TEMA 7 LA CRISI DE LANTIC RGIM 1808

TEMA 7: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1808 -1833)

INTRODUCCIÓ Al 1789 la Revolució Francesa obrí les portes al liberalisme polític, a l’expansió capitalista i a la consolidació de la societat de classes. Aquestes idees revolucionàries s’estengueren per Europa gràcies als exèrcits de Napoleó. Els absolutistes derroten Napoleó (1815) però els aires de llibertat sobrevolen per tot Europa.

1. LA GUERRA DEL FRANCÈS (18081814) § Carles IV accedí al tron després de la mort del seu pare (Carles III al 1788). Va tenir por de l’expansió revolucionària: congelà les reformes i destituí els ministres il·lustrats. §Causes de la guerra amb França (1793 -1795): • L’alt protagonista de les classes populars. • Les reformes radicals de la Rev. Francesa. • La mort del rei francès. Es va coaliar amb altres monarquies autoritàries, Tot i així va perdre la guerra.

1. 1 EL MOTÍ D’ARANJUEZ Al 1792 Carles IV va atorgar el poder a Manuel Godoy (plebeu) desconfiança cap als nobles. Així Godoy era odiat per aquests, l’Església i per l’hereu Ferran. § Godoy emprengué reformes interiors: üIntents de desamortització. üReducció del poder de la Inquisició. üPromoció de les Societats Econòmiques del País. üProtecció d’artistes i intel·lectuals. . . § Signà pactes amb Napoleó, així s’enfrontà a Anglaterra a la batalla de Trafalgar (1805). § Al 1807 Carles IV deixà entrar a Napoleó per anar a invair Portugal (aliat anglès), amb un futur repartiment del seu territori (Tractat de §

• El març del 1808 esclatà un motí a Aranjuez, on hi havia els reis. Aquest davant un possible perill d’invasió de França anaren cap al sud. • El motí estava promogut per la noblesa, el clergat que volien destituir a Godoy i que Ferran fos el nou rei. 1. 2 LA MONARQUIA DE JOSEP BONAPARTE • El motí tingué èxit. Carles IV demanà ajuda a Napoleó per recuperar el tron. Aquest en veure la situació de feblesa i va envair Espanya. • Carles IV i Ferran VII abdicaren el tron a Napoleó. Aquest va nomenar rei d’Espanya al seu germà Josep amb una sèrie de reformes volia abolir l’Antic Règim: Desamortitzar terres clergat. Desvilculà els mayorazgos i les terres de mans mortes. • L’Estatut de Baiona reconeixia la igualtat, va suprimir la

1. 3 LA RESISTÈNCIA POPULAR §El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid s’alçà en contra de les tropes franceses. Tot i ser durament reprimides aquest sentiment de resistència s’estengué per la resta del país i frenà les tropes franceses. Els insurrectes populars creen unes Juntes d’Armament i Defensa. Les classes privilegiades no van tenir capacitat de reacció. § La guerrilla i els setges van ser les formes d’impedir el domini francès. §

El 3 de mayo en Madrid. Goya

1. 4 LES DIFERENTS FORÇES POLÍTIQUES Una petita part dels espanyols acceptaren al nou monarca Josep Bonaparte i van participar en el seu govern (dèspotes il·lustrats que creien que la monarquia napoleònica era una garantia per evitar excessos revolucionaris. § §La major part de la població formà el front patriòtic: üLa noblesa i el clergat que cercava la tornada a l’absolutisme anterior amb Ferran VII. üEls sector il·lustrats i liberals que volien reformes (dins la monarquia tradicional). Representats per Floridablanca i Jovellanos. També volien el retorn de Ferran VII desitjant que emprengués reformes. ü Burgesia, intel·lectuals i lliberals que volien transformar l’Antic Règim en un sistema liberal parlamentari: sobirania nacional, divisió de poders, constitució, abolició de privilegis. . .

1. 5 EL DECURS DE LA GUERRA La invasió de Napoleó a Portugal anava lligada al domini de tota la Península. No pensava trobar-se molta oposició. § La resistència popular aturà per un moment les tropes de Napoleó, fins la derrota de Bailén (1808), a partir d’aquí els francesos desplegaren un gran exèrcit controlant la península. A partir d’aquest moment només les guerrilles van oposar resistència. § A partir 1812 Napoleó també s’havia d’enfrontar amb Rússia i necessitava els homes. Les forces espanyoles aliades amb les angleses pressionaren als francesos i Napoleó decidí posar fi a la guerra al 1813. §

2. LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DEL 1812 2. 1 EL PROCÉS DE FORMACIÓ DE LES CORTS § Des del començament de la guerra les juntes locals i provincials que dirigien la resistència formaren la Junta Central Suprema per tal de coordinar i dirigir el país durant la guerra. § Floridablanca i Jovellanos eren els membres més il·lustres de la Junta. Aquesta va reconèixer a Ferran VII com a rei d’Espanya i va assumir l’autoritat fins que retornés. § La Junta Central era incapaç de dirigir la guerra i va decidir convocar unes Corts. Després de la convocatòria de Corts, les Juntes es van dissoldre § El procés d’elecció de diputats a Corts era difícil amb el país dominat pels francesos. S’elegiren substituts o diputats de cadascuna de les províncies que eren a Cadis. §Els elegits tenien simpaties liberals, formaren una cambra única davant la tradicional representació estamental i aprovaren el principi de sobirania nacional que s’expressa a través de les Corts

2. 2 LA CONSTITUCIÓ DE 1812 El 19 de març de 1812 les Corts aprovaren la 1ª Constitució espanyola. El text definia l’esperit liberal de les Corts, com també el compromís de la burgesia liberal i els absolutistes pel fet de reconèixer els drets de la religió catòlica. § § La Constitució conté: o La llibertat d'impremta. o La igualtat de tots davant la llei. o Llibertat civil. o El dret a propietat. o Reconeixement de tots els drets legítims dels individus.

La nació (nació, estat, país? ) es definida? com els ciutadans dels dos hemisferis. § L’estat s’estructura amb una monarquia limitada basada en la divisió de poders: o Legislatiu: les Corts unicamerals (diputats per dos anys) que representen la voluntat nacional, amb capacitat per elaborar lleis, aprovar els pressuposts i tractats internacionals, comandament sobre l’exèrcit. . . Per sufragi universal masculí i indirecte. o El poder executiu (govern) en mans del rei, que a més intervé en l’elaboració de les lleis i amb dret a veto. El seu poder es controlar per les Corts per pot intervenir en la successió del tron. Les decisions que prengui els rei han d’estar ratificades pels §

o La justícia està en mans dels tribunals que es regeixen a partir dels principis bàsics d’un Estat de dret A més: üReorganització de les administracions provincials i local. üReforma dels imposts i de la Hisenda Pública. üCreació d’un exèrcit nacional amb servei militar obligatori üEnsenyament primari públic i obligatori. üIgualtat jurídica üInviolabilitat del domicili i la llibertat d’impremta Estableix els principis d’una societat moderna, amb

2. 3 LA CONSTITUCIÓ DEL 1812. EL PRIMER LIBERALISME ESPANYOL. Inspirada en la francesa del 1791, no solament pretenia regular el poder sinó també reordenar la societat: sufragi universal (a França censitari!, garantia dels drets. . . § Elaborada en moment de guerra (situació revolucionària), fou més avançada del que realment era la societat espanyola Fou exemple per a altres constitucions. § A part de la Constitució també es van aprovar lleis per eliminar traves de l’Antic Règim: § üSupressió de les senyories. üLlibertat de treball. üAnul·lació dels gremis. üAbolició de la Inquisició üInici de la desamortització i reforma agrària. La guerra no deixa aplicar la Constitució i un cop acabada Ferran VII reinstaura l’absolutisme.

3. EL REGNAT DE FERRAN VII (1814 -1833) 3. 1 EL RETORN A L’ABSOLUTISME ( Sexenni absolutista 1814 -1820) Amb el Tractat de Valençay Napoleó reconeix Ferran VII com a monarca espanyol. § La tornada de Ferran crea un problema institucional: havia partit com a monarca absolut i tornava com a monarca constitucional. § En un principi tenia por d’aquells que havien resistit a l’invasor i pensava jurar la Constitució, però la noblesa i el clergat s’encarregaren de mostrar-li (Manifest dels Perses) que tenia el suport de la majoria per tornar a l’Antic Règim Ferran VII restaurà l’absolutisme i declarà nul·la la Constitució (cop d’Estat) restaurà les antigues institucions, el règim senyorial, la Inquisició (clima de terror). (recolzament d’Europa: la Santa Aliança garantia la defensa de l’absolutisme) §

§Ferran VII va trobar-se amb una Espanya desfeta per la guerra. Havien de refer-la amb els vells mètodes de l’Antic Règim. § Prest sorgí l’oposició la burgesia liberal i classes mitjanes reclamaven tornar al sistema constitucional, i la pagesia s’oposava a tornar al règim senyorial; dins l’exèrcit es crea un sector liberal. § Entre 1814 i 1820 es van produir amotinament i pronunciaments militars liberals que mostraven el descontent al model absolutista. 3. 2 EL TRIENNI LIBERAL (1820 -1823). Al 1820 hi va haver un pronunciament que va tenir èxit, el del general Riego. Proclamà la Constitució del 1812, obligaren al rei a acceptar la monarquia constitucional.

Ferran VII constituí un nou govern i va convocar les Corts (majoria liberals) que restauraren gran part de les reformes de Cadis: liquidar el feudalisme del camp ( suprimir senyories i mayorazgos, disminució delme, reforma fiscal. . . ) liberalitzar la indústria i el comerç (abolició gremis, llibertat d’indústria. . . ) modernització política i administrativa(igualtat legal) crearen la Milícia Nacional per defensar les reformes § Aquestes reformes provocaren una oposició de la monarquia aplicà el dret a veto. A més cercà aliances europees per restaurar l’absolutisme.

Altres malestars: Els pagesos tampoc estaven conformes amb el nou sistema. Estaven pitjor perquè en abolir les senyories també s’eliminaven els contractes tradicionals d’arrendament. Havien de pagar amb uns diners que no tenien. La noblesa i l’Església perjudicada animaren la revolta al 1822 i que al 1823 establiren una regència absolutista. Els liberals dividits: Moderats: partidaris de fer reformes sense enemistar-se amb el rei i la noblesa. Exaltats: fer reformes i enfrontar-se amb el rei.

3. 3 LA DÈCADA OMINOSA (1823 -1833) Tot i les revoltes el que realment acabà amb el Trienni liberal fou la intervenció de la Santa Aliança Ferran VII monarca absolut. § Forta repressió als liberals, depuren l’exèrcit i l’administració, es creen comissions de control (terror). § L’economia seguia sent el gran problema. Hisenda empobrida per les independències d’Amèrica. Aquesta situació fa que el rei col·labori amb la burgesia moderada. mal vist pels conservadors de les Corts, noblesa i clergat. Ultraconservadors volen el retorn dels furs tradicionals seguidors de Carles Maria Isidre (carlistes), germà de Ferran VII. §

3. 4 EL CONFLICTE DINÀSTIC Al 1833 Ferran VII té una filla, Isabel conflicte de successió. Pragmàtica Sanció que derroga la Llei Sàlica (influenciat per la seva dona Maria Cristina). Els carlins en contra volen influir sobre Ferran VII Disputa monàrquica i del model de societat. Dues postures: Carlins: partidaris a l’Antic Règim. Maria Cristina volia el tron per la seva filla, necessitava ajuda dels liberals amnistia d’aquests en la regència de Maria Cristina. Ferran VII mor al 1833 deixant hereva a Isabel, nomenant regent a Maria Cristina. El mateix dia Carles es proclamà rei i començà un aixecament absolutista al nord d’Espanya (1ª guerra

4. LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPANA 4. 1 L’AMÈRICA ESPANYOLA AL FINAL DEL S. XVIII • Al S. XVIII els Borbons havien reactivat el comerç colonial creixement econòmic a Amèrica grup burgès crioll coneixedor de la Il·lustració sentiment d’independència no es tenien en compte als criolls forts impostos exemple d’EUA ajuda de Gran Bretanya 4. 2 EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA Els criolls no es van sotmetre a J. Bonaparte, tampoc acceptaren la Junta Suprema Central. Ja cap al 1810 algunes zones (La Plata, Nova Granada) es declararen autònomes. Ni les Corts ni Ferran VII van aconseguir pacificar els ànims

4. 3 ELS PROBLEMES DE LES NOVES NACIONS AMERICANES q Al 1824 s’acabà la presència espanyola a Amèrica. La indendència no solucionà tots els problemes i fou impossible crear una Amèrica unida que desitjava Bolivar. q Els interessos dels terratinents i burgesia comercial van conduir a nombroses guerres múltiples repúbliques. q Els criolls oblidaren els interessos de la resta de la població profundes convulsions socials. q La independència política no va suposar la independència econòmica (ara domini d’EUA i Gran Bretanya) q