2 La crisi de lAntic Rgim i la

2 La crisi de l’Antic Règim i la revolució liberal

INTRODUCCIÓ És un periode de transició en el que s’enfronten dues tendencies oposades: • Els intents de implantar una monarquia constitucional per part del liberals • El desig de mantindre les estructures de l’Antic Règim per part dels absolutistes.

INDEX 1. LA CRISI DE LA MONARQUIA I LA GUERRA DEL FRANCÉS (1808 -1814) 2. LES CORTS DE CADIS (1810 -1814) 3. LA RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME (1814 -1820) 4. EL TRIENNI LIBERAL (1820 -1823) 5. LA DÈCADA OMINOSA (1823 -1833) 6. LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES AMERICANES

1. - La crisi de la monarquia i la Guerra del Francés La invasió francesa va accelerar la crisi de l’estructura política i administrativa de l’absolutisme borbònic durant el regnat de Carles IV (1788 -1808). • El regnat de Carles IV va estar condicionat : • Pel despotisme ministerial de Manuel de Godoy • L’impacte de la Revolució Francesa de 1789 i les relacions amb el país revolucionari: • Fase de neutralitat (1789 -1792) • Guerra contra la França revolucionaria (1793 -1795) • Aliança amb França (1796 -1808) Tractat de San Ildefonso (1796) que la conduir a l’enfrontament amb Anglaterra i Portugal. Causes del desprestigi del regnat de Carles IV • La crisi financera de la corona • Frenada de les reformes il. lustrades per por al procés revolucionari francés • Derrotes en les guerres contra França (guerra de coalició) i Regne Unit (derrota de Trafalgar (1805) • La política exterior subordinada a la França de Napoleó, que amb el Tractat de Fontainebleau (1807) va permitre l’entrada de tropes franceses per ocupar Portugal

Aquest desprestigi del regnat de Carles IV va provocar • L’oposició creixent d’un anomenat «partit antigodoyista» que va conspirar contra Godoy i Carles IV a favor del príncep Ferran: Motí d’Aranjuez (19 de març de 1808) • Consequències del motí: Va significar la caiguda de Godoy i la renuncia de Carles IV a favor de Ferran VII. La guerra del Francés (Guerra de la Independència) 1808 -1814 Causes: • Amb les abdicacions de Baiona, Napoleó obligava a Ferran VII i a Carles IV a renunciar al tron espanyol el tron passava a mans de Josep I, germà de Napoleó. • El Tractat de Fontainebleau (1807) que permitia Napoleó el pas per Espanya camí de Portugal, aliat d’Anglaterra.

• Inici del conflicte: El 2 de maig de 1808 s'iniciava la revolta contra els francesos amb una forta repressió. • Bàndols en conflicte: • Afrancesats: partidaris de Josep I que veien en l'ocupació francesa la possibilitat de modernitzar el país sense cap procés revolucionari. • Insurrecció popular i resistència: eren els partidaris de Ferran VII i es trobaven dividits entre: • Liberals • Absolutistes (conservadors i reaccionaris)

LA CÀRREGA DELS MAMELUCS GOYA

Texto: Proclama de Murat Orde del dia: Soldats: mal aconsellat el populatxo de Madrid, s'ha alçat, i ha comés assassinats; bé sé que els espanyols que mereixen nom de tals, han lamentat grandàries desordes, i estic molt distant de confondre amb ells a uns miserables que només respiren robatoris i delictes. Però la sang francesa abocada clama venjança. Per tant mane el següent: Art. I. Esta nit convocarà el General Grouchy la comissió militar. Art. II. Seran arcabussejats tots quants durant la rebel·lió han sigut presos amb les armes. Art. III. La Junta de Govern manarà desarmar els veïns de Madrid. Tots els habitants de la cort, que passat el temps prescrit per a l'execució d'esta resolució, caminen amb armes, o les conserven en sa casa sense llicència especial, seran arcabussejats. Art. IV. Tot rogle que passe de huit persones, es reputarà reunió de sediciosos, i es dispararà a afusellr-los. Art. V. Tota vila o aldea on siga assassinat un francés serà incendiada. Art. VII. Els autors de libels impresos o manuscrits que provoquen a la sedició, els que els distribuïren o vengueren, es reputaran agents de l'Anglaterra, i com a tals seran passats per les armes. Donat en el nostre quarter general de Madrid a 2 de maig de 1808 DOC. 3

ELS AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOA GOYA

Desenvolupament de la guerra de la independència La derrota de Bailén (1808) va obligar a Napoleó a emprendre la conquesta d’Espanya ell mateix. Entre 1808 i 1812 es va completar la conquesta de quasi tot el territori espanyol Amb moltes dificultats a causa de -Una forta resistència (setges de Saragossa, Girona) -El duc de Wellington i el seu exèrcit d’anglesos Van quedar lliures Càdis i Alacant durant tota la guerra La campanya de Rússia va debilitar als francesos en Espanya Derrota d’Arapiles (1812), baix la direcció del duc de Wellington Després de la derrota de Vitòria (1813) Josep I abandona Espanya Amb el tractat de Valençay (1813) acabava l’ocupació francesa i Ferran VII va ser reposat en el tron, però el conflicte va acabar en 1814 amb la batalla de Toulouse.

Francisco de Goya fa deizar testimoni del conflicte en “Los desastres de la guerra”

Desenvolupament del procés polític durant la guerra de la independència 1. Patriotes i liberals La guerra va desenvolupar un procés revolucionari amb tres centres d’acció Les juntes Es van crear després del buit de poder Juntes locals Juntes provincials La guerrilla Representava la lluita del poble pla Van acabar sent regulades per la Junta Central Junta Suprema Central Governativa (1808 -1810) Sevilla i San Fernando (Càdis) Consell de Regència d’Espanya i Indies (1810): La convocatòria de les Corts Elegides per sufragi universal masculí indirecte, en representació de la nació

Texto: Bando de la Junta Suprema de Sevilla. Lluitarem en defensa de la Pàtria i de la religió, i les nostres obres han de manifestar que som vertaderament espanyols i cristians. Encarrega, doncs, aquesta Junta als exèrcits, als pobles, a les persones de totes les classes, la reforma dels costums, la modèstia i que amb tot gènere de virtut, i amb oracions incessants a Déu procuren aplacar el seu just enuig. Sobre tot encarrega i prega pel nostre Senyor Jesucrist, que eviten tots emulacions, discordies i plets i que, menyspreant tot el seu interés personal, s’unisquen, s’estretisquen i es consagren enterament a la defensa del Rei, i fent-ho així espera i està certa aquesta Junta Suprema, que Déu s’aplacarà amb nosaltres, usarà de la seua misericòrdia, i aconseguirem salvar la Religió, la Patria i el Rei, la ruïna del qual intenten i consumaran els nostres veïns, si ens vencen, l qual cosa no te’m ni pot témer aquesta Junta Suprema. Palau Reial de l’Alcàsser de Sevilla, a 6 de juny de 1808 DOC. 5

2. Les Corts de Càdis i la Constitució de 1812 Una regència (Consell de Regència d’Espanya i Indies) sustituia a la Junta Suprema Central en 1810. Esta s’encarregaria de la realització de les eleccions a Corts «generals i extraordinàries» Composició de les Corts -Absolutistes (que res canviara), també coneguts com “servils” DOC. 6 -Il. lustrats (un règimen intermedi entre absolutisme i liberalisme): jovellanistas -Liberals (soberania nacional): defenien un canvi polític a partir de les noves idees polítiques. Van quedar dividits en dos partits: absolutistes i liberals

L’activitat legislativa tenia com objectiu eliminar l’antic règim: • Es decretava que la sobirània resideix en la nació • Es proclamava la igualtat davant la llei (era el fi de la societat estamental) • S’establia la llibertat d’expressió (impremta) • l’abolició de la Inquisició • Llibertat de comerç i industria La Constitució de 1812: Es va aprovar el 19 de març de 1812 «La Pepa» • Suposa la concrecció de les iniciatives legislatives que s’havien aprovat abans • És un text de consens en el que predominen els principis liberals amb concessions als absolutistes.

La Constitució de 1812 PRINCIPIS: • Afirmació de la sobirania nacional. • S'establia la divisió de poders: • Poder legislatiu: corts • Poder executiu: monarca i secretaris de despatx • Poder judicial: tribunals • Monarquia moderada i limitada per les Corts. • Es reconeixien els drets i llibertats individuals i la igualtat davant la llei. • La religió catòlica era l'única • Elecció per sufragi universal indirecte: veïns, elector de parròquia, electors de partit i diputats. • Els candidats a diputats han de disposar de rendes • Es regula la descendència i la transmissió de la corona (evitar el que havia passat a Baiona) • Es regula l'organització de l'estat, l'administració provincial i local. • Creació de la Milícia nacional amb l'obligatorietat del servei militar • Llibertat econòmica: fi dels gremis, de la Mesta, …

Texto: La sobirania nacional. Els diputats que composen aquest Congres, i que representen la Nació, es declaren legítimament constituïts en Corts Generals i extraordinàries i que resideix en elles la sobirania nacional. Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, congregades en la Reial Illa de Lleó, conformes en tot amb la voluntat general, pronunciada de la manera més enèrgica i patent, reconeixen, proclamen i juren de nou pel seu únic i legítim Reial al Senyor D. Ferran VII de Borbó; i declaren nula, de cap valor ni efecte la cessió de la corona que es va fer en favor de Napoleó, no sols per la violència que va intervindre en aquells actes injustos. legals, sinó principalment per faltar-les el consentiment de la Nació. No convenint queden reunits en Poder legislatiu, l'executiu i el judicial, declaren les Corts generals i extraordinàries que es reserven l'exercici del poder legislatiu en tota la seua extensió. El Consell de Regència reconeixerà la sobirania nacional de les Corts i jurarà obediència a les lleis i decrets que d'elles emanaren… Decret I de les Corts de Càdis, 24 de setembre de 1810 DOC. 6

Desenvolupament del procés polític durant la guerra de la independència 2. Afrancesats • Govern francés de Josep I: Monarquia imposada per Napoleó després de les abdicacions de Baiona. • Característiques d'aquest govern: • Sistema polític basat en els principis del liberalisme polític encara que era una monarquia autoritària. • Base legal: Estatut de Baiona (1808): es tractava d'una carta atorgada (per imposició del poder): • Declaració de drets: llibertat d'impremta, “habeas corpus”, … • Confessionalitat catòlica de l'Estat • Concentració de poders en el rei • Supeditat a la política de l'emperador. • Intentava governar amb l'ajuda d'il. lustrats espanyols.

3. - La restauració de l’absolutisme: el sexenni absolutista (1814 -1820) El regnat absolutista de Ferran VII: Després del Tractat de Valençay (1813) Ferran (el Desitjat) torna a Espanya però no accepta cap de les reformes legislatives elaborades pels Corts de Cadis. Ferran VII Suports a la restauració de l’absolutisme: • El Manifest dels Perses elaborat pels partidaris absolutistes • El context internacional favorable (la Santa Aliança) ØAmb el decret de València de 1814 anula tota la legislació de Càdis i tornar al passat ØRepressió i l’exili als liberals (per exemple Goya) i afrancesats (societats secretes) ØRestitució de les velles institucions, per exemple la Inquisició i la Mesta Aquesta etapa va estar marcada per la inestabilitat i el fracàs polític: Causes: • La guerra de la independència de les colònies americanes (1810 -1824) • Interrupció del comerç amb les colònies que va agreujar la crisi de l’Hisenda. • Fallida de l’Hisenda després del fracàs de l’intent de reforma fiscal de Martín de Garay per l’oposició dels privilegiats. Nobles, clergat i ordes militars (sistema de contribució única i proporcional als ingresos)

Texto: La restauració de l’absolutisme Per manera que estes bases poden servir d'assegurança anuncie de les meues reials intencions en el govern que em vaig a encarregar, i faran conéixer a tots no un dèspota ni un tirà, sinó un Rei i un pare dels seus vassalls. Per tant, havent sentit […] la repugnància i disgust amb què així la constitució formada en les Corts generals i extraordinàries, com els altres establiments polítics de nou introduïts són mirats en les províncies […] declare que el meu reial ànim és no sols no jurar ni accedir a la dita constitució ni a decret algun de les Corts generals i extraordinàries, i de les ordinàries actualment obertes, […] sinó el declarar aquella constitució i tals decrets nuls i de cap valor i efecte, ara ni en cap temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es llevaren del mig del temps. Gaseta extraordinària de Madrid, dijous 12 de maig de 1814 DOC. 8

Els intents per recuperar el règimen liberal va iniciar un període de pronunciamients militars. DOC. 9 Rafael del Riego Després de 8 pronunciaments, Rafael del Riego triunfa en Cabezas de San Juan (Sevilla), obligant a Ferran VII a jurar la Constitución de 1812 i donant pas a una etapa nova: trienni liberal. El triomf d'aquest pronunciament va suposar un segon intent de revolució liberal burgesa

La conspiració liberal DOC. 9

3. - El trienni liberal (1820 -1823) La formació de la cultura política liberal Després del pronunciament van tornar els ideals liberals i va accelerar el desmantellament l'Antic Règim: Llibertat per als pressos polítics, creació de la Milicia Nacional o l’abolició de la Inquisició, a más d’altres reformes com la llibertat d’expressió. Problemes (es van presentar molt aviat): 1. Les divisions internes del liberalisme 2. La reacció absolutista

1. Divisió del liberalisme Els liberals moderats (1820 -1822): “doceañistas” • Partidaris de la Constitució de 1812 buscaven el compromís amb les classes dominants (Martínez de la Rosa): • Algunes mesures : -Supressió d’ordes monacals -Supressió de les vinculacions i primogenitura, abolició dels gremis • Van tindre que enfrontar-se als exaltats, a les intrigues del rei i a la guerrilla reialista. Els liberals exaltats (1822 -1823): “veinteañistas” Partidaris d’una nova Constitució i de un liberalisme «popular» més revolucionari (onada de revolucions burgeses de 1820). Mantenien que els aspectes més transformadors de la del 12 haurien d'aplicar-se en la seua totalitat, i aprofundir-se amb mesures legislatives: • Transformació de la propietat en un sentit plenament capitalista (desamortització, desvinculació, desaparició de senyorius i primogenitures) • En matèria religiosa destacava la seua tendència anticlerical amb la dissolució de la Inquisició i la Companyia de Jesús • En matèria d'ensenyança es va proposar l'estructuració en tres nivells (primària, secundària i universitària) • En el territorial, es va produir una divisió estatal en 52 províncies.

2. La reacció absolutista • Colp d’Estat de la Guàrdia Reial (1822) • Accions de les gueriilles reialistes • Formació de la Regència d’Urgell • La Santa Aliança va decidir intervindre amb un exèrcit francés (Els Cent Mil Fills de Sant Lluís) Es va restaurar el règim absolutista amb Ferran VII

Texto: El final del trienni L'Europa sencera, coneixent profundament el meu captiveri i el de tota la meua Reial Família, la mísera situació dels meus vassalls fidels lleals, i les màximes pernicioses que profusament escampaven a tota costa els agents Espanyols per totes parts, determinaren posar fi a un estat de coses que era l'escàndol universal, que caminava a trastornar tots els Trons i totes les institucions antigues canviant-les en la irreligió i en la immoralitat. […] Sentat ja altra vegada en el tron de S. Ferran per la mà sàvia i justa de l'Omnipotent, per les generoses resolucions dels meus poderosos Aliats […] he vingut a declarar el següent: Primer: Són nuls i de cap valor tots els actes del govern anomenat constitucional (de. qualsevol classe i condició que siguen) que ha dominat als meus pobles del dia 7 de març de 1820 fins a avui, dia 1. º d'octubre de 1823, declarant, com declare, que en tota aquesta època ha mancat de llibertat, obligat a sancionar les lleis i a expedir les ordes, decrets i reglaments que contra la meua voluntat es pensaven i expedien pel mateix govern. Gaceta de Madrid, 7 d’octubre de 1823 DOC. 10

4. - La dècada «ominosa» (1823 -1833): fi del regnat de Ferran VII Repressió i exili Ferran VII va disoldres les Corts i va repossar l’absolutisme (1 octubre de 1823) Els primers anys van ser d’una acentuada repressió política que va provocar l’exili de molts liberals (execució de Riego) i diverses accions conspiratives. L’aparell repressiu es va articular al voltant de quatre instruments: • Superintendència General de Policía i les Comissions Militars • El cos de Voluntaris Reialistes • Els tribunals de justicia • Les Juntes de Fe Les reformes dels governs absolutistes El nou Estat absolutista no va constituir un retorn a l’Antic Règim: Es va intentar una reforma de la Hisenda i de l’Administració seguint el model de les reformes del XVIII: • Reforma fiscal de Lluís López Ballesteros • Primers pressupostos de l’Estat • Reial Caixa d’Amortització i Tribunal de Comptes • Pla de mineria…

Text: Els exiliats en Londres Els emigrats espanyols treballen a més en varies industries corresponents als coneixements i disposicions de cadascú: sent de veritat digne d’elogi el que homes que en la seua patria desempenyaven feines honroses, consumixen el seu temps en fer sabates, en cosir de sastres, en llaurar full de llanda, en esculpir amb la major destresa amb fang i retallar paper, en fer mocadors de seda, en fer liçons d’espanyol i francés, en curar amb gran maestria els calls, etc. […] D’aquesta manera procuren els il. lustres proscrits, suplir honestament les seues necessitats a costa d’un honest treball, sostenint-se en ell i amb el socorro que la munificència del govern inglés i la filantropia britànica els dispensa. Treballs d’espanyols emigrats, 1825 DOC. 12

La crisi de l’absolutisme 1. Ferran VII es va trobar amb una doble oposició política: ØReacció dels sectors més absolutistes (apostòlics) van provocar revoltes (la guerra dels agraviats o malcontents a Catalunya en 1827) a favor del germà del rei, Carles Maria Isidre (carlins) ØPronunciaments liberals: uns dels més importants el de Espoz i Mina (1930) o el de Torrijos (1831). 2. Culminació del proces de la independència de les colònies d'Amèrica 3. Problema successori: amb la Pragmàtica Sanció es derogava la Llei Sàlica, i permitia regnar a les dones. El naixement d’Isabel va radicalitzar a facció carlina i va apropar els liberals al poder

Conspiracions absolutistes contra Ferran VII DOC. 16 DOC. 14

Les conspiracions liberals durant la dècada absolutista DOC. 11

Text: Fernando VII confirma la Pragmática Sanción Sorprés el meu reial ànim, en els moments d'angoixa, que conduí la greu malaltia, de la que m'ha salvat prodigiosament la divina misericòrdia, vaig signar un decret derogant la pragmàtica sanció de 29 de març de 1830, decretada pel meu august pare a petició de les corts de 1789, per restablir la successió regular en la corona d'Espanya. […] Homes deslleals o il. lusos van assetjar el meu llit, i abusant del meu amor i del de la meua molt volguda esposa als espanyols van augmentar la seua angoixa i l'amargura del meu estat, assegurant que el regne sencer estava contra l' observança de la pragmàtica, i ponderant els torrents de sang i la desolació universal que hauria de produir si no quedava derogada. […] DECLARE solemnement de plena voluntat i propi moviment, que el decret signat en les angoixes de la meua malaltia va s'arrancat de Mí per sorpresa: que va ser un efecte dels falsos terrors amb què esglaiaren el meu ànim; i que és nul i de cap valor sent contrari a les lleis fonamentals de la Monarquia. Gaceta de Madrid, 1 gener de 1833 DOC. 15

5. La independència de les colònies americanes Causes: §Protagonisme del criolls (aspirants al crontrol polític i econòmic) §El reformisme borbònic i la liberalització del comerç peninsular va apartar als criolls del control econòmic i administratiu. §Difusió de la Il. lustració i del liberalisme polític entre els criolls (burgesia) §L’influència de la revolució americana (1776) §La revolució Francesa de 1789 §Els interessos del Regne Unit i Estats Units: per poder comerciar lliurement. El procés emancipador. Fases: 1. 1808 -1810: les juntes creades després de la invasió napoleònica es declaren fidels a Ferran VII. 2. 1810 -1814: la substitució de la Junta Central suprema pel Consell de Regència va provocar l'inici del procés emancipador en totes les regions: • Organització en juntes • Establiment de relacions amb anglaterra i EUA a canvi de beneficis comercials • Convocatòria d'un congrés a l'estil dels EUA. 3. 1816 -1824: Els líders San Martín i Simón Bolívar van consumar el procés amb el suport d'Anglaterra i EUA.

5. La independència de les colònies americanes Balanç de les independències americanes (conseqüències): Territorials: de l'Imperi colonial sols van quedar Cuba, Filipines i Puerto Rico. Econòmiques: • Deixaren exhausta la Hisenda reial i agreujaren la crisi del país, ja que van desaparéixer els “Cabals d'Índies”. • Anglaterra i EUA van substituir a Espanya en el control del comerç americà. • Reducció de l'activitat econòmica comercial amb Amèrica que va afectar algunes zones com Catalunya.