TRANSFORMACIONS ECONMIQUES I SOCIALS en el segle XIX

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS en el segle XIX 1 - ETAPES ECONOMIA i SOCIETAT fins 1874 2 - DEMOGRAFIA 3 - AGRICULTURA 4 - TRANSFORMACIONS INDUSTRIALS Creació mercat espanyol Economia catalana 5 - LES CLASSES socials 6 - EL MOVIMENT OBRER TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS durant la Restauració (1874 -1898) 1 - Economia 2 - La i societat durant la Restauració (1875 - 1898) consolidació del moviment obrer (Restauració 1875 -1898) 3 - LA CONDICIÓ DE LA DONA

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS en el segle XIX ECONOMIA i SOCIETAT FINS 1840 ESTANCAMENT Malgrat que als Anys 30 Es realitza Liberalització econòmica Desamortitzacions 1 - Etapes A PARTIR DE 1844 DESENVOLUPAMENT I CRISI Creixement i estabilitat durant la Restauració Creixement època moderada Crisi financera de 1866 Catalunya: “Febre d’or” 1867 -1887 Crisi fil·loxera, pèrdua de Cuba, crisi cerealista 1

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874 2 - Transformacions socials: DEMOGRAFIA L’evolució demogràfica Creixement lent D’ 11’ 5 milions l’any 1800 a 16 milions l’any 1877 Guerres A causa de Es caracteritza per Epidèmies (Manca d’higiene), crisis de subsistència Mortalitat alta Estancament interior I per Concentració perifèrica Sobre tot a les ciutats A Catalunya Barcelona i Madrid, 500. 000 habitants al 1900 Però. . . 70% de població rural Revolució demogràfica (creixement d’un 145%, per un 81 % espanyol) Èxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a Amèrica Augmenta el sector secundari (població activa) Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana) 2

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874 3 - Pervivència d’una economia agrària Fins el 1866 el ritme de l’economia d’Espanya el marca l’agricultura Malgrat els canvis liberals (desamortitzacions Mendizábal i Madoz) es tracta d’una Agricultura estancada Però. . . Endarrerida tecnològicament, Poc competitiva Exigeix proteccionisme Poc emprenedora, rendista, terres comunals Agricultura especialitzada (vinya, olivera, fruiters, cítrics), Canals de regadiu L’agricultura a Catalunya Dos tipus d’agricultura Nord i interior Zones litorals i prelitorals Al litoral mediterrani (Catalunya, València i Andalusia) es desenvolupa una Tradicional (secà): llegums i blat Intensiva i especialitzada (exportació) (vinya, fruiters, regadiu) Febre d’or entre 1867 -87 a causa de la fil·loxera a França Conflictes de propietat Rabassa morta Crisi de la fil·loxera Provocarà la creació de la Unió de Rabassaires (1893) 3

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874 4 - Transformacions INDUSTRIALS Endarreriment del procés industrial espanyol Però hi hagué una excepció. . . Indústria tèxtil catalana A causa de antecedents i Indústria siderúrgica basca Obertura comerç americà (Carles III) Mercat espanyol pobre Xarxa manufacturera (Indianes, fargues. . Excessiu proteccionisme Modernització agricultura aporta capital inicial Creixement demogràfic (mà d’obra) Males comunicacions Tenia uns problemes Transports deficients Això exigia Escassetat de capitals (poca innovació) Manquen matèries primeres (cotó) Manquen fonts d’energia (carbó) Dèbil mercat interior (poca demanda) L’aparició de les colònies industrials etapes -Expansió fins el 1860 -Crisi dels 60 (guerra de secessió americana) -Recuperació i expansió durant la Restauració (fins pèrdua de Cuba) Selectivitat: Opció B, exercici 2 La creació dels vapors. Importació de carbó. Innovació tecnològica Berguedana, selfactina 1833, Bonaplata 1840, “Vapor Vell” a Sants 1849, “Espanya Industrial” Proteccionisme 4

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874 4 - Transformacions INDUSTRIALS Altres sectors La mineria La siderúrgia basca El ferrocarril i la indústria mecànica Desamortitzacions del subsòl (permet l’entrada de capital estranger) Coure, mercuri, plom. . . (exportació) -Es beneficia dela política proteccionista -Matèria primera excel·lent (ferro) s’intercanvia amb carbó anglès -Altos Hornos de Bilbao (1882) Altos Hornos de Vizcaya (1902) Llei de ferrocarrils (1855) “La Maquinista, Terrestre i Marítima”, 1855 La baixa rendabilitat del ferrocarril provoca la crisi de 1866 Creació d’un mercat comú espanyol Xarxa comercial i de transport Entre 1837 i 1892 Comunicacions Correus, 1850 Telègraf, 1852 Uniformització de pesos, mesures i monedes 1874, Banc d’Espanya (monopoli de l’emissió de moneda: pesseta, 1869) 5

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874 5 - Transformacions socials: Les Classes altes Noblesa Perd privilegis senyorials i fiscals Manté poder econòmic i polític Burgesia terratinent Burgesia industrial Classes mitjanes Latifundista (desamortitzacions) i financera Conservadora i proteccionista Catalunya i País Basc Grup heterogeni amb poc poder (perjudicat pel sufragi restringit) Burgesia urbana Comerciants, petits productors Arrendataris Petits propietaris de terres Funcionaris públics Poca estabilitat professional Professions liberals Advocats, metges. . . Classes populars Jornalers o proletariat rural Completa amb el llibre Classes baixes urbanes Servei domèstic Oficis artesanals Proletariat industrial 6

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874 6 - Transformacions socials: El Moviment Obrer La consolidació del moviment obrer A) Antecedents: inicis del moviment obrer Entre 1830 i 1868 es donen les primeres Basades en el Reivindicacions laborals i econòmiques Dret d’associació i manteniment del sou A causa de I es creen les primeres Les dures condicions de vida i de treball Associacions d’ajuda mútua (1840, Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera) Sota la influència del Socialisme Utòpic Selectivitat: opció B, exercici 2 Etienne Cabet “Viatge a Icària” Narcís Monturiol Anselm Clavé 7

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS fins 1874 6 - Transformacions socials: El Moviment Obrer B) Durant el sexenni revolucionari 1868 -1874 S’aconsegueix la Legalització d’organitzacions obreres Basades en el i en el Socialisme Republicanisme federal Partit Republicà Democràtic Federal Sota la influència de l’AIT (1 a Internacional) Sindicat: Tres Classes de Vapor 1870. - Federació Regional Espanyola de l’AIT La divisió ideològica provoca domini dels anarquistes i expulsió dels marxistes Catalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó Selectivitat: opció A, exercici 1 Madrid, Bilbao Santander, Astúries Selectivitat: opció B, exercici 2 8

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS durant la Restauració (1874 -1898) 1 Economia i societat durant la Restauració (1875 - 1898) Demografia Lent creixement Mortalitat alta 30 per mil Guerres cubana, carlina Epidèmies (còlera, 1885) Crisis de subsistència (Andalusia) Comença a baixar a partir de 1885 Molt moviment migratori Èxode rural Emigració a la perifèria i a Amèrica Economia Període de creixement Expansió del ferrocarril Innovació agrícola (Vinya, fins a la fil·loxera) Expansió siderometal·lúrgica al País Basc A Catalunya (sector tèxtil) amb augment de colònies industrials (amb necessitat de polítiques proteccionistes) 9

2 La consolidació del moviment obrer (Restauració 1875 -1898) Durant la Restauració 1874 -1900 Clandestinitat del moviment obrer en els primers anys Socialisme marxista Marx L’anarquisme 1888. - PSOE (partit oficial) UGT (sindicat socialista) “Cases del poble”, 2 a Internacional, Jornada laboral de les 8 hores. 1881. - Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) Destaquem dues tendències Anarcocol·lectivista Pablo Iglesias Anarcocomunista (Bakuninistes- acció sindical) (Kropotkin, Malatesta) provoca Atemptats: Martínez Campos, Liceu, Corpus, Assassinat de Cánovas del Castillo (1897) Bakunin “Propaganda pel fet” “Acció directa” Terrorisme anarquista a Catalunya i Andalusia (1880 -1900) Malatesta Això comporta una Repressió indiscriminada Processos de Montjuïc 10

3 La condició de la dona en el segle XIX La condició de la dona Es caracteritzava per ser Funció natural d’esposa i mare Circumscrit a un Àmbit domèstic Encara que Discriminació legal provoca Doc. 20 Sense dret al vot Jurídicament sotmeses a l’home (en totes les decisions) Lluita reivindicativa malgrat A les classes baixes també es treballa a la fàbrica o es fa feina a domicili (doble jornada laboral) Però amb Salaris més baixos Sense moviment feminista a Espanya del XIX Dret a una educació femenina digna (Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán) A les classes treballadores Millorar les condicions laborals (Teresa Claramunt, anarquisme) Completa amb el llibre 11

L’anarquisme durant la Restauració “L’anarquisme, fins a les hores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics i legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (. . . ); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (. . . ). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (. . . ), encara que a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (. . . ) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta. ” Termes, J. . , “El moviment obrer des de la I Internacional fins al 1898” dins: Història de Catalunya. Vol. V. Ed. Salvat, Barcelona, 1979 12

Estats Població (milions) Evolució població activa per sectors 13

14

15

16

17

1882 18

19

Les colònies industrials Ús de l’aigua com a font d’energia Per al funcionament cal de la roda hidràulica i la turbina Salts d’aigua aïllats dels nuclis urbans cal Construcció d’habitatges i serveis bàsics A partir de 1860, expansió de les colònies A causa de Ter i Llobregat Manca de carbó català Abundant mà d’obra Obres d’infraestructura barates Legislació sobre aigües adequada Els espais d’una colònia Espais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa) Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, fonda, teatre, cinema, escoles, horts, galliners. . . ) Espai de domini (Casa propietari, església. . . ) 20

Continguts PAU La revolució industrial i les seves conseqüències. El moviment obrer (1834 -1875) - El procés d’industrialització a Catalunya en el context espanyol - Les conseqüències socials de la industrialització - El moviment obrer fins el 1875 - Evolució demogràfica i econòmica d’Espanya i Catalunya (1875 -1931) - Evolució del moviment obrer: socialisme i anarquisme - Evolució de la condició femenina 22