PATRIMONI DE LA HUMANITAT EL CAS DE SAGUNT

PATRIMONI DE LA HUMANITAT. EL CAS DE SAGUNT Jesús Huguet. Sagunt, 2016.

Que és el Patrimoni de la Humanitat? • Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial. • Conferència General de la UNESCO, Paris 16 -111972. • Bens culturals. Bens naturals. Bens mixtos. • Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat.

Els orígens. 1959 i l’interés de la UNESCO per les inundacions produïdes per la presa d’Abu Simbel. L’èxit de les aportacions dels estats (80 milions de dòlars del Estats Units, per exemple) propicià una campanya de protecció de Venècia, les ruïnes de Mohenjo-Daro a Pakistan i de Borodubur a Indonèsia. En 1965 es planteja combinar la conservació cultural i la natural que influí per concretar-ho en la Conferència Gral. de 1972.

Comité i procés de selección. 21 membres elegits per Assemblea General UNESCO. (ara mateix. Argèlia, Finlàndia, Alemanya, Líban, Colòmbia, Croàcia, Malasia, Filipines, Índia, Jamaica, Japó, Kazajistan, Perú, Polònia, Portugal, Qatar, Corea del Sud, Senegal, Sèrbia, Túrquia i Vietnam). Reunió del Comitè: una vegada a l’any. Necessitat d’estar en la Llista Indicativa d’un estat. , almenys un any. Informe de la Unió Mundial per a la Conservació i del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS).

Criteris de selecció A) Representar una obra mestra del gènere humà

Criteris de selecció B) Testimoniar un important intercanvi de valors al llarg dels temps o dins d’una àrea cultural del món (arqueològica, tecnològica, arts monumentals, urbanisme, disseny paisatgístic).

Criteris de selecció C) Ser un testimoni únic o excepcional d’una tradició cultural o d’una civilització existent o desapareguda.

Criteris de selecció D) Ser un exemple eminent d’un tipus d’edifici, conjunt arquitectònic, tecnològic o paisatgístic, que defineix una etapa significativa de la història humana.

Criteris de selecció E) Ser exemple eminent d’una tradició d’assentament humà, utilització de la mar o de la terra, que siga representativa d’una cultura o de la interacció humana amb el medi ambient especialment davant el perill dels canvis irreversibles.

Criteris de selecció F) Estar-hi directament associat amb esdeveniments o tradicions vives, amb idees o creences, amb treballs artístics o literaris de destacada significació universal (El Comitè considera que aquest criteri deu anar acompanyat d’altres que el refermen).

Criteris de selecció G) Contenir fenòmens naturals superlatius o àrees d’excepcional bellesa natural i importància estètica.

Criteris de selecció H) Ser exemple representatiu d’importants etapes de la història de la terra, incloent-hi testimonis de la vida, processos ecològics creadors de formes ecològiques o característiques geomòrfiques o fisiogràfiques significatives.

Criteris de selecció I) Ser exemple eminent de processos ecològics i biològics en l’evolució dels ecosistemes.

Criteris de selecció J) Contenir els hàbitats naturals més representatius i importants per la conservació de la biodiversitat, incloent-hi els que contenen espècies amenaça des de valor universal des del punt de vista de la ciència i de la conservació.

Bens declarats. Fins al 2015: 1. 031 en 163 estats. 802 són culturals; 197 naturals; i 32 mixtes. El país amb més bens declarats és Itàlia (51), seguida per la Xina (48) i per Espanya (amb 44 bens més uns compartits amb altres països). Després França, Alemanya, Mèxic, l’Índia.

Patrimoni Mundial a Espanya, fins 2015 39 bens culturals 3 són bens naturals 2 són bens mixtos Compartits amb altres països tenim: Pirineos-Monte Perdido (amb França); Sitios rupestres del Valle de Coa y Siega Verde (amb Portugal); Dieta Mediterrània (Xipre, Croàcia, Grècia, Itàlia, Marroc i Portugal); la Falconeria-cetreria(amb Aràbia Saudí, Austria, Bèlgica, Qatar, Corea del Sud, Emirats Àrabs Units, França, República Txeca, Hongria, Marroc, Mongòlia i Síria); Patrimoni del mercuri Almaden-Idria (amb Eslovènia); i, en 2015, les Festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus (amb Andorra i França). En 2015 La Ruta Nord o Costera del Camí de Santiago (ampliació del Camí).

Patrimonis de la Humanitat valencians 1996. La Llotja de la Seda. Be cultural. 1998. Art rupestre de l’Arc Mediterrani. Be cultural, compartit amb Andalucia, Aragó, Castella-La Manxa, Catalunya i Múrcia. 2000. Palmeral d’Elx. Be cultural. 2001. Misteri d’Elx. Be immaterial. 2009. Tribunals de regants del Mediterrani espanyol. Be immaterial, compartit amb Múrcia.

Patrimonis de la Humanitat valencians 2010. Dieta mediterrània. Be immaterial compartit per Espanya amb els països ja assenyalats. 2010. La Falconeria, patrimoni humà viu. Be immaterial, compartit per Espanya amb altres deu països d’Europa, Àsia i Àfrica, esmentats. 2011. La Festa de la Marededéu de la Salut d’Algemesí. Be immaterial (vd. 2010 el tema dels castellers a Catalunya).

Les preseleccions estatals. Candidatures. Llista indicativa espanyola. Candidatures valencianes. 1998. Molins de Vent. Be cultural, amb Castella La Manxa i Múrcia. 1998. Arquitectura de pedra seca. Be cultural (protecció avalada). 1998. Paisatges vitícoles espanyols. Be cultural, amb pràcticament totes les regions espanyoles. 2002. Jaciments dinosaures Península Ibèrica. Be cultural, diverses regions espanyoles i Portugal. 2007. Calçades romanes a Europa. Be cultural, compartit amb Catalunya, Castella La Manxa, Andalusia i altres països del continent. 2013. L’espai cultural de les Falles (encara que va ser proposat en 2013 amb el canvi de nom per no confondre’l amb els Focs dels Pirineus no es veurà fins al 2016). Be immaterial. 2012. Tamborrades, rituals dels tambors. Be immaterial, amb Aragó, Andalucia, Castella-La Manxa i Múrcia.

Perquè els països i ciutats volen tindre bens declarats Patrimoni Mundial? Ajudes internacionals (el cas d’Egipte o Pakistan). Promoció cultural, turística i social. 1% d’inversions públiques. Beneficis fiscals. Llei de mecenatge. Consciència identitària.

Algunes propostes valencianes en estudi. Morella. Ja fa anys està en estudi i serà de possible introducció en el llistat espanyol.

Algunes propostes valencianes en estudi. El Cant de la Sibil·la, declarat en 2010 per a Mallorca com Be immaterial, sense esment a Gandia o València.

El cas de Sagunt compleix els sis primers criteris (amb un sol ja és suficient) amb la qual cosa està més que avaluat per poder ser-hi be patrimonial de la humanitat.

Per altra part la memòria i referent d’una etapa transcendent de la història europea hi és evident. Així com l’evolució urbana i social que continuen el protagonisme de la ciutat. Però caldrà, en primer lloc, iniciar un procés (documental i social) que permeta en pocs anys assolir la declaració. , incloent-la a la Llista Indicativa ja. Principis que hi juguen a favor: a) La pròpia història; b) La realitat arqueològica; c) L’existència de conjunts arqueològics semblants (Tarragona, Mèrida) ja declarats: d) L’evolució social, urbana i històrica fins el present. . . . Principis que hi juguen en contra: a) L’excés de bens espanyols declarats; b) La manca d’actitud administrativa.

Segell de Patrimoni Europeu. 2006. Acord entre França, Espanya i Hongria per crear un segell patrimonial europeu. Aprovació de 64 bens (entre ells el Monestir de Yuste). Decisió 1194/2011 del Parlament Europeu per la que es crea el Segell Patromial Europeu. Els 64 bens anteriors s’admeten però tindran que passar una revisió, en el termini de sis anys, per a la seua declaració definitiva. Bens declarats a Espanya: Monestir de Yuste, Arxiu de la Corona d’Aragó i Residència d’Estudiants. Crec que Sagunt reuneix les condicions per rebre aquesta distinció (o en el seu cas la d’Itineraris Culturals Europeus, enllaçada amb Aníbal i les guerres púniques). Però, ara per ara, la de Patrimoni de la Humanitat sembla tenir més ressò.