5. 3 El Sistema Mediterrani ◦ 5. 4 La Serralada Transversal ◦ 5. 5 Les planes litorals 6. El litoral espanyol ◦ 6. 1 El litoral insular 3. Les unitats de relleu peninsular i balear ◦ 3. 1 La Meseta ◦ 3. 2 Els relleus interiors ◦ 3. 3 Els relleus perifèrics ◦ 3. 4 Els relleus exteriors ◦ 3. 5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir ◦ 3. 6 El relleu de les illes Balears 25

4. Formació i relleu de les Canàries Origen volcànic entre el Mesozoic i Cenozoic. Format com a conseqüència de la separació entre la placa africana i sud-americana. Hi ha 7 illles (Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro, Gran Canària, Lanzarote i Fuerteventura) i 6 illots (La Graciosa, Alegranza, Montaña Clara, Lobos, Roque del Este i Roque del Oeste). És la única zona d’Espanya amb activitat volcànica en aquests moments. Hi ha nombrosos volcans a aquestes illes 26

4. Formació i relleu de les Canàries Hi ha massissos antics formats per serralades volcàniques molt erosionades amb formes agrestes (Anaga, Teno, Famara, Ajaches, Jandía i la illa de La Gomera). 27

4. Formació i relleu de les Canàries Les dorsals volcàniques són relleus més joves. Presenten erupcions volcàniques separades períodes de calma (Cumbre Vieja, Dorsal de Pedro Gil i la illa de Hierro). 28

4. Formació i relleu de les Canàries Les calderes són depressions de forma circular i envoltades de muntanyes. Les més famoses són la Cañada del Teide a Tenerife i la Caldera de Taburiente a La Palma. El Teide és la màxima altitud espanyola amb 3715 m. 29

4. Formació i relleu de les Canàries També hi ha camps de cons volcànics (muntanyes formades per acumulació de colades de lava) i camps de lava (Timanfaya-Lanzarote) També Roques, que són acumulacions de lava viscosa que se solidifica a la boca del cràter (Roque de los Muchachos-La Palma) També hi ha valls característiques com la Orotava o Agaete També barrancs a Anaga, Teno, Adeje, Las Angustias, . . . 30

3. Les unitats del relleu peninsular i balear (resum) 31

3. 2 Els relleus interiors (resum)

3. 3 Els relleus perifèrics (resum)

3. 4 Relleus exteriors (resum) 34

Índex 1. La formació de la península ibèrica i les illes Balears ◦ 1. 1 Els primers temps geològics ◦ 1. 2 El Paleozoic: una era de grans transformacions ◦ 1. 3 El Mesozoic: una era de tensa calma ◦ 1. 4 El Cenozoic: una era de construcció i modelatge 2. La litologia de la península Ibèrica i de les illes Balears 4. Formació i relleu de les Canàries ◦ 4. 1 El relleu de les Canàries 5. El relleu de Catalunya ◦ 5. 1 Els Pirineus ◦ 5. 2 La Depressió Central ◦ 5. 3 El Sistema Mediterrani ◦ 5. 4 La Serralada Transversal ◦ 5. 5 Les planes litorals 6. El litoral espanyol ◦ 6. 1 El litoral insular 3. Les unitats de relleu peninsular i balear ◦ 3. 1 La Meseta ◦ 3. 2 Els relleus interiors ◦ 3. 3 Els relleus perifèrics ◦ 3. 4 Els relleus exteriors ◦ 3. 5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir ◦ 3. 6 El relleu de les illes Balears 35

5. El relleu de Catalunya 36

5. El relleu de Catalunya és un país muntanyós. Podem diferenciar 5 grans unitats de relleu: 1. Pirineus: 225 km. de Pirineu estan a Catalunya. Al Pirineu axial trobem la Pica d’Estats (3173 m. ) la màxima altitud de Catalunya. També hi ha 2 planes: la Cerdanya i l’Urgellet. Al Pre-pirineu trobem Serralades com ara la del Cadí, Boumort, Moixeró, Port del Comte, Rasos de Paguera, Cavallera, Montsec. 37

5. El relleu de Catalunya és un país muntanyós. Podem diferenciar 5 grans unitats de relleu: 2. Depressió Central. Forma part de la Depressió de l’Ebre. Al sector occidental s’han format les planes d’Urgell i Lleida amb materials de sedimentació. A la zona oriental hi ha petits altiplans formats per margues i argiles (Osona, Bages, Conca de Barberà, Conca d’Odena) 38

diterrani: Sistema 5. El relleu de Catalunya és un país muntanyós. Podem diferenciar 5 grans unitats de relleu: 3. És una barrera pels vents marítims. Hi ha 3 unitats: Serralada Prelitoral (Montseny, Montserrat, Ports), Serralada Litoral (Montnegre, Collserola, Garraf) i Depressió Prelitoral (Vallès, Penedès, Camp de Tarragona, . . . ) 39

5. El relleu de Catalunya és un país muntanyós. Podem diferenciar 5 grans unitats de relleu: 4. Serralada Transversal: Punt de confluència de Pirineus, Serralada Prelitoral i Depressió Central. El Puigsacalm és la màxima altitud amb 1515 m. El més característic es la zona volcànica de la Garrotxa. 40

5. El relleu de Catalunya és un país muntanyós. Podem diferenciar 5 grans unitats de relleu: 5. abrupte, excepte a la Costa Brava. Hi ha grans planes com ara l’Empordà, el delta de l’Ebre, el Maresme, . . . 41

Índex 1. La formació de la península ibèrica i les illes Balears ◦ 1. 1 Els primers temps geològics ◦ 1. 2 El Paleozoic: una era de grans transformacions ◦ 1. 3 El Mesozoic: una era de tensa calma ◦ 1. 4 El Cenozoic: una era de construcció i modelatge 2. La litologia de la península Ibèrica i de les illes Balears 4. Formació i relleu de les Canàries ◦ 4. 1 El relleu de les Canàries 5. El relleu de Catalunya ◦ 5. 1 Els Pirineus ◦ 5. 2 La Depressió Central ◦ 5. 3 El Sistema Mediterrani ◦ 5. 4 La Serralada Transversal ◦ 5. 5 Les planes litorals 6. El litoral espanyol ◦ 6. 1 El litoral insular 3. Les unitats de relleu peninsular i balear ◦ 3. 1 La Meseta ◦ 3. 2 Els relleus interiors ◦ 3. 3 Els relleus perifèrics ◦ 3. 4 Els relleus exteriors ◦ 3. 5 Les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir ◦ 3. 6 El relleu de les illes Balears 42

6. El litoral espanyol Espanya disposa de 4870 km. de costa obert a 3 mars: Cantàbric, Atlàntic i Mediterrani. 1. Costacantàbrica: Desdel. Bidasoafinsa. Estacade. Bares. Té importants penya-segats (Matxixaco), badies (Donostia, Santander) i ries (Gernika, Ondarribia, San Vicente, Villaviciosa, Ribadeo, . . . ) 43

6. El litoral espanyol Espanya disposa de 4870 km. de costa obert a 3 mars: Cantàbric, Atlàntic i Mediterrani. 2. Costa atlàntica: Hi ha la costa gallega i la costa andalusa. 2. 1 Costa Gallega: Entre Estaca de Bares i Portugal. És molt retallada per ries (Ries Altes i Ries Baixes). Les primeres petites però profundes (Ortigueira, Ferrol, Betanzos, la Corunya), les segones més amples, llargues i profundes (Vigo, Pontevedra, Arousa, . . . ). El Miño marca la frontera entre Portugal i Espanya i forma estuari. 44

6. El litoral espanyol Espanya disposa de 4870 km. de costa obert a 3 mars: Cantàbric, Atlàntic i Mediterrani. 1. Costa atlàntica: Hi ha la costa gallega i la costa andalusa. 2. 2 Costa Andalusa: Des de la desembocadura del Guadiana fins a Gibraltar. En general el litoral és molt pla, a excepció d’alguns trams escarpats (Rompido, Piedras, Mazagon, Sanlucar de Barrameda) 45

6. El litoral espanyol Espanya disposa de 4870 km. de costa obert a 3 mars: Cantàbric, Atlàntic i Mediterrani. 3. Costa mediterrània: Des Gibraltar de Cap Creus. al de La costa andalusa es rocallosa, després Mar Menor, després platges planes i albuferes al P. Valencià i de nou platges planes a Catalunya amb alguna excepció com la Costa Brava. 46

6. 1 El litoral insular El litoral de les nostres illes té més de 3000 km. A les Balears trobem tot tipus de costa: rocalloses, penyasegats, costes baixes, platges de sorra amb dunes, albuferes, cales petites, . . . A les Canàries predominen els penya-segats. Les platges solen situar-se a la desembocadura dels barrancs i solen ser amples i sorrenques. 47

6. El litoral espanyol (resum - costes) 48

6. El litoral espanyol 49

6. El litoral espanyol (costa cantàbrica) 50

6. El litoral espanyol (costa gallega) 51

6. El litoral espanyol (costa andalusa) 52

7. Hidrografia (conques) 6. 2. La hidrografia. 53

7. Hidrografia (vessants) Rius curts i amb cabal abundant i regular Nervion, Nalon i Navia Vessant cantàbric Rius Vessant atlàntic Rius llargs i força cabalosos. Miño, Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir Vessant mediterrani Curts i amb una forta irregularitat estacional Túria, el Xúquer i el Segura L'Ebre (928 km): únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània 54