LXIC Els camps lxics i les famlies de

  • Slides: 18
Download presentation
LÈXIC: Els camps lèxics i les famílies de paraules TÈCNIQUES DE TREBALL: L’exposició oral

LÈXIC: Els camps lèxics i les famílies de paraules TÈCNIQUES DE TREBALL: L’exposició oral d’un treball GRAMÀTICA: Els complements del verb (I) ORTOGRAFIA: Els signes de puntuació (I) TEMPS VERBALS: L’infinitiu i el gerundi perfets Lluís Homs Josep Rosell

1. Els camps lèxics i les famílies de paraules 1. 1. Els camps lèxics

1. Els camps lèxics i les famílies de paraules 1. 1. Els camps lèxics Un camp lèxic és el conjunt de paraules de la mateixa categoria lèxica que, tot i designar coses diferents, es troben relacionades pel significat. ÍNDEX

1. Els camps lèxics i les famílies de paraules 1. 1. Els camps lèxics

1. Els camps lèxics i les famílies de paraules 1. 1. Els camps lèxics Totes les paraules d’un camp lèxic pertanyen a la mateixa categoria lèxica; en els exemples anteriors, les paraules que designen els esports són noms; les paraules que designen els colors són adjectius, i les paraules que designen les accions de cridar són verbs. La distribució dels significats entre les paraules que formen un camp lèxic no és igual en totes llengües. Observa: ÍNDEX

1. Els camps lèxics i les famílies de paraules 1. 2. Les famílies de

1. Els camps lèxics i les famílies de paraules 1. 2. Les famílies de paraules Una família de paraules és un grup de mots que tenen la mateixa arrel, és a dir, que presenten una forma bàsica comuna. Les paraules que formen una família poden pertànyer a categories lèxiques diferents. Per exemple: felicitat i felicitació són noms; felicitar és verb; feliç i infeliç són adjectius, i feliçment i infeliçment són adverbis. ÍNDEX

2. L’exposició oral d’un treball L’exposició d’un treball en públic té com a objectiu

2. L’exposició oral d’un treball L’exposició d’un treball en públic té com a objectiu fonamental transmetre i fer entendre una sèrie de fets i conceptes que l’autor del treball ha descobert i ha estudiat a través de la recerca i del procés de redacció: ÍNDEX

2. L’exposició oral d’un treball Abans de fer l’exposició en públic d’un treball, cal

2. L’exposició oral d’un treball Abans de fer l’exposició en públic d’un treball, cal seguir un procés de preparació que, bàsicament, ha de constar de dues parts: – L’elaboració d’un guió o esquema, que serà un suport molt important per tal de seguir el fil conductor de l’exposició i no oblidarnos de cap qüestió important. – L’assaig de l’exposició, si pot ser davant d’algú (un company o un familiar) que pugui aconsellar-nos i corregir-nos els errors. ÍNDEX

2. L’exposició oral d’un treball 2. 1. El guió de l’exposició ÍNDEX

2. L’exposició oral d’un treball 2. 1. El guió de l’exposició ÍNDEX

2. L’exposició oral d’un treball 2. 2. L’assaig de l’exposició Per fer un bon

2. L’exposició oral d’un treball 2. 2. L’assaig de l’exposició Per fer un bon assaig de l’exposició, resulta molt útil escriure el guió i l’exposició en paral·lel. Els primers intents es poden fer tenint davant els documents. Tot seguit, cal prescindir de l’escrit de l’exposició i assajar tenint davant només el guió. ÍNDEX

2. L’exposició oral d’un treball 2. 3. Expressions per explicar un tema i ordenar

2. L’exposició oral d’un treball 2. 3. Expressions per explicar un tema i ordenar el discurs ÍNDEX

3. Els complements del verb (I) 3. 1. La classificació dels complements verbals Els

3. Els complements del verb (I) 3. 1. La classificació dels complements verbals Els complements verbals es poden classificar en sis grups: – – – el el el complement complement directe (CD) indirecte (CI) de règim verbal (CRV) circumstancial (CC) atributiu (CAtr) predicatiu (CPred) ÍNDEX

3. Els complements del verb (I) 3. 2. El complement directe Alguns verbs necessiten

3. Els complements del verb (I) 3. 2. El complement directe Alguns verbs necessiten un objecte perquè l’acció que expressen es pugui realitzar. El SN que designi aquest objecte farà la funció de complement directe (CD): El SN que fa de CD pot designar també una persona: El SN que fa de CD va unit directament al verb sense la preposició a, encara que designi una persona: ÍNDEX

3. Els complements del verb (I) 3. 2. El complement directe El subjecte tampoc

3. Els complements del verb (I) 3. 2. El complement directe El subjecte tampoc no va precedit de preposició i de vegades apareix darrere el verb de l’oració, en la posició del CD. Per evitar confondre el subjecte amb el CD, podem recórrer a tres proves: ÍNDEX

3. Els complements del verb (I) 3. 3. El complement indirecte (CI) és un

3. Els complements del verb (I) 3. 3. El complement indirecte (CI) és un sintagma introduït per la preposició a que designa la persona o l’animal que rep el benefici o el dany de l’acció: Alguns verbs poden exigir o necessitar només un CI: També fan la funció de CI tots els sintagmes representats pel pronom li (en plural, els): ÍNDEX

3. Els complements del verb (I) 3. 4. El complement de règim verbal Alguns

3. Els complements del verb (I) 3. 4. El complement de règim verbal Alguns verbs, a més de necessitar un objecte perquè l’acció que expressen es pugui realitzar, exigeixen una preposició: Alguns dels verbs més usuals que regeixen preposició són els següents: Convé no confondre el complement circumstancial (CC). El significat peculiar dels complements circumstancials et pot ajudar a diferenciar-los clarament dels CRV: ÍNDEX

4. Els signes de puntuació (I) Són les marques ortogràfiques que s’utilitzen per organitzar

4. Els signes de puntuació (I) Són les marques ortogràfiques que s’utilitzen per organitzar i fer comprensible el contingut d’un escrit. Funcions: – Distribuir i relacionar les unitats d’un text. – Marcar-ne els límits. – Assenyalar l’entonació que tindria el text si es digués oralment. ÍNDEX

4. Els signes de puntuació (I) ÍNDEX

4. Els signes de puntuació (I) ÍNDEX

4. Els signes de puntuació (I) ÍNDEX

4. Els signes de puntuació (I) ÍNDEX

5. L’infinitiu i el gerundi perfets L’infinitiu perfet expressa una acció acabada en un

5. L’infinitiu i el gerundi perfets L’infinitiu perfet expressa una acció acabada en un temps anterior. Pot ser anterior a una altra acció passada o bé pot ser anterior a una altra acció futura: Aquell dia no es va penedir d’haver jugat brut. (passat) Potser algun dia es penedirà d’haver jugat brut. (futur) El gerundi perfet també expressa una acció acabada en un temps anterior: Havent marcat el tercer gol, ja donaven el partit per guanyat. (passat) Havent-te entrenat tant, segur que aguantaràs tota la cursa. (futur) ÍNDEX