Ovide Decroly Jessica Paredes Gabriela Lpez Marina Esteve

Ovide Decroly Jessica Paredes Gabriela López Marina Esteve Inma Aliseda Elena Escobedo

ÍNDEX: Context Històric. - Escola Nova. Biografia. Filosofia. Idees i aportacions pedagògiques. Text o fragment on surtin les idees reflexades.

CONTEXT HISTÒRIC: En Europa, durant la segona meitat del segle XIX, es produeix una gran expansió econòmica. Intensificació del comerç. Progrés tècnic i consolidació del poder de la burgesia. Moviments influents: Realisme, Positivisme i Marxisme. Esdeveniments del segle XX: - 1ª Guerra Mundial 1914 -1918 - Revolució Soviètica - Època dominada per les transformacions i el progrés científic i tecnològic.

-Escola Nova: Moviment pedagògic del segle XIX també conegut com Escola Activa. Criticava l’escola tradicional: paper del professor, falta d’interactivitat, formalisme, importància de la memorització, competència entre els alumnes i el autoritarisme del mestre. Proposava a un alumnat actiu que pogués treballar a dins de l’aula els seus propis interessos com persona i com nen. Un dels pedagogs que va impulsar aquesta escola va ser Ovide Decroly.

BIOGRAFIA: • Ovide Decroly (1871 -1932) va ser un pedagog belga. • Es va diplomar en Medicina a Brussel·les l’any 1897. • A Bèlgica es va dedicar a la reeducació de nens amb retràs mental. • El 1901 va fundar en la seva pròpia casa el centre educatiu École d’Enseignement Spécial pour Enfants Irreguliers. • En el 1907 va crear en Ixelles la institució École de l’Ermitage, la famosa <<École pour la vie par la vie>> (Escuela para la vida mediante la vida). • Va possar a punt les seves teories sobre la globalització i sobre centres d'interès. • En l’any 1920 va ser anomenat professor de psicologia i d’higiene educativa de la Universitat de Brussel·les. • En l’any 1930 va emmalaltir greument i dos anys més tard el 12 de Setembre de 1932 va morir en la localitat de Brabant, Brussel·les. • Va ser, entre altres, un dels impulsadors de l’Escola Nova, també anomenada, Escola Activa.

FILOSOFIA: V. Descordes, al 1947 va reconèixer que el pensament de Decroly més enllà d’una ciència de l’educació, més enllà d’una psicologia del nen, es una filosofia. Decroly es va basar en concepcions “biològiques”. Els seus centres d'interès reflexaven les seves idees sobre la conservació de l’espècie i la necessitat de facilitar l’adaptació al medi. La seva psicologia estava alimentada per les teories evolucionistes i la seva pedagogia s’articulava en vers a la hipòtesi recapitulacionistes. Les tesis decrolianes van conduir a un “naturalisme” que no perdia de vista les seves finalitats, però basant-se també en experiències vives, imaginades. . .

IDEES I APORTACIONS PEDAGÒGIQUES:

ELS PRINCIPIS BÀSICS DEL MÈTODE DECROLY: Respecte per al nen i per la seva personalitat Principi de llibertat mantingut fins l’actualitat Recerca dels ideals educatius de l’escola per a que cada alumne adquireixi el grau de perfecció que sigui capaç. Oposició a la disciplina rigida que no permitia al nen tenir espontaneïtat. Organitzar l’ambient escolar per motivar el nen sugerint activitats que s’adaptin a cada infant.

Fer grups de classes de 20 o 25 alumnes. Incloure el joc en el programa escolar fent que les classes siguin una espècie de taller de treball. Observar la natura per despertar interés i intuició en el nen. Partir d’un programa amb idees globalitzades ja que pensa que el nen té un coneixement global de la realitat. Les necessitats del nen es poden agrupar en: - D’alimentar-se - De defensar-se davant les inclemències externes. - De defensar-se contra perills i enemigs - De treballar solidàriament, d’entretenir-se i de formar-se material i espiritualment.

CENTRES D’INTERÈS: Mètode d’ensenyament en els quals es treballen les necessitats de l’infant a través del joc. Decroly sugereix crear centres d’interès concentrant l’ensenyança entorn a temes atractius pels alumnes. Els continguts han d’estar relacionats amb: - Les necessitats primordials del nen - Amb el seu ambient

TEXT O FRAGMENT: "Adaptar la escuela al niño mediante el conocimiento y la observación de cada uno de los alumnos“ "Escuela por y para la vida“ "La escuela ha de ser para el niño, no el niño para la escuela".