ORTOGRAFIA LA DIRESI La diresi s un signe

ORTOGRAFIA LA DIÈRESI

• La dièresi és un signe gràfic que col. loquem exclusivament sobre la i i la u. FUNCIONS: 1. Indicar la pronúncia d’una u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i. Exemples: llengües, lingüístic, qüestionari… Recordeu que els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi: Exemples: quadre, quota, quocient…

2. Trencar diftongs decreixents: 2. 1. Indicar gràficament que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior o amb la següent ja que són vocals; és a dir, que es pronuncien en emissions de veu diferents. Exemples: ra-ïm, ve-ï-na, pe-üc, hero-ï-na… No obstant això, si podem accentuar les vocals i / u, no hem de posar-hi dièresi sinó accent. Lluís- Lluïsa; suís- suïssa, país- països, beneíem- beneïa, reduíeu- reduïen

2. 2. Indicar que la i / u col·locada entre vocals és tònica i forma síl·laba per si sola en ser una vocal plena. Exemples: condu-ï-a, produ-ï-a, condu-ï-en Convé tenir en compte alguns derivats de cultismes que porten dièresi encara que el mot primitiu tinga diftong: Formen diftog fluid trapezoide arcaic europeu heroi No formen diftong fluïdesa trapezoïdal arcaïtzant europeïtzant heroïcitat A més, hi ha altres derivats la pronúncia dels quals no ens indica clarament si una i o una u formen diftong o no. Per tant, cal recordar que porten dièresi: traïdor, continuïtat, heterogeneïtat, suïcidi, diürètic, ensaïmada, agraïment, europeïtzar, judaïtzar, esferoïdal, helicoïdal. Solen ser paraules formades amb els SUFIXOS: -itat, -iment, -idor, -itzar, -idal.

ESTALVI DE LA DIÈRESI No emprem la dièresi en els casos següents: 1. Quan posem accent gràfic. Exemples: suís, Lluís, veí… 2. Les formes verbals de l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + -ir: agrairé, introduirem, produiries, conduint…

Pel que fa a les formes verbals, recordeu que no heu de posar dièresi en els imperfets d’indicatiu en què la i és semiconsonàntica. Exemples: creia, queia, duia, deia, veia… 3. Els mots acabats en els sufixos: -isme, - ista ( precedits de vocal ). Exemples: egoisme, heroisme, europeista… Excepte: els mots proïsme i lluïsme que no són sufixats.

4. En els mots compostos amb els prefixos anti-, contra-, re-, semi-, auto-, pre-. Exemples: contraindicació, antiinflamatori, reincidència, preindustrial Atenció: no esconsideren compostos: reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïxes, reïx… 5. En les paraules que acaben en les terminacions llatines –us, -um ( precedides de la vocal i ). Exemples: Màrius, Pius, harmònium, linòleum…