TEMA 3 LEUROPA FEUDAL Salvador Vila Esteve Geografia

TEMA 3 L’EUROPA FEUDAL Salvador Vila Esteve Geografia i Història 3 r d’ESO

TEMA 3. - L’EUROPA FEUDAL. 1. 2. 3. 4. 5. La societat feudal o estamental. L’economia feudal. El creixement de les ciutats (segle XIII). La crisi baixmedieval (segles XIV-XV). L’art medieval.

1. - LA SOCIETAT FEUDAL O ESTAMENTAL. Es divideix en dos estaments (privilegiats i no privilegiats), als quals es pertany per raó de naixement i per a tota la vida. 1. Els privilegiats. 2. Els no privilegiats.

1. 1. - Els privilegiats. Eren la minoria de la població (menys del 5%), tenien la riquesa (terra) i tots els drets (no paguen impostos i no treballen) i vivien del que els treien als camperols Són el rei, la noblesa i el clergat

1. 1. - Els privilegiats: el rei. Era rei per dret diví (perquè Déu vol) i passava el títol i el patrimoni als fills (per herència) Tenia poder militar, per a jutjar i per a recaptar impostos

1. 1. - Els privilegiats: el rei. Com no podien defensar ells sols tot el territori, el dividien entre els nobles, cedint-los feus (terres i poder) a canvi de la seva fidelitat i ajuda en la guerra (relació de vassallatge) El seu poder no era massa gran (primus inter pares) i estava limitat pel poder dels nobles i de l’església, al menys fins als segles XIV i XV INMIXTIO MANUM JURAMENT DE FIDELITAT INVESTIDURA

1. 1. - Els privilegiats: la noblesa. Vivien de les terres que tenien per herència i de les que aconseguien amb les guerres Eren els únics que podien portar armes i, amb elles, controlar a la resta de la població i guerrejar

1. 1. - Els privilegiats: la noblesa. Vivien als castells i, quan no estaven en guerra, es dedicaven als tornejos, la cacera, les festes, . . . El Castillo medieval. Artehistoria

1. 1. - Els privilegiats: el clergat. Eren els membres de l’església i es dedicaven a resar per tots, però també a controlar la vida social i privada i la cultura (cerimònies religioses, ensenyament, còpia i custòdia de llibres, . . . ) Vivien de les rendes de les seves terres i d’impostos com el delme que havien de pagar tots els no privilegiats a l’església El Nombre de la Rosa. Censura y control.

1. 1. - Els privilegiats: el clergat. Dins del clergat distingim entre l’alt clergat que procedia de la noblesa (papes, bisbes, abats, . . . ) i el baix clergat (rectors, monjos, monges, frares, . . . ) També el podem dividir entre clergat secular (els que atenen als creients) i clergat regular (es dediquen a l’oració i viuen als monestirs o convents) ALT CLERGAT BAIX CLERGAT

1. 1. - Els privilegiats: el clergat. La vida en un monasterio medieval. Artehistoria

1. 1. - Els privilegiats: el clergat. Predicaven croades: campanyes militars contra els musulmans per a conquerir els territoris sants de Jerusalem i els seus voltants Flow map. Las Cruzadas. Artehistoria.

1. 2. - Els no privilegiats. Eren la majoria de la població (més del 95%), quasi tots camperols, però també hi havia habitants de les ciutats

1. 2. - Els no privilegiats: els camperols. Són la immensa majoria i es dediquen a treballar el camp

1. 2. - Els no privilegiats: els camperols. Vivien en poblets o cases disperses, en vivendes senzilles Camperols lliures: podien abandonar el feu Dos tipus Serfs: no podien abandonar el lloc on vivien Un día en el medievo. Muchachada Nuí.

1. 2. - Els no privilegiats: els camperols. Tenien amb els senyors una relació de servitud: pagaven al senyor rendes treballant per a ell o donant-li una part de la collita, entre altres A l’església li pagaven el delme i al rei altres impostos Sovint passaven fam i patien una alta mortalitat

1. 2. - Els no privilegiats: els habitants de les ciutats. La majoria dels habitants de la ciutat (burg) també eren no privilegiats i se’ls anomenava burgesos (habitants del burg): comerciants, artesans i classes populars urbanes

Activitats punt 1. - LA SOCIETAT FEUDAL O ESTAMENTAL. 1. - A partir de la lectura del text de baix, respon: a)De quin llibre s’ha tret? Qui l’ha escrit (busca informació de l’autor? Quan es va escriure? És una font primària o secundària? Quin és el seu caràcter? b) Quin és el tema del text (de què parla? c) D’on li ve al rei el seu poder? Per a que estan els reis? d) Els savis, amb què comparen un regne? Quin seria el paper del rei en aquest regne? e) Què ha de fer la resta de la gent respecte als reis? f) Quins poders tenien els reis feudals? Per què es diu que eren primus inter pares?

Activitats punt 1. - LA SOCIETAT FEUDAL O ESTAMENTAL. 2. - Explica en forma de petita redacció, a partir del dibuix, qui composava l’església medieval i quines divisions podem trobar dins d’ella.

Activitats punt 1. - LA SOCIETAT FEUDAL O ESTAMENTAL. 3. - A partir del text de baix, respon: a)De quins llibres s’han tret les parts per a fer aquest text? Qui són els autors? Quan es van escriure? Són fonts primàries o secundàries? Quin és el seu caràcter? b) Quin és el tema (de què parla)? c) Què els passava als camperols? Per què? Com intentaven fer front a aquest problema? d) Segons els autors, qui feia que això passara i per què? e) Realment, qui vivia molt bé a costa del treball dels camperols? Per què?

Activitats punt 1. - LA SOCIETAT FEUDAL O ESTAMENTAL. 4. - A partir de la visualització del vídeo Virtual Romànic d’edu. Caixa, respon: a) Completa la taula de baix al teu quadern. b) Quin personatge triaries? Per què? c) Quin personatge no triaries en cap cas? Per què? PERSONATGE Jofre d’Armengol Pere Guillem Elisenda de Fluxà QUÈ ÉS? QUÈ HA DE FER PER GUANYAR? Virtual Romànic. Edu. Caixa. IMPOSTOS

TREBALL INDIVIDUAL PER A LLIURAR AL PROFESSOR - Llegeix el text de baix i respon les següents qüestions en un full a banda per a lliurar, copiant els enunciats: a)De quin llibre s’ha tret? Qui és l’autor (busca informació sobre ell)? Quan el va escriure? És una font primària o secundària (explica per què)? Quin és el caràcter del text? b) Quin és el tema del text (de què parla)? c) Segons l’autor, en quants grups es dividia la societat feudal? A què es dedicava cadascun d’ells? d) Explica amb les teves paraules per què els diu “raça de desgraciats” als camperols. e) L’autor està d’acord amb aquesta societat desigual? A partir de la informació que has buscat sobre ell, per què creus que és així? f)A partir dels teus coneixements, i posant exemples del text, explica en forma de redacció tot el que sàpigues sobre la societat feudal (mínim 20 línies). “La societat està dividida en tres ordes. A més del clergat, la llei reconeix altres dues condicions: el noble i el camperol, que no es regeixen per la mateixa llei. Els nobles són els guerrers, els protectors de les esglésies. Defensen a tot el poble, als grans igual que als xicotets i al mateix temps que es defensen a ells mateixos. L’altra classe és la dels camperols. Aquesta raça de desgraciats no posseeix res sense sofriment. Provisions i vestits són subministrats a tots per ells, ja que els homes lliures no es poden valer per ells mateixos. Així doncs, la ciutat de Déu, que és tinguda com a una, en realitat és triple. Alguns resen, altres lluiten i altres treballen. Els tres ordes viuen junts i no sofriran una separació. Els serveis de cadascun d’aquests ordes permeten els treballs dels altres dos. I cadascun, alhora, presta ajuda a la resta. Mentre aquesta llei ha estat en vigor el món ha estat en pau” Adalberó de Laon: Carmen ad Robertum regem francorum, any 998.

2. - L’ECONOMIA FEUDAL. Era una economia de subsistència, on es produïa per a l’autoconsum (vivien del que produïen) i hi havia poc comerç El 90% de la població es dedicava a l’agricultura i la ramaderia Cultivaven sobretot cereals, acompanyats d’oliveres, vinyes, llegums i algunes fruites o verdures

2. - L’ECONOMIA FEUDAL. La productivitat era molt baixa, ja que la terra s’esgotava per les tècniques primitives de cultiu que utilitzaven: rotació biennal, ferramentes molt simples, . . .

2. - L’ECONOMIA FEUDAL. Era la unitat bàsica de producció La reserva senyorial: terres explotades pel senyor, normalment les millors El feu Tenia tres parts Els masos: terres que el senyor cedia als camperols a canvi d’una part de la collita i que treballaren a la reserva durant un temps determinat Els comunals: boscos, pastures i altres terres que podien explotar tots

2. - L’ECONOMIA FEUDAL. Els camperols havien de lliurar al senyor una sèrie de rendes senyorials: una part de la collita, determinats cultius o animals una vegada a l’any (primícies), dies de treball obligatori a la reserva senyorial, pagar per utilitzar els monopolis (molins, forns, ponts, ferreries) i multes i impostos derivats de la jurisdicció del senyor

Activitats punt 2. - L’ECONOMIA FEUDAL. 1. - A partir del text de baix i els teus coneixements, respon: a)D’on s’ha tret el text? Qui són els autors? On i quan s’ha escrit? És una font primària o secundària? Quin caràcter té? b) Quin és el tema (de què parla)? c) A què es compromet el camperol Pere Grimo en nom de la seva família? A canvi de què? d) Quines altres obligacions tenien els camperols feudals? e) Quins cultius conreaven els camperols? Com era la productivitat? Per què? f) Què era un feu? Explica com s’organitzava.

3. - EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS (segle XIII). Al segle XIII l’economia creix, augmenta la població i les ciutats es fan grans. 1. 2. 3. 4. Causes del creixement. L’economia de les ciutats. La societat urbana. Política. CARCASSONA La ciudad medieval. Artehistoria. Web vida quotidiana Edat Mitjana

3. 1. - Causes del creixement. L’expansió agrària: augmenta la productivitat de l’agricultura per la disminució de les guerres i la introducció de noves tècniques de cultiu (rotació triennal, fem) i instruments agrícoles (arada normanda, molins, cavalls)

3. 1. - Causes del creixement. L’augment de la població: la població europea passa de 45 a 75 milions per les millores en la producció (més menjar) i el comerç i la disminució de les guerres (baixa la mortalitat catastròfica) Es cultiven noves terres i part dels camperols emigren a les ciutats L’augment de les collites (excedents) i de la població afavoreixen que la gent emigre a les ciutats i augmenten el comerç i l’artesania

3. 2. - L’economia de les ciutats: l’artesania. La ciutat era el centre de producció, amb productes que feien els artesans en petits tallers que també servien de botiga Els artesans de cada ofici s’organitzaven obligatòriament en gremis que imposaven rígides normes en la producció i venda dels productes Dins de cada gremi hi havia mestres, oficials i aprenents

3. 2. - L’economia de les ciutats: el comerç. El mercat de la ciutat era el principal lloc de comerç, on acudien els camperols dels voltants Va créixer tant el comerç terrestre, amb la celebració de fires i mercats, com el comerç marítim per tota la Mediterrània i la zona europea de l’Atlàntic Es va recuperar l’ús de la moneda

3. 2. - L’economia de les ciutats. Els principals centres artesans i comercials van ser el nord d’Itàlia i els Països Baixos Flow map: Edad Media.

3. 3. - La societat urbana. La riquesa de les ciutats va atraure als nobles i membres del clergat, que es van construir palaus, i a camperols humils que buscaven feina com a aprenents o criats Però la nova classe social de les ciutats serà la burgesia, que es dedica al comerç i l’artesania i tenien els diners (i no la terra) com a base de la seva riquesa, distingint-se entre l’alta burgesia (grans comerciants i banquers) i la petita burgesia (mestres artesans i petits comerciants) També a les ciutats hi ha un interès important per la cultura, neixent en elles escoles i universitats PALAU DELS BORJA (GANDIA) BANQUERS

3. 4. - Política. Recolzant-se en la burgesia, els reis es fan més forts, imposen la seva autoritat a la noblesa i celebren corts on es reuneixen representants de la noblesa, el clero i la burgesia Eduard I d’Anglaterra al Parlament

Activitats punt 3. - EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS (segle XIII). 1. - Explica amb l’ajuda del dibuix com funcionava la rotació triennal i digues quines altres innovacions van fer que augmentar la productivitat agrícola.

Activitats punt 3. - EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS (segle XIII). 2. - A partir del mapa de baix i els teus coneixements, respon: a) Quin tipus de mapa és? Quin és el seu caràcter? Quin territori representa? b) Quin és el tema del mapa? c) Quins dos eren els principals centres industrials i comercials? Quines ciutats destaquen en cadascun d’ells? d) Quines ciutats tenien fires importants? Què eren les fires i en què es diferenciaven dels mercats? e) Quins productes anaven des del nord d’Europa cap a Londres i Bruges? Amb quin nom es coneixia aquesta zona del nord d’Europa? f) Quins productes anaven des de Santander, Bilbao i Bordeus cap a Bruges? g) Amb quins productes es comerciava pel Mediterrani? h) Quins productes venien d’Àfrica? I d’Àsia? i) Quines dues regions unien les principals rutes terrestres? Per quines ciutats passaven? j) Quin element necessari per al comerç es va recuperar? k) Explica com s’organitzaven els artesans per a produir els productes necessaris per al comerç. l) Quina nova classe social serà la que es beneficiarà del creixement del comerç i l’artesania? Quines altres classes socials podem trobar a les ciutats?

4. - LA CRISI BAIXMEDIEVAL (segles XIV-XV). Entre 1347 i 1350 Europa viu una de les pitjors crisis de la seva història Successió de males collites que provoquen fam i morts Causes Lliçons de crisi. La pesta. Edu. Caixa 1. La peste negra. ¿Qué fue lo que causó tanta mortandad? Guerres contínues, com la guerra dels Cent Anys, que augmenten la mortalitat Epidèmies de pesta negra que acaben amb la meitat de la població en alguns llocs L’any del Senyor de 1348 es va difondre per quasi tota la superfície del món una horrible mortaldat. No s’havia vist mai res igual. Els vius a penes eren suficients per a soterrar els morts. Es va apoderar de tothom un terror tan gran que de seguida que algú tenia una úlcera o un bony xicotet, generalment a l’engonal o l’aixella, era abandonat fins i tot pels seus propis familiars. Étienne BALUZE: Vitae paparum avenionensium, 1693. Perquè Déu fera parar aquesta pesta i guardara la nostra ciutat de Florència i la rodalia, es va celebrar una solemne processó que va durar tres dies. Aquests són els designis de Déu per a castigar els pecats dels homes. Cròniques florentines de Villani, segle XIV.

4. - LA CRISI BAIXMEDIEVAL (segles XIV-XV). Conseqüències: la producció agrícola baixa, puja molt la mortalitat, no hi ha prou mà d’obra per a treballar i es paralitzen el comerç i l’artesania Per a fer front a la crisi els senyors pugen els impostos i no deixen que els camperols abandonen el feu Els camperols faran revoltes contra els senyors, però els senyors els reprimiran durament “El poblet no era el mateix de quan el un cementiri. Pels carrers només es veien vivent. (. . . ) La pesta va passar com una s’havien despoblat, però entre els pocs que havia pau. Els senyors acudien a la violència els pagesos supervivents marxessin a les fàcil de trobar feina menys pesada que la banda volien obtenir amb poca gent les que obtenien amb molta abans de la pesta, ous i gallines, porcs i xais, flassades, especials, la lluna i el sol i alguna cosa clar, estaven que bufaven. Ningú no estava content” va deixar. Semblava cadàvers i cap ventada. Les terres quedaven no hi per evitar que ciutats, on era del camp. D’altra mateixes rendes i tot era exigir diners, serveis més. Els camperols, Gent dels llogarets es van aplegar a Beauvais i van dir que tots els nobles traien el regne i que seria un gran bé destruir-los. Aleshores es van reunir i es van dirigir, sense reflexionar i sense cap més armament que bastons, pals, llances i ganivets, a casa d’un cavaller que vivia a la vora. Van assaltar la casa, van matar el cavaller, i també la seua dona encinta i tots els xiquets, i van calar foc al castell. I se’ls va afegir una multitud tan gran que ben prompte van ser més de sis mil, i de tot arreu s’hi anava incorporant gent. I entre tots van triar un cap, que es deia Jacques Bonhomme. Aquella mala gent robava, incendiava i matava com a gossos rabiosos. Van cremar més de seixanta mansions i castells. Però Déu, amb la seua misericòrdia, hi va posar remei i els gentils homes de Beauvais i Corbesis es van enfrontar a aquests brivalls, s’hi van llançar al damunt amb llances i espases i van començar a matar i destrossar aquesta gent sense pietat i a penjar-los en centenars dels arbres. Jean FROISSART: Cròniques, segle XIV.

4. - LA CRISI BAIXMEDIEVAL (segles XIV-XV). La manca de menjar i l’augment de la misèria provoquen revoltes a les ciutats, sovint amb un component racista (pogroms contra els jueus), que també seran reprimides pels poderosos El preu del pa es va doblar. I quan, per falta de diners, aquelles pobres criatures que havien vingut a buscar pa per als seus marits, que treballaven al camp, o per als seus fills menuts, que bramaven de fam en casa, no en podien aconseguir, se sentien els seus laments i els xiquets que cridaven: “ Me muir de fam”. Diari d’un burgés, París, segle XIV. POGROM D’ESTRASBURG (1349)

Activitats punt 4. - LA CRISI BAIXMEDIEVAL (segles XIV-XV). 1. - A partir del mapa i els teus coneixements, respon: a) Quin tipus de mapa és? Quin caràcter té? Quin territori representa? b) Tema del mapa. c) Explica, a partir del mapa, des d’on arriba la pesta negra i com s’escampa per Europa. d) A més de la pesta, quines altres causes provocaren la crisi baixmedieval? . e) Quines conseqüències immediates va tenir aquesta crisi? f) On es van produir revoltes pageses o camperoles? Per què es produïen? Com acabaren? g) On es van produir revoltes urbanes? Per què? Com acabaren?

5. - L’ART MEDIEVAL. 1. 2. L’art romànic. L’art gòtic.

5. 1. - L’art romànic: característiques. Es va desenvolupar entre els segles XI i XIII El Románico (I). Introducción. Artehistoria. És un art fonamentalment religiós És un art popular, pensat per a educar a la gent (didàctic) SANTA MARIA DE TAÜLL TIMPÀ DEL JUDICI FINAL (SANTA FE DE CONQUES)

5. 1. - L’art romànic: arquitectura. Construccions de pedra Destaquen les esglésies i castells CASTELL DE LOARRE Características de la arquitectura romànica. Artehistoria Són edificis no massa alts i amb poca llum Utilitzen l’arc de mig punt i la volta de canó SAN MARTÍN DE FRÓMISTA SANT CLIMENT DE TAÜLL

APOSTOLAT CAMBRA SANTA. OVIEDO 5. 1. - L’art romànic: escultura. Depèn de l’arquitectura Poc natural, amb escàs moviment TIMPÀ JUDICI FINAL. SANGÜESA. MAJESTAT BATLLÓ MARE DE DÉU DE GER

5. 1. - L’art romànic: pintura. Pintura mural (a les parets) i al fresc Gran força expressiva i traços gruixuts, amb perspectiva jeràrquica i escassa naturalitat PANTÒCRATOR SANT CLIMENT SANT ISIDOR DE LLEÓ: ANUNCI ALS PASTORS FRONTAL D’AVIÀ

5. 2. - L’art gòtic: característiques. Es va desenvolupar entre els segles XIII i XV Continua sent un art religiós, però també burgés, sent important a les ciutats

5. 2. - L’art gòtic: arquitectura. Construccions de pedra Destaquen les catedrals i palaus Las catedrales góticas. Artehistoria.

5. 2. - L’art gòtic: arquitectura. Són edificis alts i lluminosos Utilitzen l’arc apuntat i la volta de creueria Novedades de la arquitectura gòtica Catedral de Toledo. Exterior i Interior.

5. 2. - L’art gòtic: escultura. S’independitza de l’arquitectura Major expressivitat i naturalisme i cert moviment Anunciació i Visitació. Reims Virgen Blanca. León. Virgen Blanca. Toledo.

5. 2. - L’art gòtic: pintura. Pintura sobre taula de fusta (retaules) i vidrieres Vidriera catedral de Burgos Roger van der Weyden. Descendiment

5. 2. - L’art gòtic: pintura. Major realisme i naturalisme i recerca de l’expressivitat als gestos i rostres GIOTTO. PLANY PEL CRIST MORT. Educarex. Joc diferències romànic-gòtic JAN VAN EYCK. EL MATRIMONI ARNOLFINI.

Exercicis punt 5. - L’ART MEDIEVAL. 1. - Digues quina de les dues imatges següents correspon a un edifici romànic i quina a un edifici gòtic. Dóna totes les raons possibles per les quals has arribat a aquesta conclusió.

Exercicis punt 5. - L’ART MEDIEVAL. 2. - Digues quina de les dues imatges següents correspon a una escultura romànica i quina a una escultura gòtica. Dóna totes les raons possibles per les quals has arribat a aquesta conclusió.

Exercicis punt 5. - L’ART MEDIEVAL. 3. - Digues quina de les dues imatges següents correspon a una pintura romànica i quina a una pintura gòtica. Dóna totes les raons possibles per les quals has arribat a aquesta conclusió.

ACTIVITATS DE SÍNTESI. 1. - A partir de la gràfica de baix i els teus coneixements, respon: a) Quin tipus de gràfica és? Quin caràcter té? b) Quin és el tema de la gràfica? c)Digues quines quatre fases podem distingir en la gràfica: de quin any a quin any va cadascuna i com evoluciona la població en cada fase, amb xifres. d) Explica les causes per les quals la població augmenta molt entre 1150 i 1300. e) Explica les causes per les quals la població baixa molt al segle XIV.

ACTIVITATS DE SÍNTESI. 2. - Defineix els conceptes següents (vocabulari): - Feudalisme: - Societat estamental: - Monarquia: - Feu: - Guaret: - Excedent: - Burgesia: - Gremi: - Corts: - Delme:

ACTIVITATS DE SÍNTESI. 3. - Explica les diferències entre: a) Privilegiats i no privilegiats: b) Reserva senyorial, masos i comunals: c) Mercat i fira: d) Alt clergat i baix clergat: e) Clergat secular i clergat regular: f) Camperols lliures i serfs: g) Rotació biennal i rotació triennal: h) Arc de mig punt i arc apuntat: