CRISI FINISECULAR I SEGLE XX POESIA I TEATRE

CRISI FINISECULAR I SEGLE XX POESIA I TEATRE

1. Simbolisme i modernitat poètica A finals del XIX, els poetes es rebel·len contra la forma de vida tranquil·la i ordenada de la burgesia. Naixement de: La bohèmia El dandisme El malditisme Poesia com a bellesa i no com a realitat ni denúncia. Llibertat de creació

Bohèmia Del llatí bohemius, estil de vida allunyat de les convencions socials. Privilegia l’art i la cultura per sobre de les coses materials. Bohèmia: grup de gitanos. Primera presència: Scènes de la Vie de Bohème de Henri Murger > La Bohème de Giacomo Puccini.

Cafès menys freqüentats, on es reunien i discutien les tendències, les idees, la política o qualsevol àrea del pensament i la cultura. Aspecte del bohemi Artista d’aparença despreocupada, poc cuidada Inclinat vers la solitud, el desarrelament, l’alcohol o les drogues, el rebuig a la societat i a l’existència. (sexe) La bohème de Charles Aznavour

Dandisme Entén l’artista com a geni, elegit, superior al burgés. Va nàixer a finals del segle XVIII a França. Les revolucions francesa i americana, que van destruir la noblesa i la monarquia, i la moda de Versalles. La Revolució Industrial, que va augmentar la varietat i possibilitat de combinacions de les peces de roba. La Revolució Monetària: canvi de moneda a paper, facilita les transaccions i permet posar preu a tot.

Dandi: Membre de la burgesia: no eren de família aristocràtica ni de classes baixes. No formen part d’un cercle tancat per raons de sang Relació amb professions liberals Persones netament urbanes Molt relacionats amb els avanços de l’època Rebuig a la condició de burgés PREOCUPACIÓ PER LA IMATGE Oscar Wilde i Charles Baudelaire

Malditisme Artista com a ésser amoral i antisocial. El denominatiu és pres per Verlaine del poema Bénédiction de Baudelaire dins Les fleurs du mal. Incomprés per la societat Desgraciat en la vida Rebuig de les normes establides i desenvolupament d’un art lliure o provocatiu.

Lorsque, par un décret des puissances suprêmes, Le Poète apparaît en ce monde ennuyé, Sa mère épouvantée et pleine de blasphèmes Crispe ses poings vers Dieu, qui la prend en pitié: — «Ah! que n'ai-je mis bas tout un nœud de vipères, Plutôt que de nourrir cette dérision! Maudite soit la nuit aux plaisirs éphémères Où mon ventre a conçu mon expiation! Quan, seguint un decret de potències supremes, en el món ensopit apareix el Poeta, la mare, espantada, amb paraules blasfemes aixeca els punys a Déu, que en té pietat: “Ah! Hagués parit un niu ple d’escurçons en comptes d’alletar aquest poca cosa! maleïda la nit de plaers molt efímers en què al ventre vaig concebre la meva expiació!

Resum classe anterior Crisi de segle Naixement de tres actituds Bohemi: despreocupat i solitari Dandi: elegant i vanitós Poeta maleït: amoral i desgraciat Anàlisi de Bénédiction de Baudelaire (Les fleurs du Mal) Ús del recurs del destí com a justificació Poeta com a maledicció > rebuig i despreci Tast musical: La bohème de Charles Aznavour

Atenció! MALDITISME però MALEÏT, no *MALDIT

Dos corrents Parnassianisme Simbolisme

Parnassianisme � Iniciat per Téophile Gautier i Leconte de Lisle � Contra el sentimentalisme romàntic � Proposa un distanciament de les emocions L’ART PER L’ART

L’ART Oui, l'œuvre sort plus belle D'une forme au travail rebelle, Vers, marbre, onyx, émail. Sí, és més bella l’obra treballada amb formes més rebels, com el vers, que l`’ònix, o el marbre o l’esmalt. Point de contraintes fausses ! Mais que pour marcher droit Tu chausses, Muse, un cothurne étroit. Fugim de les subjeccions postisses! Però recorda, oh Musa, de calçar un coturn estret que t’aprete. Fi du rythme commode, Comme un soulier trop grand, Du mode que tout pied quitte et prend ! Esquiva sempre qualsevol ritme còmode com una sabata massa gran en la qual tot peu hi cap. Tout passe. - L'art robuste Seul a l'éternité. Le buste Survit à la cité. Tot passa. Només l’art fort posseeix l’eternitat. Únicament el bust sobreviu a la ciutat. Les dieux eux-mêmes meurent, Mais les vers souverains Demeurent plus forts que les airains. Fins els mateixos déus a la fi moren. Mes els versos perfectes romanen i duren més que imatges de bronze.

L’ART IMPORTÀNCIA DE LA FORMA PER SOBRE DEL CONTIGUT Sí, és més bella l’obra treballada amb formes més rebels, com el vers, que l’ònix, o el marbre o l’esmalt. EXPRESSIÓ DIRECTA, ELEGANT I ALLUNYADA DE TOT PRECIOSIME Fugim de les subjeccions postisses! Però recorda, oh Musa, de calçar un coturn estret que t’aprete. COMPLEXITAT FORMAL NO AL COMPROMÍS SOCIAL NI POLÍTIC ETERNITAT DE L’EXPRESSIÓ POÈTICA EN LA FORMA Esquiva sempre qualsevol ritme còmode com una sabata massa gran en la qual tot peu hi cap. Tot passa. Només l’art fort posseeix l’eternitat. Únicament el bust sobreviu a la ciutat. Fins els mateixos déus a la fi moren. Mes els versos perfectes romanen i duren més que imatges de bronze.

Simbolisme francés Poesia com a expressió de suggerències sensorials o significats associats (símbols) La poesia evoca a través de la metàfora, la sinestèsia, les connotacions Relació estreta entre l’entitat verbal del vers i l’eficàcia sonora de la musicalitat Renovació de la lírica: poema en prosa, associacions lliures d’idees, ritme poètic a través de repeticions, paral·lelismes, vers lliure, jocs metafòrics, etc.

Baudelaire i Les fleurs du mal “Diccionari de malenconia i de crim” Combinació d’elements llunyans i exòtics amb els quotidians Força expressiva gràcies a la precisió i l’exactitud Temes Disgust envers la societat i la vida quotidiana: spleen (melsa) La ciutat com a espai d’evasió, diversa i anònima La creació artística com a font de marginació

Il faut être toujours ivre, tout est là ; c’est l’unique question. Pour ne pas sentir l’horrible fardeau du temps qui brise vos épaules et vous penche vers la terre, il faut vous enivrer sans trêve. Mais de quoi? De vin, de poésie, ou de vertu à votre guise, mais enivrez-vous! Et si quelquefois, sur les marches d’un palais, sur l’herbe verte d’un fossé, vous réveillez, l’ivresse déjà diminuée ou disparue, demandez au vent, à la vague, à l’étoile, à l’oiseau, à l’horloge; à tout ce qui fuit, à tout ce qui gémit, à tout ce qui roule, à tout ce qui chante, à tout ce qui parle, demandez quelle heure il est. Et le vent, la vague, l’étoile, l’oiseau, l’horloge, vous répondront, il est l’heure de s’enivrer; pour ne pas être les esclaves martyrisés du temps, enivrez-vous, enivrez -vous sans cesse de vin, de poésie, de vertu, à votre guise. Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l’única qüestió. Per no sentir l’horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva. Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueuvos. I si a vegades, sobre els graons d’un palau, sobre l’herba verda d’una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l’embriaguesa, pregunteu al vent, a l’ona, a l’estel, a l’ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l’ona, l’estel, l’ocell, el rellotge, us contestaran: “És l’hora d’embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-

La bohèmia no té sentit si no s’és a París

Resum de la classe anterior Dos corrents Parnassianisme Predomini de la forma per damunt del contingut Rebuig a les emocions L’ART PER L’ART Simbolisme Poesia francés com a eina de construcció del símbol Equilibri entre musicalitat verbal i construcció formal Innovació mètrica: noves versificacions

Resum de la classe anterior Caracterització de Les fleurs du mal “Diccionari de malenconia i crim” Precisió i exactitud formal La poesia com a eina d’evasió i activadora de l’spleen = malenconia Anàlisi dels poemes L’art de Théophile Gautier i Enivrez-vous de Charles Baudelaire

Stéphane Mallarmé (1842 -1898) Lírica concebuda com a expressió de suggerències sensorials símbols Musicalitat, experimentació, refinament i hermetisme Polidesa dels versos per aconseguir la perfecció. Recerca de la bellesa absoluta Vers i prosa (1876 -1927)

Paul Valéry (1871 -1945) � Poesia pura, que expressa l’idea essencial i elimina l’anècdota. � Musicalitat del llenguatge poètic i forta intel·lectualitat � Consciència de l’ésser humà en si mateix � Idees abstractes a través de tècniques simbòliques i ritmes subtils � Temàtica: contrast entre plànols reals i abstractes (intel·lecte-emoció, univers-home, etc. ) � Àlbum de versos antics (1921), El cementeri marí (1920), Encantaments (1923)

Paul Verlaine (1844 -1896) � “poeta maleït” � Aspectes formals més que significat � Més tard, simbolista, amb forta musicalitat de versos i sentides imatges de melanconia � Poemes saturnians, Festes galants, Romanços sense paraules, Els poetes maleïts � Va mantenir una relació amor-odi amb Rimbaud, a qui va agredir en més d’una ocasió � Desordre vital

Arthur Rimbaud (1854 -1891) El poeta com a centre de l’experimentació artística S’interessa per allò més “obscur” de la realitat Rebel·lia a través de l’atac a la religió, a la pàtria i a tot allò que li sembla respectable Llibertat formal i força metafòrica, irracionalitat de l’ésser humà Influència de l’art > Surrealisme i Decadentisme

Walt Whitman (1819 -1892) Primer gran poeta nord-americà Cantor de la pàtria i de l’entorn que l’envolta Enaltiment de la fraternitat, l’home sense prejudicis i els plaers corporals (humilitat i naturalitat) Amor des de la sensualitat i les metàfores sexuals Vers lliure, sense rima, jocs lingüístics

La bellesa és quelcom convulsiu o no és André Breton

2. L’ESPERIT D’AVANTGUARDA EL SURREALISME

2. L’avantgarde L’avantguarda, del francés bèl·lic avantgarde, designa els moviments estètics que van intentar obrir nous camins en l’art i en la literatura, al marge de la tradició Es desenvoluparen durant el primer terç del segle XX La seua base d’inspiració desenvolupament industrial poètica és el

2. L’avantgarde Va tenir nombrosos moviments Futurisme Cubisme Dadaisme Ultraisme Surrealisme Actitud revolucionària envers el passat Projecció de futur

ACTITUDS BOHEMI DANDI POETA MALEÏT es plasmen en XIX CORRENTS PARNASSIANIS ME SIMBOLISME XX MOVIMENTS FUTURISM E donaran lloca CUBISME DADAISME s’agrupen sota el denominatiu SURREALI SME AVANTGUARDA (ULTRAISM E)

2. L’avantgarde Característiques comunes: Internacionalisme literari. Miren al món Antitradicionalisme. Literatura basada en l’originalitat i la novetat. Rebuig de la tradició Renúncia a tota il·lusió de realitat Art deshumanitzat, allunyat de qualsevol emoció (joc verbal) Art intel·lectual > receptor com a part activa Originalitat, novetat, diferència Reflex de la seua època. Revolució industrial, progrés, esports. . .

2. L’avantgarde Importància de L’humor, que dramatitza l’acte creatiu La metàfora sorprenent Espontaneïtat Llibertat absoluta, que trenca els esquemes de la lògica

LES PRIMERES AVANTGUARDES FUTURISME CUBISME DADISME SURREALISME (ULTRAISME) FUCUDASU (L)

FUTURISME UN AUTOMÒBIL ÉS MÉS BELL QUE LA VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA

FUTURISME Naix a Itàlia amb Filippo Tommaso Marinetti Elogi al progrés com a símbol de civilització Estil Destrucció de la sintaxi Renec dels adjectius i adverbis Llibertat de les paraules Eliminació de la puntuació

Manifest futurista Publicat a Le figaro el 1909 per Marinetti No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra que no tingui un caràcter agressiu no pot ser una obra mestra. Nosaltres estem per damunt el promontori dels segles Nosaltres volem glorificar la guerra –única higiene del món, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris, els bells ideals pels quals hom mor i el menyspreu per la dona. Nosaltres volem destruir els museus, les

CUBISME Naix amb Les demoisselles d’Avignon de Picasso Guillaume Apollinaire, màxim representant Estil Associacions arbitràries Supressió de la puntuació Trencament de les normes lingüístiques Poemes-dibuixos amb forma del tema

MANIFEST CUBISTA Publicat el 1912 per Apollinaire No podem dur enlloc el cadàver del nostre propi pare Estimar la puresa és batejar l’instint, humanitzar l’art i divinitzar la personalitat Només els fotògrafs fabriquen la reproducció de la natura Las figures de la geometria són la base del dibuix El cubisme no és art d’imitació sinó de pensament que tendeix a elevar-se fins a la creació

DADAISME Va sorgir a Suïssa amb Tristan Tzara el 1916 Es caracteritza pel profund antiracionalisme i la lluita contra el convencionalisme HO NEGA TOT > alternativa: el caos i l’absurd Va obrir la porta al surrealisme Estil Anarquia absoluta (collage) Acceptació del desordre com a realitat del món

DADAISME Però, què és “dada”? Paraula amb sentit ple: “sí, sí” en romanés Paraula fruit de l’arbitrarietat d’estacar un ganivet en un diccionari i triar el mot que assenyalava la punta Atzar lúdic, obrint un diccionari (caràcter infantil) El moviment no havia de ser anomenat “dadaisme” ni ser un moviment

MANIFEST DADAISTA Escrit per Tzara el 1918 a la revista DADA (Munic) La màgia d’una paraula –DADA- que ha posat els periodistes davant la porta d’un món imprevist, no té per a nosaltres cap importància DADA no significa res DADA roman dintre del marc de les debilitats europees, és una porqueria com totes les altres [. . . ]. Nosaltres som directors de circ i escarnim entre els vents de les fires, entre els convents les prostitucions, els teatres, les realitats, els sentiments, els restaurants, ui, ohoh, bang.

ACTITUDS BOHEMI DANDI POETA MALEÏT es plasmen en XIX CORRENTS PARNASSIANIS ME SIMBOLISME XX MOVIMENTS FUTURISM E donaran lloca CUBISME DADAISME s’agrupen sota el denominatiu SURREALI SME AVANTGUARDA (ULTRAISM E)

ULTRAISME Naix a París de la mà del poeta xilé Vicente Huidobro La poesia com a ens autònoma, com a creació absoluta i no com a mimesi de la realitat Estil Ús de la metòfora il·lògica Absència de nexes i adjectius Abolició de les ornamentacions retòriques Neologismes, tecnicismes i paraules esdrúixoles Eliminació de la rima

SURREALISME PLAE I R C A R T S U R NORM F Ó REPRESSI Ó INSTINT A MORA L

SURREALISME PLAE R INSTINT REPRESSI Ó NORM A MORA L

SURREALISME L’art surrealista vol fer visibles els impulsos reprimits en l’inconscient per una raó submisa a les convencions socials i morals També defensa l’alliberament de la repressió que exerceix sobre l’home la societat burgesa

SURREALISME Rehumanitza l’experiència avantguardista Dóna cabuda als conflictes existencials, polítics, religiosos i socials Tècniques i estil Escriptura automàtica Ressenya de somnis Alliberació del llenguatge (metàfores irracionals) Jocs literaris Jitanjàfores: combinacions sense sentit Cadàvers exquisits Collage

il y aura D'où vient ce bruit de source Pourtant la clé n'est pas restée sur la porte Comment faire pour déplacer ces énormes pierres noires Ce jour-là je tremblerai de perdre une trace Dans un des quartiers brouillés de Lyon Une bouffé de menthe c'est quand j'allais avoir vingt ans Devant moi la route hypnotique avec une femme sombrement heureuse D'ailleurs les mœurs vont beaucoup changer Le grand interdit sera levé Une libellule on courra pour m'entendre en 1950 A cet embranchement Ce que j'ai connu de plus beau c'est le vertige Et chaque 25 mai en fin d'après-midi le vieux Delescluze Au masque auguste descend vers le Château-d'Eau On dirait qu'on bat des cartes de miroirs dans l'ombre

Hi haurà D’on arriba eixe soroll de font Tanmateix la clau no es quedà a la porta Què fer per a transportar eixes enormes pedres Eixe dia tremolaré perdre un rastre A un dels enteranyinats barris de Lyon Fou una glopada de menta quan anava a complir vint anys Davant meu la senda hipnòtica amb una dona ombriament benaurada Per una altra part els hàbits canviaran molt La gran prohibició serà aixecada Una libèl·lula correrà per oir-me en 1950 En aquesta cruïlla El vertigen és el més bell que he conegut I cada 25 de maig en acabar la vesprada el vell Delescluze Amb augusta màscara descendeix cap al Château-d’Eau Hom diria que barallen unes cartes de miralls entre l’ombra

SURREALISME El llenguatge no és guiat per la raó sinó per la inconsciència El lector no ha d’entendre sinó que s’ha d’emocionar Autors: André Breton, Paul Éluard i Louis Aragon Influència en la poesia del segle XX: Neruda, García Lorca, Alberti Pintura (Dalí) i cinema (Buñuel): Un chien andalou

Un chien andalou Recrea visions, obsessions, somnis i fantasies pròpies del surrealisme Trama: la confessió sense traves i un relat mental desig i els tabus sexuals d’un jove modern que se sent amenaçat per l’educació rebuda i per l’esposa, sacrificada Xoc visual Indiferència per la psicologia Devoció del misteri Humor corrosiu, burla de la racionalitat i paròdia de les convencions estètiques i morals

FUTURISME CUBISME DADAISME ULTRAISME SURREALISM E Itàlia París Suïssa París (Espanya) París Elogi del progrés Poemesdibuixos Negació de tot Poesia com a absolut Explicitació de les pulsions Desordre amb representacio ns de caràcter industrial Ordre marcat pel dibuix del tema Anarquia de forma i de contingut Minimalisme retòric Alliberació del llenguatge DANDI/BOHE MI DANDI/MALE ÏT DANDI/BOHE MI BOHEMI