LAntic Rgim Concepte Es podria definir com El

L’Antic Règim

Concepte Es podria definir com: El conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics que caracteritzaven l’Europa durant l’Edat moderna. El Mot: l El van fer servir per primera vegada els revolucionaris francesos per anomenar despectivament l’estructura política i social del seu país.

Característiques • Una demografía antiga • Una economia agrària • Una estructura social estamental • Una forma de govern absolutista

L’Antic Règim Una demografia antiga

Una demografia antiga Caracteritzada per un escàs creixement vegetatiu : amb altes taxes de natalitat contrarestades per alts índex de mortalitat (especialment infantil).

Una demografia antiga Amb un fràgil equilibri entre població i recursos l L’escàs rendiment agrícola irregularitat de les collites van desencadenar crisis de subsistència que causaven fams i epidèmies: MORTALITAT CATASTRÒFICA

L’Antic Règim Una economia agrària

Una economia de base agrària l 3/4 parts de la població activa estaven ocupades en l’actividad agrícola i ramadera. l La principal font de riquesa és la tierra.

Una economia de base agrària La indústria és de caràcter artesanal Conserva encara trets gremials

Una economia de base agrària El comerç més important és el de llarga distància Els intercanvis interns són escassos i complicats, degut a les deficients comunicacions i a la inexistència d’un mercat intern unificat.

Una economia de base agrária El desenvolupament urbà és escàs l El poblat és el centre d’ organització i producció. Són escasses les ciudats amb més de 50. 000 habitants. A mitjans del s. XVIII en algunes zones (Anglaterra) comença una important migració del camp a la ciutat.

Una economia de base agrària L’estructura de la propietat És fundamentalment de caràcter senyorial, basada en grans propietats, els amos de les quals reben importants rendes de caràcter feudal mentre ells resideixen a les ciutats

L’Antic Règim Una estructura social estamental

Una estructura social estamental l Articulada en estaments Un estament és un grup social, caracteritzat per un mateix estil de vida i anàloga funció. És de caràcter impermeable. l Cada membrede la societat pertany a un estament Aquest li nega o concedeix privilegis com l’exempció d’obligacions o el dret a avantatges exclusius. A l’estament privilegiat s’hi accedeix (a excepció del clergat) por naixement o por concessió especial del monarca.

Una estructura social estamental

L’Antic Règim Un govern absolutista

Un govern absolutista Fonamentat ideològicament en la fórmula “Monarquia de Dret Diví”. Bossuet afirma que el poder dels reis els és donat per Déu sense límits terrenals. El Rei és responsable només davant de Déu.

Un govern absolutista Els instruments que utilitzen els reis absoluts són: l Els ministres l l L’exèrcit La Burocràcia y la Diplomàcia.

Un govern absolutista Paradigma de monarquia absoluta La francesa, encarnada en la figura del rei Luis XIV.

Un govern absolutista Hi havia excepcions a aquesta forma de govern l Las Províncies Unides (Holanda) l La República de Venècia l Anglaterra

Un govern absolutista El seu punt àlgid l’assoleix: l Durant la 2ª meitat del s. XVII y gran part del XVIII.

L’Antic Règim La Il·lustració

La II·lustració l Moviment filosòfic, literari i científic que es desenvolupa a Europa durant el segle XVIII l Idees fonamentals: ¡ La Raó: És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, al costat del progrés, constitueix el camí per assolir la felicitat.

La Il·lustració Idees fonamentals l El Progrés: S’hi arriba gràcies a la ciència; en combinació amb la tècnica, permet l’avenç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. l La Natura: És l’origen de tot allò genuí, veritable i autèntic. La societat és la que falseja i corromp l’home bo en estat natural. l La Felicitat: És un bé en ella mateixa al qual tot home té dret en aquesta vida.

La Il·lustració Difusió l Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, finançades amb diners públics l Les societats d’amics del país, establertes normalmente a les principales ciutats i capitals de província. l Els Salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats l L’Enciclopèdia

La Il·lustració Pensadors: l Montesquieu. Teoriza sobre la divisió de poders. l Voltaire. Indaga en la llibertat de pensament i aposta per una nova religió (deísmo) per substituir les revelades. l Rousseau. Insisteix en la concepció de la Natura i les relacions socials entre els homes.

El liberalisme ¡ Separació de poders: legislatiu, judicial, executiu. (Montesquieu)

El liberalisme ¡ Sobirania nacional: Tots els poders de l’Estat han de provenir del poble. Els governants són escollits per sufragi. (John Locke) ¡ Reconeixement dels Drets i llibertats individuals (Voltaire) ¡ Igualtat dels ciutadans davant la llei: (Rousseau) ¡ Dret a la propietat privada.

El Liberalisme Burgesia: Grup social pertanyent al tercer estament format per comerciants que havien anat adquirint més poder econòmic. No posseïa cap poder polític. Els burgesos veuen en el liberalisme una forma d’abolir l’Antic Règim i de construir un nou sistema polític : REVOLUCIONS BURGESES

Revolucions burgeses