SECTOR PRIMARI A ESPANYA SECTOR PRIMARI Normalment el

SECTOR PRIMARI A ESPANYA SECTOR PRIMARI

Normalment, el sector primari ha sigut el més important de l’economia espanyola, però des del segle XX, i com a conseqüència del desenvolupament de la indústria i els serveis, ha perdut pes econòmic. Les dades recents mostren que el 4, 2% de la població treballa en el sector primari.

Explotacions agràries: latifundis Extremadura Castella-la Manxa Andalusia Són explotacions molt grans (més de 100 ha). Aquestes dimensions permeten una agricultura extensiva i mecanitzada, cosa que crea un nou tipus de treball especialitzat a fer anar màquines (recol·lectores, sembradores, etc. ).

Explotacions agràries: minifundis Nord peninsular Illes Balears Illes Canàries Són explotacions molt menudes (menys de 10 ha). Les seues dimensions dificulten la mecanització, i el volum escàs de la producció no permet una bona comercialització sense fer front a l’augment dels productes industrials d’ús agrari. Experimenta canvis perquè l’economia de mercat vol incrementar la rendibilitat, que s’obté amb la pràctica d’una agricultura intensiva o científica: plantes ornamentals, conreu sota plàstic…

Explotacions agràries: explotacions de dimensions mitjanes Espanya Tenen al voltant de 30 ha. Acostumen a ser familiars i estan orientades a productes de qualitat per a un mercat cada vegada més exigent. Aquest tipus d’explotacions ha anat augmentnt, cosa que ha fet incentivar la reagrupació de parcel·les d’una mateixa explotació i ha facilitat la inversió per a la pràctica d’una agricultura intensiva.

La producció agrícola: conreus de secà Els conreus de secà més estesos són els de la trilogia mediterrània: el blat, el cereal predominant a la Península; la vinya, que s’estén a zones atlàntiques i mediterrànies i la seua producció s’especialitza en vins de qualitat; i l’olivera, que normalment es destina a l’oli perquè la seua producció és menys rendible. Ocupa milions d’hectàrees a Jaén, Ciudad Real i Badajoz Ciudad Real Jaén

De secà també hi ha producció de: - fruiters de fruita seca (ametler, avellaner, noguera) - oleaginoses (gira-sol) - lleguminoses (faves)

La producció agrícola: conreus de regadiu Els que predominen són: els fruiters cítrics (taronja), els fruiters de llavor (pomers, nesprer…) i els fruiters de pinyol (cirerer, pruner…). Les hortalisses es conreen a la zona Mediterrània (encisam, ceba, tomaca…) especialment en hivernacles d’Almeria, Múrcia… Aquests requereixen molta mà d’obra, un ús creixent de fertilitzants i llavors d’alt rendiment.

La producció ramadera Espanya és el segon país de la UE pel que fa a importància ramadera. Aquesta combina formes de producció tradicional amb altres que disposen de tecnologies més avançades. Les produccions s’obtenen a partir de tres tipus de bestiar: − Boví, per a carn i llet. − Oví, per a carn i llet. − Porcí, que es destina al consum fresc i a la elaboració d’embotits. − Avicultura, per a carn i ous.

La pesca Espanya és una gran potència pesquera dins la UE. Tanmateix, el sector pateix l’esgotament de moltes espècies dels seus caladors tradicionals per la sobrepesca. Les regions pesqueres són: − Nord-occidental, que correspon a les costes gallegues. És la regió més important per volum de pesca i per valor econòmic. El primer port pesquer d’Espanya és Vigo, ja que té una destacable flota congeladora i bacallanera, indústries conserveres i empreses distribuïdores. (Vigo)

− Cantàbrica, que va del riu Eo al Bidasoa. És la segona regió en volum de pesca. Comprén els ports de Bermeo, Sant Sebastià i Gijón. (Port pesquer de Sant Sebastià)

− Mediterrània, que ocupa tota la costa mediterrània i balear. Té ports pesquers poc actius. (Port pesquer de Barcelona)

− Sud-atlàntica, que s’estén des d’Ayamonte fins a la Línea de la Concepción. Comprén els ports de Cadis, Huelva i Algesires, on es desembarquen espècies d’un gran valor econòmic (cigales, llangostins…), sovint procedents de les costes africanes. (Pesca de cigala)

− Canàries, on les parts més importants són Las Palmas i Arrecife. Es practica la pesca d’altura i de gran altura a les costes africanes. (Pesca en Las Palmas)

L’explotació forestal Es caracteritza per l’explotació intensiva de pi i eucaliptus, que es concentra a la cornisa Cantàbrica i a les zones d’influència atlàntica i de muntanya. L’explotació de boscos de faig, castanyer, roure, pollancre i eucaliptus es destina a fusta, resina i suro. Espanya és el segon productor mundial de suro.

PAISATGES AGRARIS A ESPANYA SECTOR PRIMARI

Per a classificar els paisatges agraris cal tindre en compte la latitud, l’altitud i la distància al mar. A Espanya podem distingir cinc tipus de paisatges agraris: Oceànic o atlàntic

Per a classificar els paisatges agraris cal tindre en compte la latitud, l’altitud i la distància al mar. A Espanya podem distingir cinc tipus de paisatges agraris: Mediterrani

Per a classificar els paisatges agraris cal tindre en compte la latitud, l’altitud i la distància al mar. A Espanya podem distingir cinc tipus de paisatges agraris: d’Interior

Per a classificar els paisatges agraris cal tindre en compte la latitud, l’altitud i la distància al mar. A Espanya podem distingir cinc tipus de paisatges agraris: de Muntanya

Per a classificar els paisatges agraris cal tindre en compte la latitud, l’altitud i la distància al mar. A Espanya podem distingir cinc tipus de paisatges agraris: Subtropical

Paisatge agrari oceànic o atlàntic És el paisatge de les terres del nord i el nord-oest de la Península, banyades per el marc Cantàbric i l’oceà Atlàntic. Es caracteritza per: − Agricultura, que ocupa poca extensió: pràcticament ha desaparegut. La policultura per a l’autoconsum només es manté en algunes zones de Galícia. − Ramaderia, on la cria de boví està orientada a la producció de llet a Cantàbria, Astúries i el País Basc. A Galícia, la producció de boví es destina a la carn. − Silvicultura, on el bosc s’explota de manera intensiva per a l’obtenció de fusta. Es duen a terme plantacions d’eucaliptus, que són molt rendibles gràcies al seu ràpid creixement. − Estructura agrària: minifundi, principalment a Galícia. Les explotacions ramaderes són de tipus familiar o de xicotetes empreses relacionades amb les indústries làcties o càrnies. − Poblament dispers en veïnats o poblats.

Paisatge agrari mediterrani És el paisatge que predomina al litoral i prelitoral mediterrani, situat a l’est i al sud peninsulars, a les zones de depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i a les Illes Balears. Els seus trets característics són: − Agricultura, on destaquen els conreus de secà de la trilogia mediterrània (cereals, vinya i olivera), l’ametler, l’avellaner i el garrofer. També es practica el regadiu per a hortalisses, fruiters (cítrics) i fruites tropicals en hivernacles (alvocat i xirimoia). − Ramaderia, on l’oví i el caprí es practica de manera extensiva en zones de secà, al contrari que el boví i el porcí, que es crien de manera intensiva a granges i la seua producció es destina a abastar la població dels nuclis urbans. − Silvicultura, on el bosc mediterrani es troba en un estat de degradació preocupant, de manera que l’explotació econòmica dels boscos no resulta molt rendible. − Estructura agrària: explotacions de dimensions mitjanes, encara que a Andalusia hi predomina el latifundi i a planes litorals, els minifundis. − Poblament nombrós i amb tendència a concentrar-se, tot i que es pot trobar l’hàbitat dispers.

Paisatge agrari d’interior El trobem a la Meseta, Extremadura, algunes zones de les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir i a l’interior d’Andalusia. Presenta les següents característiques: − Agricultura, que predominen els cereals (blat i ordi) per al consum humà i com a aliment per al bestiar. El treball agrícola està molt mecanitzat. Al costat dels rius hi ha explotacions hortofructícoles de regadiu. − Ramaderia, on destaca l’oví, que aprofita els prats de muntanya. A prop dels nuclis urbans s’hi concentren explotacions de ramaderia industrial (porcí, boví, avicultura), mentre que a les deveses extremenyes i de Salamanca hi trobem ramaderia extensiva porcina, ovina i bovina. − Silvicultura, on la manca de precipitacions limita el creixement dels boscos, per la qual cosa el terreny forestal és escàs. − Estructura agrària, que a les zones de secà, les explotacions són grans, amb una agricultura extensiva mecanitzada. A les zones de regadiu, les propietats són de dimensions mitjanes. − Poblament escàs i concentrat en xicotets nuclis rurals i en ciutats de llarga tradició agropecuària.

Paisatge agrari de muntanya És el paisatge propi dels Pirineus, la serralada Cantàbrica, el Sistema Central, la serralada Ibèrica i les serralades Bètiques. Es caracteritza per: − Agricultura, que varia segons l’altitud i la insolació: boscos i pastures a les zones altes i hortes a les valls. Als vessants baixos, els bancals són abandonats a causa de la gran dificultat a l’hora d’utilitzar maquinària. − Ramaderia, on la cria del boví i oví es fa de manera extensiva, encara que també es practica la transhumància local, en el cas de l’oví. − Silvicultura, que es basa en l’aprofitament del faig i el castanyer, de creixement lent i de fusta molt preuada. La repoblació de pins i eucaliptus, de ràpid creixement, es destina a fusta de menys qualitat i paper. − Estructura agrària: xicotetes propietats a les valls, molt parcel·lades i separades per tanques i camins amb arbres. − Poblament escàs i concentrat en xicotets nuclis a les valls. Actualment, els paisatges de muntanya s’estàn transformant a causa de l’impacte del turisme.

Paisatge agrari subtropical Correspon a les Illes Canàries. Les característiques són: − Agricultura, on el plàtan és el primer producte agrícola (Tenerife i La Palma), i el segon, la tomaca d’exportació (Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura). Cal destacar la producció de creïlla a Tenerife i a Gran Canària. − Ramaderia, on la caprina i l’ovina són les més nombroses. − Silvicultura que, en el passat, els boscos van patir tales abusives per explotar-los o aconseguir sòl agrícola. Actualment, estàn protegits. − Estructura agrària: propietats menudes a les zones de llarga tradició d’economia de subsistència. A la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització dels seus productes.