2 La crisi de lAntic Rgim 1788 1833

2. La crisi de l’Antic Règim (1788 -1833) 2. 1. La crisi del regnat de Carles IV (1788 -1808) i 2. 2. La Guerra d’Independència o del Francès (1788 -1814) l’absolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F La Guerra del Francès (de la Independencia) (1808 -14) precedida per declarada per destaca la Guerra Gran (de la Convención) (1793 -95) acaba amb Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès porta a l’aliança amb F contra A: Tractat de Sant Ildefons (1796) la derrota de Trafalgar (1805) agreujament crisi econòmica i hisendística acorda Tractat de Fontainebleau (1807) seguit de la població espanyola segons afrancesats (alts funcionaris, intel·lectuals, part noblesa) patriotes tradicionals (part clergat i noblesa) motí a Aranjuez (III-1808) -destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran -queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp. -nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona patriotes liberals (burgesia, intel·lectuals il·lustrats, sectors liberals) aprofitar les possibilitats reformistes del nou règim pretenen -consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A) -conquesta i repartiment de P entre F i E -un principat per a Godoy (primer ministre) divideix -2 -V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa per tot el país -constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas -primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i estabilitza la presència francesa -resistència popular: guerrilles i setges (Girona, Saragossa, Lleida, Tarragona) -annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812) -canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra -XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total d’Espanya per part dels francesos tornar a la vella monarquia, defendre la tradició i la religió aprofitar la situació revolucionària per transformar Espanya en un règim liberalparlamentari

2. La crisi de l’Antic Règim (1788 -1833) 2. 3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 La Junta Suprema Central diputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant de liberals com d’absolutistes; Antoni de Capmany) convoca formades per Corts a Cadis (s’obren el IX-1810) aproven pretenen eliminar les traves de l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal: -supressió senyories jurisdiccionals -llibertat de treball -anul·lació dels gremis -unificació del mercat -abolició de la Inquisició -inici de la reforma agrària i la desamortització de terres comunals diverses lleis Constitució (19 -III-1812) destaca drets del ciutadà: llibertats d’impremta, pensament i opinió, igualtat davant la llei, inviolabilitat del domicili, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat altres: reorganització de l’administració (províncies i Diput. provincials), reforma dels impostos, creació d’un exèrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d’un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l’Estat, etc. unitat jurdídica del país i sobirania nacional exercida mitjançant sufragi universal, masculí (>25 anys) i indirecte (elegits: segons renda) organització del poder: monarquia limitada basada en la divisió de poders: -poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l’exèrcit) -poder executiu: monarca (direcció del govern, vet suspensiu durant dos anys) -poder judicial: administració de justícia (codis únics en matèria civil, criminal i comercial, garanties en els processos, . . . )

2. La crisi de l’Antic Règim (1788 -1874) 2. 4. El regnat de Ferran VII (1814 -1833) (1) es divideix en sexenni absolutista (1814 -20) destaca trienni liberal (1820 -23) l’inici d’un llarg període d’enfrontament entre la defensa de l’absolutisme i la del liberalisme representa El regnat de Ferran VII anul·la la Constitució i tota la legislació liberal de les Corts de Cadis (4 -V-1814) recolzat per restauració de l’AR gairebé del tot aprofita sectors absolutistes (Manifest dels Perses) la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança -dura repressió contra els dirigents liberals -inicis de l’oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, . . . ) -nou govern, amnistia, eleccions -acceptació Constitució per part del rei degut a pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i liberals a les principals ciutats destaca -restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial -noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme -modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional porta a dificultats pateix monarquia: veta lleis, cerca aliança amb potències europees absolutistes pagesia (el final del règim senyorial els convertia en arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments armats contra el liberalisme noblesa tradicional i Església (supressió rendes senyorials i delme i venda de béns monacals): organitzen partides absolutistes i una regència absoluitsta a la Seu entre liberals: moderats i exaltats

2. La crisi de l’Antic Règim (1788 -1874) 2. 4. El regnat de Ferran VII (1814 -1833) (2) es divideix en es complica amb El regnat de Ferran VII dècada ominosa (1823 -33) comença amb intervenció de la Santa Aliança (IV-1823: entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís) -casament amb Maria Cristina -Pragmàtica Sanció (1830): deroga Llei Sàlica -neix Isabel comporta restauració de l’absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l’administració i l’exèrcit destaca pateix problemes econòmics divisions polítiques tant absolutistes moderats descontents per 1833: mor Ferran VII i reafirma el testament rebutjat per contra no acceptat per apropament al sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel proteccionista) MC (regent) a apropar-se als sectors moderats (absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistia restauració insuficient de l’absolutisme (no s’ha reposat la Inquisició, s’han dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presència d’alguns liberals a l’administració, . . . ) intransigents o apostòlics hisenda (despeses monarquia, pèrdua colònies) afavoreix porta recolzen entre camp (progressiva introducció del capitalisme, baixos preus dels productes agraris) la qüestió successòria agrupats al voltant de organitzen Carles Maria Isidre, germà del rei i previsible successor inicia Guerra dels Malcontents o Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20. 000 homes) aixecament absolutista (primera guerra carlina) i proclamació com a rei

2. La crisi de l’Antic Règim (1788 -1874) 2. 5. La independència de l’América hispànica El regnat de Ferran VII -l’exemple dels USA -el suport de GB: volia controlar el mercat americà i pensava que li seria més fàcil un cop independents motivat per desenvolupament d’una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII (reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions, . . . ) coneix critica les idees de la Il·lustració -discriminació respecte als càrrecs -impostos i càrregues -control del comerç viu -primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada (Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos) -batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo (1821), Ayacucho (1824) el procés d’independència de l’Amèrica espanyola (1810 -24) aprofita -l’esfondrament de l’aparell polític espanyol degut a la invasió francesa -la crisi política produïda pel retorn a l’absolutisme -la manca de diners i tropes de la monarquia destaca produeix -nombroses guerres entre els nous països degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials -aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits -pèrdua de pes polític internacional -pèrdues econòmiques per a la monarquia i la burgesia espanyola -parálisi del moviment comercial català (destinat després a les Antilles) -retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversions en indústria i terres desamortitzades)