Patologia associada a la Diabetis Mellitus 2 i

Patologia associada a la Diabetis Mellitus 2 i no ens referim a factors de risc cardiovascular ni complicacions micro ni macrovasculars Dra. Emma Torres Santos CAP Montclar. Sant Boi de Llobregat Membre grup Rising Stars del grup de treball de GEDAPS

PARLAREM DE: • MALALTIA FETGE GRAS NO ALCOHÒLICA • DISFUNCIÓ SEXUAL • MALALTIA BUCODENTAL • DERMOPATIES • INFECCIONS • METABOLISME OSSI • DEMÈNCIA • TRASTORNS MENTALS • APNEA OBSTRUCTIVA DE LA SON • CÀNCER

MALALTIA FETGE GRAS no alcohólica • La NAFLD associada a l'obesitat i la resistència a la insulina DM 2 i MCV • Prevalença: 75% dels pacients amb DM 2. La presència de nivells alts de triglicèrids, nivells baixos de HDL colesterol i nivells alts d'alanina transaminasa (ALT) s’associen de forma independent amb un major risc de NAFLD. • Diagnòstic: ecografia sospita, biòpsia hepàtica, fibroscan • Tractament: - canvi estils de vida: alimentació equilibrada, exercici físic regular i la pèrdua de pes. - Pioglitazona, liraglutida - PUFA, Agents amb propietats antiinflamatòries, antifibròtiques o insulinosensibilitzadores

DISFUNCIÓ SEXUAL • • ♂: disfunció erèctil, alteracions en l'ejaculació i pèrdua de la líbido. ♀: disminució de la líbido, disparèunia, disminució lubrificació Prevalença ♂ 50%. ♀ més baixa. Causes: neuropatia diabètica, la insuficiència vascular i trastorns emocionals i en els homes amb DM pot haver una disminució de la testosterona • Pla d'intervenció: - Optimitzar el control glucèmic - Abordatge multidisciplinar - ♂ Inhibidors de la fosfodiesterasa-5.

MALALTIA BUCODENTAL 1. Malaltia periodontal 2. Malaltia de la mucosa oral • Liquen pla • Estomatitis aftosa • Infecció micòtica (candidiasi) 3. Alteracions neurosensitives • Síndrome de la boca ardent 4. Disfunció salivar • Sialosis • Xerostomia 5. Alteracions del gust 6. Càries

MALALTIA PERIODONTAL • Associació entre malaltia periodontal (EPO) i la DM • Periodontitis i DM són malalties cròniques • Relació bidireccional: la diabetis (especialment si el control glucèmic és pobre) s'associa amb un augment de la prevalença i la gravetat de la periodontitis, i la periodontitis severa s'associa amb un control glucèmic deficient. • En subjectes sense diabetis, la progressió de periodontitis en 5 -10 anys es va associar amb l'increment de l'Hb. A 1 c i la intolerància a la glucosa.

• La pèrdua de dents -----> malnutrició i afectació de la qualitat de vida • Pla d'intervenció: - Bon control de la diabetis disminueix la prevalença d'EPO i el tractament d'aquesta podria reduir els nivells d'Hb. A 1 c. - Incloure en l'exploració dels nostres pacients consells i normes sobre la salut bucodental i, a més, incidir sobre la seva higiene - Antibiòtic, neteja de la placa i cirurgia

DERMOPATIES CLASSIFICACIÓ: 1. Lesions cutànies associades amb DM: necrobiosis lipoídica, dermopatía diabètica, ampolles diabètiques, pell groga, xantomes eruptius, trastorns perforants, acantosi nigricans, leucoplàsia oral, liquen pla. 2. Infeccions (bacterianes, fúngiques). 3. Manifestacions cutànies de les complicacions diabètiques (microangiopatía, macroangiopatia, neuropatia). 4. Reaccions de la pell per tractament diabètic (ex: insulina).

• NECROBIOSIS LIPOICA Pàpules i plaques eritematoses ben circumscrites a les àrees pretibiales que evolucionen radialment amb un centre telangectásic céreo atròfic • DERMOPATIA DIABÈTICA Màcules petites, de color groc-marró o marró Apareixen de forma aïllada o agrupades Nivell pretibial Asimptomàtic, crònic i sense tractament específic.

• INFECCIONS CUTÀNIES Són més prevalents, més greus, amb una tendència a la recidiva i més resistents al tractament convencional - Bacterianes ² Eritrasma: placa eritematomarronácea en els plecs - Fúngiques. ² Candidiasi

• MANIFESTACIONS CUTÀNIES DE LA VASCULOPATIA I LA NEUROPATIA DIABÈTICA Vasculopatia: pell brillant i pàl·lida. Atròfia dels annexos cutanis i en els casos extrems gangrena. Neuropatia autonòmica: absència de suor en membres inferiors, apareixent una pell seca i escamosa, que pot fissurar i ser l'inici d'una infecció.

• REACCIONS CUTÀNIES A LA INSULINA Lipoatròfia Lipohipertròfia

• Altres alteracions com el xeroderma, èczema, pruïja, xantelasma • Trastorns de la pell tenen una alta correlació amb els nivells de glucèmia

INFECCIONS 1. Pateixen amb més freqüència algunes INFECCIONS COMUNS: - Urinàries - Respiratòriess - De teixit tou (cel. lulitis, fascitis necrotitzant) - Infeccions fúngiques • L'evolució de les infeccions pot ser més tòrpida i tenir un major risc de complicacions i morbimortalitat

INFECCIONS 2. INFECCIONS RELACIONADES AMB DM: - Mucormicosis: angioinvasió fúngica i isquèmia tissular. Afectació rinoórbito-cerebral i pulmonar. Cetoacidosis. Fulminant. - Otitis externa maligna infecció invasiva del CAE amb progressió a osteomielitis de la base del crani. Pseudomonas aeruginosa. Mort 20% - Colecistitis emfisematosa: gas a la bufeta biliar. Clostridium. Mal pronóstic

METABOLISME OSSI • Pacients amb DM 2 semblen experimentar una malaltia òssia sistèmica, amb major risc de fractures per fragilitat ---> complicació associada a la DM 2 ---> osteopatia diabética • Paradoxa diabética: Persones amb DM 2 tenen un major risc de fractures (RR: 1, 7) malgrat una DMO augmentada. • S’altera la resistència i estructura • Factors de risc: - durada de la malaltia - presència microangiopatia (major porositat cortical) - ús d'insulines --> risc d’hipoglucèmia --> risc de caigudes - obesitat, hiperglucèmia, estrés oxidatiu

• Per valorar el risc de fractura: T-score i FRAX infraestimen el risc en pacients amb DM 2 • Alguns fàrmacs antidiabètics, com la insulina, les glitazones, les sulfonilurees i i. SGLT 2 s'han associat a un major risc de fractura • Fàrmacs per prevenir fractura: Alendronat, raloxifè i teriparatida

DETERIORAMENT COGNITIU/DEMÈNCIA • La DM 2, la hiperinsulinèmia i la resistència a la insulina s'associen amb deteriorament cognitiu i canvis cerebrals estructurals. • Disminucions cognitives subtils ---> deteriorament cognitiu lleu ---> demència • Una metaanàlisi --> 73% major risc de tot tipus de demència, 56% més de demència tipus Alzheimer i un risc 127% més de demència vascular en comparació amb individus sense diabetes. • Hb. A 1 c i la variabilitat glucèmica ---> s'associen amb deteriorament cognitiu • S’afecten més la psicomotricitat, aprenentatge i memòria.

• Els individus amb DM que tenen disfunció cognitiva tenen major risc de desenvolupar hipoglucèmia greu (ADVANCE) • A més, la diabetis és un factor de risc per a la progressió del deteriorament cognitiu i per a la demència futura; així com l'oposat també és cert: les persones amb demència tipus Alzheimer són més proclius a desenvolupar diabetis. • Especialment en els ancians, la disfunció cognitiva ha de ser avaluada ja que pot afectar l'autocura i augmentar el risc d'hipoglucèmia.

TRASTORNS MENTALS • Símptomes depressius, ansiosos o de trastorn alimentari es donen amb més freqüència en pacients amb DM. • Pot interferir en l'adherència al tractament i en el compliment de l'autocura • Els pacients amb malalties mentals greus (com la depressió major, el trastorn bipolar i l'esquizofrènia) tenen un major risc de desenvolupar DM que la població general • Els antipsicòtics atípics poden induir un trastorn en metabolisme hidrocarbonat

DEPRESSIÓ • DM 2 té una relació bidireccional amb la depressió. - Els pacients amb DM tenen un risc de depressió d'almenys el doble que els no diabètics - La depressió i medicació antidepressiva són factors de risc per desenvolupar DM 2 - La depressió s'associa a un deficient control metabòlic i a un empitjorament del pronòstic de la DM 2; tant de la mortalitat com de la qualitat de vida.

• Afecta 1 de cada 4 pacients amb DM 1 o DM 2 ---> detecció precoç (test de Goldberg) • ♀ tenen taxes més altes de depressió que ♂ • Infradiagnosticada • Socialització per evitar aïllament social ---> millorar el seu benestar físic i emocional.

SÍNDROME D’APNEA OBSTRUCTIVA DURANT LA SON • Els pacients amb SAOS tenen una major prevalença de resistència a la insulina i DM 2. • Factor de risc compartit: l'obesitat • Hipòxia intermitent i la fragmentació del son ---> desenvolupament de la resistència la insulina i de la DM 2. • Prevalença 23%. Augmenta amb l'edat. FRCV independent.

• DM 2, especialment obesos o amb sobrepès cal preguntar pels símptomes clínics de SAOS (roncs, apnees presenciades durant el son i somnolència diürna) per instaurar tractament precoç. • Tractament : modificacions dels hàbits de vida, pressió positiva contínua de la via aèria, dispositius per via oral i cirurgia, milloren significativament la qualitat de vida i el control de la pressió arterial.

CÀNCER CONSENS ADA I ACS Giovannucci E, Harlan DM, Archer MC, Bergenstal RM, Gapstur SM, Habel LA, Pollak M, Regensteiner JG, Yee D. Diabetes care, volume 33, number 7, july 2010 Diabetes Care 33: 1674– 1685, 2010

1. Existeix una associació significativa entre la diabetis i el càncer i això influeix en la incidència i el pronòstic? • Les dues patologies han augmentat la seva incidència • L'explicació fisiopatològica de l'associació encara ¿? • Alguns càncers són més comuns en pacients amb DM 2: - doble risc el càncer de fetge, pàncrees i endometri - una mica menys en càncer de còlon, recte, mama i bufeta - menor incidència (càncer de pròstata) en el pacient amb DM • No està clar si és la hiperglicèmia en si, o si el diabètic tindria factors biològics predisposants que augmentarien el risc de càncer (insulinoresistència, hiperinsulinèmia), o si seria una associació indirecta deguda a l'obesitat, compartida entre les dues condicions.

2. Quins factors de risc comparteixen les dues entitats clíniques? • Factors modificables: obesitat, inactivitat, dieta poc saludable, alcohol, tabac, . . . • Factors no modificables: edat, sexe, raça… 3. Quins són els vincles biològics entre la diabetis i el càncer? • La insulinèmia, la hiperglicèmia, la inflamació crònica, els factors de creixement, l'estimulació dels receptors cel·lulars IGF-insulina, citoquines, plasminogen. . . • La hiperinsulinèmia podria estimular la carcinogènesi

CONCLUSIONS 1. Del glucocentrisme a l’Individuocentrisme 1. Més enllà de complicacions micro i macrovasculars hi ha altres patologies relacionades amb la malaltia de gran importància ja que condicionaran la qualitat de vida dels pacients 2. Hem de pensar en aquestes alteracions, ja que un diagnòstic precoç afavorirà el seu maneig i control.

MOLTES GRÀCIES PER L’ATENCIÓ

BIBLIOGRAFIA • Guía de diabetes tipo 2 para clínicos: Recomendaciones de la red. GDPS. 2018. • Diabetes práctica 2014; 05(03): 98 -105. • Giovannucci E, Harlan DM, Archer MC, Bergenstal RM, Gapstur SM, Habel LA, Pollak M, Regensteiner JG, Yee D. Diabetes care, volume 33, number 7, july 2010 Diabetes Care 33: 1674– 1685, 2010