TEMA 1 LEUROPA DE LANTIC RGIM Histria del

TEMA 1. - L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM. Història del Món Contemporani 1 r de Batxillerat

0. - INTRODUCCIÓ n n Què és? Un sistema econòmic, social i polític. On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Característiques: Economia: règim senyorial (feudalisme tardà). n Societat: estamental. n Demografia: població estancada. n Política: absolutisme monàrquic. n

1. - UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL. n n n n 1. 0. - Introducció. 1. 1. - La propietat de la terra. 1. 2. - Els drets senyorials. 1. 3. - L’estancament agrícola. 1. 4. - Indústria tradicional i manufactures. 1. 5. - La insuficiència dels transports. 1. 6. - Comerç interior i comerç colonial.

1. 0. - Introducció. n n Economia rural: 80 % de la població al camp. Economia d’autoconsum (comerç escàs). Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra. Des del segle XVI: desenvolupament del comerç → creixement de l’artesania.

1. 1. - La propietat de la terra. n n Era la principal font de riquesa. Pertanyia majoritàriament als senyors. No la podien vendre ni perdre mai (propietat vinculada). Divisió de la senyoria territorial en: Reserva senyorial. n Masos. n

1. 2. - Els drets senyorials. n n Definició. Procedència: Drets territorials (derivats de la terra i monopolis). n Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat, … n n L’església, a més, rebia el delme.

1. 3. - L’estancament agrícola. n n Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu → escàs comerç. Tipus d’explotacions: Camps oberts o openfields: rotació triennal. n Terres comunals. n n n Insuficient producció ramadera. Conseqüències: crisis de subsistència → fam → desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat. Pàg. 7 Doc. 4

1. 4. - Indústria tradicional i manufactures. n n Autosuficiència econòmica al camp. Pàg. 9 Els gremis a les ciutats: Doc. 5 Associacions d’artesans del mateix ofici. n Controlen la producció i venda dels productes. n Eviten la competència. n Assistència mútua dels seus associats. n n Per a evitar el control dels gremis: n Domestic system o treball a domicili. n Manufactures reials o privades. Imatge pàg. 5

1. 5. - La insuficiència dels transports. n n Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el creixement del comerç. Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i costosos. Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència dels vents. Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la hidrografia i els canals.

1. 6. - Comerç interior i comerç colonial. n n Comerç interior limitat a les fires i mercats. Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres. Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances). El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.

RUTES DEL COMERÇ MARÍTIM DURANT EL SEGLE XVIII

2. - LA SOCIETAT ESTAMENTAL. n n 2. 1. - Privilegiats i no privilegiats. 2. 2. - Una població estancada.

2. 1. - Privilegiats i no privilegiats. n Divisió teòrica en tres ordres o estaments: n n n Clergat. Noblesa. Tercer Estat. n Divisió real en dos classes socials: n n Privilegiats. No privilegiats.

ELS PRIVILEGIATS n n n Gaudien de drets i privilegis. Composició: noblesa i clergat. La noblesa: n n Eren el 2 -3% de la població. Riquesa procedent de les seues propietats territorials i els seus privilegis. Diferències internes segons títol i procedència. El clergat: n n Eren menys de l’ 1% de la població. Es dividia en: n n Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs. Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.

ELS NO PRIVILEGIATS n n n Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més del 90% de la població. Composició: burgesia, classes populars urbanes i camperolat. La burgesia: n n Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment). Imatge Pàg. 19 Divisió interna segons la riquesa i ocupació. Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien en males condicions (artesans, …). Pàg. 11 Doc. 12 El camperolat: n n Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions. Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs. Imatge p. 19 Pàg. 11 Doc. 11

2. 2. - Una població estancada. n n n Escàs creixement demogràfic. Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població. Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.

3. - L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC. n n 3. 1. - La monarquia absoluta de dret diví. 3. 2. - Els límits de l’autoritat reial: el model anglès.

3. 1. - La monarquia absoluta de dret diví. Pàg. 12 Doc. 13 n n El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV. L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates. Administració local: governadors i intendents, també nomenats pel rei. Límits teòrics del poder reial: n n n La llei divina. El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca). Pàg. 13 Doc. 14

3. 2. - Els límits de l’autoritat reial: el model anglès. n n Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes. Pàg. 12 Doc. 13 El model anglès: n n Revolució de 1649: República fins 1660. Es tracta d’una monarquia parlamentària. L’Habeas Corpus (1679). La Revolució de 1689: n n n Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange). Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. Separació de poders. Pàg. 13 Doc. 15 Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%). Influència en el pensament il·lustrat.

4. - LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM. n n n 4. 0. - Introducció. 4. 1. - L’esperit de la Il·lustració. 4. 2. - El despotisme il·lustrat.

4. 0. - Introducció. n Causes de la crisi de l’Antic Règim: Expansió del comerç. n Noves formes de producció: domestic system i manufactures. n Poder econòmic de la burgesia → demanarà tindre privilegis i poder polític. n Construcció d’una ideologia burgesa: la Il·lustració. n

4. 1. - L’esperit de la Il·lustració. n n n Ideologia al servei de la burgesia. Racionalisme (atac al teocentrisme). Llibertat de consciència (Voltaire). Igualtat legal i d’oportunitats (atac a la societat estamental). Llibertat econòmica: fisiòcrates i liberals. Pàg. 15 Crítica a l’absolutisme: Doc. 18 n n n Locke: igualtat legal i drets bàsics individuals. Pàg 17 Pàg. 15 Doc. 7 Montesquieu: divisió de poders. Doc. 19 Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat. Pàg. 15 Doc. 20

4. 2. - El despotisme il·lustrat. n n “Tot per al poble, però sense el poble”. Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa (Àustria), Caterina (Rússia), Carles III. Què fan? : centralisme, reformes administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç). Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.