LA POESIA DEL SEGLE XX La poesia durant

LA POESIA DEL SEGLE XX

La poesia durant el franquisme Pren un gran valor simbòlic: Per als guanyadors suposa la imposició dels valors del règim i la tradició. Per als vençuts suposa un valor de resistència cultural i lingüística.

Conviuen diverses generacions de poetes: Els consagrats abans de la Guerra Civil (Riba, Foix, Carles Salvador, etc. ) Els qui havien començat a publicar durant els anys 30 (Espriu, Pere Quart, Joan Vinyoli, etc. ) Els joves que es donen a conéixer després de la guerra (Xavier Casp, Joan Brossa, Gabriel Ferrater, V. A. Estellés, etc. )

Tendències Línies bàsiques Període Corrent literari I. HERMETISME 40 -50 1. Avantguardisme 2. Postsimbolisme II. REALISME 60 -70 3. Realisme social

Avantguardisme Experimentalisme formal i lingüístic. Catalunya: J. V. Foix, Joan Brossa. València: Josep Lluís Fos

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR - J. V. Foix És quan plou que ballo sol 
Vestit d'algues, or i escata, 
Hi ha unpany de mar al revolt 
I untros de cel escarlata, 
Un ocell fa un giravolt 
I treu branques una mata, 
El casalot del pirata 
És un ample gira-sol. 
És quan plou que ballo sol 
Vestit d'algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic 
Al bassal de sota l'era, 
Em vesteixo d'home antic 
I empaito la masovera, 
I entre pineda i garric 
Planto lameva bandera; 


Amb una agulla saquera 
Mato el monstre que no dic. 
És quan ric que em veig gepic 
Al bassal de sota l'era, És quan dormo que hi veig clar 
Foll d'una sola metzina, 
Amb perles a cada mà 
Visc al cor d'una petxina, 
Só la font del comellar 
I eljaç de la salvatgina, 
-O lalluna que s'afina 
En morir carena enllà. 
És quan dormo que hi veig clar 
Foll d'una dolça metzina, Abril de 1939 


JOAN BROSSA (1919 -1998) POESIA VISUAL Clau

Màgia

POEMA OBJECTE BOMBETA

MUSICAL

POSTSIMBOLISME PRECURSORS: poetes francesos del XIX (Baudelaire, Mallarmé, Rimbaud, Verlaine, Valéry) Reflecteixen l’angoixa de viure en un món absurd. Alguns dels poetes que denominem “Grup poètic de postguerra” (1943 -1960) es mogueren entre el simbolisme intimista i l’existencialisme.

Característiques del grup poètic de postguerra Evasió de la realitat social. Reflexió sobre el dolor, la mort, l’absurd del món i de la vida. Punts de vista religiosos i humanistes. Tendència a l’hermetisme: Poesia molt personal. Els símbols no remeten al significat literal de les paraules sinó a les seues connotacions.

Poetes i llibres més immediats de la immediata postguerra 1941, Nabí, de Josep Carner 1943, Elegies de Bierville, Carles Riba. A València destaquen Xavier Casp i Joan Valls

Josep Carner (1884 -1970) INICI DEL CANT IV

(Jonàs dins de la balena)

Ni el pèlag que s'abissa ni el vent ja no em fan nosa. 
Mon seny en la fosca reneix. 
Ja só dins una gola més negra, millor closa; 
i crec, dins el ventre d'un peix. 

S'han esvaït, d'una bocada a l'embranzida, 
ma petitesa, mon esglai. 
Re no em distreu, dubte no m'heu, desig no em crida: 
Déu és el meu únic espai.

II Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria, 
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: 
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, 
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. 
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient, 
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura, 
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; 
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; 
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur. [1939]

Riba, exiliat a França, expressa en les Elegies de Bierville els seus sentiments envers l’exili. És una obra clàssica per la temàtica i per la forma.

Realisme social Anys 60: Poetes joves que denuncien la situació de repressió i la misèria que es viu als nostres territoris. -Realisme humanista, Maria Beneyto a València. -Realisme històric de Salvador Espriu, Pere Quart, Gabriel Ferrater a Catalunya i Vicent Andrés Estellés a València. Anys 70: Nova línia poètica de realisme social, más intimista i formalista. El su màxim representant va ser M. Martí i Pol.

CARÁCTERÍSTIQUES DE LA POESIA REALISTA ACTITUD SOCIAL El poeta és un ciutadà més, no un elegit ni un privilegiat. PROTAGONISME Escriptor: protagonista poemàtic, en : DEL JO AL representació de la col·lectivitat oprimida. És NOSALTRES. solidari amb els altres. FONT D’INSPIRACIÓ La reflexió sorgeix de l’experiència personal. LLENGUATGE PROPER I POPULAR Llengua viva i comunicativa, senzill i accessible. Registre estàndard i de vegades col·loquial, adequat a l’experiència del poeta, transmissor de la realitat social. DESTINATARI Al poble, no és una poesia elitista, per a uns pocs. FUNCIÓ SOCIAL Alliberament i denúncia. Expressió lliure de DE LA POESIA la realitat social.

Realisme humanista Maria Beneyto (València, 1925 -2011) Poesia personal i intimista, naixement d’angoixa i inquietud per aquells que pateixen el dolor i la injustícia

Antologia Després de soterrada la tendresa vàrem llençar els pètals de la neu, que afegia més gel, al que amagava la glaçada disfressa on l'au del vidre congelat vivia. Turmells de ballarina, amb les venes dolentes. El caliu quiet i ocult. Les mans creuades. Cent buits per avançar a les palpentes. A cor nu de la flama, les donzelles cremades. Al soterrar anàrem. Eixam de nines tortes -un ull al frigorífic- estenia veus de paper, paraules plastificades, mortes. En secret el sepeli. Com calia. (Del llibre Després de soterrada la tendresa, València, 1993)

Realisme social El 1960 s’editen tres llibres fonamentals: La pell de brau, de Salvador Espriu. Vacances pagades, de Pere Quart. Da nuces pueris, de Gabriel Ferrater. 1962, publicació de l’antologia, Poetes universitaris valencians, a càrrec de Manuel Sanchis Guarner. Moviment de la Nova Cançó. 1961, discogràfica Edigsa.

Nova cançó Fenomen sociocultural de masses que va caracteritzar l’obertura del règim franquista a partir de 1960. Les cançons de lletra original o presa d’autors de realisme social es difonien en concerts davant un públic que vol escoltar un missatge de lluita i d’esperança. La nova cançó va expressar en un llenguatge popular i accessible els desitjos de transformació democràtica, renovació cultural i recuperació idiomàtica.

Els setze jutges Grup de cantautors: Quico Pi de la Serra, J. M. Serrat, Lluís Llach, Guillermina Mota, Maria del Mar Bonet, Raimon, Jaume Sisa, Pau Riba, Ovidi Montllor.

Al vent Veles e vents Spotify: llista de reproducció Nova cançó

La generació dels 70 Autors: Francesc Parcerisas, Narcís Comadira, Maria Mercè Marçal, Miquel Desclot, Joan Navarro, Marc Granell. Característiques: Canviaren l’accent d’allò social a allò individual. Usen expressions surrealistes i simbolistes per a donar eixida al desassossec vital.

Autors veterans continuen la seua producció: Martí i Pol: amb obres com la fàbrica, 1972. Gabriel Ferrater: amb Les dones i els dies, on mostra un erotisme franc i on parla del pas del temps. V. A. Estellés amb El llibre de Meravelles

La poesia actual Els escriptors gaudeixen d’educació universitària. Tendències: Continuïtat i eclecticisme Contrarealisme Poesia de l’experiència.

Continuïtat i eclecticisme S’experimenta la revaloració de l’obra de J. V. Foix i de l’originalitat de Joan Brossa (poesia visual i poemes objecte). El 1970 Brossa publica Poesia rasa (Recull d’obres publicades amb anterioritat) Integració de totes les tendències anteriors: retorns als clàssics, inspiració mitològica, poesia postsimbolista. Continuació del realisme social: Lluís Alpera, F. Parcerisas, Narcís Comadira, Feli Formosa, i els cantautors, Raimon, Pi de la Serra, O. Montllor.

El contrarrealisme Reacció al realisme anterior: alguns autors es decanten per una proposta formalista i culturalista. Una poesia independent d’un compromís polític. Una actitud més elitista que solidària. Conjugació de formes clàssiques amb el vers lliure: absència de puntuació, majúscules, etc.

Autors més representatius: Pere Gimferrer (B. 1945) Gaspar Jaén (Elx, 1952) Maria Mercé Marçal (B. 1952 -1998) Marc Granell (V. 1953) Eclosió de poetes valencians: antologia Carn Fresca (1974) Josep Piera, Josep Lozano, Jesús Huguet, Salvador Jàfer, Joan Navarro.

La poesia de l’experiència: Corrent iniciat per Pere Gimferrer i representat sobretot per Miquel Martí i Pol. El poeta formula les seues vivències sense aspirar a convertir-se en un teòric d’una ideologia determinada. A València, Jaume Pérez Muntaner, Lluís Roda, Josep Antoni Fluixà.

Poesia actual: característiques generals de la poesia de finals del segle XX. Abandona la idea d’erigir-se en memòria col·lectiva. Ja no es considera impulsora de la transformació de la societat. Es recorre a poemes breus. Menys emfàtics. Poetes valencians: Vicent Salvador, Anna Montero, Enric Sòria, Maria Fullana.

Rock en català Sau Sopa de Cabra Els pets Obrint pas La gossa sorda Manel Antònia Font