Trastorns especfics daprenentatge Teresa Vilardaga Psicopedagoga i logopeda

Trastorns específics d’aprenentatge Teresa Vilardaga Psicopedagoga i logopeda. col 688 Mòdul d’especialitat en neuropsicologia infantil Col·laboració Servei neurologia pediàtrica Vall d’Hebron Sant Boi Ll, 21 març de 2009 Unitat Neuropediàtrica pel Diagnòstic Escolar 1

Trastorns específics d’aprenentatge Definició n Terme genèric que es refereix a un grup heterogeni de trastorns que es manifesten per dificultats significatives en l’adquisició i ús de la parla, llenguatge, lectura , escriptura, raonament o habilitats matemàtiques (“National Joint Committee on Learning Disabilities”). n Son trastorns intrínsecs a l’individu, deguts a una disfunció del SNC. Origen constitucional. 21 març 2009 2

INTRODUCCIÓ: n n n n Prevalença 10 – 15%. Causa principal de fracàs escolar. Dislèxia 5 - 10%. TDAH 3 - 5%. TEDL 5 -10% TANV (Pocs estudis de prevalença) Discalcúlia 1%. 21 març 2009 3

Trastorns específics d’aprenentatge n n El rendiment de l’@ en lectura, càlcul, expressió oral i escrita, es situa significativament PER SOTA respecte la seva E. C. , el seu Q. I. i el curs escolar. Interfereixen en el rendiment acadèmic. No son conseqüència de deficiències auditives i visuals no corregides S'exclouen factors externs que puguin justificar les dificultats escolars 21 març 2009 4

Trastorns específics d’aprenentatge Definició Classificats en: (Sans, 08): TDL Trastorns del desenvolupament del llenguatge. Dislèxia Trastorn específic de lectura i escriptura. TDA/H Trastorn per dèficit atenció amb/sense hiperactivitat. 3 subtipus i Tempus Cognitiu Lent. Discalcúlia Dificultat específic pel càlcul TANV Trastorn d’aprenentatge no-verbal n. Dificultats en coordinació, motricitat fina, orientació i percepció espaial. n. Malaptesa en activitats físiques n. Dificultats per comprendre el context social n. HD : disfuncional 21 març 2009 5

Característiques cognitives de cada hemisferi: Verbal Analític Precís Seqüencial Lògic Matemàtic Racional 21 març 2009 Esquerre Dret No Verbal Visual Holístic Simultani Artístic O. espai Irracional. 6

Visió des la vessant neuropsicològica: n n n EN els T. A trobem circuiteries disfuncionals del córtex. Àrees del cervell que estan hipoactivades tot i estar orgànicament preservades. Les disfuncions són diferents en cada un dels trastorns, es troben hipoactivades diferents zones del cortex. 21 març 2009 7

Visió des la vessant neuropsicològica: n n n La disfàsia, la dislèxia, la discalcúlia son bàsicament trastorns deguts a l’alteració del funcionament de diferents àrees del hemisferi cerebral esquerre. (HE) El TDAH a una disfunció de zones prefrontals del cervell En canvi el TANV es deu a una disfunció de la substància blanca cerebral de l’hemisferi dret. (HD) ( Rourke 82; Sans 08) 21 març 2009 8

Els trastorns de llenguatge del nen n Retard simple n n n Retard en el desenvolupament del llenguatge: El llenguatge segueix el patró normatiu però a un ritme significativament més lent Afecta només a la vessant expressiva del llenguatge Trets: alteracions fonològiques i manca de vocabulari Processos de simplificació de la parla Aprenentatge NORMAL del llenguatge escrit TDL-Disfàsia Grup heterogeni de nens en el que les seves competències lingüístiques no es corresponen amb la seva capacitat cognitiva. Trastorn persistent Interferidor en els aprenentatges escolars Classificació de Rapin i Allen (1991) Dislèxia Dificultat específica per la lectura amb nens amb QI dintre de la normalitat, motivació i escolarització normal. La base trastorn es troba en les funcions cerebrals del llge. Deficiència fonològica com el problema de base. 21 març 2009 9

DISLÈXIA 21 març 2009 10

H. D H. E MATES LLEGIR ESCRIURE DIBUIX MÚSICA ESPORT PARLAR CONCENTRACIÓ 21 març 2009 11

Dislèxia n n n És el trastorn específic de l’aprenentatge més freqüent Representa el 80% de tots els trastorns específics de l'aprenentatge Trastorn que es manifesta amb dificultats en l’aptge. de la lectura malgrat instrucció convencional, intel. ligència adequada i oportunitats socio-culturals. n Prevalença 5 - 15 % nens en edat escolar n Afecta per igual a ambdós sexes n És un trastorn inesperat i persistent encara que les manifestacions siguin diferents segons les edats. 21 març 2009 12

n Trastorn basat en el llenguatge, d’orígen constitucional, dificultat en la decodificació de paraules simples, reflexant habitualment una falta d’habilitat pel processament fonològic. ” (Circunvolució Angular. H. E) 21 març 2009 13

n n n Causalitat per pleitropisme genètic. Atribuible al locus 6 p. implicat a dislx i tdah. Carácter poligènic. No existeix el gen de la dslx 21 març 2009 14

Deficiència fonològica: base causal en la Dislèxia Sist. FONOLOGIC Nivell Inferior PRAGMÀTICA US del llge. MORFOLOGIA SISTEMA J. LINGÜÍSTIC SEMÀNTICA Nivell Superior 21 març 2009 SINTAXI Nivell Superior 15

Dislèxia n n El sistema fonològic és el sistema que descodifica les grafies en petites unitats fonèmiques i Processa els diversos elements sonors del llenguatge. La correspondència G-F que realitzem en l’acte lector es basa en aquesta descodificació fonològica El nen dislèctic té una gran dificultat en aquest procés de decodificació per a identificar la paraula que llegeix. 21 març 2009 16

C. Supramarginal Àrea visual primària Àrea de Brocca Àrea de Wernicke 21 març 2009 C. Angular 17

Dislèxia. Deficiència fonològica n Aquesta deficiencia fonològica és la causa que sovint també veiem dificultats per: n n n Adquirir el llenguatge parlat Confusió entre paraules de so semblant Dificultats per mantenir l’ordre seqüencial en paraules Trastorns de pronunciació. Trobar el nom exacte de les paraules 21 març 2009 18

Dislèxia. Deficiència fonològica n n Per aprendre el nom dels colors, de les lletres, dels nombres(per anomenar-los) Per associar el sò amb la lletra corresponent Per a lletrejar i manejar mentalment els sons de les paraules(consciència fonològica) Dificultats per memoritzar seqüències verbals 21 març 2009 19

Procés lector normal n Via logogràfica: etapa de prelectura. n Via fonològica: correspondència grafema – fonema n n Es el sistema fonològic el que s’activa. Via que s’ensenya durant la 1ª etapa d’adquisició de la lectura. En bons lectors s’utilitzarà posteriorment per llegir paraules no familiars, pseudoparaules i paraules estrangeres. Via lèxica: A partir de la representació gràfica de la paraula s’arriba al significat. n n 21 març 2009 Lectura holística, global de la paraula. Madura cap als 10 anys en nens amb un bon aprenentatge lector. 20

Lectura ruta fonològica: n n n Lenta Anàlisi lletra a lletra. De descodificació fonològica. El sistema fonològic treballa per reconèixer i fer la conversió de les grafies en fonemes. n Ex: paraules poc corrents “bronquiectàsies” Noms propis: “Etchepareborda” 21 març 2009 21

Ruta lèxica: Lectura holística, global de la paraula. Sgosn un etsdui duna uivenrstiat agnlsea, no ipmotra lodre en que les lleters etsan ersciets, luicna csoa ipormtnat es q 7 e la pmrirea i lutlima ltlera egutsiin ecsrites en la psiocio cocrrtea. La rseta pdeon setar ttaolmnt mlamaent i ecnara pordas llerigho snese pobrleems. Axio es pquere no lligem cada ltlera alilada sino la paarlua com un tot. La idnetifiqm per la rpersnetacio garfica que hm creat quan es tarcta de paarlues coenugdes. 21 març 2009 22

Disfunció via fonològica text decodificació identificació got [g][ò][t] gat [g][a][t] 21 març 2009 Funcions cognitives preservades: Intel·ligència Vocabulari Formació conceptes significat 23

Procés lector disfunció via lèxica Funcions cognitives preservades: text decodificació identificació Intel·ligència Vocabulari Formació conceptes significat Lectura global de la paraula 21 març 2009 24

Evolució del trastorn de la via fonològica Baix nivell d’estratègies sublexicals n n Primeres etapes Etapes més avançades (aprenem a llegir) (llegim per aprendre) Dificultat en associar so-lletra (decodificació) Lectura amb nombrosos errors Relativa bona comprensió Dificultats en seqüències verbals 21 març 2009 n n n Lectura amb invencions frequents. Nombroses faltes d’ortografia Repercussió en la comprensió 25

Evolució de la via lèxica: Baixa adquisició d’estratègies lexicals Primeres etapes (aprenem a llegir) - Bona exactitud de decodificació - Relativa bona comprensió - Lectura amb errors de sil·labeig 21 març 2009 Etapes més avançades (llegim per aprendre) - Lectura lenta - Disprosòdica - Exacte. - Comprensió dificultosa en frases i textos per la lentitud de l’acte lector 26

Visió unitària: n n n Ambdós procediments, el decodificador i l’ortogràfic depenen absolutament l’un de l’altre. La capacitat de decodificació fonològica és previ al desenvolupament de les representacions ortogràfiques globals. Si cal molta atenció i esforç per a la decodificació , es queda compromesa l’agilitat en el reconeixement de les paraules i poder arribar a la comprensió final del text amb rapidesa. 21 març 2009 27

Signes d’alarma. 28

Preescolar: n n n Hª familiar. Retard adquisició de la parla. Poc clara. Confusió pronunciació de paraules de fonètica semblant. Dificultat en aprendre els colors. Aprenentatges poc consistents 21 març 2009 29

Primària: n n n Dificultat aprenentatge lecto-escriptura. Dificultat per associar una lletra amb el seu so. SVA. Negatives a llegir en públic. Errors en la lectura. Dificultat per a copiar enunciats. 21 març 2009 30

Secundària: n n n n Disminueixen els errors en lectura. Baixa velocitat lectora. Baixa comprensió lectora. Errors en escriptura (ortografia arbitraria). Dificultat per a copiar enunciats. Dificultat per a planificar i redactar relats. Gran dificultat d’aprenentatge de llengües estrangeres per escrit. Aversió a la lecto-escriptura. 21 març 2009 31

¿Què podem fer? 32

n n n n Assegurar-se que el nen entén els enunciats que ha llegit. Exàmens orals. No obligar a llegir en públic. Deixar que es prepari les lectures a casa. No penalitzar faltes d’ortografia. Correcció de la norma ortogràfica que es treballi en aquell moment. No fer copiar x vegades les faltes dels dictats. 21 març 2009 33

APRENENTATGES MANIPULATIUS I VISUALS. 21 març 2009 34

n Ajudar en la realització d’esquemes n Informació via visual / oral. Donar més temps en la realització d’exàmens escrits. Valorar els seus resultats en funció del seu rendiment anterior. Corregir les faltes en verd. Facilitar l’us de tecnologia: calculadora, taules m. , lectors informàtics… Donar reforç positiu. n n n 21 març 2009 35

1 er primària 2 on primària So-grafema. Separar fonemes. Escriure / llegir síl·labes 2 consonants seguides. Ci. G Ortografia arb (7 normes). Ortografia nat (C i G). Redactar frases. Iniciar lectura global. SVA (setmana, mesos, abc). 21 març 2009 3 er primària Ortografia arb. Redactar text. Lectura global. SVA (taules). Signes de puntuació i entonació. 4 art primària Normes bàsiques ortografia. Redactat. Vocabulari acadèmic Tècniques estudi. Lectura per torns. 36

Commorbiditat: conducta/estat d’ànim: tdah altres tics 21 març 2009 trastorn de conducta trastorn negativista desafiant depressió ansietat aprenentatge Dislèxia Disfàsia TANV 37

Dislèxia. Conclusions n n Trastorn de caire persitent. Compromet el rendiment escolar. Son necessaries acomodacions metodològiques. Cal un diagnòstic precoç per tal d’evitar efectes colaterals negatius com ara: n n Baixa autoestima Inseguretat Rebuig a tasques escolars. Sentiment de fracàs davant l’esforç 21 març 2009 38

Trastorns específics d’aprenentatge MOLTES GRÀCIES!! Teresa. UNITAT de DIAGNÒSTIC ESCOLAR 21 març 2009 39