LLENGUA LLATINA ELS PARTICIPIS PARTICIPIS l Els participis

LLENGUA LLATINA ELS PARTICIPIS

PARTICIPIS l Els participis són formes adjectives del verb: d’una banda, tenen les mateixes característiques dels adjectius i, per tant, concorden en gènere, nombre i cas amb un substantiu; de l’altra, com que procedeixen d’un verb, poden portar els mateixos complements que els altres verbs, i a més tenen temps i veu.

PARTICIPI DE PRESENT l l Es forma afegint la característica –nt- al tema de present i es declina per la tercera declinació, com un adjectiu d’una terminació ( prudens, prudentis ). Primera conjugació: amans, amantis Segona conjugació: monens, monentis Tercera conjugació: mittens, mittentis Quarta conjugació: audiens, audientis El participi de present sempre és actiu i expressa una acció simultània a la del verb principal. En català, se sol traduir per una oració de relatiu i, a vegades, per un gerundi. Video fratrem in horto legentem “Veig el germà que llegeix/llegint al jardí” Milites oppugnantes urbem Galli sunt “Els soldats que ataquen la ciutat són gals”

PARTICIPI DE PASSAT l Es forma amb l’arrel de supí més les desinències –us, -a, -um. Es declina per la primera declinació i la segona declinació, i es pot agafar com a exemple l’adjectiu de tres determinacions bonus, -a, -um: primera conjugació: amatus, amata, amatum segona conjugació: monitus, monita, monitum tercera conjugació: missus, missa, missum quarta conjugació: auditus, audita, auditum

Cont. PARTICIPI DE PASSAT l El participi de passat expressa una acció anterior a la del verb principal. És sempre passiu; per tant, a més dels complements propis de qualsevol verb, pot portar un complement agent. El podem traduir amb una oració de relatiu o amb un participi català ( de fet aquests participis són els únics que s’han mantingut en la nostra llengua ) i també com un gerundi compost passiu.

Cont. PARTICIPI DE PASSAT l l l Vicus, positus in ualle, altissimis montibus undique continetur. “El poblat, situat/que està situat en una vall, està rodejat pertot arreu per altes muntanyes” Milites progrediuntur Ilerdam in monte positam. “Els soldats marxen cap a Lleida, que està situada/situada a la muntanya” Els participis de passat dels verbs deponents no s’han de traduir en veu passiva, sinó en activa: Caesar, cohortatus suos milites, ad hostium castra contendit. “Cèsar, havent animat/ després d’haver animat els seus, es dirigeix al campament dels enemics”

PARTICIPI DE FUTUR l l Es forma amb l’arrel de supí més les desinències –urus, -ura, -urum i es declina com l’adjectiu bonus, bona, bonum. Primera conjugació: amaturus, -a, -um Segona conjugació: moniturus, -a, -um Tercera conjugació: missurus, -a, -um Quarta conjugació: auditurus, -a, -um El participi de futur és actiu i expressa una acció posterior a l’acció del verb. Poques vegades el trobem concordat amb un substantiu, ja que majoritàriament fa de predicat, amb el verb sum, en la conjugació perifràstica activa.

Cont. PARTICIPI DE FUTUR l l Galli, legionem romanam castraque oppugnaturi, ad Clusium uenerunt “Els Gals, que estan disposats a atacar la legió romana i el campament, han arribat a Clusi” Ave, Caesar, morituri te salutant “Salut, Cèsar, els qui es disposen a morir et saluden”

CONSTRUCCIONS DE PARTICIPI l l El participi és un adjectiu, i com a tal concorda en gènere, nombre i cas amb un substantiu. Però, igual que els adjectius, es pot substantivar, i per tant, pot fer la mateixa funció que faria qualsevol substantiu. Es tracta d’un participi substantivat. Milites fugientes persequuntur “Els soldats persegueixen els qui fugen/els fugitius” Si el participi concorda amb un susbstantiu, podem trobar dos tipus de construccions:

PARTICIPI CONCORDAT/CONCERTAT l El participi concorda amb un substantiu que forma part de l’oració principal. Pompeius, humili atque obscuro loco natus, amplissimos honores adeptus est “Pompeu, nascut en una família humil i poc coneguda, va aconseguir els més alts honors”

PARTICIPI/ABLATIU ABSOLUT l l El participi apareix en ablatiu i concorda amb un nom també en ablatiu que li fa de subjecte i que no és part essencial de l’oració. Formen una expressió independent de la resta de la frase, que s’anomena ablatiu absolut. Cal traduir aquesta construcció començant pel participi, seguit del nom en ablatiu i els complements, si en té. Moltes vegades, però, es pot transformar en una oració adverbial. Consule appellato, omnes in silentio manserunt “Nomenat cònsol/Quan fou nomenat cònsol, tots van restar en silenci”

ABLATIU ABSOLUT CICERONE CONSULE l Existeix un tipus d’ablatiu absolut en què manca el participi en ablatiu i caldria posar-hi el del verb sum, però aquest verb no té participi. En aquest cas, hi ha dos noms en ablatiu, un fa de subjecte i l’altre d’atribut, i es dóna per sobreentès el participi del verb sum. Cal traduir aquest ablatiu absolut afeginthi “essent”. Aquesta cosntrucció s’utilitza sovint per datar els esdeveniments: Caesare duce, milites victoriam pepererunt. “Essent Cèsar el general, els soldats van aconseguir la victòria”