La diresi Els diftongs Diftongs u darrere q

La dièresi • Els diftongs Diftongs u darrere q i g + vocal au, eu, iu, ou, (uu), * ai, ei, (ii), * oi, ui, qua, qüe, qui, quo, gua, güe, güi, guo, guai, qüeu jaure, duus, xai, niu, n oi, treu. quadern, paraigüer, gu aitem, obliqüeu. * N'hi ha pocs casos; només en persones d'algun verb (uu) i dialectalment (ii).

Norma general La dièresi es posa sobre les vocals i i u. que es pronuncia llengüeta, aqüífer, terrà la u davant de e i i quan qüia, seqüela, pingüí. és precedida de q i g. La funció de la dièresi és indicar que una seqüència de vocals que formaria diftong no en forma. saüc, estudiï, amoïnar, aïllada, diürètica, veïnat ge. que una i o una u que per la situació a la paraula serien consonants són vocals. reduïa, maleïes, conduï a, agraïen. Per tant, no té la funció d'accentuar. Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa lletra, té preferència l'accent. reduíem, suís (diferent de suïs, forma del verb suar), agraíssiu, lluíssim.

Excepcions No es posa dièresi, encara que no hi hagi diftong, en els quatre casos següents: 1) En els compostos amb prefix acabat en vocal (fora de reüll, reïra i les formes del verb reeixir, com reïxo, reïx). reunió, reincidir, contraindicació, coincidència. 2) En les terminacions llatines -us i -um. Màrius, linòleum, aquàrium, contínuum. 3) En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsme no són sufixos). egoisme, altruista, arcaisme. 4) En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir). agraint, conduir, lluiran, beneiríem.

Accents i dièresi reia obeies agraiem seien Beneia veia lluies reduia Duia joia conduiem construia queien reduien produieu conduia treies iode seduiem iogurt Lluiem destruieu agraia paieu

Exercicis dièresi a. Lluís, Lluisa i Lluiset se'n van anar a recórrer paisos. b. Si tu agraires els favors que et fan, no caldria que els agraira jo. c. Pius i Màrius saben tocar l'harmònium. d. Els antiimperialistes creien que la reunificació era contraindicada. e. Cal estimar el proisme i no deixar-se portar per l'egoisme. f. No sé si agrairan que produim tan de pressa. g. Si jo conduira com va conduint mon pare, ell no em deixaria el cotxe.

Carta personal Comunicació que tracta temes personals i que té com a objectiu informar, felicitar, agrair, mantenir una relació, convidar, etc. Si la comunicació és entre familiars, amics o persones molt conegudes, el tractament és de tu o de vosaltres. En canvi, si és amb una persona més distant, el tractament acostuma a ser de vostè o de vós. En qualsevol cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta.

Carta formal Comunicació dirigida a organitzacions, institucions o empreses per informar d’algun fet o d’algun producte, demanar informació, fer arribar una queixa, agrair algun servei, etc. Les característiques de la carta formal són molt més rigoroses que les de la carta personal. Cal ordenar la informació d’una manera lògica i tenir cura que la redacció sigui clara i concisa. Per això, cal triar els recursos lingüístics que en facilitin la simplificació i la precisió i, sempre que sigui possible, mantenir l’ordre lògic de la frase.

Capçalera Hi fem constar el nom i l’adreça de qui envia la carta. Destinació Hi fem constar el nom, el càrrec, si s’escau, i l’adreça del destinatari. Salutació Cal que sigui coherent amb la fórmula de comiat i amb el to general de tota la carta. També heu de tenir en compte que la fórmula de salutació ha de concloure amb una coma. Distingit senyor / Distingida senyora, Senyor / Senyora, Benvolgut senyor / Benvolguda senyora, Benvolgut amic / Benvolguda amiga, Contingut El cos de la carta comença sempre en majúscula inicial i se situa a la línia inferior a la salutació. Normalment consta de la introducció, on s’explica el motiu de la carta; l’exposició, on s’explica l’assumpte de què es tracta, i la conclusió, on es fa un resum de tot plegat. Pel que fa als tractaments personals, l’emissor ha d’utilitzar la primera persona del singular (jo) o del plural (nosaltres) i el destinatari, la segona persona del plural (vós) o la tercera persona del singular o del plural (vostè/vostès). En qualsevol cas, cal mantenir el mateix tractament al llarg de la carta.

Exemples per iniciar el document i per concloure’l: El motiu d’aquesta carta és demanar-vos. . . (emissor = impersonal / destinatari = vós) Em plau de comunicar-li. . . (emissor = jo / destinatari = vostè) Lamentem haver d’informar-los. . . (emissor = nosaltres / destinatari = vostès) En resposta a la vostra carta, us faig saber. . . (emissor = jo / destinatari = vós) Els escric per demanar-los. . . (emissor = jo / destinatari = vostès) Estem a la seva disposició per aclarir qualsevol dubte. (emissor = nosaltres / destinatari = vostè) Si desitgen més informació, poden adreçar-se a. . . (emissor = impersonal / destinatari = vostès) Us agraïm per endavant. . . (emissor = nosaltres / destinatari = vós) És per això que li demano que esmeni l’error al més aviat possible. (emissor = jo / destinatari = vostè) Comiat Ha de ser coherent amb la salutació. Aprofito l’avinentesa per saludar-vos atentament. (emissor = jo / destinatari = vós) Atentament, Mentre esperem la seva resposta, el saludem ben atentament. (emissor = nosaltres / destinatari = vostè) Ben atentament, Els agraeixo el seu interès i els saludo cordialment. (emissor = jo / destinatari = vostès) Cordialment, Una salutació cordial, Ben cordialment,

Signatura a mà de qui escriu la carta. A sota de la signatura, hi posem els noms i els cognoms i, si s’escau, s’hi fa constar el càrrec. Datació Recordeu que després de la localitat s’ha de posar una coma, que els mesos s’escriuen en minúscula i que els anys no porten punt. També heu de tenir present que no s’ha d’escriure cap punt al final. Barcelona, 27 de desembre de 2007 Postdata Ratlles que afegim al peu de la carta amb informacions d’última hora i que introduïm mitjançant les sigles PD (postdata) o PS (post scriptum).

• El Nadal i l’alimentació: S'entén per dieta sana aquella que és saludable, és a dir, aquella que no malmet la salut de l'individu que la segueix. Aquesta dieta sana és precisament el que no existeix durant les festes de Nadal. En comptes de menjar prou aliments de cada grup i de manera equilibrada, som capaços d'ingerir, en uns dies, força racions més de les recomanables. És evident que això s'hauria d'evitar, però, alerta!, hem d'actuar amb sentit comú, ja que obsessionar-nos massa amb la dieta pot arribar a tindre conseqüències nefastes a les reunions nadalenques: tots sabem que per Nadal, a taula, frases com "és que no és bo menjar gaires dolços" o "De sal, aniria bé que no en prenguéssim gens” no seran gaire ben rebudes per aquell que hagi estat cuinant durant moltes hores. La incompatibilitat de dieta sana i Nadal és un fet bastant comú a la nostra societat i per ara no s’han trobat fórmules efectives de conciliació. Hauríem d’aplicar un poc de sentit comú a la dieta de les festes de Nadal? O senzillament hauríem de gaudir i menjar tants aliments com volguéssim una vegada a l’any?

QUANTITATIUS • Les estructures marcades en negreta són paraules que serveixen per delimitar quantitativament el nom, verb o adjectiu al qual acompanyen i ens ajuden a emfatitzar el nostre discurs i a expressar idees amb més expressivitat. • Hem de menjar prou aliments de cada grup • . . . força racions més • Obsessionar-nos massa amb la dieta. . . • “És que no és bo abusar gaire dels dolços" o "De sal, aniria bé que no en preguéssim gens“ Prou i força NO TENEN FORMA PLURAL! Gaire (gaires) substitueixen a molt o massa en oracions negatives, interrogatives o condicionals. No podem abusar molt No podem abusar gaire

quantitatius variables quantitatius invariables poc / poca / pocs / poques molt /molta / molts / moltes tant / tanta / tants / tantes quant / quanta / quants / quantes gaire / gaires bastant / bastants/bastanta/bastantes més menys força massa prou

El Nadal i el consumisme

CARTA ALS REIS MAGS • Escriu una carta formal on: - Facis una petició formal de canvi o millora dels aspectes destacats a l’article“El Nadal i el consumisme” i al fragment “El Nadal i l’alimentació”. - Ús de quantitatius (mínim 3 invariables/ 3 variables) per a emfatitzar les idees. - Lèxic: no es poden utilitzar les paraules REGAL, COMPRAR, ENGREIXAR ni CIUTAT.