6 Societat i moviments socials al segle XIX

6. Societat i moviments socials al segle XIX 6. 1. , 6. 2. , 6. 3. , 6. 4. Societat pèrdua de privilegis per part de la noblesa i el clero i igualtat legal de tots els ciutadans implica dissolució dels estaments privilegiats constitució de grups socials segons riquesa La societat caracteritzada per experimenta la societat és majoritàriament rural canvis importants malgrat que formes de vida tradicionals, analfabetisme, importància de la religió, família patriarcal i clientelisme (caciquisme) desenvolupament d’una cultura urbana com són alta noblesa: gran propietària; manté influència política i social distingim burgesia petita noblesa (hidalgos): acaben barrejats amb els mitjans props alta burgesia: vinculada als negocis, comerç, banca i capital estranger classes mitjanes (<5% total): petits fabricants, props. mitjans terres, prof. liberals, funcionaris distingim classes populars artesans (fusters, sabaters. . . ) i grups de treballadors urbans pagesos (petits props, jornalers, arrendataris) proletariat: condicions de vida i treball dolentes degut a caracteritzada per el creixement d’algunes ciutats (Madrid i la perifèria): el 1900 les ciutats de >50. 000 hts acumulen el 12% de població total vida més secularitzada, família nuclear, treball femení, desig de benestar material, estima pel progrés i la democràcia que concentren porta a funcions culturals, econòmiques i polítiques més avançades: ensenyament superior i de més qualitat, premsa i centres culturals, dinamisme econòmic, professions liberals, etc. formen nou grup dirigent caracteritzat per riquesa en propietats rurals i urbanes, relació amb capital estranger, inversió en deute públic i ferrocarrils, rendista però no immobilista

6. Societat i moviments socials al segle XIX 6. 5. Les primeres organitzacions obreres pateixen una vida dominada per la pobresa i unes dures condicions de treball caracteritzades per Els treballadors industrials tendeixen a els porta a -habitatge poc digne -dieta desequilibrada -jornades llargues -accidents freqüents -treball infantil -necessitat de beneficència (atur o malaltia) -elevat índex de mortalitat i poca esperança de vida actuar socialment des d’un principi mitjançant mutualitats o societats de socors mutus (legals de 1839) destaca associacions culturals i recreatives (Catalunya, València, Salamanca, Madrid) influïts per destaca il·legalitzats: període moderat i final del Bienni (1857) provoca socialisme utòpic de Cabet i Fourier (des de la dècada de 1830: Abreu [Cadis], Cámara, Garrido [Madrid], Monturiol [Barcelona]) -vagues anys 1840 -3 (govern Espartero) fins que els patrons aconsegueix la prohibició -ampliació i radicalització aprofitant la llibertat del Bienni (1854, 1855: 1ª vaga gral) partit demòcrata (Abdó Terrades, Pi i Margall), sobretot a partir del Bienni premsa obrera, que difon les noves ideologies cooperativisme catòlic (>1860): Cercles d’Obrers Catòlics (Manresa) destrucció de màquines (ludisme): Alcoi (1821), fàbrica Bonaplata (1835), Barcelona, Madrid i Málaga (1854) acompanyat lluites pageses: dècada 1840 (crema collites), 1855, 1861 seran Societat de Teixidors i Ass. Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona (1840), que es difon per altres ciutats desenvolupa una societat de resistència i reivindicació: dret d’associació, augment de sou, reducció jornada, prohibició treball infantil, protecció social, . . .

6. Societat i moviments socials al segle XIX 6. 6. L’arribada de l’internacionalisme (1868 -74) es veu facilitada per destaca L’actuació del moviment obrer espanyol revolta cantonalista i viratge moderat (Salmerón, Castelar) i el cop de Pavía: el govern dissol la FRE, n’ocupa els locals i en prohibeix l’actuació canvia nou règim de llibertats durant el Sexenni revolucionari predomini inicial de la ideologogia republicana federal (però allunyament des de 1869 a causa del fracàs de les insurreccions federals, el manteniment de quintes i consum, . . . ) augmenta fins al degut a constitució de Dir. Central de les Societats Obreres de B. (X-68: Farga Pellicer), transformada el 69 en Centre Federal de les Societats Obreres, que integra la Federació de les Tres Classes de Vapor durant la Primera República la influència de l’AIT (fundada a Londres el 1864), en el vessant anarquista, portada per Fanelli manifestada en promou aprova constitució de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l’AIT adopta tesis anarquistes i revolucionàries: apoliticisme, resistència solidària, cooperació com a base de la societat futura, sindicats d’ofici Primer Congrés Obrer Espanyol (VI-70, Barcelona) seguit Congrés de Córdoba (XII-72) el qual Congrés de Zaragoza (IV-72) destaca -Barcelona: reclamacions de societats obreres (armament del poble, plena autonomia municipal, reducció jornada, augment salarial), vaga promoguda per la F. de les Tres Classes de Vapor (jornada de deu hores) -Andalusia: motins i ocupacions de terres -arreu: participació al moviment cantonalista expulsa els marxistes (Mesa, Iglesias), que funden la Nova Federació Madrilenya, reconeguda per l’AIT confirma la tendència anarquista i l’orientació apolítica

6. Societat i moviments socials al segle XIX 6. 7. Anarquisme i socialisme (1874 -1900) -FRE: actuació clandestina, extremista i minoritària fins que desapareix -1881: fundació de la FTRE que s’implanta bé a tot el llevant i el sud -1888: desaparició, degut a la repressió (Mano Negra: 1883), disputes internes i competència sindical reformista -aparició i desenvolupament de grups d’acció directa terrorista (dècada 1890): procés de Montjuïc, 1897 -organitzacions de caràcter sindical a l’inici del s. XX (Solidaridad Obrera i CNT) - Les Tres Classes del Vapor -agrupa republicans, socialistes, cooperativistes i mutualistes -promou mútues i cooperatives de consum -després de la De Rerum Novarum (Lleó XIII) -destaquen els Cercles Catòlics, amb forta implantació al nord d’Espanya formes antigues (insurreccions, amotinaments) però decantant-se cap a les noves: el terrorisme anarquista i la vaga general es divideix en corrent anarquista utilitzant conflictes socials importants (1881 -2, 1889 -92) destaca -1872: fundació del PSOE (clandestí) -contactes amb Les Tres Classes del Vapor -1881: actuació legal -1888: refundació del PSOE i fundació de la UGT a Barcelona (context del Congrés Obrer) -trencament amb les organitzacions obreres reformistes catalanes degut a la intransigència pactista -dóna suport a vagues, al Primer de Maig i es presenta a les eleccions -dècada 1890: implantació a Madrid, Biscaia i Astúries, però nul·la al camp L’acció obrera desenvolupa sector marxista dóna lloc a sindicalisme reformista -1878: primeres lleis (infants, asils, barris per a obrers) -Comissió de Reformes Socials (Moret, 1883), que es convertirà en l’Institut de Reformes Socials (1903) l’inici del moviment feminista acompanya destaca sindicalisme catòlic -1889: Societat Autònoma de Dones de Barcelona (l’anarquista Teresa Claramunt, la republicana Ángeles López i l’espiritista Amalia Domingo) -1898: Societat Progressiva Femenina (Ángeles López)